Nota previa sobre el analisis comparativo de elementos traza en las aguas de escorrentia superficial, como indicadores de la acción alterante de microorganismos

Abstract not availabl

El karren litoral a les illes Balears

[eng] Coastal exokarstic landforms are quite common features at the Balearic Islands, owing to the presence of extensive coastal limestone outcrops as well as to the suitable hydrodynamic and bioclimatic environment that promotes the development of karst processes. Pinnacles, basin pools, pits and notches, among others, can be seen, especially in the south and southeastern coast of Mallorca, the southern coast of Menorca and all around Formentera. Otherwise the presence of coastal karren in northern Mallorca, Menorca and Eivissa is less prominent due to lithology. Coastal karren at Balearic Islands are quite remarkable because of their morphological variety and occurrence on different rock types, but also as a subject of study on the effect of hydrodynamic gradients and the precipitation and temperature settings or on the biological influence in karst processes. Coastal karren together with plunging cliffs and Quaternary aeolianites exploited as rock quarries are the foremost representative feature of Balearic Islands coastline.[cat] Les formes exocàrstiques típiques dels ambients costaners estan molt ben representades a les Illes Balears, a causa del predomini de les roques calcàries al llarg de la seva línia de costa i també arran de les condicions hidrodinàmiques i bioclimàtiques que han contribuït a la seva carstificació. Pinacles, cocons, microalvèols i entalladures, entre d’altres, són presents especialment al Llevant i Migjorn de Mallorca, al Migjorn de Menorca i a Formentera. La seva presència és menys abassegadora per qüestions litològiques al nord de Mallorca i Menorca i en el retall de les costes eivissenques. El desenvolupament d’aquest particular micromodelat sobre rocams de diferents propietats i edats, exposicions a l’onatge o zones amb diferent pluviositat i temperatura, ofereix la possibilitat d’estudiar els gradients hidrodinàmics i el control litològic, a més a més de la influència biològica, sobre la configuració i tipologia dels conjunts de karren litoral. Juntament amb els penya-segats estructurals i les dunes plio-quaternàries adossades a la línia de costa i la seva explotació en forma de pedreres de marès, el karren litoral és un dels trets més representatius i característics del litoral de les Balears.[spa] Las formas exokársticas típicas del medio costero están bien representadas en las Islas Baleares como consecuencia del predominio de los roquedos calcáreos a lo largo de su línea de costa, así como de las condiciones hidrodinámicas y bioclimáticas que han contribuido a su karstificación. Pináculos, pozas, microalveólos y entalladuras, entre otros, aparecen especialmente en el S y SE de Mallorca, el S de Menorca y el conjunto de Formentera. Su presencia en las costas norte de Mallorca y Menorca por cuestiones de litología es de menor envergadura y aparecen también a retazos en la costa de Eivissa. El desarrollo de este micromodelado particular sobre roquedos de diferentes propiedades y edades, exposición al oleaje y zonas con diferente pluviosidad y temperatura, ofrece la posibilidad de estudiar los gradientes hidrodinámicos y el control litológico, así como la influencia biológica, sobre la organización y tipología de conjuntos de karren litoral. Junto con los acantilados estructurales, las dunas cuaternarias adosadas a la línea de costa y su explotación como canteras, el karren litoral es uno de los elementos más representativos y característicos del litoral de las Baleares

Terrasses al·luvials i processos d’incisió durant l’Holocè: caracterització de ventalls al·luvials mitjançant models digitals d’elevacions a partir de dades LIDAR

