Com un avanç de l’estudi EULP, l’article presenta l’evolució de la situació sociolingüística a partir de la comparació de les dades referides als anys 1998 i 2008. Els àmbits que s’estudien són els de coneixements de català, primera llengua apresa i llengua habitual, entre d’altres. Quant a sectors específics, s’ofereixen dades sobre el comerç

Solé Camardons, Joan

Torrijos, Anna

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Revista Tècnica de Política Lingüística
Número 46 (2009) 
Llengua i Ús  (2009, 45) “Balanç sociolingüístic 1998-2008”<http://www.gencat.cat/llengua>
Recerca
90
iLlengua
ús
Balanç sociolingüístic 1998-2008
Com un avanç de l’estudi EULP, l’article presenta l’evolució de la situació 
sociolingüística a partir de la comparació de les dades referides als anys 1998 
i 2008. Els àmbits que s’estudien són els de coneixements de català, primera 
llengua apresa i llengua habitual, entre d’altres. Quant a sectors específics, 
s’ofereixen dades sobre el comerç.
Nota metodològica
En les taules que es presenten a continuació s’han comparat les dades enllaçades de les dues 
darreres enquestes oficials d’usos lingüístics a la població 2003 (EULC03) i 2008 (EULP08) amb 
l’Enquesta lingüística sobre l’ús oral del català a la població de Catalunya major de 15 anys (EUC98). 
Les preguntes analitzades i el tractament estadístic permeten fer aquesta comparació, atès que 
les preguntes tenen una formulació idèntica i les mostres són suficientment grans. La mostra de 
l’EUC98 és de 3.323 enquestes. Cal recordar que totes les enquestes han estat promogudes i 
finançades per la Generalitat de Catalunya. 
Coneixements de català 1998-2008
En termes relatius (%), els coneixements de català entre el 1998 i el 2008 de la població de 15 i més 
anys han disminuït en tres de les quatre habilitats lingüístiques. Per a la capacitat de saber parlar, 
la disminució ha estat de 5,2 punts percentuals, una mica més de mig punt per any. Pel que fa a 
l’habilitat d’escriure, ha crescut 6,4 punts percentuals. Probablement aquest darrer creixement cal 
atribuir-lo al model educatiu d’immersió lingüística.
Autors
Joan Solé 
Anna Torrijos
Secretaria de Política Lingüística
Població segons coneixements de català. Catalunya, 1998-2008 (%)
1998 2003 2008
Balanç
2008-1998
Entendre’l 97,3 96,5 94,6 –2,7 %
Parlar-lo 83,5 81,6 78,3 –5,2 %
Llegir-lo 86,9 89,0 81,7 –5,2 %
Escriure’l 55,4 58,8 61,8 6,4 %
91
Llengua i Ús  (2009, 45) “Balanç sociolingüístic 1998-2008”<http://www.gencat.cat/llengua>
Balanç sociolingüístic 1998-2008
iLlengua
ús
En termes absoluts, hi ha hagut un creixement de la població que domina les quatre habilitats 
lingüístiques. També en aquest cas cal destacar les més de 920.000 persones que han après a 
escriure en català entre el 1998 i el 2008. En canvi, tan sols han après a parlar català unes 480.000 
persones en 10 anys. En aquest cas, és molt probable que les causes es puguin atribuir al gran 
creixement demogràfic, especialment al component migratori d’aquest creixement.
Primera llengua apresa o llengua inicial
En el període 1998-2008 el percentatge de població que té el català com a primera llengua apresa 
ha passat del 41,3 % al 31,6 %, mentre que el castellà s’ha mantingut en la mateixa proporció i les 
altres llengües han augmentat més de 7 punts percentuals. 
Llengua habitual 
En el mateix període hi ha hagut un decreixement de més de 13 punts en la població que té el català 
com a llengua habitual, mentre que ha crescut en 12 punts la població que té ambdues llengües 
oficials com a llengües habituals. El castellà ha disminuït més de 4 punts i les altres llengües han 
augmentat gairebé 6 punts. 
Població segons coneixements de català. Catalunya, 1998-2008 (milers de persones)
1998 2003v 2008
Balanç
2008-1998
Entendre’l 5.057,3 5.423,6 5.832,2 774,9
Parlar-lo 4.340 4.583,5 4.823,4 483,4
Llegir-lo 4.516,7 4.999,5 5.034,4 517,7
Escriure’l 2.879,5 3.303,8 3.807,3 927,8
Població segons llengua inicial. Catalunya, 1998-2008 (%)
1998 2003 2008
Balanç
2008-1998
Català 41,3 36,2 31,6 –9,7
Ambdues 0,0  2,5 3,8 3,8
Castellà 55,6 56,1 55,0 –0,6
Altres 2,2 4,7  9,3 7,1
Nhs/Nc 0,8 0,4 0,2 –0,6
92
Llengua i Ús  (2009, 45) “Balanç sociolingüístic 1998-2008”<http://www.gencat.cat/llengua>
Balanç sociolingüístic 1998-2008
iLlengua
ús
Transmissió lingüística intergeneracional 
En el mateix període, el percentatge de població que parla en català amb la mare ha disminuït 
gairebé 10 punts percentuals. El castellà creix un punt i també ha augmentat el percentatge de 
població que parla amb la seva mare llengües estrangeres i altres combinacions de llengües. 
El percentatge de població que parla en català als seus fills ha disminuït gairebé 11 punts 
percentuals. També en aquest cas el percentatge de castellà s’ha mantingut estable i ha augmentat 
el percentatge de població que transmet ambdues llengües als fills i també la població que transmet 
