L’execució de les mesures penals alternatives a les comarques de Tarragona. Anàlisi comparativa entre Tarragona, Lleida i Girona

La finalitat d’aquest estudi és conèixer quines són les singularitats en el treball amb adults en mesures penals alternatives a la província de Tarragona. Es vol saber si hi ha diferències respecte Lleida i Girona en relació amb les característiques de les persones ateses, del seu entorn sociofamiliar, dels agents que intervenen, dels fets delictius comesos, de les mesures imposades i quina és la taxa de reincidència. Aquesta és la segona part d’una recerca que vam començar amb el recull dels resultats de justícia juvenil i que completa el coneixement en clau territorial del funcionament de l’execució penal a Catalunya. L’encàrrec el va fer el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada i els Serveis Territorials de Justícia a Tarragona a la Universitat Rovira i Virgili. L’estudi descriu, delimita i interpreta les diferències de Tarragona, Lleida i Girona en els següents conjunts de variables : a) les característiques socioeconòmiques; b) el perfil delictiu dels penats que compleixen una MPA; c) la reincidència d’aquests penats; d) la imposició de les penes; i e) l’evolució dels indicadors del sistema d’execució de les MPA en el període 2010-2013. La població objecte d’estudi són els penats que a l’any 2010 havien finalitzat completament una causa penal (N=2.485) a MPA a Tarragona, Lleida i Girona, i se’ls ha seguit fins el 2013 per saber si han tornat a reincidir. S’han recollit també dades de l’evolució dels indicadors del sistema d’execució penal dels anys 2010 fins el 2013 i dades macrosocials dels diferents àmbits socials. Juntament amb la part quantitativa, l’estudi té una part qualitativa feta a partir de les entrevistes amb informants clau: 32 juristes, 22 tècnics dels serveis territorials de Justícia, 11 professionals de recursos col·laboradors de les MPA, 2 jutges, 1 fiscal, 5 Mossos d’Esquadra i 3 delegats de MPA. Els resultats donen molta informació comuna i particular de cadascun dels 3 territoris estudiats i permeten una amplia visió del fenomen amb la possibilitat d’entendre i atendre les singularitats i particularitats de cada territori.The purpose of this research is to know the singularities of the development of community sanctions and measures (CSM) with adult offenders in the Catalan province of Tarragona, and to analyze if there are differences regarding other provinces: Lleida and Girona (which should be comparable to Tarragona). The research compares the characteristics of people serving a CSM, their socio-family environment, the agents involved, the offenses committed, the measures imposed and the rate of recidivism. This is the second part of a research that began with the analysis of the juvenile justice system in Tarragona. The task was requested by the Center for Legal Studies and Specialized Training and the Territorial Justice Services in Tarragona to the University Rovira i Virgili. The study describes, delimits and interprets the differences between Tarragona, Lleida and Girona in the following sets of variables: A) socio-economic characteristics of Tarragona; B) criminal profile of the offenders serving a CSM; C) the recidivism of these offenders; D) the imposition of penalties; and E) the evolution of the indicators of the CSM in the period 2010-2013. The population under study are those offenders that in 2010 had completely finished a CSM (N = 2,485) in Tarragona, Lleida and Girona. They were followed until 2013 to find out if they re-offended. The study also collected data on the evolution of the indicators of the criminal justice system from 2010 to 2013 and macro-social data from the different social spheres. Besides the quantitative part, the study has a qualitative part based on interviews with key informants: 32 jurists, 22 civil servants from the territorial justice services, 11 professionals from NGO carrying out CSM, 2 judges, 1 prosecutor, 5 policemen and 3 probation officers. The results give a lot of information of each of the 3 studied territories and allow a broad vision of the CSM in all of them, with the possibility of understanding the singularities and particularities of each territory.La finalidad de este estudio es conocer cuáles son las singularidades en el trabajo