Avifauna fòssil del jaciment plistoholocènic de la Cova des Moro (Manacor, Mallorca)

Abstract not availabl

El vessant territorial de la caça a Mallorca: distribució i característiques dels terrenys cinegètics i dels refugis de fauna

[cat]L’activitat cinegètica assumeix una gran importància històrica i territorial a Mallorca. La normativa classifica els terrenys cinegètics en vedats de societats locals, vedats particulars, vedats socials, vedats públics, vedats intensius, zones de caça controlada i terrenys d'aprofitament comú. Segons dades oficials de gener de 2013, hi ha 1.466 vedats de caça que gestionen 280.276,11 (77,44 % del total insular). En nombre destaquen els vedats particulars, dels quals n’hi ha 1388, però en superfície vedada cal considerar que els 78 vedats de les societats locals assoleixen 100.836,03 ha (35,97 % de la superfície vedada). Són absents els vedats socials i els públics, i són relictuals els intensius. Les 6 zones de caça controlada ocupen 1.670,58 ha (0,46 % del total insular) i són gestionades per l'administració. Els terrenys cinegètics de règim comú són terrenys susceptibles d’aprofitament cinegètic sempre que disposin d’un pla tècnic o que el municipi on es troben s’hagi acollit al pla marc que elabora anualment l’administració competent en caça. El 2013 hi ha un total de 52.742,72 ha de terrenys lliures (14,11 % del total insular). Els refugis de fauna són terrenys exclosos per a la caça. El 2013 hi ha 75 refugis de fauna a Mallorca, els quals ocupen una superfície 8.531,37 ha (2,35 % del total insular). La major part es correspon a espais naturals protegits i a finques públiques. En conjunt, el 92,01 % de Mallorca són espais susceptibles d'aprofitament cinegètic, el 2,35 % són terrenys sostrets a la caça i la resta són superfícies urbanes / artificials.[eng]Hunting activity has a great historical and territorial importance in Mallorca. Hunting law categorizes lands in: local associations hunting grounds, private preserves, social preserves, intensive hunting grounds, controlled areas and free lands. According to official records from January 2013, there are 1466 hunting preserves which manage 280.276,11 hectareas (77,4% of the island). Private preserves stand out in numerical terms (1388), although considering suitable surface for hunting, the 78 preserves managed by local associations sum up 100.836,03 hectareas (35,97% of total hunting area). There are not social neither public preserves, and intensive ones are relictual. 6 controlled hunting areas covers 1.670,58 hectareas (0,46% of the Island) and are fully managed by public administration. Free lands are susceptible to game hunting whenever they are under a technical hunting plan, or the municipality where they are located has joined the legal framework which is yearly established by the competent administration. In 2013 a total of 52.742,72 hectares of land are free (14,11% of the Island). Fauna refuges are totally excluded for hunting. In 2013 there are 75 fauna sanctuaries, which represents an area of 8.531,37 hectareas (2,35% of the Island). The greater part corresponds to protected natural spaces and public properties. Overall, the 92.01% of Mallorca are propitious spaces for hunting, the 2,35% are banned areas and the rest are urban or artificial surfaces