[cat] Els ventalls al·luvials mostren formes a la seva superfície que es poden relacionar amb processos deposicionals, erosius o de meteorització. La literatura especialitzada ha demostrat que la forma de la superfície i la morfometria dels ventalls pot utilitzar-se com un indicador de l’evolució i dels canvis en els processos geomorfològics que els formaren. En aquest estudi es presenta la caracterització morfològica de la superfície de dos ventalls al·luvials, es Caló i es Barrancar, situats a les costes nord-orientals de l’illa de Mallorca. Aquests ventalls tingueren el seu màxim desenvolupament durant períodes de refredament climàtic i nivells marins baixos del Pleistocè Superior a l’Holocè. Actualment, els processos de sedimentació al·luvial són pràcticament inexistents, localment sobre la seva superfície es produeixen processos d’aixaragallament, formació incipient de sòls i hi creix una densa coberta vegetal. A més a més, el canal que els travessa circula encaixat des de l’àpex fins a la costa. Per a la caracterització morfològica s’han utilitzat niguls de punts LIDAR explotats amb eines GIS que han permès construir models digitals d’elevacions d’alta precisió. A partir d’aquests models de la superfície dels ventalls, s’ha pogut identificar la presència de dues terrasses al·luvials adjacents al canal principal i algun paleocanal. Aquestes terrasses representen dos moments d’incisió del canal que poden relacionar-se amb canvis ambientals ocorreguts a l’inici de l’Holocè (9-4 ka), així com també a una disminució en la disponibilitat de sediment i a un progressiu ascens en el nivell de la mar.[eng] Alluvial fans show different forms that may be related to depositional, erosive or weathering processes. Specialized literature has demonstrated how the fan surface shape and morphometry can be used as an evolution indicator in terms of changes in geomorphological processes that shaped the fans. In this study, we present the morphological characterization of two alluvial fan surfaces (Es Caló and Es Barrancar) located in the Northeastern coasts of Mallorca. These fans reached their maximum development during Late Pleistocene-Holocene climate cooling periods and low sea levels. Currently, alluvial sedimentation processes on Es Caló fan and Es Barrancar fan are scarce, also locally there are gullying processes and incipient soil formation and a dense vegetation cover. The main channel run incised within the alluvial deposits from the apex until the shore. By means of LIDAR point cloud datasets analysis, a morphological fan surface characterization has been performed assisted by GIS tools. This has allowed building high-resolution digital elevation models of each fan. In this sense, using these fan surface models, presence of two alluvial terraces adjoining the main channel and some paleochannels were identified. These terraces represent two fan dissection events which could be related to environmental changes during the onset of the Holocene (9-4 ka), as well as decreasing sediment supply and rising sea level

Dipòsits d’interferència eòlic-al· luvial al Pleistocè superior de les Illes Balears (Mallorca i Menorca, Mediterrània occidental): sedimentologia i implicacions paleoambientals

[cat]El present estudi aborda la interferència entre dunes costaneres i ventalls al·luvials durant el Pleistocè superior en el marc geogràfic de les Illes Balears. Tot i que d’antuvi es tracta de dos ambients sedimentaris diferenciats, amb la participació de diferents processos i la gènesi d’un modelat o unes formes pròpies, molt sovint la seva interacció produeix un registre estratigràfic en què comparteixen característiques, així com també, mantenen elements heretats un de l'altre. En aquest sentit, la interferència eòlica-al·luvial és l'expressió estratigràfica–geomòrfica de la coincidència, interacció i/o superposició d'ambients eòlics i al·luvials. En aquest estudi, s’han descrit diferents dipòsits costaners que consisteixen en la successió d’ambients costaners, eòlics, col·luvials i al·luvials i les seves corresponent interferències. Tots aquests dipòsits estan constituïts en major o menor mesura, per seqüències de gresos carbonatats, bretxes, conglomerats i dipòsits de gra fi. Tanmateix, una de les característiques a destacar és que la majoria d'aquests dipòsits incorporen sediments bioclàstics d’origen marí. Aquesta fet sovint ha justificat que aquest dipòsits fossin classificats, de manera errònia, exclusivament com eolianites, tot proporcionant informació imprecisa i esbiaixada sobre la seva gènesi. En la gènesi de les fàcies d’interferència al·luvial-eòlic, el clima i el nivell de la mar controlen la magnitud i la intensitat en el paper de preponderància de cada ambient sedimentari i la naturalesa de la interferència. La datació de nivells eòlics, així com el contingut paleontològic, indiquen que els processos d’interferència entre aquests dos ambients sedimentaris foren especialment significatius durant el Pleistocè superior[eng]This study deals with coastal dunes and alluvial fans interference. Although initially they are two different environments, with different processes and resulting forms, very often their interaction produces deposits that share characteristics and features from both environments, as well as, maintain inherited elements from one to each other. In this sense, the aeolian-alluvial interference is the geomorphological expression of the coincidence, disruption and/or overlapping of aeolian and alluvial environments. In this study, different coastal deposits have been described involving the succession of coastal, aeolian, colluvial and alluvial environments. Carbonate sandstones, breccias, conglomerates and fine grained deposits are the main component of these sequences. One of the outstanding features is that most of these deposits contain marine bioclastic sediments. For this reason, very often these deposits have been classified solely as aeolianites, providing imprecise information about their genetic processes. Climate and sea level appears to be the most important controls on the role and magnitude of each sedimentary environment. Dating of aeolian levels, as well as palaeontological content, indicate that their deposition took place during the Late Pleistocene

