Artroplàstia primària de maluc (2005-2012)

Artroplàstia; Maluc; HospitalitzacióArthroplasty; Hip; HospitalizationArtroplastia; Cadera; HospitalizaciónL’artroplàstia primària de maluc és un procediment quirúrgic en el qual l’articulació del maluc és substituïda per un implant protèsic. L'objectiu de l'atles és identificar i descriure la variabilitat en les hospitalitzacions per artroplàsties de maluc total i parcial

Artroplàstia primària de genoll (2005-2012)

Artroplàstia; Genoll; HospitalitzacióArthroplasty; Knee; HospitalizationArtroplastia; Rodilla; HospitalizaciónL'artroplàstia de genoll és una cirurgia per reemplaçar, mitjançant una pròtesi, la ròtula o ambdues superfícies de l'articulació del genoll. L'objectiu de l'atles és identificar i descriure la variabilitat en les hospitalitzacions per artroplàsties de genoll

Impacte del sistema de priorització de pacients en llista d’espera per artroplàsties de genoll i maluc i cirurgia de cataracta

Priorización de la lista de espera; Cirugia de catarata; Artoplastia de cadera; Artoplastia de rodillaPriorització de la llista d’espera; Cirurgia de cataracta; Artroplàstia de maluc; Artroplàstia de genollWaiting list prioritization; Cataract surgery; Hip arthroplasty; Knee arthoplastyIntroducción y objetivo: la Agencia de Información, Evaluación y Calidad en Salud de Cataluña (antes Agencia de Evaluación de Tecnología e Investigación Médicas) desarrolló dos sistemas lineales de puntos para la priorización de la lista de espera para cirugía de catarata y de artroplastia de cadera y rodilla. El objetivo ha sido evaluar el impacto de la aplicación del sistema de priorización para cirugía de catarata y artroplastia de cadera y rodilla. Metodología: se ha realizado un estudio retrospectivo evaluativo con datos del Registro de Seguimiento y Gestión de las Listas de Espera del Servicio Catalán de la Salud-CatSalut para cirugía de catarata y artroplastia de cadera y rodilla de los hospitales de la XHUP (sigla en catalán de la Red de Hospitales de Utilización Pública de Cataluña) en el período 2003-2009. Se han llevado a cabo análisis para cada procedimiento. Se han descrito las características de los pacientes en lista de espera y la evolución del tiempo de espera. Se ha analizado la asociación entre la puntuación de prioridad y el tiempo de espera y el orden de intervención. Finalmente, se ha realizado una simulación con un modelo determinista en función de la fecha de alta en la lista y el número de cirugías realizadas a diario. Resultados: el número de personas incluidas en lista de espera en el período estudiado para artroplastia de rodilla fue de 67.403, un 67% de las cuales disponía de puntuación de prioridad. Para artroplastia de cadera, el número de pacientes incluidos fue de 27.200, un 49% de los cuales disponía de puntuación de prioridad. Para cirugía de catarata, el número de pacientes fue de 367.929, un 3% de los cuales disponía de puntuación de prioridad. La distribución de la puntuación de prioridad para las artroplastias fue asimétrica negativa con una media de puntuación de 70 puntos y simétrica con una puntuación media sobre los 40 puntos para la cirugía de catarata. Para los tres procedimientos, la mediana del tiempo de espera se redujo, durante el período de estudio, hasta los cinco meses para las artroplastias y hasta los tres meses para la cirugía de catarata. En los tres procedimientos, la asociación con la puntuación de prioridad tanto del tiempo de espera como del orden de intervención fue prácticamente nula, aunque los resultados no fueron homogéneos por centro excepto para la cirugía de catarata. Conclusiones: el estudio concluye que, globalmente, el sistema de priorización no se ha aplicado. Si bien para las artroplastias de rodilla y cadera su cumplimentación es notable, no así su impacto en el orden de intervención, que parece no diferir del de un sistema first in first out (FIFO). Hay que mencionar, sin embargo, que en algunos centros se ha identificado una correlación moderada tanto del tiempo de espera como del orden de intervención con la puntuación de prioridad.Introducció i objectiu: l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (abans Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques) va desenvolupar dos sistemes lineals de punts per a la priorització de la llista d’espera per a cirurgia de cataracta i artroplàstia de maluc i genoll. L’objectiu ha estat avaluar l’impacte de l’aplicació del sistema de priorització per a cirurgia de cataracta i artroplàstia de maluc i genoll. Metodologia: s’ha dut a terme