42 research outputs found
Aportació a la coneixença del Dr.Josep Presta i Corbera, primer veterinari a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona
Estado de salud y género en Cataluña. Una aproximación a través de las fuentes de información disponibles
ResumenObjetivoPresentar las diferencias en el estado de salud de varones y mujeres en Cataluña a través de las principales fuentes de información disponibles.MétodosSe presentan las principales fuentes de información sanitaria institucionales referidas al ámbito catalán. Se hace una aproximación a la morbimortalidad según género.ResultadosLos varones mueren antes que las mujeres y presentan con mayor frecuencia patologÃas que requieren ingreso hospitalario. Las conductas poco saludables son más frecuentes en los varones que en las mujeres. Éstas, en general, cualquiera que sea la clase social a la que pertenecen, presentan más enfermedades crónicas y discapacidades y declaran peor percepción del estado de salud que los varones de la misma clase social.ConclusionesLas fuentes de información institucionales en Cataluña permiten caracterizar el estado de salud según género, si bien deberÃan incorporar variables que facilitaran el análisis de la información desde la perspectiva de género.SummaryObjectiveTo present health status differences between men and women in Catalonia across the main available data sources.MethodsThe main institutional health data sources of the Catalan population are presented. Mortality and morbidity differences by gender are studied.ResultsMen die before than women and present more frequently pathologies that require hospitalary care. Unhealthy behaviours are more frequent in men than in women. Women in general, in all social classes, present more frequently chronic disorders and disabilities and declare worse perception of health status than men of the same social class.ConclusionsInstitutional sources of data available in Catalonia allow the description of gender differences in health, nevertheless new variables should be included to improve gender perspective analyse
Percepción del estado de salud en varones y mujeres en las últimas etapas de la vida
ResumenObjetivoAnalizar las diferencias en la percepción del estado de salud de los varones y mujeres en las últimas etapas de la vida y explorar su relación con variables sociodemográficas y de salud.MétodosDatos procedentes de la Encuesta de Salud de Cataluña de 1994, de 1.459 varones y 1.993 mujeres de 60 y más años. Se realizó un análisis de la autovaloración del estado de salud según la edad, el sexo, la clase social, la declaración de enfermedades crónicas y la discapacidades y se aplicó un modelo de análisis multivariable de regresión logÃstica teniendo en cuenta el diseño muestral.ResultadosEl 57,3% de las mujeres de 60 y más años declaraba no tener buena salud, frente al 43,6% de los varones. También fue superior la proporción de mujeres que padecÃa una o más discapacidades (41,2%) respecto a los varones (28,7%), asà como la de enfermedades crónicas, el 92,2% de las mujeres y el 85,6% de los varones. En el modelo de regresión logÃstica multivariable continúa manteniéndose una percepción de mala salud superior en las mujeres y aparecen como factores explicativos el número de enfermedades crónicas, padecer discapacidades y pertenecer a las clases sociales más desfavorecidas. La edad en interacción con las enfermedades crónicas amortigua el efecto de éstas en la valoración del estado de salud.ConclusionesEntre la población anciana, la percepción de mala salud fue superior en las mujeres incluso ajustando por otras variables explicativas significativas (clase social, edad, discapacidades y enfermedades crónicas). Padecer enfermedades crónicas y/o discapacidades constituyen los factores explicativos más importantes en la percepción del estado de salud. El impacto del padecimiento de enfermedades crónicas en relación con la percepción de mala salud disminuye a medida que los grupos son de mayor edad.SummaryObjectivesTo analyze the differences in health self-perception between men and women in the later stages of life and to assess their association with sociodemographic and health variables.MethodsData on 1,459 men and 1,993 women aged 60 or older from the 1994 Catalan Health Survey, were collected and an analysis of health self-perception according to age, gender, social class, reporting of chronic disease and handicaps was performed. Multivariate logistic regression analysis was used, taking into account the survey design.ResultsOf the women aged 60 and older, 57.3% reported poor health compared with 43.6% of men of the same age. The proportion of women with one or more handicaps was also greater (41.2%) than that of the men (28.7%), as was the case with chronic disease (92.2% inwomen and 85.6% in men). The multivariate model also revealed that health self-peerception was poorer among women than among men. Other explanatory factors were the number of chronic diseases, having handicaps, and being a member of a lower social class. Age interacted with the number of chronic diseases to mitigate the effect of chronic diseases on perceived health status.ConclusionsIn the elderly population, poor health self-perception was greater among women, even when other significant explanatory variable (social class, age, handicaps and chronic disease) were adjusted for. The most important explanatory factors in health self-perception were having chronic disease and/or handicaps. The impact of chronic disease on poor health self-perception decreased in older age groups
