Estudio sobre la presencia de las lenguas en las conversaciones de calle, Barcelona 2012

Aquest article presenta un resum de les dades de l'estudi sobre la llengua a les converses als principals eixos comercials dels districtes de Barcelona, fet el 2012. Aquest estudi és fruit d'una col·laboració entre la Direcció General de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística. Les dades donen compte de la llengua escoltada a diversos carrers principals de Barcelona i de la variabilitat dels usos orals al carrer en funció dels districtes de Barcelona, l'edat i la presència o l'absència d'infants en les converses.This article presents a summary of data from the study of language in conversations in the main shopping streets of several Barcelona districts, conducted in 2012. The study is fruit of cooperation between the General Directorate for Language Policy and the Consortium for Linguistic Normalisation. The data reflect the language heard in various significant streets in Barcelona and the variability of oral language used depending on the district, age and presence or not of children in the conversations.Este artículo presenta un resumen de los datos del estudio sobre la lengua en las conversaciones en los principales ejes comerciales de los distritos de Barcelona, realizado en el año 2012. Dicho estudio es fruto de una colaboración entre la Dirección General de Política Lingüística y el Consorcio para la Normalización Lingüística. Los datos dan cuenta del idioma escuchado en diversas calles principales de Barcelona, y de la variabilidad de los usos orales en la calle en función de los distritos de Barcelona, de la edad, o de la presencia o ausencia de niños en las conversaciones

Balanç sociolingüístic 1998-2008

Com un avanç de l’estudi EULP, l’article presenta l’evolució de la situació sociolingüística a partir de la comparació de les dades referides als anys 1998 i 2008. Els àmbits que s’estudien són els de coneixements de català, primera llengua apresa i llengua habitual, entre d’altres. Quant a sectors específics, s’ofereixen dades sobre el comerç

Què és i com funciona l’aplicació web Indexplà

Aquest article descriu la nova aplicació web de l’Indexplà que es pot trobar a Internet. L’Indexplà és un qüestionari multilingüe que permet recollir les dades necessàries per a la realització d’un pla lingüístic en una organització a partir del resultat de l’anàlisi lingüística. En l’article es detallen els diferents nivells d’accés i es descriuen les principals prestacions d’aquest web —representació gràfica dels factors lingüístics d’una entitat o empresa, comparació entre organitzacions o bé entre àrees de la mateixa organització, els perfils lingüístics i de les dades documentals— i altres característiques de l’aplicació

Lengua y jóvenes. Análisis de las variables lingüísticas de la "Encuesta a la juventud de Cataluña 2012"

En aquest article s'exposen els resultats de les set preguntes de l'"Enquesta a la joventut de Catalunya (EJC) 2012" que fan referència a les qüestions lingüístiques: llengua inicial, llengua habitual i llengua d'ús en cinc àmbits diferents (amb els amics, a l'institut, a la universitat o a la feina, amb la parella, amb els fills i amb algú que no coneixes). Aquesta fotografia estàtica es complementa amb tres elements dinàmics. En primer lloc, es comparen els resultats de l'EJC 2012 amb els de l'EJC 2007 per aproximar-se a l'impacte dels canvis demogràfics i contextuals en la pràctica lingüística. En segon lloc, s'analitzen els canvis en els usos lingüístics amb la intenció de saber quins contextos faciliten el manteniment o el canvi de la llengua en els usos. Finalment, s'adopta, sempre que ha estat possible, una perspectiva transicional amb l'objectiu d'obtenir pistes sobre la interacció entre la trajectòria lingüística de la persona jove (el camí que va de la llengua inicial a la llengua habitual) i les altres trajectòries que caracteritzen l'etapa juvenil (educativa, laboral i d'emancipació).This article presents the results of the seven questions posed in the Catalan Youth Survey (EJC) 2012 which refer to matters related to language: initial language, customary language and language of use in five different situations (with friends, at school, at the university or at work, with the partner, with the children and with a stranger). This static photograph is complemented by three dynamic elements. In the first place, results of the 2012 Survey are compared with those of 2007 to obtain an idea of the impact made by demographic and contextual changes in language practice. Secondly, changes in language use are analysed to discover which contexts lead to maintaining or changing language in the different situations. Finally, whenever possible a transitional perspective has been adopted with the aim of obtaining indications about the interaction between a young person’s linguistic pathway (the route from initial language to customary language) and other pathways that characterise the stage of their youth (educational, work-related and emancipation).En este artículo se exponen los resultados de las siete preguntas de la Encuesta a la juventud de Cataluña (EJC) 2012 que hacen referencia a cuestiones lingüísticas: lengua inicial, lengua habitual y lengua de uso en cinco ámbitos diferentes (con los amigos, en el instituto, en la universidad o en el trabajo, con la pareja, con los hijos y con alguien que no conoces). Esta fotografía estática se complementa con tres elementos dinámicos. En primer lugar, se comparan los resultados de la EJC 2012 con los de la EJC 2007 para aproximarse al impacto de los cambios demográficos y contextuales en la práctica lingüística. En segundo lugar, se analizan los cambios en los usos lingüísticos con la intención de saber qué contextos facilitan el mantenimiento o el cambio de la lengua en los usos. Por último, se adopta, siempre que ha sido posible, una perspectiva transicional con el objetivo de obtener pistas sobre la interacción entre la trayectoria lingüística de la persona joven (el camino que va de la lengua inicial a la lengua habitual) y las demás trayectorias que caracterizan la etapa juvenil (educativa, laboral y de emancipación)