un estudi retrospectiu avaluatiu amb dades del Registre de Seguiment i Gestió de les Llistes d’Espera del CatSalut per a cirurgia de cataracta i artroplàstia de maluc i genoll dels hospitals de la XHUP (Xarxa d’Hospitals d’Utilització Pública) en el període 2003-2009. S’han dut a terme anàlisis per a cada procediment. S’han descrit les característiques dels pacients en llista d’espera i l’evolució del temps d’espera. S’ha analitzat l’associació entre la puntuació de prioritat i el temps d’espera i l’ordre d’intervenció. Finalment, s’ha dut a terme una simulació amb un model determinista en funció de la data d’alta en la llista i el nombre de cirurgies realitzades a diari. Resultats: el nombre de persones incloses en llista d’espera en el període estudiat per a artroplàstia de genoll, fou de 67.403, un 67% dels quals disposava de puntuació de prioritat. Per a artroplàstia de maluc, el nombre de pacients inclosos fou de 27.200, un 49% dels quals disposava de puntuació de prioritat. Per a cirurgia de cataracta, el nombre de pacients fou de 367.929, un 3% dels quals disposava de puntuació de prioritat. La distribució de la puntuació de prioritat per a les artroplàsties fou asimètrica negativa amb una mitjana de puntuació de 70 punts i simètrica amb una puntuació mitjana sobre els 40 punts per a la cirurgia de cataracta. Per als tres procediments, la mediana del temps d’espera es va reduir, durant el període d’estudi, fins als cinc mesos per a les artroplàsties i fins als tres mesos per a la cirurgia de cataracta. En els tres procediments, l’associació amb la puntuació de prioritat tant del temps d’espera com de l’ordre d’intervenció fou pràcticament nul·la, tot i que els resultats no foren homogenis per centre excepte per a la cirurgia de cataracta. Conclusions: l’estudi conclou que, globalment, el sistema de priorització no ha estat aplicat. Si bé per a les artroplàsties de genoll i maluc la seva complementació és notable, no així el seu impacte en l’ordre d’intervenció, que sembla no diferir del d’un sistema first in first out (FIFO). Val a dir, però, que en alguns centres s’ha identificat una correlació moderada tant del temps d’espera com de l’ordre d’intervenció amb la puntuació de prioritat.Introduction: the Catalan Agency for Health Technology Assessment and Research (before the Agency for Health Technology Assessment and Research) has developed two scoring systems for prioritizing the waiting list for cataract surgery and hip and knee arthroplasties. The aim of the study is to evaluate the impact of applying the prioritization system for cataract surgery and hip and knee arthroplasties in the healthcare system. Methodology: a retrospective evaluation was carried out with data from the Registry data tracking and management of patients on the waiting list for cataract surgery and hip and knee in hospitals of the Catalan Health Service in the period 2003-2009. Analyses were performed for each procedure. A description of the characteristics of patients on the waiting list and the evolution of waiting time was performed. We have analyzed the association between priority score and the waiting time and order of intervention. Finally, we conducted a simulation using a deterministic model based on the date of registration in the list and the number of surgeries performed daily. Results: the number of patients included on the waiting list in the period studied for knee arthroplasty was 67.403 and 67% had priority score. For hip arthroplasty the number of patients included was 27.200 and 49% had priority score. For cataract surgery the number of patients included was 367.929 and 3% had priority score. The distribution of the priority score for arthroplasty was negative skew with an average score of 70 points and symmetrical with an average score over 40 points for cataract surgery. During the study period the median waiting time was reduced up to 5 months for arthroplasty and up to 3 months for cataract surgery. No association was found between the priority score and waiting time, and with the order of intervention, although the results were not uniform by center except for cataract surgery. Conclusions: the study concludes that the system of prioritization has not been implemented. Compliance: is remarkable for hip and knee arthroplasty. In spite of its impact on the order of intervention appears to not differ from a first in first out (FIFO) system. Nevertheless in some centers a moderate correlation between the priority score and both the waiting time and the intervention order was identified

