Anàlisi dels determinants dels nivells d’escolarització en l’ensenyament postobligatori

L’economia balear pateix d’una sèrie de debilitats estructurals sobre les quals convé investigar. Entre elles, figura el baix nivell de formació de la població, a causa de les baixes taxes d’escolarització postobligatòria, tant de l’educació universitària com de la no universitària. En aquest treball analitzem els determinants que in"ueixen en la presa de decisions dels estudiants a l’hora de decidir si realitzar estudis d’ensenyament postobligatori i ens centrarem en els factors subjectius revelats pels estudiants. Els principals resultats de l’estudi revelen el següent. En primer lloc, una immensa majoria dels enquestats (un 95%) manifesten voler seguir estudiant després de l’ensenyament obligatori, fet que contrasta amb les taxes d’escolarització reals observades als 17 anys per a la població balear. En segon lloc, que els alumnes que tenen més probabilitat de seguir estudiant són els que tenen pares amb una certa capacitat econòmica per poder finançar els estudis dels fills, els que estan més ben informats i els que tenen més bons resultats acadèmics. En tercer lloc, només una petita minoria dels estudiants (un 4%) al·leguen tenir problemes econòmics per poder realitzar estudis universitaris.La economía balear adolece de una serie de debilidades estructurales sobre las que conviene investigar. Entre ellas !gura el bajo nivel de formación de la población, debido a las bajas tasas de escolarización postobligatoria, tanto de la educación universitaria como de la no universitaria. En el este trabajo analizamos los determinantes que incluyen en la toma de decisiones de los estudiantes a la hora de decidir si realizar estudios de enseñanza post-obligatoria y nos centramos en los factores subjetivos revelados por los estudiantes. Los principales resultados del estudio revelan lo siguiente. En primer lugar, una inmensa mayoría de los encuestados (un 95%) mani!estan querer seguir estudiando después de la enseñanza obligatoria, lo que contrasta con las tasas de escolarización reales observadas a los 17 años para la población balear. En segundo lugar, que los alumnos que tienen más probabilidad de seguir estudiando son los que tienen padres con una cierta capacidad económica para poder financiar los estudios de sus hijos, los que están mejor informados y los que tienen mejores resultados académicos. En tercer lugar, solo una pequeña minoría de los estudiantes (un 4%) alega tener problemas económicos para poder realizar estudios universitarios

Unbiased taxonomic annotation of metagenomic samples

The classification of reads from a metagenomic sample using a reference taxonomy is usually based on first mapping the reads to the reference sequences and then, classifying each read at a node under the lowest common ancestor of the candidate sequences in the reference taxonomy with the least classification error. However, this taxonomic annotation can be biased by an imbalanced taxonomy and also by the presence of multiple nodes in the taxonomy with the least classification error for a given read. In this paper, we show that the Rand index is a better indicator of classification error than the often used area under the ROC curve and F-measure for both balanced and imbalanced reference taxonomies, and we also address the second source of bias by reducing the taxonomic annotation problem for a whole metagenomic sample to a set cover problem, for which a logarithmic approximation can be obtained in linear time.Peer ReviewedPostprint (author's final draft