4 research outputs found
Regeneració del càrritx a les franges de protecció contra incendis al Parc Natural del Garraf
Get PDFAl Parc Natural del Garraf (Barcelona) es realitzen franges de protecció contra incendis al voltant d'algunes pistes forestals. S'ha comparat la regeneració de la vegetació, i sobretot d'Ampelodesmos mauritanica (càrritx), en zones estassades amb zones adjacents no estassades (control). A les parcel·les estassades el recobriment va augmentant ràpidament a causa de la dominància d'espècies rebrotadores. El nombre i diversitat d'espècies no fou diferent entre les parcel·les estassades i les control. Tots els individus de càrritx estassats varen rebrotar. Tot i que les plantes de càrritx de les parcel·les estassades eren més petites que en les parcel·les control, el recobriment no va ser significativament diferent. Els resultats obtinguts qüestionen si l'estassada és una eina adequada en la gestió per a la prevenció contra el foc en aquest tipus de comunitat si no es realitzen amb una periodicitat superior als dos anys.En el Parque Natural del Garraf (Barcelona) se realizan franjas de protección contra incendios en los bordes de algunas pistas forestales. Se ha comparado la regeneración de la vegetación, sobre todo de Ampelodesmos mauritanica («càrritx»), en zonas sometidas a desbroce con zonas adyacentes sin desbroce (controles). En las parcelas sometidas a desbroce el recubrimiento aumentó rápidamente debido a la dominancia de especies rebrotadoras. El número y la diversidad de especies no fue significativamente diferente entre las parcelas desbrozadas y las control. Todos los individuos de A. mauritanica rebrotaron. Aunque las plantas de A. mauritanica en las parcelas desbrozadas eran más pequeñas que en las parcelas control, el recubrimiento no fue significativamente diferente. Estos resultados cuestionan si estas franjas de protección són una herramienta adecuada para la prevención contra el fuego en este tipo de comunidad si no se realizan con una periodicidad superior a los dos años.One of the fire-prevention techniques carried out in the Garraf Natural Park (Barcelona) is manual clearing of the vegetation next to certain roads and tracks. The regeneration of the vegetation, and especially that of Ampelodesmos mauritanica («carritx»), in cleared stands was compared with that in adjacent non-cleared control stands. Cleared stands recovered very fast from clearing owing to the dominance of resprouting species. Cleared and control stands had no significant difference in the number and diversity of species. All cut A. mauritanica plants had high resprouting and survival. Although in cleared plots A. mauritanica plants were smaller than in adjacent non-cleared stands, cover was not significantly different. These results suggest that clearing is not a very effective management tool for fire-prevention in the vegetation studied unless it is repeated every two years
Anàlisi preliminar de la percepció i la gestió de les invasions vegetals en espais naturals protegits de Catalunya
Get PDFLes plantes exòtiques invasores són considerades
una de les més grans amenaces per als organismes i
sistemes naturals nadius. Per tal de conèixer de primera
mà la importància que atorguen a aquest problema
els gestors dels espais naturals protegits, s'ha
contactat amb les persones responsables de la gestió
de les plantes invasores a diferents espais naturals de
Catalunya, representatius de la diversitat d'ecosistemes
que aquests acullen. A aquestes persones se'ls
ha tramès un qüestionari dissenyat per a (1) avaluar
la percepció del problema de les plantes invasores
per part de l'Administració pública, (2) identificar les
plantes que a judici dels gestors, suposen una major
amenaça per als organismes, els sistemes naturals i
els interessos humans, (3) fer un inventari de les
mesures de gestió aplicades i, (4) fer una valoració
econòmica preliminar dels costos associats a
aquestes. S'han fet més d'una trentena de contactes,
dels quals un 67 % han identificat les invasions
vegetals com un problema per a la conservació dels
hàbitats nadius als espais naturals corresponents.
Aquests contactes han considerat que les invasions
vegetals ocupen, en promig, el cinquè lloc respecte als altres problemes ambientals i de conservació de
la biodiversitat. Han esmentat un total de 61 plantes
invasores problemàtiques a la seva àrea de responsabilitat.
L'espècie esmentada a més localitats ha estat
Ailanthus altissima, seguida de Cortaderia selloana,
Buddleja davidii, Robinia pseudoacacia, Senecio
inaequidens, Arundo donax, Carpobrotus edulis i
Parthenocissus quinquefolia,. Trenta-una de les 61
plantes invasores problemàtiques han estat objecte
de control, essent Ailanthus altissima l'espècie gestionada
a més localitats, seguida de Carpobrotus
edulis, Arundo donax i Cortaderia selloana. El control
o eradicació són les mesures de gestió més
utilitzades als espais estudiats, així com també les
més valorades pels entrevistats. En total, s'estima
que s'han invertit 151.020 have been invested
for the management of invasive plants in the
contacted natural areas. The species that has caused
major management costs is Senecio inaequidens.
