Un sistema per mantenir la integritat de l'organisme

Una explicació planera sobre el sistema immunològic i les principals aportacions de la immunologia a la salu

Llegenda i veritats d'Arnau de Vilanova sobre el vi dolç natural

Ens trobem en uns moments en què hi ha un interès per la història i la cultura a l'entorn dels nostres vins. Aquesta nova sensibilitat els dóna un valor afegit que ens diferencia d'altres països, especialment de l'hemisferi sud, que fa poques dècades han començat a produir vi i no tenen aquestes possibilitats. Ara bé, l'interès per la història i la cultura, si no és prou rigorós, ens pot portar a elaborar unes llegendes més o menys simpàtiques que qüestionin el nostre treball. Una d'aquestes llegendes la tenim en la figura d'Arnau de Vilanova (1240-1311), un gran metge de l'edat mitjana, de la Corona catalanoaragonesa, que és presentat com l'inventor del procés d'elaboració dels vins dolços naturals. Els partidaris d'aquesta teoria fins i tot posen data i lloc on es va produir el fet. Aquesta llegenda ha tingut molta acceptació i difusió. En la recerca sobre l'autenticitat del que s'atribueix a Arnau de Vilanova, hem trobat diversos autors que han fet estudis científics sobre la figura i l'obra d'Arnau de Vilanova, la majoria dels quals indiquen que no hi ha cap fonament documental que demostri que el nostre gran metge fos l'inventor del procés d'elaboració del vi dolç natural a partir del procés de mutatge, apagament o encapçalament del most afegint-li aiguardent; en canvi, hauríem d'aprofitar d'Arnau de Vilanova la seva gran defensa argumentada de les bondats que el consum de vi aporta al nostre organisme i els efectes terapèutics que descriu de manera especial al Liber de vinis.Nos encontramos en unos momentos en los que hay un interés por la historia y la cultura alrededor de nuestros vinos. Esta nueva sensibilidad les da un valor añadido que nos diferencia de otros países, especialmente del hemisferio sur, que hace tan solo unas pocas décadas han empezado a elaborar vinos y no tienen estas posibilidades. Si el interés por la historia y la cultura no se pone de forma rigurosa, nos podría llevar a elaborar unas leyendas más o menos simpáticas que cuestionen nuestro trabajo. Una de estas leyendas la tenemos en la figura de Arnau de Vilanova (1240-1311), un gran médico de la edad media, de la Corona catalano-aragonesa, que se presenta como el inventor del proceso de elaboración de vinos dulces naturales. Los partidarios de esta teoría incluso le han puesto fecha y lugar donde se realizó el invento. Esta leyenda ha tenido una gran aceptación y difusión. Durante la búsqueda sobre la autenticidad de lo que se atribuía a Arnau de Vilanova, nos hemos encontrado con varios autores que han realizado trabajos científicos sobre la figura y obra de Arnau de Vilanova, la mayoría de los cuales nos indican que no hay ningún fundamento documentado que demuestre que nuestro gran médico fue el inventor del proceso de elaboración del vino dulce natural a partir del apagamiento o encabezado del mosto con aguardiente. En cambio, deberíamos aprovechar de la figura de Arnau de Vilanova la gran defensa argumentada de las bondades del consumo de vino para nuestro organismo y los efectos terapéuticos que se describen de forma especial en su obra Liber de vinis

Recepció crítica del pensament de Löwith

En aquest article es repassen les recepcions que s'han fet del pensament de Karl Löwith. En elles es veu que el pensament de l'autor alemany va ser rebut amb diferents accents, entre els quals hi eren presents des dels prejudicis més evidents fins a la crítica més sincera i oberta d'aquest filòsof, que sobten per la seva gran distància entre elles, que sovint s'allunyen del context i de la situació personal de l'autor que considerem.In this study we are trying to oversee the different ways Karl Löwith’s philosophical ideas have been received. In fact, they have been read very differently: with a lot of biased opinions and with objective and open critique altogether. The reviews are far away one from the other, in such a way that may surprise the reader. Really very often they do not take the personal and the cultural environment of the german thinker ino account

La Vinculació de Jordi Peix amb la ICEA

L'article tracta breument del lligam que va tenir Jordi Peix amb el Congrés de Cultura Catalana. Va ser el coordinador de l'àmbit d'Agricultura. A la cloenda el 15 de maig del 1977 a Lleida, es va plantar la primera llavor de la Institució Catalana d'Estudis Agraris (ICEA). En l'article parlem també de l'activitat que va fer en Jordi a la ICEA fins que la salut li ho va permetre.The article briefly discusses the relationship that Jordi Peix maintained with the Congress of Catalan Culture, in which he was the coordinator for Agriculture. During the closing session of the Congress on 15 May 1977 in Lleida, the seed of ICEA (Catalan Institution of Agricultural Studies) was planted. The article also discusses the activity carried out by Jordi at ICEA as long as his health made it possible.El artículo trata brevemente de la relación que tuvo Jordi Peix con el Congreso de Cultura Catalana. Fue coordinador del área de Agricultura. Durante la clausura de dicho congreso el 15 de mayo de 1977 en Lleida, se plantó la semilla de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA). En el artículo también tratamos de la actividad realizada por Jordi en la ICEA, hasta que su salud se lo permitió

