Una altra lectura de les dades de les avaluacions externes

L’article és un envit al professorat, als investigadors, a l’Administració educativa i a tots els que intervenen en l’educació a analitzar les dades abundants que ha generat la publicació de tots i cada un dels informes o estudis posteriors a les avaluacions externes efectuades en l’àmbit autonòmic, estatal i internacional sobre competències bàsiques, fonamentalment, i les correlacions que s’observen entre els resultats i totes les variables de context analitzades. Nivell d’estudis de pares i mares, esperança de vida escolar, ràtios d’alumnes per professor i per grup, despesa per alumne, alumnat que ha repetit i expectatives acadèmiques de l’alumnat són els indicadors i les variables que s’han analitzat, i dels quals s’ha observat la correlació amb els resultats de les proves aplicades. De les anàlisis i les observacions efectuades, es desprenen algunes possibles intervencions adreçades a tots els agents educatius i socials que intervenen en un fet tan complex com és l’educació.El artículo es una invitación al profesorado, a los investigadores, a la Administración educativa y a todos los que intervienen en la educación a analizar los abundantes datos que ha generado la publicación de todos y cada uno de los informes o estudios posteriores a las evaluaciones externas efectuadas en el ámbito autonómico, estatal e internacional sobre competencias básicas, fundamentalmente, y las correlaciones que se observan entre los resultados y todas las variables de contexto analizadas. Nivel de estudios de padres y madres, esperanza de vida escolar, ratios de alumnos por profesor y por grupo, gasto por alumno, alumnado que ha repetido y expectativas académicas del alumnado son los indicadores y variables que se han analizado, y de los que se ha observado la correlación con los resultados de las pruebas aplicadas. De los análisis y de las observaciones efectuados, se desprenden algunas posibles intervenciones dirigidas a todos los agentes educativos y sociales que intervienen en un hecho tan complejo como es la educación

La repetició de curs en l’ensenyament obligatori

L’objectiu de l’article és, per una part, posar en primer terme una sèrie de dades referides a la repetició de curs per analitzar-les i per facilitar la reflexió dels docents, dels claustres i de l’Administració educativa i, per una altra, extreure’n algunes conclusions que apuntin possibles intervencions. No es pretén l’exhaustivitat en l’aportació de dades, sinó que s’incideix prioritàriament sobre aquelles en les quals les Illes Balears es diferencien de la resta de les comunitats autònomes i sobre aquelles altres que es pensa que són il·lustratives del que es vol remarcar: l’especial incidència de la repetició com a fenomen que caracteritza el sistema educatiu de les Illes Balears, com un dels indicadors més rellevants de l’anomenat fracàs escolar i la manca de relació amb altres indicadors i variables.El objetivo del artículo es, por una parte, poner en primer término una serie de datos referidos a la repetición de curso para analizarlas y para facilitar la reflexión de los docentes, de los claustros y de la Administración educativa y, por otra, extraer algunas conclusiones que apunten posibles intervenciones. No se pretende la exhaustividad en la aportación de datos, sino que se incide prioritariamente sobre aquellas cuestiones en las cuales las Islas Baleares se diferencian del resto de las comunidades autónomas y sobre aquellas otras que son ilustrativas de lo que se quiere remarcar: la especial incidencia de la repetición como fenómeno que caracteriza el sistema educativo de las Islas Baleares, como uno de los indicadores más relevantes del llamado fracaso escolar y la carencia de relación con otros indicadores y variables

La iniciació esportiva a l'Educació Física escolar

Abstract not availabl

Les danses col·lectives a l'Educació Física escolar

Abstract not availabl

Anàlisi del perfil del formador de formadors des de la perspectiva practicoreflexiva a les Illes Balears

