Dolor de genoll: utilització apropiada de les proves de diagnòstic per la imatge

Dolor de genoll; Diagnòstic per la imatgeknee pain; Diagnostic imagingDolor de rodilla; Diagnóstico por la imagenObjectius: L’objectiu d’aquest document va ser consensuar els procediments diagnòstics a utilitzar en situacions clíniques comunes en el dolor del genoll no traumàtic, per tal de reduir la variabilitat de la pràctica clínica i adequar les tecnologies segons la seva capacitat diagnòstica i la patologia a estudiar, tenint en compte els riscos per a la salut. Metodologia: S’ha utilitzat el mètode Delphi per assolir el consens en un grup de clínics sobre l’adequació de les proves de diagnòstic per la imatge. Es van convidar 40 clínics de diverses especialitats (radiòlegs, reumatòlegs, ortopedes, rehabilitadors i metges d’atenció primària) a participar en l’estudi per puntuar d’1 (poc apropiat) a 9 (molt apropiat) l’ús de cinc tecnologies de diagnòstic per imatge en sis situacions clíniques diferents considerades com a freqüents en el nostre context, durant tres rondes consecutives. Resultats: La radiologia simple, la ressonància magnètica i l’ecografia poden ser apropiades en les diferents situacions clíniques descrites. La tomografia computada i la gammagrafia no es valoren com apropiades en cap dels escenaris proposats. Conclusions: La radiologia simple és l’exploració indicada en els pacients amb sospita clínica d’artrosi, la ressonància magnètica en lesions meniscals i l’ecografia en lesions d’estructures toves extraarticulars.Objetivos: El objetivo de este documento fue consensuar los procedimientos diagnósticos a utilizar en situaciones clínicas comunes en el dolor de la rodilla no traumático, con el fin de reducir la variabilidad de la práctica clínica y adecuar las tecnologías según su capacidad diagnóstica y la patología a estudiar, teniendo en cuenta los riesgos para la salud. Metodología: Se ha utilizado el método Delphi para alcanzar el consenso en un grupo de clínicos sobre la adecuación de las pruebas de diagnóstico por la imagen. Se invitaron a 40 clínicos de diversas especialidades (radiólogos, reumatólogos, ortopedas, rehabilitadores y médicos de atención primaria) a participar en el estudio para puntuar de 1 (poco apropiado) a 9 (muy apropiado) el uso de cinco tecnologías de diagnóstico por la imagen en seis situaciones clínicas diferentes consideradas como frecuentes en nuestro contexto, durante tres rondas consecutivas. Resultados: La radiología simple, la resonancia magnética y la ecografía pueden ser apropiadas en las diferentes situaciones clínicas descritas. La tomografía computarizada y la gammagrafía no se valoran como apropiadas en ninguno de los escenarios propuestos. Conclusiones: La radiología simple es la exploración indicada en los pacientes con sospecha clínica de artrosis, la resonancia magnética en lesiones meniscales y la ecografía en lesiones de estructuras blandas extraarticulares.Objectives: The aim was seeking consensus to diagnostic procedures used in common clinical situations in non-traumatic knee pain, to reduce the variability of clinical practice and adapt technologies according to diagnostic and pathology in study, taking into account risks to human health. Methodology: We used the Delphi method to achieve consensus in a group of physicians on the appropriateness of diagnostic imaging tests. Were invited to 40 different clinical specialties (radiologists, rheumatologists, orthopedists, rehabilitation and primary care physicians) to participate in the study rated from 1 (not appropriate) to 9 (very appropriate) use of five technologies diagnostic imaging in six different clinical situations considered common in our context, for 3 consecutive rounds. Results: In knee pain conventional radiology, magnetic resonance imaging and ultrasound may be appropriate in the different described clinical situations. The tomography hasn’t been valued like appropriate in any of the proposed scenarios. Conclusions: Conventional radiology examination is appropriate in patients with clinical suspicion of osteoarthritis, magnetic resonance imaging in meniscal lesions and ultrasound in soft tissue in lesions of extraarticular structures

Dolor d’espatlla: utilització apropiada de les proves de diagnòstic per la imatge