Evaluación económica de la prevención primaria de las fracturas de cadera por fragilidad: estimación del riesgo y coste-efectividad del tratamiento

Fractures; Maluc; Prevenció; Cost-efectivitatFracturas; Cadera; Prevención; Coste-efectividadFractures; Hip; Prevention; Cost effectivenessObjetivo: Realizar una evaluación económica de la prevención primaria de las fracturas de cadera por fragilidad para resolver cuál es el nivel de riesgo absoluto que determina el coste-efectividad del tratamiento. Metodología: Modelo de simulación de eventos discretos que representa el proceso de evaluación del riesgo y ocurrencia de fracturas, teniendo en cuenta los costes de estos procesos. La población del modelo es una cohorte de mujeres de 60 años o mayores. Para la estimación de los parámetros se han utilizado diversas fuentes de información, oficiales y de estudios de investigación. Las decisiones sobre el tratamiento o la reevaluación del riesgo se han basado en el índice FRAX® y se han buscado los puntos de corte óptimos de este índice para asignar el tratamiento y la densitometría ósea de la manera más costeefectiva,es decir, tratar el mínimo de mujeres que evite el máximo de fracturas de cadera. Se han tenido en cuenta la adherencia y la efectividad del tratamiento. Resultados: En el análisis de una cohorte de 3.000 mujeres, se observa una disminución en el número de fracturas en 20 años (de 259 a 244) cuando se aplican los tratamientos preventivos con alendronato siguiendo la estrategia actual propuesta de evaluación del riesgo. El coste de la prevención es de más de 3 millones de euros, mientras que el ahorro en el coste de las fracturas evitadas es de más de 95.000 euros. Conclusiones:La prevención primaria de las fracturas de cadera por fragilidad supone un gasto asistencial (sanitario y social) que no se ve compensado por la reducción en el número de fracturas. Es necesario buscar estrategias de prevención primaria más efectivas para que los tratamientos preventivos resulten eficientes.Objective: To perform an economic evaluation of primary prevention of osteoporotichip fractures to find out the level of individual risk of fracture that determines cost-effectiveness of treatment. Methods: A discrete event simulation model representing the process of risk assessment and fracture events was built, taking into account all costs related to these processes. The model analyzed a cohort of women aged 60 years or older. The model parameters were estimated from several sources of information, official statistics and research studies. Decisions on treatment or risk reassessment were based on FRAX® index and optimal cut points for this index have been searched to distribute treatment and bone densitometries in the most cost-effective manner. That is, treating the minimal number of women avoiding the maximal number of hip fractures. Treatment adherence and effectiveness have been taken into account. Results: The analysis of a cohort of 3,000 women shows a decrease of the number of fractures in 20 (from 259 to 244) when primary prevention with alendronate is used following the current proposed strategy of risk assessment. The cost of prevention is more than 3 million euro, while savings due to avoided fractures is more than 95,000 euro. Conclusions: Primary prevention of hip fragility fractures is a (health and social) care spending that is not offset by the reduction in the number of fractures. Primary prevention strategies should be improved to achieve cost-effectiveness preventive treatments of fragility fractures.Objectiu: Realitzar una avaluació econòmica de la prevenció primària de les fractures de maluc per fragilitat per resoldre quin és el nivell de risc absolut que determina el cost-efectivitat del tractament. Metodologia: Model de simulació d'events discrets que representa el procés d'evaluació del risc i ocurrència de fractures, tenint en compte els costos d'aquests processos. La població del model és una cohort de dones de 60 anys o més grans. Per la estimació dels paràmetres s'han utilitzat diverses fonts d'informació, oficials i d'esudis d'investigació. Les decisions sobre el tractament o la revaluació del risc s'han basat en l'índex FRAX® i s'han buscat els punts de tall òptims d'aquest índex per assignar el tractament i la densitometria òssia de la manera més costefectiva, és a dir, tractar el mínim de dones que eviti el màxim de fractures de maluc. S'han tingut en compte l'adherencia i l'efectivitat del tractament. Resultats: En l'anàlisi d'una cohort de 3.000 dones, s'observa una disminució en el nombre de fractures en 20 anys (de 259 a 244) quan s'apliquen els tractaments preventius amb alendronat seguint l'estratègia actual proposta d'evaluació del risc. El cost de la prevenció és de més de 3 milions d'euros, mentre que l'estalvi en el cost de les fractures evitades és de més de 95.000 euros. Conclusions: La prevenció primària de les fractures de maluc per fragilitat suposa una despesa asistencial (sanitaria i social) que no es veu compensada per la reducció del nombre de fractures. És necessari buscar estratègies de prevenció primària més efecties perque els tractaments preventius resultin eficients