academic plagiarism, cyberplagiarism, academic fraud, higher education, academic dishonesty, academic integrityLa finalitat de la recerca fou elaborar el mapa competencial del formador de formadors per tal d’optimitzar-ne el desenvolupament professional en el marc de les Illes Balears. D’acord amb això, la recerca va dedicar els seus recursos a identificar les qualitats personals i les competències de referència dels formadors de formadors. Per tal d’establir l’estat de la qüestió del tema d’estudi, a partir de la realització d’una anàlisi documental, es presenta la situació actual del concepte de competència, de formador practicoreflexiu i es fa una aproximació a les principals aportacions sobre les competències dels formadors. La recerca que presentam és de tipus qualitatiu i s’ha basat en la metodologia fenomenogràfica a partir de la realització de cinc grups de discussió, que comptaren amb la participació de trenta-tres informadors clau de diversos àmbits de la temàtica d’estudi. Per realitzar l’anàlisi interpretativa s’utilitzà el mètode de comparació constant, que va permetre classificar i analitzar la informació aportada pels experts. A partir d’aquesta informació es va establir un mapa de vuit qualitats personals i nou unitats de competència dels formadors de formadors, que dibuixen un professional amb un perfil d’acompanyament del procés de canvi i de reflexió sobre la seva pràctica. Aquest mapa competencial, sens dubte ha d’esdevenir un element clau per a la millora d’aquest professional a curt termini.The purpose of this research study was to develop a competency map of teacher trainers to maximise their professional development within the framework of the Balearic Islands. Accordingly, the study devoted its resources to identifying teacher trainers’ personal qualities and competencies of reference. To establish the state of the subject of study, the current status of the concept of competence and reflective-practical trainers is presented and the main input on the trainers’ skills are outlined on the basis of a documentary analysis. The present study is qualitative and based on the phenomenographic methodology using five discussion groups with the participation of thirty-three key informants from the various thematic areas of study. To conduct the interpretive analysis, the study used the Constant Comparative Method, which allowed the information provided by experts to be classified and analysed. This information was used to establish a map of eight personal qualities and nine units of competence for the teacher trainers that outlined a professional profile that accompanied the process of change and reflection on their practice. This competency map is undoubtedly a key element in improving professionals in the short term

Conèixer l'Ajuntamen

Se acompaña de una guía para el profesorCon este cuaderno se pretende que los alumnos trabajen el concepto de municipio, y que conozcan el de Palma: cómo funciona, qué servicios ofrece y cómo pueden localizarlos y utilizarlos. El material ofrece contenidos y ejercicios prácticos para que el alumnado trabaje antes, durante y después de la visita al ayuntamiento, eje central de la actividad.BalearesES

Cantabou : revista del CPR d'Inca

Resumen tomado del propio recursoEste artículo pretende ser un elemento de reflexión sobre hacia donde se dirige la educación física escolar en la educación primaria y una herramienta de apoyo para el profesorado de educación física a la hora de revisar las programaciones didácticas para adaptarlas al nuevo marco legislativo curricular. Se basa en el análisis comparativo entre las Enseñanzas mínimas del año 1991 y las Enseñanzas comunes del año 2003.BalearesES

El valor afegit escolar als centres educatius de les Illes Balears

En l’avaluació de les competències, l’IAQSE incorpora el valor afegit escolar, entès com a l’estimació de l’aportació que fan els centres educatius al progrés del seu alumnat, ja que constitueix una informació essencial per a fer millorar l’assoliment d’aquestes competències. No és un centre que fa més bona feina aquell que el seu alumnat obté una mitjana més alta, sinó aquell que obté més valor afegit escolar.En la evaluación de las competencias, el IAQSE incorpora el valor añadido escolar, entendido como la estimación de la aportación que hacen los centros educativos al progreso de su alumnado, ya que constituye una información esencial para mejorar el logro de estas competencias. No es un centro que trabaja mejor aquel cuyo alumnado obtiene una media más alta, sino aquel que obtiene mayor valor añadido escolar

Cantabou : revista del CPR d'Inca

Resumen tomado de la propia revistaSe pretende llamar la atención y recomendar la utilización en la educación física de los juegos que denominamos complejos y concretamente uno, llamado Raya. Además de definir lo que se entiende por juegos complejos, se destacan los aspectos por los que se valoran las reglas del juego Raya y las ventajas de este juego.BalearesES

Visita a la Sala : cicle mitjà

Cuaderno didáctico para el ciclo medio de educación primariaMaterial para la visita al edificio consistorial del municipio de Alcudia. Se hace referencia a su ubicación, funciones, personal que en él trabaja, como puede participar la ciudadanía en los problemas de la localidad, y en qué consiste un plenario.BalearesES