Dolor d'espatlla; Diagnòstic per la imatgeDolor de hombro; Diagnóstico por la imagenShoulder pain; Diagnostic imagingObjectius: l’objectiu d’aquest document va ser consensuar els procediments diagnòstics a utilitzar en situacions clíniques comunes en el dolor d’espatlla no traumàtic, per tal de reduir la variabilitat de la pràctica clínica i adequar les tecnologies segons la seva capacitat diagnòstica i la patologia a estudiar, tenint en compte els riscos per a la salut. Metodologia: seguint el model de l’ACR (American College of Radilogy) i els seus grups de diagnòstic apropiat (appropriateness criteria) es va aplicar el mètode RAND modificat. Es va demanar a un grup de professionals (reumatòlegs, traumatòlegs, rehabilitadors i metges d’atenció primària) que puntuessin de 0 (poc apropiat) a 9 (molt apropiat) l’ús de cinc tecnologies en sis situacions clíniques diferents considerades com a freqüents durant tres rondes consecutives. Resultats: en el dolor d’espatlla la radiologia convencional, l’ecografia i la ressonància magnètica poden ser apropiades en les diferents situacions clíniques descrites. Al contrari la tomografia computada i la gammagrafia òssia no es valoren com a apropiades en cap dels escenaris proposats. Conclusions: la radiologia convencional és l’exploració inicial apropiada en les situacions clíniques proposades. En algunes d’elles no serà suficient i caldrà complementar-la amb l’ecografia i/o ressonància magnètica.Objetivos: el objetivo de este documento fue consensuar los procedimientos diagnósticos a utilizar en situaciones clínicas comunes en el dolor de hombro no traumático, para reducir la variabilidad de la práctica clínica y adecuar las tecnologías según su capacidad diagnóstica y la patología a estudiar, teniendo en cuenta los riesgos para la salud. Metodología: siguiendo el modelo de la ACR (American College of Radilogy) y sus grupos de diagnóstico apropiado (appropriateness criteria) se aplicó el método RAND modificado. Se pidió a un grupo de profesionales (reumatólogos, traumatólogos, rehabilitadores y médicos de atención primaria) que puntuaran de 0 (poco apropiado) a 9 (muy apropiado) el uso de cinco tecnologías en seis situaciones clínicas diferentes consideradas como frecuentes durante tres rondas consecutivas. Resultados: en el dolor de hombro la radiología convencional, la ecografía y la resonancia magnética pueden ser apropiadas en las diferentes situaciones clínicas descritas. Por el contrario la tomografía computarizada y la gammagrafía ósea no se valoran como apropiadas en ninguno de los escenarios propuestos. Conclusiones: la radiología convencional es la exploración inicial apropiada en las situaciones clínicas propuestas. En algunas de ellas no será suficiente y habrá que complementarla con la ecografía y/o resonancia magnética.Objectives: the aim was seeking consensus to diagnostic procedures used in common clinical situations in non-traumatic shoulder pain, to reduce the variability of clinical practice and adapt technologies according to diagnostic and pathology in study, taking into account risks to human health. Methodology: Following the model of ACR (American College of Radiology) and their appropriate diagnosis groups (appropriateness criteria) was applied the RAND method. We asked a group of professionals (rheumatologists, traumatologists, rehabilitation, radiologist and primary care physicians) who scored from 0 (not appropriate) to 9 (very appropriate) the use of five technologies in six different and frequent clinical situations during three consecutive rounds. Results: in the shoulder pain conventional radiology, ultrasound and magnetic resonance imaging may be appropriate in the different described clinical situations. The contrast computed tomography and scintigraphy hasn't been valued like appropriate in any of the proposed scenarios. Conclusions: conventional radiology examination is appropriate in the initial clinical situations proposed. Some of them will not suffice and must be complemented with ultrasound and / or MRI

Pacientes con fractura de cadera por traumatismo de bajo impacto: manejo clínico del tratamiento farmacológico anti-osteoporótico para prevenir nuevas fracturas