Pla de salut de Catalunya 1996-1998
Planificació sanità ria; Sistema sanitari; LÃnies estratègiquesPlanificación sanitaria; Sistema sanitario; LÃneas estratégicasHealth planning; Sanitary system; Strategic linesAquest document conté les propostes d’actuació per al segon trienni de vigència
del Pla de salut de Catalunya i integra els avantprojectes de Pla de salut de les
regions sanità ries per al mateix perÃode. El document s’estructura en vuit grans capÃtols. En el primer es presenta l’orientació i el marc conceptual del model de planificació per a la salut a Catalunya, iniciat amb el Pla de salut 1993-1995. En el segon es descriu el procés seguit per a l’elaboració del present Pla de salut
Pla de salut de Catalunya 1999-2001
Planificació sanità ria; Sistema sanitari; LÃnies estratègiquesPlanificación sanitaria; Sistema sanitario; LÃneas estratégicasHealth planning; Sanitary system; Strategic linesEl Pla de salut 1999-2001 conté les propostes d’actuació del Pla de salut de Catalunya per al trienni i integra els avantprojectes de plans de salut de les regions sanità ries per al mateix perÃode. El Pla completa el darrer perÃode d’aquesta dècada de planificació i constitueix l’instrument oportú per consolidar les accions endegades a tot el territori per assolir els objectius de salut i de disminució de risc per a l’any 2000
50 Aniversario de la muerte de Ramón Turró. Aspectos de su obra cientÃfica. Turró, Veterinario
Sesión necrológica. 20-VI-71. Evocación del Académico Honorario D. Cayetano López y López
La práctica de la mamografÃa preventiva en Cataluña: Un paso adelante The practice of preventive mammography in Catalonia [Spain]: a step forward
Objetivo: Determinar y comparar la realización de mamografÃas preventivas periódicas en mujeres de 50 a 69 años de las 8 regiones sanitarias de Cataluña en 1994 y 2002. Métodos: Datos de la Encuesta de Salud de Cataluña de 1994 y 2002. Estudio transversal por entrevista basado en una muestra representativa de la población no institucionalizada de Cataluña. Se incluyó a las mujeres de 20 años o más que respondieron al cuestionario (5.986 mujeres en 1994 y 3.265 mujeres en 2002). Se analizó la influencia de las variables edad, clase social, tipo de cobertura sanitaria y región sanitaria mediante modelos multivariables de regresión logÃstica. Resultados: En 1994, las mujeres de 40-49 años eran las que con mayor frecuencia declaraban la realización de mamografÃas preventivas periódicas (42,8% de las mujeres en este grupo de edad), mientras que en 2002 lo hiceron en mayor proporción las mujeres de 50-59 años (76,3%). La frecuencia de mamografÃas periódicas en las mujeres de 50-69 años ha pasado del 26,9% en 1994 al 69,1% en 2002, incremento observado en todas las regiones sanitarias, reduciéndose también las diferencias entre regiones. En 1994 y 2002, las mujeres de clases sociales más favorecidas (I, II y III) declaran realizarse una mamografÃa en mayor proporción que las de la clase V, diferencias que se reducen en el año 2002. Conclusiones: La práctica preventiva de mamografÃas periódicas en Cataluña ha aumentado significativamente en las mujeres del grupo diana (50-69 años). En los grupos de edad no recomendados disminuye, excepto en el grupo de mujeres de 40-49 años en el que se observa un incremento significativo. En 2002 no se observan diferencias estadÃsticamente significativas en la práctica de mamografÃas preventivas entre las regiones sanitarias.Objective: To determine and compare the practice of periodic preventive mammography in women aged 50-69 years in the eight health regions of Catalonia in 1994 and 2002. Methods: Data from the 1994 and 2002 Catalan Health Survey Interview were used. A cross-sectional survey of a representative sample of the non-institutionalized population of Catalonia was performed. All women aged 20 years old or older who directly answered the questionnaire (5,986 and 3,265 women in 1994 and 2002, respectively) were included. The influence of age, social class, type of health insurance and health region was evaluated using multivariate logistic regression analysis. Results: In 1994, women aged 40-49 years reported a higher proportion of mammographic screening (42.8% of women in this age group) than the other groups, while in 2002 the highest proportion (76.3%) was observed in women aged 50-59 years. Rates of screening mammography in women aged 50-69 years were 26.9% in 1994 and 69.1% in 2002, increasing in all health regions and reducing differences among regions. In 1994 and 2002 women in the most advantaged social classes (I, II and III) reported higher proportions of mammographic screening than those in social class V, although this gap was smaller in 2002. Conclusions: The practice of preventive periodic mammography has significantly increased in women in the target group (women aged 50-69 years). Preventive mammography was lower in non-targeted age groups except in the group of women aged 40-49 years old, in which it was significantly increased. No significant differences in the practice of mammographic screening were observed among health regions in 2002