Teràpies respiratòries a domicili: oxigenoteràpia (2008-2013)

Oxigenoteràpia domiciliària; Teràpies respiratòries; Malaltia pulmonar obstructiva crònicaOxigenoterapia domiciliaria; Terapias respiratorias; Enfermedad pulmonar obstructiva crónicaHome oxygen therapy; Respiratory therapies; Chronic obstructive pulmonary diseaseL’oxigenoteràpia domiciliària canvia positivament la història natural dels pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crònica amb insuficiència respiratòria crònica (PaO2≤55 mm Hg respirant aire ambient) si reben l’oxigen més de 15 hores/dia amb caràcter indefinit. Un tractament d’aquestes característiques planteja problemes d’indicació (necessitat d’una gasometria arterial) i d’ús apropiat (selecció de la font de subministrament, adherència i extensió de les indicacions a altres malalties que causen insuficiència respiratòria)

Registro de artroplastias de Cataluña: segundo informe (datos 2005-2010)

RACat; Registre d'artroplàsties; CatalunyaRACat; Registro de artoplastias; CataluñaRACat; Arthroplasty register; CataloniaEl Registro de Artroplastias de Cataluña (RACat) es un registro poblacional diseñado para evaluar la efectividad de las artroplastias de cadera y rodilla en Cataluña. El objetivo es presentar los resultados de la información enviada al RACat durante el periodo 2005-2010, en términos de la calidad de los datos, las características de los pacientes intervenidos, los tipos de cirugía y prótesis y su supervivencia hasta el año y a medio plazo hasta los 4 años, así como los factores relacionados con un mejor/peor pronóstico de las artroplastias primarias de rodilla y cadera.The Catalan Arthroplasty Register (RACat, from its acronym in Catalan) is a population-based register designed to assess the clinical effectiveness of hip and knee arthroplasties in Catalonia. The objective of this report is to present the results of the information sent to the RACat corresponding to the 2005-2010 period, in terms of quality of the data, characteristics of the operated patients, types of surgical procedures, prosthesis used, and patient survival at 1 year and at mid-term up to 4 years after surgery. Factors relating to a better/worse prognosis of primary arthroplasties of knee and hip arthroplasties are also included in this report.El Registre d'Artroplàsties de Catalunya (RACat) és un registre poblacional dissenyat per avaluar l'efectivitat de les artroplàsties de maluc i genoll a Catalunya. L'objectiu és presentar els resultats de la informació enviada al RACat durant el període 2005-2010, en termes de la qualitat de les dades, les característiques dels pacients intervinguts, els tipus de cirurgies i pròtesis i la seva supervivència a l'any i a mitjà termini (fins als 4 anys), així com els factors relacionats amb un millor/pitjor pronòstic de les artroplàsties primàries de genoll i maluc