Guia de la Caça a les Illes Balears

Abstract not availabl

Mateu Castelló Mas (1935-2015): una vida per la natura de les Balears

Abstract not availabl

Guia de la Caça a les Illes Balears

Abstract not availabl

Fossil rails (Gruiformes: Rallidae) from the Balearic Islands

Es presenta el registre fòssil de rasclons de les Illes Balears. Aquest registre és peculiar per a cada una de les tres illes principals. A Mallorca consisteix en un ràl·lid petit indeterminat trobat a la Pedrera de s'Ònix (Manacor) i restes de Porzana porzana trobades al jaciment del Pleistocè superior - Holocè de la Cova de Moleta. A Menorca, les escasses restes disponibles provenen de dos dipòsits pleistocènics del nord de Ciutadella (Punta Esquitxador 12, Punta Esquitxador 17). A aquests dipòsits pleistocènics s'han identificat Ralluscf. quaticus, Gallinula chloropus i Rallidae indet. Rallus cf. aquatints és l'espècie més abundant i els fòssils obtinguts són lleugerament més grossos que els ossos corresponents d'exemplars actuals de Rallus aquaticus. El ràl·lid indeterminat és un rascló de mida similar a la de Porzana pusilla; però que presenta alguns trets morfològics que l'apropen a Rallus. Només s'han exhumat tres ossos fragmentats d'aquest ràl·lid i la seva cliagnosi taxonòmica resta sense resoldre. Es coneixen tres ràl·lids a partir de materials pel jaciment del Pleistocè superior d'Es Pouàs (Sant Antoni de Portmany, Eivissa, Illes Pitiüses). Un és Crex crex, una espècie present a altres clipòsits de la Mecliterrània. El segon és una espècie nova, encara no descrita, que representa un parent insular del Rallus aquatints del continent europeu. Es tracta del primer rascló insular endèmic de la regió mediterrània. Comparat amb el rascló europeu vivent, aquesta nova espècie era més petita i arrodonida, tenia les cames més curtes i robustes i les ales més curtes, amb una capacitat de vol presumptament reduïda. Les Pitiüses eren les úniques illes de la Mediterrània que durant el Pleistocè superior estaven mancades de mamífers terrestres i, sense cap dubte, aquesta absència ha d'estar relacionada amb l'evolució del rascló endèmic. La cronologia de l'extinció de Ra.llus n.sp. se solapa amplament amb la cronologia on se situa l'arribada dels humans, suggerint que existeix una relació entre aquests dos esdeveniments. El tercer ràl·lid fòssil d'Eivissa és Porzana porzana.The fossil record for rails from the Balearic Islands is presented in this paper. TI1Ís record is highly clistinctive for the three main islands. It consists in an indeterminate small rail from Pedrera de s'Ònix (Pliocene-Pleistocene boundary) and Potzana porzana in the Upper Pleistocene - Holocene deposit of Cova de Moleta on Mallorca. On Menorca the scarce available materials come from two Pleistocene deposits in Northern Ciutadella (Punta Esquitxador 12, Punta Esquitxador 17). Rallus cf. aquatints, Gallinula chloropus and Rallidae indet. have been identified in these Pleistocene deposits. Rallus cf. aquatints is the more abundant species and its obtained fossil material is slightly more robust than the current populations of Rallus aquaticus. The undetermined rallid is a rail similar in size to Porzana pusilla, but clisplaying some features close to Rallus. Only three fragmented bones of this rail have been exhumed, and their cliagnosis remains unsolved. From the upper Pleistocene deposit ofEs Pouàs (SantAntoni de Portmany, Eivissa, Pityusic Islands), three rails are known. One of them is Cre.x crex, a species also present in other Mediterranean deposits. The second one is a new undescribed species of rail that represents an insular relative of the European rail Rallus aquaticus. It represents the first insular endemic rail from the Mediterranean region. Compared with the extant European rail, this new species was smaller and stouter, had shorter and more robust hind Limbs and shorter wings, with presumed reduced flight ability. The Pityusics were the only Mediterranean islands with a vertebrate upper Pleistocene fauna without terrestrial mammals, and this absence is no doubt related with this Eivissan rail evolution. The chronology of-the Rallus n.sp. extinction overlaps widely with the timing of the human arrival, suggesting a close relation between these two events. The third one is Porzana potzana, only present in low numbers

Una aproximació a la paleoecologia de les illes

Es presenta una aproximació a l'ecologia de les illes des d'una triple perspectiva. En primer lloc, s'exploren les relacions entre àrea insular i nombre d'espècies a diferents arxipèlags. Les dades disponibles sobre aquesta relació en el passat no recolzen la teoria de la biogeografia insular de MacArthur i Wilson (1967). En segon lloc, s'explora l'ocupació de gremis ecològics seleccionats (els depredadors de vertebrats de talla mitjana i gran i els herbívors folivors de talla mitjana i gran) a les illes. En els dos exemples explorats els ocells tenen una importància relevant, enfront del que esdevé als continents. En tercer lloc, es presenten dades sobre la vegetació del passat d'illes seleccionades. Els canvis esdevenguts a les illes rera l'arribada dels humans han afectat tant les espècies com l'estructura de les comunitats vegetals.From three different perspectives we present an approach to the ecology of the islands in the past. First, we analyse the linear relationships between island area and number of species in several archipelagoes. The data coming from the analysis of a such relationship in the past do not support the theory of island biogeography of MacArthur and Wilson (1967). Second, we analyse the ocuppation of selected guilds on islands. The two analysed guilds are those of predators of large- and middle-sized vertebrates and large- and middle-sized folivores. In both cases, birds display a relevant paper, in a clear contrast to the mainland suituation. Third, we present some data on the past vegetation of selected islands. Human arrival affected the particular species as well as to the structure of vegetal communities

Upper Pleistocene and Holocene fossil avifauna from Moleta Cave (Mallorca, Balearic Islands)

Abstract not availabl