Las eolianitas cuaternarias de Menorca y los depósitos asociados

[spa]Las eolianitas son depósitos de areniscas de composición carbonatada que se desarrollaron en un ambiente de sedimentación eólico costero durante el Pleistoceno. Son depósitos muy abundantes alrededor del mundo, sobretodo en litorales de las latitudes medias y bajas. Una de las principales zonas, el Mediterráneo occidental, concentra importantes depósitos pleistocenos con excepcionales secuencias de eolianitas, depósitos coluviales y aluviales y depósitos de playa. Dentro del Mediterráneo, Menorca es una de las localizaciones destacadas en la cual abundan afloramientos costeros alrededor de la isla, constituidos mayoritariamente por niveles de deposición eólica con intercalaciones de depósitos de abanico aluvial-coluvial y algunos paleosuelos. Estas secuencias se sitúan cronológicamente entre el Pleistoceno medio y superior. El sedimento que constituye las eolianitas son arenas carbonatadas con un tamaño de grano de medio a grueso bien clasificadas con una elevada presencia de bioclastos. Por otra parte, los depósitos pleistocenos de Menorca se agrupan en dos ambientes deposicionales distintos: las eolianitas adosadas al frente de acantilados compuestas por secuencias dunares y algún nivel coluvial intercalado; y los depósitos de interferencia eólico-aluvial compuestos por secuencias de abanico aluvial que tienen la particularidad de estar constituidas por el sedimento eólico de dunas desmanteladas por aguas de escorrentía. La alternancia de depósitos eólicos y coluviales-aluviales responde a la variabilidad climática y a los cambios glacioeustáticos ocurridos durante el Pleistoceno. En este sentido, las cronologías más modernas realizadas mediante OSL y 14C, sitúan la deposición eólica durante períodos fríos y áridos y de niveles marinos bajos. Estos son momentos en los cuales la plataforma continental queda expuesta dejando grandes bancos de arena preparados para ser transportados por el viento hacia la costa. Durante los períodos relativamente más cálidos y húmedos predominaba la deposición coluvial y aluvial.[eng]Aeolianites are carbonate sandstone deposits developed in a coastal sedimentation environment during the Pleistocene. They are very common deposits around the world, mainly in littoral areas of mid-low latitudes. One of the main zones, the Western Mediterranean, concentrates important Pleistocene deposits with exceptional sequences of aeolianites, colluvial and alluvial deposits and beach deposits. One of the outstanding locations within the Mediterranean is Menorca, where there are many coastal outcrops consisting mainly of levels of aeolian deposition with interbedded alluvial-coluvial fan deposits and some paleosoils. These sequences are chronologically placed at Middle to Upper Pleistocene. The sediment that constitutes the aeolianites is fairly well-to-well sorted carbonate medium to coarse sands, with a high content of bioclasts. Moreover, Pleistocene deposits of Menorca are grouped into two different depositional environments: cliff-front aeolianites composed of dune sequences and some interbedded colluvial levels; and aeolian-alluvial interference deposits consisting of alluvial fan sequences which have the particularity of being constituted by aeolian sediment from dismantled dunes by runoff. The alternating aeolian and colluvial-alluvial deposits, responds to climatic variability and glacioeustatic sea level changes occurred during the Pleistocene. In this sense, modern chronologies set up by means of OSL and radiocarbon dating techniques, place aeolian deposition during cold and arid climatic periods and low sea levels. The characteristic environment of these periods was the continental shelf exposed leaving extensive surfaces covered by sand prepared to be wind-blown inland. During the relatively warmer and wetter periods, colluvial and alluvial deposition predominated