Trombòlisi intravenosa en l'ictus isquèmic: evolució 2005-2012

Trombòlisi intravenosa; Ictus; TractamentTrombolisis intravenosa; TratamientoIntravenous thrombolysis; TreatmentL'objectiu de l'atles és identificar i descriure la variabilitat de la trombòlisi intravenosa en l'ictus isquèmic ja que la trombòlisi intravenosa és l'única teràpia que disposa d'evidència científica en el tractament del pacient amb ictus isquèmic en fase aguda

Priorització entre procediments quirúrgics electius amb llista d’espera del sistema sanitari públic a Catalunya

Procediments quirúrgics; Llista d'espera; PrioritzacióProcedimientos quirúrgicos; Lista de espera; PriorizaciónSurgical procedures; Waiting list; PriorizationAntecedents: el Servei Català de la Salut-CatSalut, amb la voluntat d’avançar en l’abordatge de la qüestió de les llistes d’espera i en la definició dels objectius de la gestió de les llistes d’espera per a procediments quirúrgics electius, ha encarregat a l'Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS) desenvolupar un sistema de priorització entre procediments quirúrgics electius amb llista d’espera del sistema sanitari públic a Catalunya i realitzar una ordenació dels trenta procediments vigents per prioritat. Aquesta ordenació pot servir de suport per definir estratègies d’abordatge de les llistes d’espera de manera individualitzada, especialment el desenvolupament de sistemes de priorització específics. Objectius: 1.Identificar uns criteris per prioritzar els procediments quirúrgics electius amb llista d’espera del sistema sanitari públic català, així com uns pesos per assignar a cada criteri. 2. Definir i categoritzar els criteris identificats. 3.Classificar els trenta procediments amb llista d’espera segons els criteris definits i les categories assignades. 4. Ordenar els procediments amb llista d’espera segons una puntuació ponderada de cadascun d’aquests sobre la base de tots els criteris. Metodologia: s’aborda l’estudi amb diverses metodologies combinades, segons els objectius específics. En particular, s’han realitzat revisions de la literatura, s’ha adoptat la metodologia del consens d’experts i s’han realitzat anàlisis quantitatives de dades del Registre de gestió i seguiment de llistes d’espera del CatSalut.Background: the Catalan Healthcare Service-CatSalut seeks some progress in facing the issue of the waiting lists of elective surgery interventions and defining a number of targets for optimal administration. In this context, Catsalut has commissioned to the Catalan Agency of Health Information, Assessment and Quality (CAHIAQ) to develop a system of priority-setting between elective surgery interventions in the public healthcare system of Catalonia, and to obtain a ranked list of the 30 interventions at force according to priority. This ranking by priority can be useful for supporting specific management strategies and more to organize the development of patient priority setting systems for specific elective surgery interventions. Objectives: 1.To identify a number of criteria to set priorities between elective surgery interventions with waiting lists of the Catalan public healthcare system, as well as a number of weights associated to each criterion. 2.To define and categorize the identified criteria. 3.To classify the 30 interventions at force according to the identified criteria and assigned categories. 4. to rank the interventions according to a weighted sum of individual scorings obtained for each criterion. Methodology: the study adopts a number of methodologies according to the specific objectives. In particular, literature reviews, consensus meetings of experts and quantitative analysis of the data included in the register of waiting lists of Catsalut are carried on.Antecedentes: el Servicio Catalán de la Salud-CatSalut, con la voluntad de avanzar en el abordaje de la cuestión de las listas de espera y en la definición de los objetivos de la gestión de las listas de espera para procedimientos quirúrgicos electivos , ha encargado a la Agencia de Información, Evaluación y Calidad  en Salud (AIAQS) desarrollar un sistema de priorización entre procedimientos quirúrgicos electivos con lista de espera del sistema sanitario público en Cataluña y realizar una ordenación de los treinta procedimientos vigentes por prioridad. Esta ordenación puede servir de apoyo para definir estrategias de abordaje de las listas de espera de forma individualizada, especialmente el desarrollo de sistemas de priorización específicos. Objetivos: 1.Identificar unos criterios para priorizar los procedimientos quirúrgicos electivos con lista  de espera del sistema sanitario público catalán, así como unos pesos para asignar a cada criterio. 2. Definir y categorizar los criterios identificados. 3.Classificar los treinta procedimientos con lista de espera según los criterios definidos y las categorías asignadas. 4.Ordenar los procedimientos con lista de espera según una puntuación ponderada de cada uno de estos sobre la base de todos los criterios. Metodología: se aborda el estudio con diversas metodologías combinadas, según los objetivos específicos. En particular, se han realizado revisiones de la literatura, se ha adoptado la metodología del consenso de expertos y se han realizado análisis cuantitativos de datos del Registro de gestión y seguimiento de listas de espera del CatSalut

