La càpsula Kurokawa: l'arquitectura càpsula com a resposta davant la crisi habitacional al Japó

Després de la Segona Guerra Mundial, els arquitectes i urbanistes japonesos van haver d’enfrontar-se a un gran repte, trobar noves maneres de composició urbana i d’habitar adaptades a les noves necessitats de l’època, impulsades per la destrucció totalitaria de les ciutats més poblades del país. Japó, a diferència de les terres occidentals, degut a les recurrents catàstrofes naturals i meteorològiques i la seva creença budista, ja havia viscut numeroses vegades destrosses i reconstruït les seves llars i ciutats, tot i així la guerra va ser un cop molt fort per a la seva societat i un punt d’inflexió en la seva arquitectura. Als anys 60 sorgeix un moviment d’arquitectes i urbanistes que pretenen proposar una nova metodologia i filosofia urbana i incentivar un model de societat centrada en l’individu autònom, la mobilitat i la tecnologia d’última generació. Les seves obres es composen de dos elements principals; les megaestructures com a mitjans de comunicació i estructuració de la ciutat, i les càpsules com a unitats funcionals per a les activitats necessàries de l’usuari. Aquest treball pretén analitzar i estudiar el mecanisme futurista de l’arquitectura càpsula el qual sorgeix d’aquest moviment, entre d’altres. La càpsula, aquest mòdul d’habitacle mínim, és freqüentment aplicada en les obres de l’arquitecte metabolista Kisho Kurokawa (1934-2007); això ens dóna peu a profunditzar en les seves obres visualitzant quins mètodes aplica per a aquesta tipologia arquitectònica.Después de la Segunda Guerra Mundial, los arquitectos y urbanistas japoneses tuvieron que enfrentarse a un gran reto, encontrar nuevas formas de composición urbana y de habitar adaptadas a las nuevas necesidades de la época, impulsadas por la destrucción totalitaria de las ciudades más pobladas del país. Japón, a diferencia de las tierras occidentales, debido a las recurrentes catástrofes naturales y meteorológicas y su creencia budista, ya había vivido numerosas veces destrozos y reconstruido sus hogares y ciudades, sin embargo la guerra fue un golpe muy fuerte para su sociedad y un punto de inflexión en su arquitectura. En los 60 surge un movimiento de arquitectos y urbanistas que pretenden proponer una nueva metodología y filosofía urbana e incentivar un modelo de sociedad centrada en el individuo autónomo, la movilidad y la tecnología de última generación. Sus obras se componen de dos elementos principales; las megaestructuras como medios de comunicación y estructuración de la ciudad; y las cápsulas como unidades funcionales para las actividades necesarias del usuario. Este trabajo pretende analizar y estudiar el mecanismo futurista de la arquitectura cápsula que surge de este movimiento, entre otros. La cápsula, este módulo de habitáculo mínimo, es frecuentemente aplicada en las obras del arquitecto metabolista Kisho Kurokawa (1934-2007); esto nos da pie a profundizar en sus obras visualizando qué métodos aplica para esta tipología arquitectónica.After WWII, japanese architects and urban planners had to face a great challenge, finding new ways of urban composition and living adapted to the new needs of the time, driven by the total destruction of the most populated cities in the country. Japan, unlike the western lands, due to recurring natural weather disasters and its Buddhist belief, had already lived a few times destruction and th rebuilt of their homes and cities, but still, the war was a very strong blow to its society and a turning point in its architecture. In the 1960s, a movement of architects and urban planners emerged that sought to propose a new methodology and urban philosophy and encourage a model of society centered on the autonomous individual, mobility and the high technology. Their works are composed of two main elements; the megastructures as means of communication and structuring of the city, and the capsules as functional units for the necessary activities of the individuum. This work aims to analyze and study the futuristic mechanism of capsule architecture which arises from this movement, among others. The capsule, this minimal interior module, is frequently applied in the works of the metabolist architect Kisho Kurokawa (1934-2007); this allows us to delve deeper into his works by visualizing which methods he applies for this architectural typology.Award-winnin

Tota pedra fa paret : centre d’educació ambiental articulat pel camí de Can Palomeres

Contemplant el paisatge de Malgrat de Mar, ens adonem que està format per diferents espais naturals molt atractius per la seva ubicació entre la plana al·luvial del delta de la Tordera, la costa del Maresme i la Costa Brava, i a l’interior, amb els últims contraforts de la serralada del Montnegre. És per aquest motiu que el treball comença amb la intuïció de la posada en valor de l’entorn natural que voreja el nucli urbà de la ciutat. L’entorn natural i les activitats econòmiques vinculades a aquest han definit la ciutat actual. La platja i la tradició marinera, la muntanya i l’activitat minera, el pla agrari i la pagesia, formen part de l’imaginari popular. Davant d’aquest escenari, es presenta una oportunitat idònia per realitzar una relectura del municipi, aprofitant una constel·lació d’elements abandonats que colonitzen un territori ric en paisatge i història. Per tant, considerem essencial la recuperació de traces antigues mitjançant la implementació d’estratègies de restauració del patrimoni i la divulgació i conscienciació de valors naturals, utilitzant com a eina l’educació i recerca d’aquest entorn natural. Després de la diagnosi dels diferents espais naturals que conformen Malgrat de Mar, evidenciem la singularitat de l’entorn de les Mines de Can Palomeres, un espai protegit per la Xarxa Natura 2000, on es refugia una de les colònies de ratpenats més importants del sud d’Europa, per la qual cosa té un valor ecològic i epidemiològic significatiu. El projecte commemora la història de la mineria i posa en valor l’espai natural de Can Palomeres, aprofitant les restes de l’antiga activitat minera encara visible en el paisatge. S’articulen els quatre vestigis que es troben en l’antiga traça de les mines, donant lloc al Centre d’Educació Ambiental de Malgrat de Mar, sent aquest l’inici d’un projecte d’escala territorial que pretén promoure noves vies d’actuació amb la finalitat de la millora ecològica de l’espai