Informe del seguimiento científico de la acción piloto RAI/AP-30/2004: Efectividad de rejillas separadoras para la mejora de la selectividad de los artes de arrastre en Mallorca (Illes Balears)

RESUMEN: Del 28 de Octubre al 28 de Noviembre de 2005, se han realizado 21 pescas de arrastre de fondo, entre 113 y 796 m de profundidad, en caladeros del Sur de Mallorca (Islas Baleares, Mediterráneo occidental), a bordo del B/P Moralti Nou. Se ha utilizado un arte de arrastre de doble manga, con rejillas selectivas flexibles de 15 y 20 mm de separación entre barras, que ocupan ~75% de la superficie, montadas por delante del copo, con una inclinación de ~40º. Se trata de un estudio pionero en el Mediterráneo, que ha permitido evaluar, en condiciones comerciales, la eficacia de este tipo de red y estimar los rendimientos comerciales, la composición de la captura y los parámetros y curvas de selección con ambas rejillas, para las principales especies explotadas en la pesquería de arrastre en el área de estudio. Tanto la red como las rejillas no han presentado ninguna dificultad adicional a las maniobras de pesca comerciales. No se han observado diferencias en los rendimientos comerciales obtenidos con ambas rejillas, pero si en los porcentajes de retención de las principales especies, con valores mayores con rejilla de 15 mm que con rejilla de 20 mm, que dejan escapar ejemplares menores y mayores, respectivamente. La talla de primera captura estimada con rejilla de 20 mm ha sido mayor que con rejilla de 15 mm. Las rejillas separadoras no han mostrado tanta eficacia en la mejora de la selectividad de los artes de arrastre en el area de estudio como previamente había mostrado la malla cuadrada de 40 mm en el copo. Las rejillas permiten escapar ejemplares de mayor tamaño que el copo de malla cuadrada, si bien el porcentaje de ejemplares que escapan a través de la rejilla es menor, por lo que sus curvas de selección presentan rangos de selección mayores y tallas de primera captura menores que el copo de malla cuadrada. Además, se ha observado efecto de saturación en las rejillas entre 100 y 200 m de profundidad. Por todo lo anterior, las rejillas no se han mostrado tan eficaces como la malla cuadrada en el copo. Por ello, un cambio del tipo de malla en el copo (de rómbica a cuadrada de 40 mm) podría ser una mejor medida de gestión para mejorar la selectividad de los artes de arrastre en las Islas Baleares, que la introducción de rejillas.INFORME DEL SEGUIMENT CIENTÍFIC DE L’ACCIÓ PILOT RAI/AP-30/2004: EECTIVITAT DE GRAELLES SEPARADORES PER A LA MILLORA DE LA SELECTIVITAT DELS ARTS D’ARROSSEGAMENT A MALLORCA (ILLES BALEARS).- Del 28 d’Octubre al 28 de Novembre de 2005, s’han realitzat 21 pesques d’arrossegament de fons, entre 113 y 796 m de fondària, als caladors del Sud de Mallorca (Illes Balears, Mediterrània occidental), a bord del V/P Moralti Nou. S’ha utilitzat un art d’arrossegament de doble màniga, amb graelles selectives flexibles de 15 i 20 mm de separació entre barres, que ocupen ~75% de la superfície, muntades davant del cop, amb una inclinació de ~40º. Es tracta d’un estudi pioner a la Mediterrània, que ha permès avaluar, en condicions comercials, l’eficàcia d’aquest tipus de xarxa i estimar els rendiments comercials, la composició de la captura i els paràmetres i corbes de selecció d’ambdues graelles, per a les principals espècies explotades en la pesquera d’arrossegament a l’àrea d’estudi. Tant la xarxa com les graelles no han presentat capa dificultat addicional a les maniobres de pesca comercials. No s’han