Fractura de maluc; Tractament farmacològic; Maneig clínicFractura de cadera; Tratamiento farmacológico; Manejo clínicoHip fracture; Pharmacotherapy; Clinical managementL'objectiu d’aquest document és respondre les preguntes clíniques següents: Pregunta clínica 1 i relacionades: Cal prevenir farmacològicament l'aparició de noves fractures després de (reparar) una fractura de maluc de baixa intensitat? Aquest tractament preventiu afecta altres desenllaços d'interès (outcomes)? En cas afirmatiu, amb quin fàrmac cal iniciar el tractament? i quant de temps s'ha de mantenir? Pregunta clínica 2 i relacionades: Afecta l'administració precoç del tractament farmacològic preventiu (de noves fractures) a la consolidació de la fractura de maluc? en altres desenllaços d'interès (outcomes)? En cas negatiu, quan cal administrar la primera dosi?El objetivo del presente documento es responder a las siguientes preguntas clínicas: Pregunta clínica 1 y relacionadas: ¿Debe prevenirse farmacológicamente la aparición de nuevas fracturas después de (reparar) una fractura de cadera de baja intensidad? ¿Afecta este tratamiento preventivo a otros desenlaces de interés? En caso afirmativo, ¿qué fármaco debe iniciarse? y ¿cuánto tiempo debe mantenerse? Pregunta clínica 2 y relacionadas: ¿Afecta la administración precoz del tratamiento farmacológico preventivo (de nuevas fracturas) en la consolidación de la fractura de cadera? ¿en otros desenlaces de interés (outcomes)? En caso negativo, ¿cuándo administrar la primera dosis?This article sets out to answer the following clinical questions: Clinical Question 1 and related: Should new fractures be prevented pharmacologically after (repairing) a lowintensity hip fracture? Does this preventive treatment affect other outcomes? If so, which drug should be initiated and for how long should it be maintained? Clinical Question 2 and related: Does the early administration of preventive drug treatment (of new fractures) affect hip fracture healing in other outcomes? If not, when should be given the first dose

Unitats del dolor al SISCAT: cartera de serveis i nivells de complexitat

Unitats del dolor; Hospitals; Cartera de serveis; SISCATUnidades del dolor; Hospitales; Cartera de servicios; SISCATPain units; Hospitals; Portfolio of services; SISCATLes unitats del dolor són unitats de tipus funcional pròpies de l’àmbit hospitalari, on diferents professionals d’un mateix centre sanitari treballen conjuntament per a l’abordatge del pacient amb dolor. Aquestes presten l’atenció en l’àmbit hospitalari i, dins d’aquest, majoritàriament, en l’entorn de les consultes externes hospitalàries o de l’hospital de dia o àrees de tècniques especials. A més, els procediments més complexos s’han de realitzar en entorns de tipus quiròfan. Així, es fa palesa la necessitat de disposar d’una major concreció en la cartera de serveis de les unitats del dolor i recomanacions per al maneig del dolor a Catalunya, garantint en tot moment la qualitat i seguretat d’aquesta prestació, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen dolor i garantir l’equitat d’accés per a la població, tot ordenant els fluxos quan sigui necessari. Per assolir aquests objectius, cal establir una codificació correcta de les diferents tècniques i/o procediment

Guia clínica per a l'atenció de les persones amb símptomes persistents de COVID-19

Coronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV-2; Símptomes persistents; Guia clínicaCoronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV-2; Síntomas persistentes; Guía clínicaCoronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV-2; Persistent symptoms; Clinical guideLes persones amb símptomes persistents de COVID-19 són majoritàriament dones d’edat mitjana i representen un problema de salut emergent, ja que aquests símptomes poden ocasionar un fort impacte sobre la qualitat de vida. Aquesta circumstància també pot afectar persones joves sense cap malaltia prèvia. El seu pronòstic a llarg termini és desconegut. Els símptomes persistents són molt variats i poden ser fluctuants i agrupar-se en una mateixa persona. Per a la gran majoria de persones amb símptomes de COVID-19 persistent ha de prevaldre l’atenció centrada exclusivament en l’equip d’atenció primària (AP), amb un abordatge integral i amb visió biopsicosocial, i amb el suport de professionals com els de salut mental, els dels serveis de rehabilitació i els de treball social quan sigui necessari. L’observació i l’abordatge de la simptomatologia persistent en aquestes persones representen una oportunitat per generar coneixement des de l’AP, juntament amb les persones afectades. La manca de símptomes patognomònics i/o proves específiques dificulta el diagnòstic i obliga a descartar altres malalties que poden tenir presentacions similars, sovint per arribar a un diagnòstic per exclusió. La manca d’un tractament específic fa que l’acompanyament d’aquestes persones tingui com a objectiu alleugerir el seu malestar i facilitar la seva reincorporació a l’activitat habitual.Las personas con síntomas persistentes de COVID-19 son mayoritariamente mujeres de edad media y representan un problema de salud emergente, ya que estos síntomas pueden ocasionar un fuerte impacto sobre la calidad de vida. Esta circunstancia también puede afectar a personas jóvenes sin enfermedad previa. Su pronóstico a largo plazo es desconocido. Los síntomas persistentes son muy variados y pueden ser fluctuantes y agruparse en una misma persona. Para la gran mayoría de personas con síntomas de COVID-19 persistente debe prevalecer la atención centrada exclusivamente en el equipo de atención primaria (AP), con un abordaje integral y con visión biopsicosocial, y con el apoyo de profesionales como los de salud mental, los de los servicios de rehabilitación y los de trabajo social cuando sea necesario. La observación y el abordaje de la sintomatología persistente en estas personas representan una oportunidad para generar conocimiento desde la AP, junto con las personas afectadas. La falta de síntomas patognomónicos y / o pruebas específicas dificulta el diagnóstico y obliga a descartar otras enfermedades que pueden tener presentaciones similares, a menudo para llegar a un diagnóstico por exclusión. La falta de un tratamiento específico hace que el acompañamiento de estas personas tenga como objetivo aliviar su malestar y facilitar su reincorporación a la actividad habitual.People with persistent symptoms of COVID-19 are mostly middle-aged women and represent an emerging health problem, as these symptoms can have a strong impact on quality of life. This circumstance can also affect young people without any previous illness. Its long-term prognosis is unknown. Persistent symptoms are very varied and can be fluctuating and grouped into a single person. For the vast majority of people with symptoms of persistent COVID-19, care focused exclusively on the primary care team (PA) should prevail, with a comprehensive approach and a biopsychosocial vision, and with the support of professionals such as those of mental health, those of rehabilitation services and those of social work when necessary. Observing and addressing the persistent symptomatology in these people represents an opportunity to generate knowledge from the PA, along with those affected. The lack of pathognomonic symptoms and / or specific tests makes diagnosis difficult and forces us to rule out other diseases that may have similar presentations, often to arrive at a diagnosis by exclusion. The lack of specific treatment means that the support of these people aims to alleviate their discomfort and facilitate their reintegration into the usual activity

Cirurgia de columna vertebral als hospitals públics de Catalunya: proposta organitzativa

Cirurgia de columna vertebral; Hospitals públics; OrganitzacióCirugía de columna vertebral; Hospitales públicos; OrganizaciónSpinal surgery; Public hospitals; OrganizationEls objectius d'aques document son: 1. Consensuar els criteris d’indicació de la cirurgia de columna vertebral en diferents situacions clíniques. 2. Analitzar i definir els diferents nivells quirúrgics segons complexitat de la cirurgia de columna vertebral en la població de Catalunya. 3. Establir els criteris i requeriments mínims dels centres hospitalaris per proveir cirurgia de columna vertebral segons els nivells de complexitat a Catalunya

Pla funcional del Programa d’incorporació de fisioterapeutes a l’atenció primària i comunitària: programa d’incorporació de fisioterapeutes per a la promoció del funcionament i la prevenció de la discapacitat a l’atenció primària i comunitària

Fisioterapeutes; Atenció primària; IncorporacióFisioterapeutas; Atención primaria; IncorporaciónPhysiotherapists; Primary care; IncorporationEl present pla funcional és una eina de suport per a l’acollida i la incorporació dels nous fisioterapeutes1 d’atenció primària i comunitària (FisioAPiC) als equips d’atenció primària (EAP) d’arreu de Catalunya. Aquest és un document dinàmic que requerirà les aportacions dels professionals dels EAP que han incorporat aquest nou rol per tal de fer-lo evolucionar i enriquir-lo en les versions següents