Nonetheless, the exact costs of most of the applied
management actions are unknown to the respondents
therefore an accurate economic valuation is quite
difficult to achieve.Las plantas exóticas invasoras son consideradas una
de las mayores amenazas para los organismos y sistemas
naturales nativos, pero también tienen efectos
sobre la economía, la sociedad y la salud humanas.
Para conocer la importancia que otorgan los gestores
de los espacios naturales protegidos a este problema
se ha contactado con las personas responsables de la
gestión de las plantas invasoras en diferentes espacios
naturales de Cataluña, representativos de su variedad
de hábitats. A estas personas se les ha enviado
un cuestionario diseñado para (1) evaluar la percepción
del problema de las plantas invasoras por parte
de la Administración pública, (2) identificar las plantas
que, a juicio de los gestores, suponen una mayor
amenaza para los organismos, los sistemas naturales
y los intereses humanos, (3) hacer un inventario de
las medidas de gestión aplicadas, y (4) hacer una valoración
económica preliminar de los costes asociados
a éstas. Se han realizado más de treinta contactos,
de los cuales un 67 % han identificado las invasiones
vegetales como un problema para la conservación
de los hábitats nativos en los espacios naturales
correspondientes. Estos contactos han considerado
que las invasiones biológicas ocupan, como media,
el quinto lugar con respecto a los otros problemas
ambientales y de conservación de la biodiversidad.
Han mencionado un total de 61 plantas exóticas invasoras
que están causando problemas en sus áreas
de responsabilidad. La especie mencionada en más
localidades ha sido Ailanthus altissima, seguida de
Cortaderia selloana, Buddleja davidii, Robinia
pseudoacacia, Senecio inaequidens, Arundo donax,
Carpobrotus edulis y Parthenocissus quinquefolia.
Treinta y una de las 61 plantas invasoras problemáticas
han sido objeto de control, siendo Ailanthus
altissima la especie gestionada en más localidades,
seguida de Carpobrotus edulis, Arundo donax y
Cortaderia selloana. El control o erradicación son
las medidas de gestión más utilizadas en las áreas
estudiadas, así como también las más valoradas por
los entrevistados. En total, se estima que se han invertido
151.020 $ en la gestión de las plantas invasoras
en los espacios naturales contactados. La especie
que ha ocasionado más gastos económicos es
Senecio inaequidens. No obstante, se desconocen los
costes exactos de muchas de las actuaciones realizadas,
hecho que dificulta mucho una cuantificación
económica precisa
Regeneració del càrritx a les franges de protecció contra incendis al Parc Natural del Garraf
No full textAl Parc Natural del Garraf (Barcelona) es realitzen franges de protecció contra incendis al voltant d'algunes pistes forestals. S'ha comparat la regeneració de la vegetació, i sobretot d'Ampelodesmos mauritanica (càrritx), en zones estassades amb zones adjacents no estassades (control). A les parcel·les estassades el recobriment va augmentant ràpidament a causa de la dominància d'espècies rebrotadores. El nombre i diversitat d'espècies no fou diferent entre les parcel·les estassades i les control. Tots els individus de càrritx estassats varen rebrotar. Tot i que les plantes de càrritx de les parcel·les estassades eren més petites que en les parcel·les control, el recobriment no va ser significativament diferent. Els resultats obtinguts qüestionen si l'estassada és una eina adequada en la gestió per a la prevenció contra el foc en aquest tipus de comunitat si no es realitzen amb una periodicitat superior als dos anys.En el Parque Natural del Garraf (Barcelona) se realizan franjas de protección contra incendios en los bordes de algunas pistas forestales. Se ha comparado la regeneración de la vegetación, sobre todo de Ampelodesmos mauritanica («càrritx»), en zonas sometidas a desbroce con zonas adyacentes sin desbroce (controles). En las parcelas sometidas a desbroce el recubrimiento aumentó rápidamente debido a la dominancia de especies rebrotadoras. El número y la diversidad de especies no fue significativamente diferente entre las parcelas desbrozadas y las control. Todos los individuos de A. mauritanica rebrotaron. Aunque las plantas de A. mauritanica en las parcelas desbrozadas eran más pequeñas que en las parcelas control, el recubrimiento no fue significativamente diferente. Estos resultados cuestionan si estas franjas de protección són una herramienta adecuada para la prevención contra el fuego en este tipo de comunidad si no se realizan con una periodicidad superior a los dos años.One of the fire-prevention techniques carried out in the Garraf Natural Park (Barcelona) is manual clearing of the vegetation next to certain roads and tracks. The regeneration of the vegetation, and especially that of Ampelodesmos mauritanica («carritx»), in cleared stands was compared with that in adjacent non-cleared control stands. Cleared stands recovered very fast from clearing owing to the dominance of resprouting species. Cleared and control stands had no significant difference in the number and diversity of species. All cut A. mauritanica plants had high resprouting and survival. Although in cleared plots A. mauritanica plants were smaller than in adjacent non-cleared stands, cover was not significantly different. These results suggest that clearing is not a very effective management tool for fire-prevention in the vegetation studied unless it is repeated every two years
Anàlisi preliminar de la percepció i la gestió de les invasions vegetals en espais naturals protegits de Catalunya
No full textLes plantes exòtiques invasores són considerades
una de les més grans amenaces per als organismes i
sistemes naturals nadius. Per tal de conèixer de primera
mà la importància que atorguen a aquest problema
els gestors dels espais naturals protegits, s'ha
contactat amb les persones responsables de la gestió
de les plantes invasores a diferents espais naturals de
Catalunya, representatius de la diversitat d'ecosistemes
que aquests acullen. A aquestes persones se'ls
ha tramès un qüestionari dissenyat per a (1) avaluar
la percepció del problema de les plantes invasores
per part de l'Administració pública, (2) identificar les
plantes que a judici dels gestors, suposen una major
amenaça per als organismes, els sistemes naturals i
els interessos humans, (3) fer un inventari de les
mesures de gestió aplicades i, (4) fer una valoració
econòmica preliminar dels costos associats a
aquestes. S'han fet més d'una trentena de contactes,
dels quals un 67 % han identificat les invasions
vegetals com un problema per a la conservació dels
hàbitats nadius als espais naturals corresponents.