con adultos en medidas penales alternativas en la provincia de Tarragona. Pretendemos esclarecer también si hay diferencias respecto a Lleida y Girona en relación con las características de las personas atendidas, de su entorno sociofamiliar, los agentes que intervienen, los hechos delictivos cometidos, las medidas que se les imponen y cuál es la tasa de reincidencia. Ésta es la segunda parte de una investigación que empezamos con la recopilación de los resultados de justicia juvenil y que completa el conocimiento en clave territorial del funcionamiento de la ejecución penal en Cataluña. El encargo lo hicieron el Centro de Estudios Jurídicos y Formación Especializada y los Servicios Territoriales de Justicia en Tarragona a la Universidad Rovira i Virgili de Tarragona. El estudio describe, delimita e interpreta las diferencias de Tarragona, Lleida y Girona en los siguientes conjuntos de variables: a) las características socioeconómicas; b) el perfil delictivo de los penados que cumplen una MPA; c) la reincidencia de estos penados; d) la imposición de las penas; y e) la evolución de los indicadores del sistema de ejecución de las MPA en el periodo 2010-2013. La población objeto de estudio son los penados que el año 2010 habían finalizado completamente una causa penal (N = 2.485) en MPA en Tarragona, Lleida y Girona, y se les ha seguido hasta el 2013 para saber si han vuelto a reincidir. Se han recogido también datos de la evolución de los indicadores del sistema de ejecución penal de los años 2010 hasta 2013 y datos macrosociales de los diferentes ámbitos sociales. Junto con la parte cuantitativa, el estudio tiene una parte cualitativa realizada a partir de las entrevistas con informantes clave: 32 juristas, 22 técnicos de los servicios territoriales de Justicia, 11 profesionales de recursos colaboradores de las MPA, 2 jueces, 1 fiscal, 5 Mossos d’Esquadra (policía catalana) y 3 delegados de MPA. Los resultados dan mucha información común y particular de cada uno de los 3 territorios estudiados y permiten una amplia visión del fenómeno con la posibilidad de entender y atender las singularidades y particularidades de cada territorio

La ejecución de las medidas penales alternativas en las comarcas de Tarragona. Análisis comparativo entre Tarragona, Lleida y Girona

La finalidad de este estudio es conocer cuáles son las singularidades en el trabajo con adultos en medidas penales alternativas en la provincia de Tarragona. Pretendemos esclarecer también si hay diferencias respecto a Lleida y Girona en relación con las características de las personas atendidas, de su entorno sociofamiliar, los agentes que intervienen, los hechos delictivos cometidos, las medidas que se les imponen y cuál es la tasa de reincidencia. Ésta es la segunda parte de una investigación que empezamos con la recopilación de los resultados de justicia juvenil y que completa el conocimiento en clave territorial del funcionamiento de la ejecución penal en Cataluña. El encargo lo hicieron el Centro de Estudios Jurídicos y Formación Especializada y los Servicios Territoriales de Justicia en Tarragona a la Universidad Rovira i Virgili de Tarragona. El estudio describe, delimita e interpreta las diferencias de Tarragona, Lleida y Girona en los siguientes conjuntos de variables: a) las características socioeconómicas; b) el perfil delictivo de los penados que cumplen una MPA; c) la reincidencia de estos penados; d) la imposición de las penas; y e) la evolución de los indicadores del sistema de ejecución de las MPA en el periodo 2010-2013. La población objeto de estudio son los penados que el año 2010 habían finalizado completamente una causa penal (N = 2.485) en MPA en Tarragona, Lleida y Girona, y se les ha seguido hasta el 2013 para saber si han vuelto a reincidir. Se han recogido también datos de la evolución de los indicadores del sistema de ejecución penal de los años 2010 hasta 2013 y datos macrosociales de los diferentes ámbitos sociales. Junto con la parte cuantitativa, el estudio tiene una parte cualitativa realizada a partir de las entrevistas con informantes clave: 32 juristas, 22 técnicos de los servicios territoriales de Justicia, 11 profesionales de recursos colaboradores de las MPA, 2 jueces, 1 fiscal, 5 Mossos d’Esquadra (policía catalana) y 3 delegados de MPA. Los resultados dan mucha