Genealogies. Rescatar penyores

[ca] Com a «penyores»... coneixem aquells objectes que es deixen en poder d’algú, com a prova de retorn o com a promesa de record. Penyores són també aquells estris oblidats en espais en desús, peces descartades, de manera conscient o involuntària —descuidar-se, fugir. Els espais que ens envolten, on diàriament vivim i treballem, acumulen artefactes carregats de vivències, històries i faules de qui abans els ha emprat. Narren èxits, fracassos, formes de viure; si més no, la màgia de la quotidianitat. Independentment de l’estadi vital on s’estigui —joventut o senectut—, s’entén la importància i el potencial de reutilitzar el que s’ha llegat: per acostar-se a la memòria, rellegir-la, fer-ne crida, furgar-hi, reivindicar i, siguin els que siguin, propiciar canvis a situacions actuals. A «Genealogies. Rescatar penyores», artistes novells, artistes convidats i professorat de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, amb la complicitat del públic assistent, miren d’aportar noves visions sobre els objectes i els temps pignorats que contenen, com a punt de partida per encetar un diàleg narratiu de tint feminista, econòmic, de cura, de sostenibilitat emocional