observat diferències en els rendiments comercials obtinguts amb les dues graelles, però sí en els percentatges de retenció de les principals espècies, amb valors majors amb graella de 15 mm que amb graella de 20 mm, que deixen escapar exemplars menors i majors, respectivament. La talla de primera captura estimada amb graella de 20 mm ha sigut major que amb graella de 15 mm. Les graelles separadores no han mostrat tanta eficàcia en la millora de la selectivitat dels arts d’arrossegament a l’àrea d’estudi com prèviament havia mostrat la malla quadrada de 40 mm en el cop. Les graelles permeten escapar exemplars de major mida que el cop de malla quadrada, tot i que el percentatge d’exemplars que escapen a través de la graella és menor, per la qual cosa les corbes de selecció presenten rangs de selecció majors i talles de primera captura menors que el cop de malla quadrada. A més a més, s’ha observat efecte de saturació en les graelles entre 100 i 200 m de profunditat. Per tot l’anterior, les graelles no s’han mostrat tan eficaces com la malla quadrada en el cop. Por això, un canvi del tipus de malla en el cop (de ròmbica a quadrada de 40 mm) podria ser una millor mesura de gestió per a millorar la selectivitat dels arts d’arrossegament a les Illes Balears que la introducció de graelles.SCIENTIFIC REPORT OF THE PILOT SURVEY RAI/AP-30/2004: EFFICIENCY OF SORTING GRIDS FOR THE IMPROVEMENT OF SELECTIVITY IN THE TRAWL FISHERY DEVELOPED OFF MAJORCA (BALEARIC ISLANDS).- From October 28th to November 28th 2005, 21 bottom trawls have been developed, between 113 and 796 m depth, on fishing grounds off South of Majorca (Balearic Islands, western Mediterranean), on board F/V Moralti Nou. A doubled extension piece trawl net has been used, with flexible sorting grids of 15 and 20 mm between bars, occupying ~75% of their surface, mounted in front of the codend, with an angle of ~40º. It is one of the first attempts in the Mediterranean Sea, which has allowed to assess, under commercial conditions, the efficiency of this kind of net and to estimate the commercial yields, the catch composition and the selection curves and parameters with both grids, for the main species exploited in the trawl fishery developed in the study area. Neither the net not the grids have showed any additional difficulty to the fishing commercial manoeuvres. No differences have been observed in the commercial yields with both grids. By contrast, differences in the percentage of retention for the main species were observed, with higher values with 15 mm than with 20 mm grid, allowing to escape smaller and larger individuals, respectively. The length of first capture estimated with 20 mm grid has been larger than with 15 mm grid. The sorting grids are not so efficient to improve trawl selectivity in the study area as the 40 mm square mesh in the codend previously showed. The sorting grids allow the escapement of larger individuals than the square mesh codend, but they have a lower percentage of escapement. For this reason, their selection curves show selection ranges wider and lengths of first capture lower than the square mesh codend. Moreover, a saturation effect of the sorting grids has been observed between 100 and 200 m depth. In conclusion, the sorting grids have not shown so effective as the square mesh in the codend. For this reason, a change of the mesh shape in the codend (from 40 mm diamond to square) could be a better management measure than the introduction of sorting grids to improve the selectivity of bottom trawls in the Balearic Islands

