1 research outputs found
Pere Portabella : discurs llegit a la cerimònia d'investidura celebrada a la sala d'actes de l'edifici del Rectorat el dia 17 de març de l'any 2009
Des dels anys seixanta, Pere Portabella va mantenir un compromÃs polÃtic amb tots els moviments de rebuig a la dictadura del General Franco, reivindicant les llibertats democrà tiques individuals i col·lectives inherents en un estat de dret. Va ser elegit senador en les primeres eleccions democrà tiques després de la dictadura. Va participar en la comissió per a la redacció de l'actual Constitució Espanyola. El 1980 va ser elegit diputat al Parlament Autonòmic de Catalunya fins el 1988. El 1999 és distingit amb la Creu de Sant Jordi, mà xim reconeixement que pot rebre una persona per part de les institucions de la Generalitat de Catalunya. Des de 2001 presideix la Fundación Alternativas. Com a cineasta, Pere Portabella ha mantingut una presència rellevant en l'à mbit del cinema del nostre paÃs durant prop de cinc dècades. Amb la seva productora Films 59, va impulsar algunes de les produccions emblemà tiques del cinema espanyol: Los Golfos de Carlos Saura (1959), El Cochecito de Marco Ferreri (1960) i Viridiana de Luis Buñuel (1961). A través de la mateixa productora i com a realitzador, dirigeix les seves pròpies creacions, conjuminant l'herència de la cultura d'avantguarda amb els llenguatges de ruptura. Les seves pel·lÃcules Vampir-Cuadecuc (1970) i Umbracle (1972) constitueïxen intervencions radicals en les institucions cinematogrà fiques i artÃstiques. Un llarg parèntesi, marcat per la seva dedicació a l'à mbit polÃtic-institucional durant la transició, mitja entre Informe General (1976) i la recuperació de la seva prà ctica com a cineasta i productor fins al dia d'avui. L'any 2001 les seves pel·lÃcules passen a formar part del fons artÃstic del Macba (Museu d'Art Contemporani de Barcelona). El 2002 és convidat com a únic artista espanyol a la Documenta 11 que es celebra a Kassel. El 2003 el Centre George Pompidou de Paris li ret un homenatge i adquireix per al seu fons la pel·lÃcula Nocturn 29 . Filadèlfia, Baltimore, Chicago, Nova York, exhibeixen les seves pel·lÃcules en cicles i exposicions, aixà com el Festival Internacional de cinema independent de Buenos Aires i la 42ª Mostra Internacional del Nou Cinema de Pesaro que van programar en 2006 sendes retrospectives. La pel·lÃcula, Die Stille vor Bach (El Silenci abans de Bach) és seleccionada per a la 64ª Mostra Internacional d'Art Cinematogrà fic de Venècia en la secció Orizzonti. Rep també el Premi especial del Jurat en el 45º Festival Internacional de Cinema de Gijón, i s'estrena en primÃcia per a Amèrica del Nord a la tardor de 2007 en el MoMA de Nova York formant part de la retrospectiva de la seva obra. A finals d'any, rep el premi Mikeldi d'Honor del 49º Festival Internacional de Cinema Documental i Curtmetratge de Bilbao, i el premi Ciutat de Barcelona 2007 d'Audiovisuals per Die Stille vor Bach. L'estiu del 2008 els quatre curtmetratges sobre Joan Miró realitzats per Pere Portabella durant els anys 70, formen part d'una exposició titulada Miró: Terra organitzada pel museu Thyssen-Bornemisza de Madrid. També al 2008, Portabella roda la que és la seva última pel·lÃcula fins a la data, Mudanza, un homenatge a Federico GarcÃa Lorca, creada per a l'exposició internacional EVERSTILL comissariada per Hans Ulrich Obrist i estrenada a La Huerta de San Vicente, Casa-Museu de Federico GarcÃa Lorca a Granada. Per aquesta pel·lÃcula rep el Premi Nacional de Cinematografia. El Museu d'Art Modern de Nova York (MoMA) adquireix per al seu fons d'art una còpia de Vampir-Cuadecuc i una de Die Stille vor Bach. El desembre de 2008, al Museu de l'Empordà de Figueres s'inaugura l'exposició LA MIRADA PORTABELLA. El cineasta buida completament la planta baixa del museu i a les parets blanques de la segona planta penja nou dels seus curtmetratges centrats en les prà ctiques artÃstiques de Joan Miró, Joan Brossa i Carles Santos.Nomenament 14/07/2005. A proposta de Facultat de Ciències de la Comunicació. Investidura 17/03/2009. PadrÃ: Josep M. Catal