La bioquímica, millor al revés i junts: experiència de Team Based Learnig (tbl) a Ciències de la Salut.

L’aprenentatge basat en equips (Team Based Learning TBL) és una metodologia docent derivada de l’aula inversa, que incorpora la modalitat de treball en equip. Els components dels diferents grups han de treballar de forma individual i mitjançant una guia els continguts de la lliçó i a l’inici de la classe s’avaluen de forma individual mitjançant un test o qüestionari en format SOCRATIVE de uns 10 min, després de una estona de intercanvi i treball en grup, supervisat pel professorat, es procedeix aclarir les conceptes més complicats mitjançant una mini-classe dirigida. Posteriorment es procedeix a realitzar una activitat d’aplicació de conceptes amb un cert grau de complexitat que suposa tenir els conceptes i entendre la seva aplicació en un context significatiu. Posteriorment es realitza un segon test per tal de mesurar el grau d’assoliment dels continguts. Aquesta experiència s’ha portat a terme en els ensenyaments de Podologia i Odontologia a primer curs a les assignatures de Bioquímica i Biofísica i Bioquímica i Biologia Molecular respectivament. D’entrada la proposta s’havia d’implementar de forma presencia, però degut a la situació de pandèmia van poder comparar les dinàmiques i els resultats d’aprenentatge obtinguts tant de forma presencial com online dels mateixos estudiants. Per realitzar la versió online de la metodologia TBL es van generar grups mitjançant el Campus virtual i els estudiants es connectaven online a les diferents finestres de treball generades on els professor podia tenir accés durant el procés de discussió i treball en grup. Els resultats obtinguts a partir de les enquestes de satisfacció i els propis resultats d’aprenentatge demostren que la metodologia de TBL resulta molt més efectiva en un format presencial i que el format online. Aquest format va presentar nombrosos problemes de comunicació i va dificultar la interacció entre els diferents components del grup a la vegada que va reduir les interaccions i la participació activa, incidint negativament sobre els resultats d’aprenentatge en comparació a la versió presencial del TBL

Aprenentatge entre iguals: mentre tu aprens jo consolido els meus coneixements

Els alumnes de primer curs de Podologia acostumen a accedir al Grau per vies diverses i un gran nombre no ha estudiat el Batxillerat Científic. Aquesta diversitat es tradueix en un alumnat heterogeni a l’aula, tant pel que fa als seus coneixements previs com pel seu interès en les matèries bàsiques que es treballen en l’assignatura Bioquímica i Biofísica. En conseqüència, el professorat repetidament havia posat de manifest que era difícil dur a terme les classes a un bon ritme i acabar el programa, ja que mentre uns alumnes es desmotivaven per no poder seguir les classes, d’altres s’avorrien. Amb la finalitat d’homogeneïtzar els coneixements de l’alumnat i afavorir-ne la transmissió transversal, durant el curs 2015-2016 vam incloure diverses sessions amb la metodologia docent d’aprenentatge entre iguals. Les sessions eren de caràcter voluntari i consistien en què alguns alumnes amb un nivell inicial de coneixements alt (determinat en una prova de nivell realitzada el primer dia de classe) tutoritzaven a companys amb un nivell més baix. Com a resultat d’aquesta experiència, si bé el professorat no va percebre millores substancials en el desenvolupament de les classes, sí que es va observar una menor incidència de suspesos entre els alumnes que havien estat tutoritzats

