Sobre fàbriques, fabricants i socis. Puntualitzacions a partir del cas de la industrialització de Rubí

Els termes 'fabricant' i 'industrial' no tenen una definició prou precisa ni en la llengua catalana ni en la castellana i se'ls utilitza com a sinònims. La major concreció conceptual de la paraula fabricant es dóna quan hom es refereix al 'fabricant d'indianes' del segle XVIII, que durant un temps qualifica el tècnic en colors que figurava al capdavant de la indústria. Tanmateix, en el mateix segle també designa i'empresari-propietari d'una unitat de producció en aquest sector.' D'altra banda, en la nostra parla no hi ha una paraula diferent per a referir-se als grans o els petits fabricants. Aquesta ambigüitat no fa sinó reflectir que en la nostra societat mai no s'ha arribat a tenir una idea precisa de I'estructura de la gestió de les fabriques d'aquest país i dels seus empresaris

Impressores i llibreteres a la Barcelona dels segles XVIII i XIX

[cat] L'article analitza el paper de les dones en el triple negoci del llibre (impremta, venda de llibres i enquadernació) en els segles XVIII i XIX. El seu paper destaca per la seva multifuncionalitat, que arrenca del fet que les filles rebien un aprenentatge informal en l'ofici, que la gran majoria estaven alfabetitzades, i que la corporació permetia que les filles solteres continuessin amb el negoci, encara que no les va autoritzar a participar en les reunions del gremi ni a ocupar càrrecs. Segons els orígens socioprofessionals i el paper que van jugar en el negoci es poden presentar quatre models de llibreteres i impressores, depenent de la seva major o menor implicació en el negoci i el tipus d'identitat adquirida. Van tenir un paper fonamental en aquestes empreses, fent possible que tinguessin una marcada longevitat; sense l'estalvi que van aportar als costos de transacció d'aquests negocis, no hagués estat possible que assolissin els 150 anys, i més.[eng] This article examines the role of women in all three sides of the book trade (printing, bookselling, and binding) in Barcelona in the eighteenth and nineteenth centuries. It is a feature of the trade that women did fulfil a variety of functions in it, the reasons being that the daughters were able to have informal training, that the vast majority of them were literate, and that the corporations allowed not just widows, but also unmarried daughters to carry on the family trade, although they might neither take part in guild meetings nor hold office. Four distinct models of women printer / bookseller emerge from the study, in accordance with their socioprofessional origins, to the role they played in their husbands' business, their greater or lesser involvement, and the kind of identity gained. They played a key role in some of the firms, especially in ensuring their longevity (150 years or even more, in some cases) thanks to the savings in transaction costs they made possible

Moviment de l'ingrés senyorial a Catalunya (1770-1835)

Aquest article, que recull i prolonga treballs precedents dels autors, vol contribuir amb informacions noves a l'estudi de la renda feudal a Catalunya durant el període immediatament anterior a l'abolició de les institucions que n'eren el suporto El seu objecte concret és l'establiment d'una sèrie que reflecteixi la tendència i les fluctuacions de l'ingrés que la propietat feudal proporcionava als seus titulars. Ens adonem de les limitacions d'aquest indicador: radicalment diversa del benefici capitalista, la renda feudal és irreductible a una quota de la qual puguin predicar-se tendències significatives per tot l'espai d'una formació social. Hem cregut, de tota manera, que l'índex que proposem pot fer servei en el context dels problemes que discuteix la historiografia referida al període esmentat, i això per la representativitat de la documentació amb que l'hem construït -la relativa als ingressos del principal senyor de Catalunya, el duc de Medinaceli

XXII Setmana Internacional de Cinema Fomatiu. L’Educació Lliure i el Cinema Formatiu

