El sistema educatiu no universitari a les Illes Balears en xifres (2015)

Presentam una descripció dels trets més destacables de l’estat actual del sistema educatiu no universitari de les Illes Balears d’acord amb la revisió dels principals indicadors d’escolarització, context i resultats. En relació amb el conjunt de l’Estat espanyol, continuam amb un alt percentatge d’alumnat estranger als estudis de règim general, tot i l’estabilització dels darrers anys. A més, les taxes d’escolarització en els ensenyaments no obligatoris continuen sent més baixes que les taxes estatals i es manté un nivell d’abandonament escolar prematur molt alt en relació amb altres comunitats autònomes.Presentamos una descripción de los rasgos más destacables del estado actual del sistema educativo no universitario de las Islas Baleares de acuerdo con la revisión de los principales indicadores de escolarización, contexto y resultados. En relación con el conjunto del Estado español, continuamos con un alto porcentaje de alumnado extranjero a los estudios de régimen general, todo y la estabilización de los últimos años. Además, las tasas de escolarización en las enseñanzas no obligatorias continúan siendo más bajas que las tasas estatales y se mantiene un nivel de abandonamiento escolar prematuro muy alto en relación con otras comunidades autónomas

El sistema escolar a les Illes Balears en xifres (2009)

En aquest article presentam dades referides al sistema educatiu no universitari de les Illes Balears. La lectura i anàlisi de les darreres dades del MEC i de la Conselleria d’Educació ens permeten de!nir el per!l del sistema educatiu actual i, des d’una visió retrospectiva, observar-ne les tendències i els canvis més signi!catius.En el artículo presentamos datos referidos al sistema educativo no universitario de las Islas Baleares. La lectura y el análisis de los últimos datos del MEC y de la Conselleria d’Educació, nos permite de!nir el per!l del sistema educativo y, desde una visión retrospectiva, observar las tendencias y los cambios más signi!cativos

El sistema escolar de les Illes Balears en xifres

En aquest article presentam algunes dades referides al sistema educatiu no universitari de les Illes Balears. Per una banda, mostram la situació educativa del curs actual i, per una altra, n’oferim una lectura evolutiva amb les variacions dels darrers cursos. Presentam dades del MEC, de la Conselleria d’Educació i Cultura, i informes socials i educatius diversos.En el artículo presentamos datos referidos al sistema educativo no universitario de las Islas Baleares. Por una parte mostramos la situación educativa en el curso actual y por otra ofrecemos una lectura evolutiva con las variaciones que se han dado en los últimos cursos. Presentamos datos del MEC, de la Conselleria d’Educació i Cultura de la CAIB y diferentes informes sociales y educativos

El sistema educatiu no universitari a les Illes Balears en xifres (2013)

Els canvis produïts en el context econòmic de la comunitat balear han transformat les tendències que havien caracteritzat l’evolució del sistema educatiu els darrers anys. En un escenari econòmic i laboral nou, les restriccions pressupostàries i les mesures orientades a la racionalització dels recursos s’acompanyen d’una situació de mancança per part de moltes famílies. En aquest context, s’esdevenen altres efectes col·laterals, com són el descens del nivell d’abandonament escolar i una estabilització de la població estrangera en edat escolar. En aquest article presentam algunes dades significatives sobre l’evolució del context educatiu, l’escolarització, els recursos i resultats educatius des de 2001 fins a l’actualitat.Los cambios producidos en el contexto económico de la comunidad balear han transformado las tendencias que habían caracterizado la evolución del sistema educativo en los últimos años. En un nuevo escenario económico y laboral, las restricciones presupuestarias y las medidas orientadas a la racionalización de los recursos, se acompañan de una situación carencial por parte de muchas familias. En este contexto, se dan otros efectos colaterales, como son el descenso del nivel de abandono escolar y una estabilización de la población extranjera en edad escolar. En este artículo presentamos algunos datos signi!cativos sobre la evolución del contexto educativo, la escolarización, los recursos y los resultados educativos desde 2001 hasta la actualidad

El sistema escolar a les Illes Balears en xifres (2011)

A l’informe analitzam alguns indicadors del context, l’escolarització, els recursos i els resultats del sistema d’ensenyament no universitari de la comunitat autònoma de les Illes Balears (CAIB). Els anys previs a la crisi econòmica i laboral, la CAIB ha destacat en l’àmbit estatal per les taxes elevades d’activitat i ocupació. Mentrestant, la seva presència a les estadístiques educatives ha exhibit la pitjor cara d’un sistema educatiu caracteritzat per l’abandonament i les baixes taxes d’escolarització postobligatòria. Tot i que els darrers cursos hi ha hagut signes de recuperació i un increment progressiu de la matrícula, l’escolarització postobligatòria i el nivell formatiu de la població de les Illes continuen sent baixos.En el informe se analizan diferentes indicadores del contexto, la escolarización, los recursos y los resultados del sistema de enseñanzas no universitarias de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (CAIB). Durante los años previos a la crisis económica y laboral, la CAIB ha destacado a nivel estatal por las altas tasas de actividad y ocupación. Mientras, su presencia en las estadísticas educativas ha mostrado la peor cara de un sistema educativo caracterizado por el abandono y las bajas tasas de escolarización post-obligatoria. Aun detectándose signos de recuperación y un progresivo incremento de la matrícula en los dos últimos cursos, el nivel de escolarización post-obligatoria y el nivel formativo de la población de las islas continúan siendo bajos