Validación del modelo predictivo de fractura osteoporótica FRAX

Herramienta de evaluación del riesgo de fractura; Modelo FRAX; Fracturas osteoporóticasFracture Risk Assessment Tool; FRAX model; Osteoporotic FracturesModel d'avaluació del risc de fractura; Model FRAX; Fractures osteoporòtiquesLa osteoporosis es un trastorno del sistema esquelético caracterizado por la pérdida de masa ósea y por el deterioro de la microarquitectura del tejido óseo, que predispone al individuo a una mayor fragilidad ósea y una mayor susceptibilidad a las fracturas. La fractura por fragilidad es la principal consecuencia de la osteoporosis. El FRAX es una herramienta de evaluación del riesgo de fractura osteoporótica y de cadera para hombres y mujeres de entre 40 y 90 años. Hasta la fecha no se ha podido realizar la validación de la versión española del FRAX en una cohorte independiente, recomendada incluso por los propios autores del modelo. El objetivo de este estudio ha sido analizar la capacidad predictiva de la versión española del modelo FRAX de predicción de fractura osteoporótica, y de cadera, en una cohorte de mujeres con una densitometría ósea (DO) realizada hace 10 años o más.L'osteoporosi és un trastorn del sistema esquelètic caracteritzat per la pèrdua de massa òssia i pel deteriorament de la microarquitectura del teixit ossi, que predisposa l'individu a una major fragilitat òssia i una major susceptibilitat a les fractures. La fractura per fragilitat és la principal conseqüència de l'osteoporosi. El FRAX és una eina d'avaluació del risc de fractura osteoporòtica i de maluc per a homes i dones d'entre 40 i 90 anys. Fins a la data no s'ha pogut realitzar la validació de la versió espanyola del FRAX en una cohort independent, recomanada fins i tot pels mateixos autors del model. L'objectiu d'aquest estudi ha estat analitzar la capacitat predictiva de la versió espanyola del model FRAX de predicció de fractura osteoporòtica, i de maluc, en una cohort de dones amb una densitometria òssia (DO) realitzada fa 10 anys o més

Validación del modelo predictivo de fractura osteoporótica FRAX

Osteoporosi; Avaluació; Fractura òssia; Osteoporosis; Evaluation; Bone fractures; Evaluación; Fractura óseaEl FRAX és una eina d'avaluació del risc de fractura osteoporòtica i de maluc per a homes i dones entre 40 i 90 anys. Fins ara no s'ha pogut realitzar la validació de la versió espanyola del FRAX en una cohort independent, recomanada fins i tot pels mateixos autors del model. Objectius: Analitzar la capacitat predictiva de la versió espanyola del model FRAX de predicció de fractura osteoporòtica, i de maluc, en una cohort de dones amb una densitometria òssia (DO) realitzada fa 10 anys o més. Metodologia: Cohort retrospectiva amb seguiment fins a fractura per fragilitat, d'una població de dones entre 40 i 90 anys amb una primera visita per fer una DO anterior a 1999