Sustainable transfer of tomato landraces to modern cropping systems: the effects of environmental conditions and management practices on long-shelf-life tomatoes

The individual effects of biotic and abiotic factors on tomatoes have been widely reported. However, under commercial conditions, multiple interactions between factors occur, masking or even changing the direction of their effects in some cases. Here we report a comprehensive analysis of preharvest factors affecting yield, quality (soluble solids content, fruit color, and firmness), and shelf-life of long-shelf-life Mediterranean varieties of tomatoes. We studied five long-shelf-life genotypes under 16 growing environments, including tunnel and open-air systems and suboptimal to excessive fertigation (22–142% crop evapotranspiration). The results enabled us to classify traits into three groups according to the importance of the contributions of different types of factors: mainly genotype (ripening earliness and firmness), genotype plus environment (yield, fruit weight, water-use efficiency (WUE)), or genotype plus environment plus the interaction between genotype and environment (cracking, soluble solids content, and shelf-life). Under similar management practices, open-air conditions optimized yields, and high fertigation doses improved yield and marketability (firmness), but reduced quality (redness and soluble solids content). WUE was maximized under low-input cropping systems (comparable to traditional agrosystems), and the balance between WUE and yield was optimized when fertigation was adjusted to the requirements of the crop. Shelf-life was negatively correlated with high-yielding environments, and day–night amplitude in relative humidity was strongly correlated with the incidence of fruit cracking. The present study sheds light on the contributions of environment and management practices on tomato yield and quality, and provides a basis on which to select better management practices for the novel commercial group of European long-shelf-life tomato landracesPostprint (published version

Noves varietats per la DOP fèsols de Santa Pau

El Consell Regulador de la DOP Fesols de Santa Pau considera que les llavors predominants que s’han d’usar dins d’aquesta marca geogràfica són del tipus varietal Tavella Brisa. Com que només es disposava de la varietat Croscat homogènia dins d’aquest tipus varietal, es va proposar a la Fundació Miquel Agustí (FMA) que s’obtinguessin noves varietats dins del tipus Tavella Brisa que tinguessin característiques complementàries a Croscat i que, per tant, es poguessin fer diverses combinacions de varietats per cobrir les diferents contingències climàtiques que poden produir-se en una zona on el cultiu és de secà

Noves varietats per la DOP fèsols de Santa Pau

El Consell Regulador de la DOP Fesols de Santa Pau considera que les llavors predominants que s’han d’usar dins d’aquesta marca geogràfica són del tipus varietal Tavella Brisa. Com que només es disposava de la varietat Croscat homogènia dins d’aquest tipus varietal, es va proposar a la Fundació Miquel Agustí (FMA) que s’obtinguessin noves varietats dins del tipus Tavella Brisa que tinguessin característiques complementàries a Croscat i que, per tant, es poguessin fer diverses combinacions de varietats per cobrir les diferents contingències climàtiques que poden produir-se en una zona on el cultiu és de secà.Preprin

Noves varietats per la DOP fèsols de Santa Pau

El Consell Regulador de la DOP Fesols de Santa Pau considera que les llavors predominants que s’han d’usar dins d’aquesta marca geogràfica són del tipus varietal Tavella Brisa. Com que només es disposava de la varietat Croscat homogènia dins d’aquest tipus varietal, es va proposar a la Fundació Miquel Agustí (FMA) que s’obtinguessin noves varietats dins del tipus Tavella Brisa que tinguessin característiques complementàries a Croscat i que, per tant, es poguessin fer diverses combinacions de varietats per cobrir les diferents contingències climàtiques que poden produir-se en una zona on el cultiu és de secà