Dolor cervical: utilització apropiada de les proves de diagnòstic per la imatge

Dolor cervical; Proves; Diagnòstic per la imatgeDolor cervical; Pruebas; Diagnóstico por imagenNeck pain; Tests; Diagnostic imaging testsObjectius: L’objectiu d’aquest document va ser consensuar els procediments diagnòstics a utilitzar en situacions clíniques comunes en el dolor cervical no traumàtic, per tal de reduir la variabilitat de la pràctica clínica i adequar les tecnologies segons la seva capacitat diagnòstica i la patologia a estudiar, tenint en compte els riscos per a la salut. Metodologia: S’ha utilitzat el mètode Delphi per assolir el consens en un grup de clínics sobre l’adequació de les proves de diagnòstic per imatge. Es van convidar 41 clínics de diverses especialitats (radiòlegs, reumatòlegs, ortopedes, rehabilitadors i metges d’atenció primària) a participar en l’estudi per puntuar de 0 (poc apropiat) a 9 (molt apropiat) l’ús de cinc tecnologies de diagnòstic per imatge en sis situacions clíniques diferents considerades com a freqüents en el nostre context, durant tres rondes consecutives. Resultats En el dolor cervical no traumàtic la radiologia simple, la ressonància magnètica i la gammagrafia òssia poden ser apropiades en les diferents situacions clíniques descrites. La tomografia computada no ha estat valorada com a apropiada en cap de les situacions clíniques proposades. Conclusions: La cervicàlgia aguda simple no complicada no requereix cap tipus de prova de diagnòstic per la imatge. En la resta de situacions clíniques la radiologia simple pot ser pertinent així com algunes de les altres proves d’imatge avaluades.Objetivos: El objetivo de este documento fue consensuar los procedimientos diagnósticos a utilizar en situaciones clínicas comunes en el dolor cervical no traumático, con el fin de reducir la variabilidad de la práctica clínica y adecuar las tecnologías según su capacidad diagnóstica y la patología a estudiar, teniendo en cuenta los riesgos para la salud. Metodología: Se ha utilizado el método Delphi para alcanzar el consenso en un grupo de clínicos sobre la adecuación de las pruebas de diagnóstico por imagen. Se invitaron a 41 clínicos de diversas especialidades (radiólogos, reumatólogos, ortopedas, rehabilitadores y médicos de atención primaria) a participar en el estudio para puntuar de 0 (poco apropiado) a 9 (muy apropiado) el uso de cinco tecnologías de diagnóstico por imagen en seis situaciones clínicas diferentes consideradas como frecuentes en nuestro contexto, durante tres rondas consecutivas. Resultados: En el dolor cervical no traumático la radiología simple, la resonancia magnética y la gammagrafía ósea pueden ser apropiadas en las diferentes situaciones clínicas descritas. La tomografía computarizada no ha sido valorada como apropiada en ninguna de las situaciones clínicas propuestas. Conclusiones: La cervicalgia aguda simple no complicada no requiere ningún tipo de prueba de diagnóstico por la imagen. En el resto de situaciones clínicas la radiología simple puede ser pertinente así como algunas de las otras pruebas de imagen evaluadasObjectives: The aim was seeking consensus to diagnostic procedures used in common clinical situations in non-traumatic neck pain, to reduce the variability of clinical practice and adapt technologies according to diagnostic and pathology in study, taking into account risks to human health. Methodology: We used the Delphi method to achieve consensus in a group of physicians on the appropriateness of diagnostic imaging tests. Were invited to 41 different clinical specialties (radiologists, rheumatologists, orthopedists, rehabilitation and primary care physicians) to participate in the study rated from 0 (not appropriate) to 9 (very appropriate) use of five technologies diagnostic imaging in six different clinical situations considered common in our context, for 3 consecutive rounds. Results: In the neck pain conventional radiology, magnetic resonance imaging and scintigraphy may be appropriate in the different described clinical situations. The tomography hasn’t been valued like appropriate in any of the proposed scenarios. Conclusions: The simple and uncomplicated neck pain does not require any diagnostic imaging proof. In other clinical situations simple radiology may be enough relevant and some other imaging tests could be indicated

