6 research outputs found
Effectiveness of the use of patagial wing tags for griffon vultures (Gyps fulvus) in Spain
Efectivitat de l’ús de marques alars patagials en el marcatge del voltor comĂş (Gyps fulvus) a Espanya Es descriu el disseny de marques alars patagials de lectura dorsoventral d’alta durabilitat per al marcatge i el seguiment d’exemplars de voltor comĂş Gyps fulvus. Amb aquest objectiu es van marcar ocells aclimatats dins del Projecte Canyet de recuperaciĂł del voltor comĂş com a espècie nidificant al Parc Natural de la Serra de Mariola (Comunitat Valenciana). Un total de 193 voltors van ser marcats en el perĂode 2000-2015 en el punt de mostreig i 43 individus van ser recapturats, amb un valor mitjĂ de 1.362 dies (SD ± 543,78). De la mateixa manera, es va pesar la meitat de la mostra d’individus capturats (n = 20), els quals van presentar un valor mitjĂ de 9,11 kg (SD ± 1,14). TambĂ© es va mesurar l’à rea de les perforacions cicatritzades, la superfĂcie mitjana de les quals va ser de 85,38 mm2 (SD ± 28,61). Les marques alars van proporcionar resultats molt satisfactoris, que permeten aprofundir en els patrons de comportament interespecĂfic, aixĂ com en els moviments de nomadisme. S’ha constatat que el disseny final d’aquestes marques Ă©s adequat atès que la identificaciĂł a distĂ ncia Ă©s bona i la incidència negativa en els individus Ă©s molt reduĂŻda. A mĂ©s a mĂ©s, aquest sistema permet la diferenciaciĂł d’individus amb una freqüència elevada. S’ha constatat aixĂ mateix que aquest dispositiu no interfereix en les etapes vitals de l’espècie i que, adaptant-lo convenientment a escala, resultaria factible per a altres espècies ornĂtiques.Efectividad del empleo de marcas alares patagiales en el marcaje de buitre leonado (Gyps fulvus) en España Se describe el diseño de marcas alares patagiales de lectura dorsoventral de alta durabilidad para el marcaje y seguimiento de ejemplares de buitre leonado Gyps fulvus. Para ello se marcaron aves aclimatadas dentro del Proyecto Canyet de recuperaciĂłn del buitre leonado como especie nidificante en el Parque Natural de la Sierra de Mariola (Comunidad Valenciana). Un total de 193 buitres fueron marcados en el perĂodo 2000-2015 en el punto de muestreo y 43 individuos fueron recapturados, con un valor medio de 1.362 dĂas (SD ± 543,78). Del mismo modo, se pesĂł a la mitad de la muestra de individuos capturados (n = 20), siendo el valor promedio de 9,11 kg (SD ± 1,14). Se midiĂł asimismo el área de las perforaciones cicatrizadas, siendo la superficie media de perforaciĂłn de 85,38 mm2 (SD ± 28,61). Las marcas alares proporcionaron resultados muy satisfactorios, que permiten profundizar en los patrones de comportamiento interespecĂfico, asĂ como en los movimientos de nomadismo. Se ha constatado que el diseño final de estas marcas es adecuado, ya que su identificaciĂłn a distancia es buena y la incidencia negativa en los individuos es muy reducida. Además, este sistema permite la diferenciaciĂłn de individuos con una elevada frecuencia. Del mismo modo, se ha constatado que este dispositivo no interfiere en las etapas vitales de la especie y que, adaptándolo convenientemente a escala, resultarĂa factible para otras especies ornĂticas.We describe the design of patagial wing tags with highly durable lateral readings for marking and tracking griffon vultures Gyps fulvus. Acclimatized birds were tagged within Projecte Canyet for the recovery of the griffon vulture as a nesting species in the Sierra de Mariola Natural Park (Valencia Region). A total of 193 vultures were tagged at the sampling point between 2000 and 2015. Forty-three individuals were recaptured within an average of 1,362 days (SD ± 543.78). Half the sample of captured individuals was weighed (n = 20) and the average was 9.11 kg (SD ± 1.14). The area of the scarred perforations was measured, and the mean perforation size was 85.38 mm2 (SD ± 28.61). Wing tags provided highly satisfactory results and enabled a deeper understanding of the patterns of interspecific behaviour and nomadic movements. The design of the tags was satisfactory because it facilitated identification of individuals at a distance. The negative impact on individuals was low and the device did not interfere in the vital life stages of the species. We suggest the model could be useful for other bird species if adapted to size