Vivències de les dones víctimes de violència masclista sobre l'atenció sanitària rebuda

Premi UAB de l'Observatori per a la Igualtat al millor Treball de Fi de Grau amb perspectiva de gènere, per grau i per àmbit de coneixement. 3a Edició, curs 2017-2018.Introducció: La violència masclista és un problema de salut pública mundial que afecta aproximadament a un terç de les dones a tot el món. Els professionals sanitaris, especialment els/les infermers/es, constitueixen un grup fonamental en la prevenció, detecció precoç i acollida de les víctimes, però pocs són els estudis que es duen a terme al respecte. Objectius: Descriure les vivències de les dones víctimes de violència masclista sobre l'atenció sanitària rebuda en Centres d'Atenció Primària de Barcelona. Mètode: Es proposa un estudi qualitatiu de disseny fenomenològic descriptiu. La població diana estarà formada per dones víctimes de violència masclista ateses en Centres d'Atenció Primària de Barcelona. Es realitzarà mostreig de conveniència, fins a la saturació de dades, amb la col·laboració dels/les treballadors/es socials dels CAPs. La recol·lecció de les dades es realitzarà mitjançant històries de vida, entrevistes semiestructurades i el quadern de camp. L'anàlisi de dades de contingut temàtic inductiu serà dut a terme a partir del mètode descrit per Giorgi. Limitacions: Les principals limitacions de l'estudi són el biaix en els relats de les participants a conseqüència d'haver de rememorar experiències passades i les característiques de la mostra, tant pel mostreig de conveniència com el mètode de contacte emprats, principalment deguts a la dificultat d'acostament i selecció de les participant, sent interessant un estudi amb mostreig teòric. Implicacions: Els resultats de l'estudi permetran no només indagar en els relats més íntims i, per tant, en les emocions, les pors i angoixes que viuen les dones víctimes de violència masclista en ser ateses pel sistema sanitari, sinó que també permetrà millorar l'assistència sanitària que s'ofereix, enfrontant-se al model mèdic hegemònic actual, adoptant una visió més humana de les cures i, per què no, amb més perspectiva de gènere.Introducción: La violencia machista es un problema de salud pública mundial que afecta aproximadamente a un tercio de las mujeres en todo el mundo. Los profesionales sanitarios, especialmente los/las enfermeros/as, constituyen un grupo fundamental en la prevención, la detección precoz y la acogida de las víctimas, pero pocos son los estudios que se llevan a cabo. Objetivos: Describir las vivencias de las mujeres víctimas de violencia machista sobre la atención sanitaria recibida en los Centros de Atención Primaria de Barcelona. Método: Se propone un estudio cualitativo con un diseño fenomenológico descriptivo. La población diana estará formada por mujeres víctimas de violencia machista atendidas en los Centros de Atención Primaria de Barcelona. Se realizará muestreo por conveniencia, hasta la saturación de datos, con la colaboración de los/las trabajadores/as sociales de los CAPs. La recolección de los datos se realizará mediante historias de vida, entrevistas semiestructuradas y el cuaderno de campo. El análisis de datos de contenido temático inductivo se llevará a cabo a partir del método descrito por Giorgi. Limitaciones: Las principales limitaciones del estudio son el sesgo en los relatos de las participantes a consecuencia de tener que rememorar experiencias pasadas y las características de la muestra, tanto por el muestreo de conveniencia como el método de contacto empleados, principalmente debidos a la dificultad de acercamiento y selección de las participantes, siendo interesante un estudio con muestreo teórico. Implicaciones: Los resultados del estudio permitirán no solo indagar en los relatos más íntimos y, por lo tanto, en las emociones, los miedos y las angustias que viven las mujeres víctimas de violencia machista al ser atendidas por el sistema sanitario, sino que también permitirán mejorar la asistencia sanitaria que se ofrece, enfrentándose al modelo médico hegemónico actual, adoptando una visión más humana de las curas y, por qué no, con más perspectiva de género.Introduction: Sexist violence is a problem of global public health, which affects approximately one-third of the women around the world. Health professionals, especially nurses, are a key group in the prevention, early detection and reception of the victims, but there are very few studies that are carried out. Objectives: Describing the experiences of women victims of sexist violence received health care in Barcelona's Primary Care Centers. Method: Proposes a qualitative study with phenomenological descriptive design. The target population will consist of women victims of sexist violence addressed in Primary Care Centers of Barcelona. Sampling will be done by convenience, up to the saturation of data, with the collaboration of the social workers of the Primary Care Centers. The data collection will be made by life stories, semi-structured interviews and the field journal. There will be an inductive theme data analysis of the content using the method described by Giorgi. Limitations: The main limitations of the study are the bias in the stories of the participants as a result of having to recall past experiences and the characteristics of the sample, both by convenience sampling and the contact method used, mainly due to the difficulty of approach and selection of the participants, being interesting a study with theoretical sampling. Implications: The results of the study will allow not only to inquire into the most intimate stories and, therefore, in the emotions, fears and anxieties that women victims of sexist violence feel when they get in touch with the medical system, but will also improve the health care offered, facing the current hegemonic medical model, adopting a more human view of the taking care process and, why not, with more gender perspective too

Biomarkers in Fabry Disease. Implications for Clinical Diagnosis and Follow-up

Fabry disease (FD) is a lysosomal storage disorder caused by deficient alpha-galactosidase A activity in the lysosome due to mutations in the GLA gene, resulting in gradual accumulation of globotriaosylceramide and other derivatives in different tissues. Substrate accumulation promotes different pathogenic mechanisms in which several mediators could be implicated, inducing multiorgan lesions, mainly in the kidney, heart and nervous system, resulting in clinical manifestations of the disease. Enzyme replacement therapy was shown to delay disease progression, mainly if initiated early. However, a diagnosis in the early stages represents a clinical challenge, especially in patients with a non-classic phenotype, which prompts the search for biomarkers that help detect and predict the evolution of the disease. We have reviewed the mediators involved in different pathogenic mechanisms that were studied as potential biomarkers and can be easily incorporated into clinical practice. Some accumulation biomarkers seem to be useful to detect non-classic forms of the disease and could even improve diagnosis of female patients. The combination of such biomarkers with some response biomarkers, may be useful for early detection of organ injury. The incorporation of some biomarkers into clinical practice may increase the capacity of detection compared to that currently obtained with the established diagnostic markers and provide more information on the progression and prognosis of the diseas