Caracterització i dinàmica del sistema platja-duna d’es Comú de Muro (Badia d’Alcúdia, Mallorca)

Els sistemes dunars litorals de les Illes Balears han sofert canvis fisonòmics substancials al llarg dels darrers decennis, en bona part a causa de la pressió antròpica duta a terme sobre la franja costanera. No obstant aquesta pressió ha estat asimètrica, no tan sols des d’un punt de vista temporal, sinó també des de la vessant espacial. El present treball pretén dur a terme una caracterització física i geomorfològica del sistema platja-duna d’es Comú de Muro, inserit dins els límits del Parc Natural de s’Albufera, i que dins un context d’artificialització litoral, avui perdura com un sistema “natural” limitat per la pressió que exerceixen els nuclis urbano-turístics limítrofes de Can Picafort i Platges de Muro. Per a tal fi es realitzen perfils de platja al llarg d’un any per a conèixer la dinàmica de la platja a escala anual, alhora d’establir les diferències entre el comportament d’una platja urbana (Can Picafort) i una platja natural (es Comú). A més es realitza una anàlisi de l’estat de conservació de la primera línia de dunes a partir de l’estudi de 58 formes erosives tipus blowout considerant paràmetres geomorfològics i ecològics. Finalment es valora l’estat del bosc de P.halepensis associat al cordó de dunes estabilitzades a partir de la pressió antròpica soferta al llarg dels segles

Caracterització i dinàmica del sistema platja-duna d’es Comú de Muro (Badia d’Alcúdia, Mallorca)

Els sistemes dunars litorals de les Illes Balears han sofert canvis fisonòmics substancials al llarg dels darrers decennis, en bona part a causa de la pressió antròpica duta a terme sobre la franja costanera. No obstant aquesta pressió ha estat asimètrica, no tan sols des d’un punt de vista temporal, sinó també des de la vessant espacial. El present treball pretén dur a terme una caracterització física i geomorfològica del sistema platja-duna d’es Comú de Muro, inserit dins els límits del Parc Natural de s’Albufera, i que dins un context d’artificialització litoral, avui perdura com un sistema “natural” limitat per la pressió que exerceixen els nuclis urbano-turístics limítrofes de Can Picafort i Platges de Muro. Per a tal fi es realitzen perfils de platja al llarg d’un any per a conèixer la dinàmica de la platja a escala anual, alhora d’establir les diferències entre el comportament d’una platja urbana (Can Picafort) i una platja natural (es Comú). A més es realitza una anàlisi de l’estat de conservació de la primera línia de dunes a partir de l’estudi de 58 formes erosives tipus blowout considerant paràmetres geomorfològics i ecològics. Finalment es valora l’estat del bosc de P.halepensis associat al cordó de dunes estabilitzades a partir de la pressió antròpica soferta al llarg dels segles.The coastal dune systems in the Balearic Islands have suffered substantial physiognomic changes over the last decades, mainly as a result of human pressure on the coastal strip. However, this pressure has been asymmetric, not only from a temporal point of view, but also from the perspective of space. This paper aims to establish a physical and geomorphological characterization of beach-dune system of es Comú d'Alcudia, inserted within the Natural Park of s'Albufera, and that within a context of coastal artficialización, today stands as a "natural" system despite pressure from the towns of Can Picafort and Platges de Muro. In this sense, it has been carried out beach profiles along one year in order to understand the dynamics of the beach on an annual scale, and establish the differences between the behavior of an urban beach (Can Picafort) and a natural beach (es Comú). In addition, is performed an analysis of the conservation status of the first line of dunes trough the study of 58 erosive forms blowout considering geomorphological and ecological parameters. Finally, is assessed the conservation status of forest of P.halepensis associated with the line of stabilized dunes, taking into account the anthropogenic pressure sustained over the last centuries

COVID19Gram: seguimiento de la evolucion del coronavirus desde telegram

Trabajo presentado en la PyConES 2020, celebrado online en octubre de 2020.Presentamos un proyecto 100% Python desarrollado durante el confinamiento del mes de marzo y que han llegado a utilizar más de 1.000 usuarios de Telegram: un bot para seguir la evolución de la pandemia del coronavirus. El bot accede a diferentes fuentes de datos para ofrecer gráficas de la evolución epidemiológica a nivel mundial por países, a nivel español por comunidades autónomas, a nivel italiano por regiones y a nivel francés por departamentos

Transferable AmpCs in Klebsiella pneumoniae : interplay with peptidoglycan recycling, mechanisms of hyperproduction, and virulence implications

Chromosomal and transferable AmpC β-lactamases represent top resistance mechanisms in different gram-negatives, but knowledge regarding the latter, mostly concerning regulation and virulence-related implications, is far from being complete. To fill this gap, we used Klebsiella pneumoniae (KP) and two different plasmid-encoded AmpCs [DHA-1 (AmpR regulator linked, inducible) and CMY-2 (constitutive)] as models to perform a study in which we show that blockade of peptidoglycan recycling through AmpG permease inactivation abolished DHA-1 inducibility but did not affect CMY-2 production and neither did it alter KP pathogenic behavior. Moreover, whereas regular production of both AmpC-type enzymes did not attenuate KP virulence, when blaDHA-1 was expressed in an ampG-defective mutant, Galleria mellonella killing was significantly (but not drastically) attenuated. Spontaneous DHA-1 hyperproducer mutants were readily obtained in vitro, showing slight or insignificant virulence attenuations together with high-level resistance to β-lactams only mildly affected by basal production (e.g., ceftazidime, ceftolozane/tazobactam). By analyzing diverse DHA-1-harboring clinical KP strains, we demonstrate that the natural selection of these hyperproducers is not exceptional (>10% of the collection), whereas mutational inactivation of the typical AmpC hyperproduction-related gene mpl was the most frequent underlying mechanism. The potential silent dissemination of this kind of strains, for which an important fitness cost-related contention barrier does not seem to exist, is envisaged as a neglected threat for most β-lactams effectiveness, including recently introduced combinations. Analyzing whether this phenomenon is applicable to other transferable β-lactamases and species as well as determining the levels of conferred resistance poses an essential topic to be addressed