Usos lingüísticos en los establecimientos comerciales de Barcelona (Ofercat 2012)

Aquest article presenta un resum de les dades de l’estudi d’usos lingüístics als establiments comercials de Barcelona, Ofercat sobre el comerç de Barcelona 2012, dut a terme per la Direcció General de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística. Aquestes dades donen compte de l’oferta de català a la retolació i llengua d’atenció oral comercial a Barcelona i de l’evolució respecte el 2005. Per primer cop, s’analitza també el percentatge de comerços regentats per immigrants, que és una de les principals variables que influeixen en l’evolució de l’oferta lingüística comercial.This article presents a summary of the results obtained from the study of language uses at commercial establishments in Barcelona (Ofercat on commerce in Barcelona 2012), conducted by the Directorate-General for Language Policy and the Consortium for Language Normalisation. The data shows the use of Catalan in signage and customer service in shops in Barcelona, comparing the latest figures with those for the year 2005. For the first time, moreover, the percentage of establishments run by immigrants is given, this being one of the principal variables that influence in the evolution of language use in commerce.Este artículo presenta un resumen de los datos del estudio de usos lingüísticos en los establecimientos comerciales de Barcelona, Ofercat sobre el comercio de Barcelona 2012, llevado a cabo por la Dirección General de Política Lingüística y el Consorcio para la Normalización Lingüística. Estos datos dan cuenta de la oferta de catalán en la rotulación y lengua de atención oral comercial en Barcelona y de su evolución con respecto a 2005. Por primera vez, se analiza también el porcentaje de comercios regentados por inmigrantes, que es una de las principales variables que influyen en la evolución de la oferta lingüística comercial

¿Qué pasa con el catalán? ¿Crece o decrece? Una lectura aplicada de la Enquesta d’usos lingüístics de la població 2013

Aquest article resumeix alguns dels aspectes més destacables de l’anàlisi dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2013 des d’una òptica aplicada per tal de resoldre les qüestions que són objectiu principal de la política lingüística: Quins són els coneixements de català de la població adulta? Per què no han crescut (prou) els coneixements de català? Per què en determinats àmbits hi ha un ús més alt de català que en d’altres? Està condicionat pels coneixements?, i per les actituds? Quantes persones han après a parlar català? Quants i quins perfils tenen els aprenents? Qui té interès per aprendre català entre els adults? Quins són els principals motius per aprendre català segons els aprenents?,Una versió més àmplia d’aquesta informació la constitueix l’obra Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2013. Resum dels factors clau de la Biblioteca Tècnica de Política Lingüística.The article sums up some of the most noteworthy aspects of the analysis of the results of the Survey on Language Use of the Public at Large, 2013 from an applied perspective in order to answer the questions that are the main objective of the language policy: What is the adult population’s knowledge of Catalan? Why has knowledge of Catalan barely grown? Why is Catalan used more in certain spheres than in others? Is this determined by knowledge or by attitudes? How many people have learnt to speak Catalan? What are the profiles of these learners and how many of them are there? Who is interested in learning Catalan among the adult population? What are the main reasons for learning Catalan according to the learner? An extended version of this information can be found in the Analysis of the Survey on Language Use of the Public at Large, 2013. Summary of key factors of the Technical Library of Language Policy.Este artículo resume algunos de los aspectos más destacables del análisis de los resultados de la Enquesta d'usos lingüístics de la població 2013 desde una óptica aplicada con la finalidad de resolver las cuestiones que son objetivo principal de la política lingüística: ¿Cuáles son los conocimientos de catalán de la población adulta? ¿Por qué no han crecido (lo suficiente) los conocimientos de catalán? ¿Por qué en ciertos ámbitos hay un uso más elevado del catalán que en otros? ¿Está condicionado por los conocimientos? ¿Y por las actitudes? ¿Cuántas personas han aprendido a hablar catalán? ¿Cuántos y qué perfiles tienen los principiantes? ¿Quién tiene interés en aprender el catalán entre los adultos? ¿Cuáles son los principales motivos para aprender catalán según los principiantes? Una versión más amplia de esta información la constituye la obra Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2013. Resum dels factors clau de la Biblioteca Técnica de Política Lingüística