Enfermedad de Paget extramamaria

Background and objective: Extramammary Paget disease (EMPD) has seldom been studied in Mediterranean populations. We aimed to review the characteristics of our patients with EMPD, the presence of a neoplasm in continuity, and the long-term course of the disease. Patients and methods: Retrospective observational study of 27 patients diagnosed with EMPD between 1990 and 2015. All clinical and pathology findings related to clinical course and outcomes were retrieved for analysis. Results: Twenty patients were women and 7 were men. Ages ranged from 42 to 88 years (median, 76 years). Lesions were in the following locations: vulva (16 cases), pubis-groin (5), perianal region (4), and axilla (2). Time from onset to diagnosis ranged from 1 to 60 months (median, 12 months) and maximum lesion diameter from 20 to 140mm (median, 55mm). In 3 cases (11.1%) EMPD was a secondary condition. None of the lesions developed on a previous cutaneous adnexal adenocarcinoma. Ten of the 24 primary EMPDs (41.7%) invaded the dermis. Eight of the 27 patients (29.6%) experienced local recurrence after the initial surgical treatment.Three patients (11.1%) died as a consequence of metastasis from the EMPD. Conclusions: The presence of an underlying cutaneous adnexal adenocarcinoma is uncommon, but it is not unusual to find an extracutaneous adenocarcinoma in continuity. Although EMPD is a slow-growing tumor, dermal invasion is frequent and metastasis is not uncommon. Local recurrence is common even after excision with wide margins and may be delated, so long term follow-up is essential

Integració de coneixements: “Donant sentit al que estudia un futur Podòleg”

Memòria final del projecte d'innovació: 2015 PID-UB/017 Integració de coneixements: “Donant sentit al que estudia un futur Podòleg”Al grau de Podologia existeix una certa reticència per part dels estudiants a veure la necessitat d’estudiar conceptes bàsics de matèries de primer que per a ells resulten molt allunyats de la seva futura pràctica professional. L’actual model d’assignatures independents i no coordinades temporalment dificulta la connexió dels coneixements de les diferents matèries de primer. Per aquest motiu ens vam proposar el professorat de Fisiologia, Bioquímica i Biofísica portar a terme el projecte d’integració de coneixements. Aquest projecte s’emmarca en les directrius de l’ESEE i te en compte les noves tendències per promoure curriculums més integrats i interdisciplinaris en el camp de les ciències de la salut (Rosell et al 2002, Vicedo et al. 2009). Aquest projecte s’ha portat a terme durant el primer quadrimestre del curs 2015-16 i s’han elaborat treballs d’integració de coneixements entorn a temes generals i d’altres més específics del camp de la Podologia amb l’objectiu aconseguir una major coordinació entre les diferents disciplines participants i a la vegada proporcionar contextos significatius d’aprenentatge. La iniciativa va tenir una gran acollida per part dels estudiants i es van formar 6 grups de treball d’entre 7-10 participants. Aquesta memòria recull l’experiència realitzada i analitza la incidència positiva del treball d’integració en els resultats de l’assignatura valorats mitjançant enquestes i preguntes específiques d’integració a la prova d’avaluació final

ABP en ciencias de la salud. ¿sale a cuenta?

Projecte: 2014PID-UB/028; 2018PID UB/B03Grupo de Innovación Docente GID-IDCCFFII (GINDOC UB/157)Introducción. Se puede enseñar de dos maneras, a la pasiva y a la activa. En la forma pasiva, el estudiante actúa como receptor, y el profesor como donador de una serie de conceptos e ideas que ha trabajado y transmite al alumno. Los estudiantes aprenden de memoria los conceptos sin haber hecho un trabajo personal. Por otro lado, en la forma activa, el profesor propone un problema, no una teoría, y el estudiante busca la solución, y durante el camino va hallando los conceptos y la teoría que entiende, asimila e interioriza debido a que la ha trabajado en la práctica y no se le ha dado en bandeja como en el anterior caso. Esta es la base del Aprendizaje Basado en Problemas, conocido como ABP. El ABP es una estrategia didáctica innovadora centrada en el estudiante, que facilita la adquisición de habilidades y competencias profesionales indispensables. Asimismo, proporciona el contexto adecuado para favorecer el trabajo en grupo y el aprendizaje significativo. El objetivo del presente estudio es el de conocer si la metodología ABP obtiene mejores resultados en el rendimiento académico (notas) en comparación con las metodologías habituales de enseñanza (clases magistrales). Metodología: En los grados de Ciencias Biomédicas, Enfermería, Odontología y Podología se ha llevado a cabo la metodología ABP desde el año 2019 hasta la actualidad, dividiendo a los alumnos en “ABP” y “no ABP”. Hemos analizado las notas de ambos grupos y las hemos comparado. Profesores de nuestro Campus han asesorado, diseñado y adaptado de forma innovadora esta metodología docente para tanto asignaturas troncales como optativas de los distintos cursos. El número de alumnos participantes ha sido variable. Se ha aplicado el ABP de forma generalizada a todos los estudiantes o de forma particular a modo de prueba piloto. Se ha utilizado mayoritariamente en actividades prácticas o seminarios que permiten trabajar en grupos reducidos. En general, los resultados han sido muy satisfactorios ya que, a partir del análisis de las diferentes experiencias, se han obtenido evidencias que permiten reajustar esta metodología a la idiosincrasia particular de cada contexto para futuras ediciones. Los resultados muestran que el grupo ABP tienen mejores resultados que los que no han hecho ABP. Conclusión: El autoaprendizaje del alumno es más efectivo y satisfactorio tanto a nivel académico como a nivel personal