XXII Setmana Internacional de Cinema Fomatiu: L’Educació Lliure i el Cinema Formatiu. 21 al 25 de novembre de 2016. Sala d'actes. Palau de les heures. Campus Mundet, Universitat de Barcelona.Fa 22 anys vàrem iniciar, arrel de la celebració del centenari del naixement del cinema, una activitat que encara avui mantenim: la SETMANA DE CINEMA FORMATIU. Una activitat per a aprofundir en una estratègia didàctica a partir del model ORA, dissenyat per un col·lectiu de professorat pertanyent al grup GIAD, concretament Saturnino de la Torre, Maria de Borja, Núria Rajadell i Maria Dolors Millan. Després d‟haver superat ja dues dècades seguim oferint aquest punt de trobada entre professorat i estudiants de diferents ensenyaments, amb la finalitat de debatre i reflexionar al voltant d‟una temàtica concreta, i, depenent de la temàtica seleccionada, i eixamplant la col·laboració amb altres institucions i professionals que treballen de manera específica amb la temàtica seleccionada. El Seminari de Cinema Formatiu, depenent del GIAD (Grup d‟Investigació i Assessorament Didàctic) de la Facultat d‟Educació de la Universitat de Barcelona, promou aquesta activitat però és un seminari de treball i de recerca obert a totes aquelles persones que estiguin interessades en el cinema, i puntualment a aquelles persones que estan interessades per la temàtica específica que es tracta al llarg de la Setmana. Alguns estudiants s‟han implicat i han passat a formar part del Seminari que l‟organitza. Aquest és l‟èxit i la raó d‟aquesta activitat, la implicació i la participació, el diàleg i l‟expressió de totes les persones que participen. Aquest any, arrel de l‟interessant debat que existeix en la nostra societat sobre la importància, necessitat i eficiència de l‟actual Sistema Educatiu, i amb la incorporació d‟entitats que es troben més enllà de l‟Administració i que han creat col·lectius per a aprofundir i visibilitzar la innovació educativa a les aules,hem considerat que podria ser interessant conèixer experiències més aviat trencadores del sistema escolar en què ens trobem immersos. Considerem interessant conèixer i reflexionar al voltant de propostes innovadores en el marc de l‟educació i la formació en un escenari complex, obert i global, com és en el que ens trobem immersos en aquests moments. Aquesta setmana comptem amb la col·laboració d‟un equip de professionals de diferents universitats i de diferents escoles catalanes que ens aportaran el seu coneixement des d‟un escenari privilegiat del nostre petit país com és Catalunya. Comptem, a més, amb una sèrie de pel·lícules que es visionaran i debatran en algunes de les classes, i amb una conferenciant que ha estat investigant en el marc de l‟educació lliure a Itàlia i a Catalunya, la Dra. Aurora Bosna

Tres notes entorn les actituds i valors de l'alta burgesia barcelonina a mitjan segle XIX

En aquestes planes vull donar a conèixer el resultat de la reflexió sobre tres aspectes dispars que ajuden a definir la mentalitat, el sistema de valors i les actituds culturals de l'alta burgesia barcelonina de mitjan segle XIX. Són tres notes aïllades, producte marginal d'un estudi sobre l'origen social i professional, aixi com del caràcter de les activitats econòmiques desenvolupades pels grans contribuents de Barcelona del 1852. El treball, elaborat bàsicament a partir d'informació fiscal i notarial, descobreix sobretot l'heterogeneïtat del grup segons les activitats econòmiques desplegades per cada un dels grans contribuents, ja que inclou membres de la noblesa, hisendats, comerciants, fabricants i individus que procedeixen i exerceixen activitats de caràcter menestral

Escoceses, yorkinos y carbonarios

En el conflictivo año de 1826 tuvo lugar en la escena política de la ciudad de México un oscuro episodio que no ha sido estudiado --ni tan sólo mencionado-- por la historiografía política actual que trata de Elste período. El incidente, sin embargo, no fue un suceso secundario en la lucha entre yorkinos y escoceses puesto que desencadenó una violenta polémica entre los sectores contrarios o favorables a la actuación del gobierno al respecto. Por otro lado, mereció ser comentado en dos ocasiones por el ministro plenipotenciario inglés, Ward, en su correspondencia oficial. El hecho en concretó se desencadenó con la orden que dio el poder ejecutivo de expulsar del país a Orazio De Attellis, marqués de Santangelo. Ward informó a Canning de dicha medida a la vez que hacía una comedida valoración de la actuación de Santangelo en México