Dolor de genoll: utilització apropiada de les proves de diagnòstic per la imatge

Dolor de genoll; Diagnòstic per la imatgeknee pain; Diagnostic imagingDolor de rodilla; Diagnóstico por la imagenObjectius: L’objectiu d’aquest document va ser consensuar els procediments diagnòstics a utilitzar en situacions clíniques comunes en el dolor del genoll no traumàtic, per tal de reduir la variabilitat de la pràctica clínica i adequar les tecnologies segons la seva capacitat diagnòstica i la patologia a estudiar, tenint en compte els riscos per a la salut. Metodologia: S’ha utilitzat el mètode Delphi per assolir el consens en un grup de clínics sobre l’adequació de les proves de diagnòstic per la imatge. Es van convidar 40 clínics de diverses especialitats (radiòlegs, reumatòlegs, ortopedes, rehabilitadors i metges d’atenció primària) a participar en l’estudi per puntuar d’1 (poc apropiat) a 9 (molt apropiat) l’ús de cinc tecnologies de diagnòstic per imatge en sis situacions clíniques diferents considerades com a freqüents en el nostre context, durant tres rondes consecutives. Resultats: La radiologia simple, la ressonància magnètica i l’ecografia poden ser apropiades en les diferents situacions clíniques descrites. La tomografia computada i la gammagrafia no es valoren com apropiades en cap dels escenaris proposats. Conclusions: La radiologia simple és l’exploració indicada en els pacients amb sospita clínica d’artrosi, la ressonància magnètica en lesions meniscals i l’ecografia en lesions d’estructures toves extraarticulars.Objetivos: El objetivo de este documento fue consensuar los procedimientos diagnósticos a utilizar en situaciones clínicas comunes en el dolor de la rodilla no traumático, con el fin de reducir la variabilidad de la práctica clínica y adecuar las tecnologías según su capacidad diagnóstica y la patología a estudiar, teniendo en cuenta los riesgos para la salud. Metodología: Se ha utilizado el método Delphi para alcanzar el consenso en un grupo de clínicos sobre la adecuación de las pruebas de diagnóstico por la imagen. Se invitaron a 40 clínicos de diversas especialidades (radiólogos, reumatólogos, ortopedas, rehabilitadores y médicos de atención primaria) a participar en el estudio para puntuar de 1 (poco apropiado) a 9 (muy apropiado) el uso de cinco tecnologías de diagnóstico por la imagen en seis situaciones clínicas diferentes consideradas como frecuentes en nuestro contexto, durante tres rondas consecutivas. Resultados: La radiología simple, la resonancia magnética y la ecografía pueden ser apropiadas en las diferentes situaciones clínicas descritas. La tomografía computarizada y la gammagrafía no se valoran como apropiadas en ninguno de los escenarios propuestos. Conclusiones: La radiología simple es la exploración indicada en los pacientes con sospecha clínica de artrosis, la resonancia magnética en lesiones meniscales y la ecografía en lesiones de estructuras blandas extraarticulares.Objectives: The aim was seeking consensus to diagnostic procedures used in common clinical situations in non-traumatic knee pain, to reduce the variability of clinical practice and adapt technologies according to diagnostic and pathology in study, taking into account risks to human health. Methodology: We used the Delphi method to achieve consensus in a group of physicians on the appropriateness of diagnostic imaging tests. Were invited to 40 different clinical specialties (radiologists, rheumatologists, orthopedists, rehabilitation and primary care physicians) to participate in the study rated from 1 (not appropriate) to 9 (very appropriate) use of five technologies diagnostic imaging in six different clinical situations considered common in our context, for 3 consecutive rounds. Results: In knee pain conventional radiology, magnetic resonance imaging and ultrasound may be appropriate in the different described clinical situations. The tomography hasn’t been valued like appropriate in any of the proposed scenarios. Conclusions: Conventional radiology examination is appropriate in patients with clinical suspicion of osteoarthritis, magnetic resonance imaging in meniscal lesions and ultrasound in soft tissue in lesions of extraarticular structures

Cross-modal embeddings for video and audio retrieval

In this work, we explore the multi-modal information provided by the Youtube-8M dataset by projecting the audio and visual features into a common feature space, to obtain joint audio-visual embeddings. These links are used to retrieve audio samples that fit well to a given silent video, and also to retrieve images that match a given query audio. The results in terms of Recall@K obtained over a subset of YouTube-8M videos show the potential of this unsupervised approach for cross-modal feature learning.Peer Reviewe