información común y particular de cada uno de los 3 territorios estudiados y permiten una amplia visión del fenómeno con la posibilidad de entender y atender las singularidades y particularidades de cada territorio.La finalitat d’aquest estudi és conèixer quines són les singularitats en el treball amb adults en mesures penals alternatives a la província de Tarragona. Es vol saber si hi ha diferències respecte Lleida i Girona en relació amb les característiques de les persones ateses, del seu entorn sociofamiliar, dels agents que intervenen, dels fets delictius comesos, de les mesures imposades i quina és la taxa de reincidència. Aquesta és la segona part d’una recerca que vam començar amb el recull dels resultats de justícia juvenil i que completa el coneixement en clau territorial del funcionament de l’execució penal a Catalunya. L’encàrrec el va fer el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada i els Serveis Territorials de Justícia a Tarragona a la Universitat Rovira i Virgili. L’estudi descriu, delimita i interpreta les diferències de Tarragona, Lleida i Girona en els següents conjunts de variables : a) les característiques socioeconòmiques; b) el perfil delictiu dels penats que compleixen una MPA; c) la reincidència d’aquests penats; d) la imposició de les penes; i e) l’evolució dels indicadors del sistema d’execució de les MPA en el període 2010-2013. La població objecte d’estudi són els penats que a l’any 2010 havien finalitzat completament una causa penal (N=2.485) a MPA a Tarragona, Lleida i Girona, i se’ls ha seguit fins el 2013 per saber si han tornat a reincidir. S’han recollit també dades de l’evolució dels indicadors del sistema d’execució penal dels anys 2010 fins el 2013 i dades macrosocials dels diferents àmbits socials. Juntament amb la part quantitativa, l’estudi té una part qualitativa feta a partir de les entrevistes amb informants clau: 32 juristes, 22 tècnics dels serveis territorials de Justícia, 11 professionals de recursos col·laboradors de les MPA, 2 jutges, 1 fiscal, 5 Mossos d’Esquadra i 3 delegats de MPA. Els resultats donen molta informació comuna i particular de cadascun dels 3 territoris estudiats i permeten una amplia visió del fenomen amb la possibilitat d’entendre i atendre les singularitats i particularitats de cada territori.The purpose of this research is to know the singularities of the development of community sanctions and measures (CSM) with adult offenders in the Catalan province of Tarragona, and to analyze if there are differences regarding other provinces: Lleida and Girona (which should be comparable to Tarragona). The research compares the characteristics of people serving a CSM, their socio-family environment, the agents involved, the offenses committed, the measures imposed and the rate of recidivism. This is the second part of a research that began with the analysis of the juvenile justice system in Tarragona. The task was requested by the Center for Legal Studies and Specialized Training and the Territorial Justice Services in Tarragona to the University Rovira i Virgili. The study describes, delimits and interprets the differences between Tarragona, Lleida and Girona in the following sets of variables: A) socio-economic characteristics of Tarragona; B) criminal profile of the offenders serving a CSM; C) the recidivism of these offenders; D) the imposition of penalties; and E) the evolution of the indicators of the CSM in the period 2010-2013. The population under study are those offenders that in 2010 had completely finished a CSM (N = 2,485) in Tarragona, Lleida and Girona. They were followed until 2013 to find out if they re-offended. The study also collected data on the evolution of the indicators of the criminal justice system from 2010 to 2013 and macro-social data from the different social spheres. Besides the quantitative part, the study has a qualitative part based on interviews with key informants: 32 jurists, 22 civil servants from the territorial justice services, 11 professionals from NGO carrying out CSM, 2 judges, 1 prosecutor, 5 policemen and 3 probation officers. The results give a lot of information of each of the 3 studied territories and allow a broad vision of the CSM in all of them, with the possibility of understanding the singularities and particularities of each territory