Liver Glucokinase and Lipid Metabolism

Control of energy metabolism is crucial for optimal functioning of organs and tissues. Amongst all nutrients, glucose is the principal energy source for most cells and, therefore, minimum blood glucose levels must be guaranteed. Alterations in glycaemia can lead to hyperglycaemic states (producing protein glycosylation and toxicity in glucose-sensitive cells) or hypoglycaemic states (that can affect brain function), both harmful. Therefore, mechanisms must exist to keep glycaemia in a narrow physiological range (4-8 mM) independently of the nutritional state. To achieve control of blood glucose levels, our body has a complex, interorgan signaling system using nutrients (glucose, lipids, amino acids), hormones (insulin, glucagon, ghrelin, etc.) and the autonomic nervous system. In response to these signals, organs and tissues (mainly intestine, endocrine pancreas, liver, skeletal muscle, adipose tissue, brain and adrenal glands) adapt their function to energetic requirements. The liver plays a pivotal role in the maintenance of glucose homeostasis by continuously adapting its metabolism to energetic needs. In the fed state, when blood glucose levels are high and there is insulin, liver takes-up part glucose to replenish glycogen stores. Besides, when glucose stores are full, the liver has the capacity to synthesize lipids de novo from glucose for-long term energy storage. Lipids are packaged in very low-density lipoprotein (VLDL) particles and then transported to the adipose tissue. Conversely during starvation, when glycaemia falls and glucagon increases, the liver produces glucose to maintain circulating glucose levels by breaking down glycogen stores or by synthesizing glucose de novo through gluconeogenesis. Gluconeogenesis, as an energy-consuming pathway, is linked to -oxidation of fatty acids (fuel supplier pathway)..

Menos es más: integración y aprendizaje en el grado de podología

Projecte: 2015PID/UB017Estos documentos resumen en un póster los resultados obtenidos en el proyecto de innovación 2015PID/UB017 realizado durante tres cursos (2015-2018) para conseguir integrar conceptos de Fisiología, Bioquímica y Biofísica mediante la realización de trabajo cooperativo para las tres materias, de forma que los conceptos básicos cubren significado en un contexto real y significativo para su futura práctica profesional

Liver GlucokinaseA456V Induces Potent Hypoglycemia without Dyslipidemia through a Paradoxical Induction of the Catalytic Subunit of Glucose-6-Phosphatase

Recent reports point out the importance of the complex GK-GKRP in controlling glucose and lipid homeostasis. Several GK mutations affect GKRP binding, resulting in permanent activation of the enzyme. We hypothesize that hepatic overexpression of a mutated form of GK, GKA456V, described in a patient with persistent hyperinsulinemic hypoglycemia of infancy (PHHI) and could provide a model to study the consequences of GK-GKRP deregulation in vivo. GKA456V was overexpressed in the liver of streptozotocin diabetic mice. Metabolite profiling in serum and liver extracts, together with changes in key components of glucose and lipid homeostasis, were analyzed and compared to GK wild-type transfected livers. Cell compartmentalization of the mutant but not the wild-type GK was clearly affected in vivo, demonstrating impaired GKRP regulation. GKA456V overexpression markedly reduced blood glucose in the absence of dyslipidemia, in contrast to wild-type GK-overexpressing mice. Evidence in glucose utilization did not correlate with increased glycogen nor lactate levels in the liver. PEPCK mRNA was not affected, whereas the mRNA for the catalytic subunit of glucose-6-phosphatase was upregulated ~4 folds in the liver of GKA456V-treated animals, suggesting that glucose cycling was stimulated. Our results provide new insights into the complex GK regulatory network and validate liver-specific GK activation as a strategy for diabetes therapy

