The Châtelperronian Neanderthals of Cova Foradada (Calafell, Spain) used imperial eagle phalanges for symbolic purposes

Evidence for the symbolic behavior of Neanderthals in the use of personal ornaments is relatively scarce. Among the few ornaments documented, eagle talons, which were presumably used as pendants, are the most frequently recorded. This phenomenon appears concentrated in a specific area of southern Europe during a span of 80 thousand years. Here, we present the analysis of one eagle pedal phalange recovered from the Châtelperronian layer of Foradada Cave (Spain). Our research broadens the known geographical and temporal range of this symbolic behavior, providing the first documentation of its use among the Iberian populations, as well as of its oldest use in the peninsula. The recurrent appearance of large raptor talons throughout the Middle Paleolithic time frame, including their presence among the last Neanderthal populations, raises the question of the survival of some cultural elements of the Middle Paleolithic into the transitional Middle to Upper Paleolithic assemblages and beyond

El barranc de la Boella de la Canonja (Tarragonès) revisitat en la intervenció arqueològica preventiva de l'any 2007

El barranc de la Boella de la Canonja és un jaciment descobert en el primer terç del segle XX. Cinquanta anys després de la seva descoberta, la publicació d'aquest jaciment pels senyors R. Capdevila i S. Vilaseca va permetre actualitzar l'escàs coneixement de la bioestratigrafia del quaternari del Camp de Tarragona (Vilaseca, 1973). Tal com assenyala el mateix S. Vilaseca, la presència de fòssils de mamífers en el barranc va ser donada a conèixer per J. R. Bataller en la memòria explicativa del segon mapa geològic del full 473 de l'IGME corresponent a Tarragona (Bataller, 1935). El mateix S. Vilaseca apunta altres descobertes de mamífers ressenyades en el Camp de Tarragona, com la nota de Faura i Sans sobre un fragment de molar de proboscidi que Harlé determinaria com Elephas meridionalis el mateix any (Faura i Sans, 1920; Harlé, 1920). Aquesta resta va ser enviada per A. Romaní, aleshores director del Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú, a qui li van fer arribar des d'unes pedreres del Port de Tarragona. Els treballs geològics de M. Faura i Sans, J.R. Bataller i S. Vilaseca durant el primer quart del segle XX protagonitzaren el desenvolupament de la geologia, la paleontologia i la prehistòria en el marc del Servei del Mapa de la Mancomunitat de Catalunya