Informe del seguiniento científico de la acción piloto RAI-AP-76/2007: Pesca experimental con arte de arrastre de fondo en Mallorca (Islas Baleares, Mediterráneo occidental)

RESUMEN.- Del 14 de octubre al 30 de diciembre de 2008, se han llevado a cabo 49 pescas experimentales de arrastre de fondo, a bordo del B/P Punta d’es Vent, en caladeros de la plataforma y talud del sur de Mallorca (Islas Baleares). Se utilizaron dos artes de pesca, de manera alterna. La red “tangonera” tradicional, que utiliza éste y otros barcos de arrastre en el área, con un peso de 900 kg y copo de malla rómbica de 40 mm, acoplada a 360 m de malletas y unas puertas clásicas ovaladas polivalentes de 670 kg. Una red experimental, cuyo peso se estimó en 800 kg, de paños más finos y de mayor abertura de malla en el cuerpo y la manga y un copo de malla cuadrada de 40 mm, acoplada a 310 m de malletas y unas puertas EXPLORER de 588 kg. Del total de pescas, 43 fueron consideradas válidas para el análisis de datos, en base a tres estratos batimétricos: plataforma profunda (80-200 m), talud superior (300-500 m) y talud medio (600-800 m), cuyas principales especies objetivo fueron la merluza (Merluccius merluccius), la cigala (Nephrops norvegicus) y la gamba roja (Aristeus antennatus), respectivamente. Se ha estimado la composición de la captura estandarizada (kg/h y n/h) y los índices medios de captura total, descartes y desembarcos, y de las especies objetivo, por estrato batimétrico y arte. Se calcularon también las distribuciones de tallas de los ejemplares capturados, así como de su fracción comercializada y descartada, y para las tres especies objetivo se modelaron las curvas y parámetros de selección con copo de malla cuadrada de 40 mm. Con sistema SCANMAR se estimaron parámetros de los artes trabajando sobre el fondo (distancia entre puertas, inclinación y ángulos de ataque de puertas, tensión en puertas y calones, abertura horizontal y vertical de la red, simetría y filtrado de la red en boca, manga e inicio del copo) y con un medidor de caudal se registró el consumo de combustible durante la pesca. En cada marea se estimó la biomasa desembarcada y su valor económico de primera venta, así como los costes de explotación relacionados con el consumo de combustible. El análisis de esta información se ha realizado mediante técnicas uni- y multi-variantes. Los resultados han mostrado que el cambio de geometría en la malla del copo (de rómbica a cuadrada) mejora la selectividad de la pesquería de arrastre: se incrementan las tallas de primera captura (Merluccius merluccius: de 10.6 a 13.4 cm LT con malla rómbica y cuadrada de 40 mm, respectivamente; Nephrops norvegicus: 15-19 a 23.2 mm LCT; Aristeus antennatus: de 17.2 a 20.0 mm LCT) y se reducen los descartes (Merluccius merluccius: de 135.6 a 55.6 ejemplares/h con malla rómbica y cuadrada de 40 mm, respectivamente). El arte experimental ha permitido también reducir el impacto directo sobre el fondo marino, no sólo debido a la reducción del peso de la red y las puertas (↓11-12%) sino también de la superficie de contacto de las puertas y la longitud de las malletas (↓14%), disminuir la tensión en las puertas (↓9%) y aumentar el filtrado de agua a través de la red (~0.3 nudos). Como consecuencia de ello, se ha mantenido, e incluso aumentado, la distancia entre puertas (↑7%) y la abertura horizontal de la red (↑10%), con un menor régimen de revoluciones del motor principal durante la pesca (↓3%) y, por tanto, de consumo de combustible (↓11%). La mejor selectividad y mayor eficiencia energética del arte experimental respecto al tradicional se han obtenido sin una pérdida significativa de los rendimientos comerciales, en la mayoría de los casos. No obstante, hay que señalar también un aspecto negativo del arte experimental, que es el incremento del área barrida respecto del tradicional. Por ello, es necesario (y posible) reducir aún más las dimensiones y peso de las puertas y longitud de las malletas, lo que unido a otras posibles modificaciones (e.g. paños de red sin nudo, que ofrezcan menor resistencia a la tracción), podría conllevar una disminución (a corto plazo) de los rendimientos, si bien esta pérdida se compensaría con una mayor reducción del consumo de combustible. Por último, señalar que los resultados obtenidos pueden contribuir a mejorar la pesquería de arrastre de fondo, con el objetivo de hacerla ecológica y económicamente sostenible.INFORME DEL SEGUIMENT CIENTÍFIC DE L’ACCIÓ PILOT RAI-AP-76/2007: PESCA EXPERIMENTAL AMB ART DE RÒSSEC DE FONS A MALLORCA (ILLES BALEARS, MEDITERRÀNI OCCIDENTAL).- Del 14 d’octubre al 30 de desembre de 2008, s’han realitzat 49 pesques experimentals de ròssec de fons, a bord del V/P Punta d’es Vent, als caladors de plataforma y talús del sud de Mallorca (Illes Balears). S’utilitzaren dos arts de pesca, de manera alterna. La xarxa “tangonera” tradicional, que utilitza aquest i altres vaixells de ròssec, amb un pes de 900 kg i cóp de malla ròmbica de 40 mm, acoblada a 360 m de malletes y unes portes clàssiques ovalades polivalents de 670 kg. Una xarxa experimental, el pes de la qual es va estimar en 800 kg, de xarxa més fina i de major obertura de malla en el cos i la màniga i un cóp de malla quadrada de 40 mm, acoblada a 310 m de malletes i unes portes EXPLORER de 588 kg. Del total de pesques, 43 van ser considerades vàlides per a l’anàlisi de dades, en base a tres estrats batimètrics: plataforma profunda (80-200 m), talús superior (300-500 m) i talús mitjà (600-800 m), les principals espècies dels quals van ser el lluç (Merluccius merluccius), l’escamerlà (Nephrops norvegicus) i la gamba vermella (Aristeus antennatus), respectivament. S’ha estimat la composició de la captura estandarditzada (kg/h i n/h) i los índexs mitjans de captura total, rebuigs i desembarcaments, i de les espècies objectiu, per estrat batimètric i art. Es van calcular també les distribucions de talles dels exemplars capturats, així com de la seva fracció comercialitzada i rebutjada, i per a les tres espècies objectiu es modelaren les corbes i paràmetres de selecció amb cóp de malla quadrada de 40 mm. Amb sistema SCANMAR s’estimaren paràmetres dels arts treballant sobre el fons (distància entre portes, inclinació i angles d’atac de portes, tensió en portes i calons, obertura horitzontal i vertical de la xarxa, simetria i filtrat de la xarxa en boca, màniga i començament del cóp) i amb un mesurador de caudal s’enregistrà el consum de combustible durant la pesca. En cada marea s’estimà la biomassa desembarcada y el seu valor econòmic de primera venda, així com els costs de d’explotació relacionats amb el consum de combustible. L’anàlisi d’aquesta informació s’ha realitzat mitjançant tècniques uni- i multi-variants. Els resultats han mostrat que el canvi de geometria en la malla del cóp (de ròmbica a quadrada) millora la selectivitat de la pesqueria de ròssec: s’incrementen les talles de primera captura (Merluccius merluccius: de 10.6 a 13.4 cm LT amb malla ròmbica i quadrada de 40 mm, respectivament; Nephrops norvegicus: 15-19 a 23.2 mm LCT; Aristeus antennatus: de 17.2 a 20.0 mm LCT) i es redueixen els rebuigs (Merluccius merluccius: de 135.6 a 55.6 exemplars/h amb malla ròmbica i quadrada de 40 mm, respectivament). L’art experimental ha permès també reduir l’impacte directe sobre el fons marí, no només per la reducció del pes de la xarxa i les portes (↓11-12%) si no també de la superfície de contacte de les portes i la longitud de les malletes (↓14%), disminuir la tensió en las portes (↓9%) i augmentar el filtratge d’aigua a través de la xarxa (~0.3 nuus). Com a conseqüència d’això, s’ha mantingut, i inclús augmentat, la distància entre portes (↑7%) i l’obertura horitzontal de la xarxa (↑10%), amb un menor règim de revolucions del motor principal durant la pesca (↓3%) i, por tant, de consum de combustible (↓11%). La millor selectivitat i major eficiència energètica del art experimental respecte al tradicional s’han obtingut sense pèrdua significativa dels rendiments comercials, en la majoria dels casos. No obstant, hi ha que senyalar també un aspecte negatiu de l’art experimental, que és l’increment de l’àrea escombrada respecte del tradicional. Por això, és necessari (i possible) reduir més les dimensions i el pes de les portes i la longitud de les malletes, la qual cosa, juntament a altres possibles modificacions (e.g. teles de xarxa sense nuus, que ofereixen menor resistència a la tracció), podria resultar en una disminució (a curt termini) dels rendiments, si bé aquesta pèrdua es compensaria amb una major reducció del consum de combustible. Per acabar, assenyalar que els resultats obtinguts poden contribuir a millorar la pesqueria de ròssec de fons, amb l’objectiu de fer-la ecològica i econòmicament sostenible