Efectivitat de l'aprenentatge basat en problemes (ABP) en l'assignatura de Teràpia Gènica i Molecular d'Odontologia

Podeu consultar la Vuitena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/66524L’aprenentatge basat en problemes (ABP) és una estratègia didàctica innovadora centrada en l’estudiant, que facilita l’adquisició d’unes habilitats i competències indispensables en l’entorn professional i que proporciona el context adequat per afavorir el treball en grup i l’aprenentatge significatiu. L’experiència que aquí descrivim neix de la necessitat de motivar i implicar els estudiants d’Odontologia (2n-4t curs) en l’aprenentatge i assoliment de les competències transversals i les específiques definides en el pla docent de l’assignatura optativa de 3 ECTS Teràpia gènica i molecular durant el curs 2013-2014. Han participat un total de 32 estudiants distribuïts en 4 grups La dinàmica de l’ABP consisteix en la resolució d’un cas entre 6 dissenyats prèviament per l'equip de profesors, que cada grup d'estudiants ha de solucionar aplicant conceptes de Teràpia Gènica per a dissenyar una estratègia terapèutica innovadora aplicada a un desordre de la salut. En aquesta comunicació es descriu l’experiència realitzada, tenint en compte aspectes metodològics, descripció de les dinàmiques de grup, avaluació de l’experiència per part dels estudiants i dels tutors, així com la seva incidència en els resultats globals de l’assignatura. Tambè se ha fet una anàlisi comparativa dels resultats d'aquest curs amb els dels cursos previs. Aquest projecte ha constituït la primera experiència amb l

Mycophenolic acid interferes the transcriptional regulation and protein trafficking of maturation surface markers in dendritic cells

Background: The ability of dendritic cells (DCs) to regulate adaptive immunity makes them interesting cells to be used as therapeutic targets modulating alloimmune responses. Mycophenolic acid (MPA) is an immunosuppressor commonly used in transplantation, and its effect on DCs has not been fully investigated. Methods: Monocyte-derived DCs were obtained from healthy volunteers and cultured for 7 days. Cells were treated with MPA on day 2 and matured by lipopolysaccharide (LPS) stimulation. Functionality of mature DC (mDCs) was evaluated by allogeneic mixed lymphocytes reaction. Surface expression of maturation markers (CD40, CD83, CD86, and ICAM-1) was analysed in both immature DCs (iDCs) and mDCs by flow cytometry. To assess transcriptional regulation and protein subcellular location, RT-PCR and confocal microscopy were used, respectively. Results: MPA decreased surface expression of all maturation markers in mDCs and significantly abrogated DCs-induced allogeneic T-cell proliferation after MPA pre-treatment. In iDCs, the reduced surface protein expression after MPA paralleled with mRNA downregulation of their genes. In mDCs, the mRNA levels of ICAM-1, CD40 and CD83 were enhanced in MPA-treated mDCs with an increase in the expression of CD83 and ICAM-1 near the Golgi compared to non-treated mDCs. In contrast, mRNA levels of CD86 were diminished after MPA treatment. Conclusions: The reduced surface markers expression in mDCs exerted by MPA produced a decline in their capacity to activate immune responses. Moreover, the inhibition of guanosine-derived nucleotide biosynthesis by MPA treatment leads to DC maturation interference by two mechanisms depending on the marker, transcriptional downregulation or disrupted intracellular protein trafficking