llengües estrangeres i altres combinacions de llengües. 
Població segons usos lingüístics amb la mare. Catalunya, 1998-2008 (%) 
1998 2003 2008
Balanç 
2008-1998
Només català 41,0 36,8 31,3 –9,7
Més català 1,2  0,9  1,3 0,1
Ambdues 0,8  1,0  1,5 0,7
Més castellà 2,2  1,6  1,7 –0,5
Només castellà 53,3 54,3 54,8 1,5
Altres llengües 
o combinacions
1,4  4,8  9,0 7,6
No correspon 
o Nhs/Nc
0,0 0,7 0,5 0,5
Població segons llengua habitual. Catalunya, 1998-2008 (%)
1998 2003 2008 Balanç 
2008-1998
Català 49,1  46,0  35,6 –13,5
Ambdues 0,0  4,7  12,0 12,0
Castellà 50,2  47,2  45,9 –4,3
Altres 0,7  2,0  6,5 5,8
93
Llengua i Ús  (2009, 45) “Balanç sociolingüístic 1998-2008”<http://www.gencat.cat/llengua>
Balanç sociolingüístic 1998-2008
iLlengua
ús
Tot i que els percentatges de població que parlen català amb la mare i amb els fills han disminuït, 
cal remarcar el fet que és més alt el percentatge de població que parla català amb els fills que no 
pas el que parla català amb la mare al llarg del període.
A la taula següent es pren com a indicador de la transmissió intergeneracional la diferència d’ús 
entre la mare i fills de l’entrevistat en cada llengua: català (només o més català), castellà (només 
o més castellà), ambdues i altres llengües. Les diferències són de 10,4 punts l’any 1998 a 9,1 
punts l’any 2008. Cal destacar que des del 1998 fins al 2008 ha augmentat molt la transmissió 
intergeneracional d’ambdues llengües. El castellà i les altres llengües tenen saldos negatius; és a 
dir, que hi ha menys persones que les mantenen com a llengües de transmissió amb els fills. A més, 
des del 1998 fins al 2008 aquestes diferències s’han fet lleugerament més grans tant pel que fa al 
castellà com a les altres llengües.1
Així doncs, a Catalunya continua la tendència a favor del català en el procés de transmissió 
lingüística intergeneracional, ja que en aquest període la diferència entre l’ús del català amb els 
fills i amb la mare es manté per sobre dels 9 punts percentuals.
La transmissió lingüística intergeneracional (càlcul provisional),
1998-2008. Diferència entre l’ús de la llengua amb els fills i amb la mare
1998 2003 2008
Només o més català +10,4 +9,0 +9,1
Ambdues +3,9 +4,1 +7,0
Només o més 
castellà
–13,2 –11,6 –14,2
Altres llengües o 
combinacions
–0,9 –1,5 –2,6
————————————
1.  Cal tenir en compte que aquesta diferència és amb dades sense depurar, ja que a la pregunta d’ús lingüístic amb la mare 
respon tota la població, i a la pregunta d’ús lingüístic amb els fills només respon la població que té fills. Per tant, les bases 
de referència no són estrictament les mateixes. Tot i així, els canvis poden ser de dècimes.
Població segons usos lingüístics amb els fills. Catalunya, 1998-2008 (%) 
1998 2003 2008
Balanç 
2008-1998
Només català 49,5 44,5 38,8 –10,7
Més català 3,1  2,2  2,9 –0,2
Ambdues 4,7  5,1  8,5 3,8
Més castellà 7,5  5,7  5,4 –2,1
Només castellà 34,8 38,6 36,9 2,1
Altres llengües 
o combinacions
0,5  3,8  6,7 6,2
No correspon 
o Nhs/Nc
0,0 0,2 0,6 0,6
94
Llengua i Ús  (2009, 45) “Balanç sociolingüístic 1998-2008”<http://www.gencat.cat/llengua>
Balanç sociolingüístic 1998-2008
iLlengua
ús
La llengua parlada al petit comerç
En l’àmbit públic del petit comerç, la població que hi parla en català ha disminuït més d’11 punts 
en el període 1998-2008, més d’un punt per any, mentre que el castellà ha crescut més de 9 punts. 
Conclusions generals
Pel que fa als coneixements de català —tot i l’augment en nombres absoluts—, en termes 
percentuals en el període 1998-2008 hi ha hagut un estancament i, fins i tot, un decreixement de 
la població que entén el català, el sap parlar i el sap llegir. Tan sols ha augmentat la població que 
diu que el sap escriure en una mica més de 6 punts en 10 anys.
Quant als usos lingüístics, tots els indicadors analitzats (llengua inicial, llengua habitual, llengua 
amb els fills, amb la mare, al petit comerç) mostren també que hi ha hagut una disminució de 
l’ús del català a l’entorn dels 10 punts percentuals o més en el període 1998-2008. El creixement 
més important es dóna en les categories “Català i castellà” o “Tant català com castellà” i “Altres 
llengües o combinacions”. L’única dada positiva és la transmissió lingüística intergeneracional, que 
juga a favor del català: es manté la diferència de més de 9 punts entre la llengua parlada amb els 
fills i la llengua parlada amb la mare. 
g
Població segons usos lingüístics al petit comerç. Catalunya, 1998-2008 (%)
1998 2003 2008 Balanç 2008-1998
Només català  31,6  32,8  28,7 –2,9
Més català 19,2  14,5  11,0 –8,2
Ambdues 15,1  15,5  14,9 –0,2
Més castellà 9,9  8,3  7,5 –2,4
Només castellà 24,2  28,6  36,0 11,8
Altres llengües 
o combinacions
0,0 0,0  1,9 1,9
Nhs/Nc 0,0 0,3 0,0 0,0 


Balanç sociolingüístic 1998-2008

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert