Amazon Alexa traffic traces

The number of devices that make up the Internet of Things (IoT) has been increasing every year, including smart speakers such as Amazon Echo devices. These devices have become very popular around the world where users with a smart speaker are estimated to be about 83 million in 2020. However, there has also been great concern about how they can affect the privacy and security of their users [1]. Responding to voice commands requires devices to continuously listen for the corresponding wake word, with the privacy implications that this entails. Additionally, the interactions that users may have with the virtual assistant can reveal private information about the user. In this document we publicly share two datasets that can help conduct privacy and security studies from the Amazon Echo Dot smart speaker. The included data contains 300.000 raw PCAP traces containing all the communications between the device and Amazon servers from 100 different voice commands on two different languages. The data can be used to train machine learning algorithms in order to find patterns that can characterize both, the voice commands and people using the device as well as Alexa as the device generating the traffic.Peer ReviewedPostprint (published version

Key Figures on the Alt Empordà 2020

Demografia; Salut; Economia; TerritoriDemografía; Salud; Economía; TerritorioDemographics; Health; Economy; TerritoryL’objectiu d’aquest document és proporcionar un conjunt de visualitzacions intuïtives, clares i concises sobre alguns dels indicadors disponibles de l’Alt Empordà amb la intenció d’aportar una mirada estratègica de l’estat actual de la comarca.El objetivo de este documento es proporcionar un conjunto de visualizaciones intuitivas, claras y concisas sobre algunos de los indicadores disponibles del Alt Empordà con la intención de aportar una visión estratégica del estado actual de la comarca.The objective of this document is to provide a series of intuitive, clear and concise visualisations of some of the available figures on the Alt Empordà to provide a strategic view of the current state of the region

Key Figures on the Alt Empordà 2021

Demografia; Salut; Economia; TerritoriDemografía; Salud; Economía; TerritorioDemographics; Health; Economy; TerritoryIndicadores Clave del Alt Empordà 2021 presenta una selección de datos estadísticos sobre el Alt Empordà y la demarcación de Girona. Estos datos se enmarcan en el ámbito municipal en todos aquellos casos en que ha sido posible pero en muchos otros no se ha podido obtener información detallada, por lo que las cifras son de ámbito comarcal o provincial. Este documento quiere aportar una visión general que facilite conocer el estado del territorio en el momento de la publicación: las tendencias recientes, incluyendo datos demográficos, sociodemográficos, de salud, economía, territorio y sus recursos.Key Figures on the Alt Empordà 2021 presents a selection of statistics on the Alt Empordà and the area of Girona. Whenever possible, these data are defined within the municipal scope, but in many cases it has not been possible to obtain sufficiently detailed information, so the figures are regional or provincial. This document aims to provide a general view to help know the state of the area at the time of publication: recent trends, including data on demographics, socio-demographics, health, economy, the territory and its resources

Les cavitats de la Serra de na Burguesa. Zona 9: Son Boronat-L’Hostalet (3a part) (Calvià, Mallorca)

[cat] Presentam la descripció i topografia de 16 cavitats naturals de la serra de na Burguesa (serra de Tramuntana, Mallorca), entre les quals destaca la cova-avenc de na Boira pels seus 41 m de desnivell.[spa] Se presenta la descripción y topografía de 16 cavidades naturales de la Serra de na Burguesa (Serra de Tramuntana, Mallorca), entre las que destaca la Cova- Avenc de na Boira con 41 m de desnivel.[eng] In this paper the description and topographic survey of 16 caves located at the Serra de na Burguesa (Serra de Tramuntana, Mallorca) are presented, among which Cova-Avenc de na Boira, a 41 meters deep cave, should be highlighted

Les cavitats de la Serra de Na Burguesa. Zona 9: Son Boronat-L’Hostalet (2a part) (Calvià, Mallorca)

[cat] Es presenta la descripció i topografia de 7 cavitats naturals i 1 mina del SO de la serra de na Burguesa (serra de Tramuntana, Mallorca), entre les quals destaquen la cova-avenc de na Picacento per presentar un conducte de dissolució, la cova des Coral·loides amb 324 m de recorregut i 27 m de desnivell i l’avenc de s’Eriçó amb un desnivell de 36 m. També s’ha topografiat una mina destinada a l’extracció de guix. A la cova des Coral·loides es va trobar l’esquelet d’un individu de Myotragus balearicus, restes d’Hypnomys morpheus de diversos individus i alguns ossos de Podarcis sp, tots ells vertebrats endèmics extints de Mallorca.[spa] Se presenta la descripción y topografía de 7 cavidades naturales y 1 mina del SO de la Serra de na Burguesa (Serra de Tramuntana, Mallorca), entre las que destacan la Cova-Avenc de Na Picacento con un conducto de disolución, la Cova des Coral·loides con 324 m de recorrido y 27 m de desnivel y l’Avenc de s’Eriçó con un desnivel de 36 m. También se ha topografiado una mina de yeso. En la cova des Coral·loides se halló un esqueleto de un individuo de Myotragus balearicus, restos de Hypnomys morpheus de diversos individuos y algunos huesos de Podarcis sp, todos ellos vertebrados endémicos extintos de Mallorca.[eng] We present the description and topographic survey of 7 caves and 1 mine located at the southwestern part of the Serra de na Burguesa (Serra de Tramuntana, Mallorca), among which Cova-Avenc de Na Picacento with the presence of a dissolution conduit, Cova des Coral·loides with a length of 324 m and a depth of 27 m, and l’Avenc de s’Eriçó with a depth of 36 m are remarkable. A gypsum mine has also been topographied. At Cova des Coral·loides a skeleton of a single individual of Myotragus balearicus, remains of several individuals of Hypnomys morpheus and some bones of Podarcis sp, all of them endemic extinct vertebrates from Mallorca, have been found

Les cavitats de la serra de na Burguesa

[cat] Presentam la descripció i topografia de nou formacions endocàrstiques situades a les pedreres de Son Quint en el terme de Palma (Mallorca) a la serra de na Burguesa. Les més conegudes, les coves del Pilar, varen ser topografiades pel grup EME de Palma a mitjans dels anys 50 (la topografia no s’ha trobat), després l’any 1960 pel grup GES de Barcelona i en el 2005 pel nostre equip. La topografia actual de la cavitat presenta notables diferències amb la publicada per MONTORIOL (1963). En primer lloc documentam sales abans no topografiades, i en segon, les mines de guix associades a la cavitat que només s’havien topografiat parcialment. La hipòtesi de CAÑIGUERAL (1949), referent a la dissolució dels guixos dels jaciments que acompanyen algunes cavernes de la serra de na Burguesa, és més que vàlida a les coves del Pilar, i sens dubte, el buit deixat per la dissolució dels guixos del Triàsic per davall de les calcàries del Lias inferior n’ha participat notòriament en l’espeleogènesi. Les coves del Pilar tenen un recorregut de 450 m i una de les sales més grans d’entre les cavitats de la serra de na Burguesa, la sala Caverna des Caos, amb 3000 m2. La cavitat ha tingut un ús turístic (al voltants dels anys 30) i un ús miner (dels anys 20 fins a començaments dels 50 ?). Les mines de guix presenten a l’actualitat 400 m distribuïdes en quatre galeries principals. Els guixos del Triàsic no afloren i només es troben a l’interior de les mines de les coves del Pilar i algunes cavitats properes com ara la cova des Ratot i la cova des Guix, que ha vist la llum degut a l’explotació d’una pedrera, actualment abandonada. A l’exterior de les mines hi ha restes de quatre forns de guix, elements curiosament ignorats a la bibliografia mallorquina, per la qual cosa presentam la planimetria. Entre les altres cavitats estudiades, totes de modestes dimensions, cal destacar la cova des Paleonivells amb concrecionament epiaquàtic, la cova des Ratot amb espeleotemes botrioïdals i la cova dets Escolapis que ha sofert processos d’esfondrament durant el segle XX. Per acabar, d’entre els materials paleontològics del Museu de la Naturalesa de les Illes Balears, n’hi ha de provinents de les coves del Pilar, dels què fem una breu ressenya.[spa] Se presenta la topografía y descripción de nueve formaciones endokársticas situadas en las canteras de Son Quint en el término municipal de Palma (Mallorca) y en plena Serra de na Burguesa. Las más conocidas, las Coves del Pilar, fueron topografiadas por el grupo EME de Palma a mediados de los años 50 (dicha topografía no se ha hallado), posteriormente en el año 1960 por el grupo GES de Barcelona i en el 2005 por nuestro equipo. La topografía actual contiene notables diferencias con la de MONTORIOL (1963). Así se documentan salas no topografiadas anteriormente y las minas de yeso asociadas a la cavidad que sólo estaban topografiadas parcialmente. La hipótesis de CAÑIGUERAL (1949), referente a la disolución de los yesos en los yacimientos que acompañan algunas cavernas de la Serra de na Burguesa, es más que válida en las Coves del Pilar, y sin ninguna duda, el vacío dejado por la disolución de los yesos del Triásico situados por debajo de las calcizas dolomíticas del Lias inferior ha participado notoriamente en su espeleogénesis. Las Cuevas del Pilar tienen un recorrido de 450 m y una de las salas más grandes de entre las cavidades de la Serra de na Burguesa, la sala denominada Caverna des Caos, con 3000 m2. La cavidad tuvo un uso turístico en los años 30 y minero de los años 20 hasta principios de los 50. Las minas de yeso, de 400 m de recorrido, actualmente están distribuidas en cuatro galerías principales. Los yesos del Triásico no afloran y sólo se hallan en el interior de las minas de las Coves del Pilar, y en unas cuevas próximas como son la Cova des Ratot y la Cova des Guix, que han visto la luz debido a la explotación de una cantera actualmente abandonada. En el exterior de las minas se localizan restos de cuatro hornos de yeso, elementos curiosamente ignorados en la bibliografía mallorquina, por lo que se ha realizado su planimetría. De entre las otras cavidades estudiadas, todas de modestas dimensiones, cabe destacar la Cova des Paleonivells con concrecionamiento epiacuático, la Cova des Ratot con espeleotemas botrioidales y la Cova dets Escolapis que ha sufrido derrumbes en la entrada en el siglo XX. Para finalizar, se hace una breve reseña de los materiales paleontológicos procedentes de las Coves del Pilar y que estaban depositados en el Museu de la Naturalesa de les Illes Balears.[eng] We present the description and topographic survey of nine endokarstic formations located in the Pedreres de Son Quint of the municipality of Palma (Mallorca) in the Serra de na Burguesa. The topographic survey of the well-known Coves del Pilar, was already made by the EME group of Palma in the 50’s (the topographic survey has not been found), later in1960 by the GES group of Barcelona and in 2005 by our team. The topographic survey presented here shows outstanding differences from that published in MONTORIOL (1963). First of all, we present new chambers not previously studied, and in second place, the gypsum mines associated to the caves were just partially studied. The hypothesis of CAÑIGUERAL (1949), in relation to the gypsum dissolution of the deposits located in some caves of the Serra de na Burguesa, is more correct for the Coves del Pilar, and with no doubt, the empty space left by the Triasic gypsum dissolution under the Lower Lias limestones has participate in the formation of this cave. The Coves del Pilar has a run of 450 m and has one of the biggest chambers of the caves of Serra de na Burguesa, the chamber Caverna des Caos, with 3000 m2. This cave has had a touristic use (near the30’s) and later a mining use (from the 20’s to the beginning of the 50’s?). The mines nowadays present 400 m of galleries distributed in four main galleries. The Triasic gypsum doesn’t reach the surface in this zone and it can be just found inside the mines of Coves del Pilar, and in two near caves, Cova des Ratot and Cova des Guix, thanks to a quarry (nowadays not in use). Outside the mines there are reamins of four gypsum furnaces, curiously unnoticed elements in the Mallorcan bibliography. For this reason we present a short study and topographic survey of them. Among all the estudied caves, all of them with not big dimensions, we want to stand out the Cova des paleonivells with epiaquatic speleothems, Cova des Ratot with botryoidal stalagmites, and the Cova dets Escolapis with collapse processes during the 20 th century. Finally, in the vertebrate collection Museu de la Naturalesa de les Illes Balears there are curated some palaeontological remains from Coves del Pilar. We present a short note of these remains

An Eight-Gene Blood Expression Profile Predicts the Response to Infliximab in Rheumatoid Arthritis

BACKGROUND: TNF alpha blockade agents like infliximab are actually the treatment of choice for those rheumatoid arthritis (RA) patients who fail standard therapy. However, a considerable percentage of anti-TNF alpha treated patients do not show a significant clinical response. Given that new therapies for treatment of RA have been recently approved, there is a pressing need to find a system that reliably predicts treatment response. We hypothesized that the analysis of whole blood gene expression profiles of RA patients could be used to build a robust predictor to infliximab therapy. METHODS AND FINDINGS: We performed microarray gene expression analysis on whole blood RNA samples from RA patients starting infliximab therapy (n = 44). The clinical response to infliximab was determined at week 14 using the EULAR criteria. Blood cell populations were determined using flow cytometry at baseline, week 2 and week 14 of treatment. Using complete cross-validation and repeated random sampling we identified a robust 8-gene predictor model (96.6% Leave One Out prediction accuracy, P = 0.0001). Applying this model to an independent validation set of RA patients, we estimated an 85.7% prediction accuracy (75-100%, 95% CI). In parallel, we also observed a significantly higher number of CD4+CD25+ cells (i.e. regulatory T cells) in the responder group compared to the non responder group at baseline (P = 0.0009). CONCLUSIONS: The present 8-gene model obtained from whole blood expression efficiently predicts response to infliximab in RA patients. The application of the present system in the clinical setting could assist the clinician in the selection of the optimal treatment strategy in RA