Documentació històrica del sumoll-sumoi

La varietat de cep sumoll, fins a la primera meitat del segle XX, era una de les varietats de raïm negre més cultivades a Catalunya, especialment al Camp de Tarragona, al Penedès, al Vallès, a la Segarra, al Bages i en una part de la Conca de Barberà. A partir de la segona meitat del segle XX, va anar disminuint d'una manera espectacular fins a quedar-ne reduïda la superfície a unes 250 ha. Quan es pensava que la varietat arribaria a desaparèixer totalment, ha sorgit un moviment per recuperar el sumoll per part de diversos productors del Penedès, del Camp de Tarragona, del Bages i de l'Anoia, que han començat a fer un treball per a la millora i la comercialització de vins rosats i negres que tenen com a base el sumoll i també cava, tant en cupatges com en forma monovarietal. En aquesta comunicació presentem i comentem la documentació històrica que fins ara s'ha trobat d'aquesta varietat, que ens ajudarà en el coneixement del nostre patrimoni vitícola, que cal preservar i potenciar.La variedad de cepa sumoll fue, hasta la primera mitad del siglo XX, una de las cepas de uva tinta más cultivadas de Cataluña, especialmente en las comarcas del Camp de Tarragona, Penedès, Vallès, Segarra, Bages y una parte de la Conca de Barberà. A partir de la segunda mitad del siglo XX, fue disminuyendo de forma espectacular hasta quedar reducida su superficie a unas 250 ha. Cuando se pensaba que la variedad llegaría a desaparecer totalmente, ha surgido un movimiento para recuperar el sumoll por parte de varios productores del Penedès, el Camp de Tarragona, el Bages y la Anoia, que están realizando un trabajo de mejora y también se encargan de la comercialización de vinos tintos y rosados con base de sumoll y también cava; todos estos productos son tanto en forma monovarietal como en mezcla (coupage). En esta comunicación presentamos y comentamos la documentación histórica que hasta la fecha se ha encontrado sobre esta variedad, lo cual nos ayudara al conocimiento de nuestro patrimonio vitícola, que es necesario preservar y potenciar

Història dels orígens de la Garnatxa negra

Cuando hablamos de garnacha, primero habrá que distinguir entre vernaccia, vernassa, grenache, garnatxa o cannonau como las formas más importantes para designar, con interrogante, una misma cepa o un mismo vino. Este será el punto a desarrollar en esta comunicación. A partir del siglo XIII, en textos literarios o documentación de la realeza o de la nobleza encontramos citada la vernaccia, que podría ser la sinonimia de garnacha. Pero esta teoría está descartada por varios autores y describen a la vernaccia como un vino blanco dulce que en la época medieval se propagó, a partir de la Liguria y a través de Génova, por las diferentes cortes europeas como la Corona catalanoaragonesa, la francesa o la inglesa. Se conoce que la vernaccia llegó a Génova a través de las rutas comerciales con Oriente, especialmente con las islas griegas de Chipre y Creta. Posteriormente aparece la garnacha negra y habrá que resolver si se trata de una mutación de la vernaccia o de una nueva variedad. De la garnacha negra los primeros documentos encontrados son de los siglos XVI y XVII y son de autores catalanes. Un caso aparte es el cannonau, aceptado mayoritariamente como una sinonimia de garnacha, hasta hace poco tiempo muchos autores aceptaban que llegó a Cerdeña proveniente de Cataluña o de la península Ibérica. Actualmente han surgido nuevas teorías que indican que la cepa es originaria de Cerdeña.Quan parlem de garnatxa primer de tot haurem de distingir entre què entenem avui per vernaccia, vernassa, grenache, garnatxa o cannonau com a formes més importants de designar amb interrogant un mateix cep o un mateix vi. Aquest serà el punt a desenvolupar en aquesta comunicació. A partir del segle XIII, en textos literaris o documents de reis i nobles trobem citada la vernaccia, que podria ser una sinonímia de la garnatxa. Però avui hi ha autors que ho descarten i proposen que la vernaccia és un vi blanc dolç que a l'època medieval es va estendre, a partir de la Ligúria, des de Gènova a diverses corts europees com la Corona catalanoaragonesa, la francesa i l'anglesa, entre d'altres. El que sí que sabem és que aquesta vernaccia va arribar a la Ligúria a través de les rutes comercials de la república de Gènova amb l'Orient, d'una manera especial amb les illes gregues de Xipre o de Creta. Posteriorment apareix la garnatxa negra i caldrà resoldre si es tracta d'una mutació de la vernaccia o d'una nova varietat. D'aquesta garnatxa negra els primers documents que hem trobat són dels segles XVI i XVII i són d'autors catalans. Un cas a part seria el cannonau, que tothom accepta que és sinònim de la garnatxa i fins fa poc molts autors afirmaven que el seu origen o bé era Catalunya o la península Ibèrica. Avui han sortit noves teories que diuen que la varietat és originària de Sardenya.Before discussing Grenache, it is important to identify the differences in the current meanings of Vernaccia, Vernassa, Grenache, Garnatxa or Cannonau as the main designations used to (questionably) denote the same wine or grapevine variety. This is done in this paper. The term Vernaccia is found in literary texts and in documents written by kings and nobles as early as in the 13th century. It could be understood as a synonym for Garnatxa. However, today some authors reject this theory and postulate that Vernaccia is a sweet white wine that spread during the Middle Ages from Genoa in the Liguria region to various European courts, namely the Crown of Aragon and the French and British courts, among others. What we do know is that this Vernaccia reached Liguria through the trade routes between the Republic of Genoa and the East, especially via the Greek islands of Crete and Cyprus. Grenache Noir appears later. It remains unknown whether this was a new variety or a mutation of the Vernaccia variety. The first documents found to mention the Grenache Noir variety date back to the 16th and 17th centuries and were written by Catalan authors. Generally accepted as a synonym of Grenache Noir, Cannonau is a different case. Until recently, many authors claimed that it originated either specifically in Catalonia or on the Iberian Peninsula. Today, new theories have postulated that Sardinia is the origin of this variety