Aquests contactes han considerat que les invasions
vegetals ocupen, en promig, el cinquè lloc respecte als altres problemes ambientals i de conservació de
la biodiversitat. Han esmentat un total de 61 plantes
invasores problemàtiques a la seva àrea de responsabilitat.
L'espècie esmentada a més localitats ha estat
Ailanthus altissima, seguida de Cortaderia selloana,
Buddleja davidii, Robinia pseudoacacia, Senecio
inaequidens, Arundo donax, Carpobrotus edulis i
Parthenocissus quinquefolia,. Trenta-una de les 61
plantes invasores problemàtiques han estat objecte
de control, essent Ailanthus altissima l'espècie gestionada
a més localitats, seguida de Carpobrotus
edulis, Arundo donax i Cortaderia selloana. El control
o eradicació són les mesures de gestió més
utilitzades als espais estudiats, així com també les
més valorades pels entrevistats. En total, s'estima
que s'han invertit 151.020 have been invested
for the management of invasive plants in the
contacted natural areas. The species that has caused
major management costs is Senecio inaequidens.
Nonetheless, the exact costs of most of the applied
management actions are unknown to the respondents
therefore an accurate economic valuation is quite
difficult to achieve.Las plantas exóticas invasoras son consideradas una
de las mayores amenazas para los organismos y sistemas
naturales nativos, pero también tienen efectos
sobre la economía, la sociedad y la salud humanas.
Para conocer la importancia que otorgan los gestores
de los espacios naturales protegidos a este problema
se ha contactado con las personas responsables de la
gestión de las plantas invasoras en diferentes espacios
naturales de Cataluña, representativos de su variedad
de hábitats. A estas personas se les ha enviado
un cuestionario diseñado para (1) evaluar la percepción
del problema de las plantas invasoras por parte
de la Administración pública, (2) identificar las plantas
que, a juicio de los gestores, suponen una mayor
amenaza para los organismos, los sistemas naturales
y los intereses humanos, (3) hacer un inventario de
las medidas de gestión aplicadas, y (4) hacer una valoración
económica preliminar de los costes asociados
a éstas. Se han realizado más de treinta contactos,
de los cuales un 67 % han identificado las invasiones
vegetales como un problema para la conservación
de los hábitats nativos en los espacios naturales
correspondientes. Estos contactos han considerado
que las invasiones biológicas ocupan, como media,
el quinto lugar con respecto a los otros problemas
ambientales y de conservación de la biodiversidad.
Han mencionado un total de 61 plantas exóticas invasoras
que están causando problemas en sus áreas
de responsabilidad. La especie mencionada en más
localidades ha sido Ailanthus altissima, seguida de
Cortaderia selloana, Buddleja davidii, Robinia
pseudoacacia, Senecio inaequidens, Arundo donax,
Carpobrotus edulis y Parthenocissus quinquefolia.
Treinta y una de las 61 plantas invasoras problemáticas
han sido objeto de control, siendo Ailanthus
altissima la especie gestionada en más localidades,
seguida de Carpobrotus edulis, Arundo donax y
Cortaderia selloana. El control o erradicación son
las medidas de gestión más utilizadas en las áreas
estudiadas, así como también las más valoradas por
los entrevistados. En total, se estima que se han invertido
151.020 $ en la gestión de las plantas invasoras
en los espacios naturales contactados. La especie
que ha ocasionado más gastos económicos es
Senecio inaequidens. No obstante, se desconocen los
costes exactos de muchas de las actuaciones realizadas,
hecho que dificulta mucho una cuantificación
económica precisa