El sistema escolar a les Illes Balears en xifres

En aquest article presentam algunes de les dades més rellevants del sistema educatiu no universitari de les Illes Balears. Es tracta, a grans trets, d’una aproximació a la realitat i a les problemàtiques socials i educatives de la nostra comunitat autònoma a partir d’indicadors diversos. Amb aquesta fi nalitat hem seleccionat una sèrie de dades del Ministeri d’Educació i Ciència, de la Conselleria d’Educació i Cultura de la CAIB, així com dels informes socioeducatius que anualment tracten acuradament aquesta temàtica.En este artículo presentamos algunos de los datos más relevantes del sistema educativo no universitario de las Islas Baleares. Se trata, a grandes rasgos, de una aproximación a la realidad y a las problemáticas sociales y educativas de nuestra comunidad autónoma, a partir de indicadores diversos. Con esta fi nalidad hemos seleccionado una serie de datos del Ministerio de Educación y Ciencia, de la Conselleria de Educación y Cultura de la CAIB, así como de los informes socioeducativos que, anualmente, tratan rigurosamente esta cuestión

L’avaluació de programes d’intervenció socioeducativa: la Iniciativa Comunitària Urban-el Temple de Palma

Aquest article sintetitza els aspectes més destacats de l’avaluació de la Iniciativa Comunitària Urban-el Temple de Palma (1997-2001) i concretament dels programes de formació i inserció laboral destinats a col·lectius amb baixes qualificacions. A partir de l’avaluació, tant interna com externa, hem aprofundit en el coneixement del procés, els resultats i l’impacte de l’experiència des d’una perspectiva qualitativa.Este artículo sintetiza los aspectos más destacados de la evaluación de la Iniciativa Comunitaria Urban-el Temple de Palma (1997-2001) y concretamente de los programas de formación e inserción laboral destinados a colectivos con bajas calificaciones.A partir de la evaluación, tanto interna como externa, hemos profundizado en el conocimiento del proceso, los resultados y el impacto de la experiencia desde una perspectiva cualitativa

Escola pública i escola concertada a Mallorca. Les perspectives del professorat

El debat sobre l’escola pública i privada, la llibertat d’elecció i els processos de segregació escolar són elements cèntrics tant en el debat de la sociologia escolar com en les polítiques educatives des de la Transició. L’objectiu de l’article és indagar en els discursos dels responsables educatius (gestors i professors) de l’escola pública i privada de Mallorca sobre quatre aspectes centrals (dos d’escolars i dos de contextuals) en els models d’escolarització: la qualitat educativa, la igualtat d’oportunitats, la incidència del canvi demogràfic (augment de l’alumnat immigrat en la primera dècada del segle XXI) i l’impacte de la crisi. Per això es té en compte el fet que l’escolarització privada a Mallorca presenta taxes superiors que la de la mitjana estatal. Així mateix, es poden trobar diferents models d’escolarització a l’illa: el model de la capital, Palma, amb una major presència de la privada; el model dels nuclis turístics i urbans, amb un balanç equilibrat pública-privada; i el model dels nuclis rurals, amb presència bàsicament de la pública. La metodologia de la investigació aborda l’objecte d’estudi des d’una perspectiva qualitativa. En els resultats i la discussió posterior, es recullen i analitzen els principals discursos sobre els temes considerats, tot posant especial atenció en el context de les retallades educatives i del conflicte Administració-Escola que es produeixen a l’illa. Tant l’imminent desplegament de la LOMCE, l’aplicació de les polítiques educatives autonòmiques balears, com el cas del decret TIL, i les mobilitzacions educatives, travessaran l’anàlisi dels discursos estudiats.El debate sobre la escuela pública y privada, la libertad de elección y los procesos de segregación escolar son elementos céntricos tanto en el debate de la sociología escolar como en las políticas educativas desde la Transición. El objetivo del capítulo es indagar en los discursos de los responsables educativos (gestores y profesores) de la escuela pública y privada de Mallorca sobre cuatro aspectos centrales (dos escolares y dos contextuales) en los modelos de escolarización: la calidad educativa, la igualdad de oportunidades, la incidencia del cambio demográfico (aumento del alumnado inmigrado en la primera década del siglo XXI) y el impacto de la crisis. Para ello se tiene en cuenta que la escolarización privada-concertada en Mallorca presenta tasas superiores a las de la media estatal. Asimismo, se pueden hallar diferentes modelos de escolarización en la isla: el modelo de la capital, Palma, con mayor presencia de la privada; el modelo de los núcleos turísticos y urbanos, con un balance equilibrado pública-privada; y el modelo de los núcleos rurales, básicamente con presencia de la pública. La metodología de la investigación, después de describir los principales datos relativos a los porcentajes de escolarización, aborda el objeto de estudio desde una perspectiva cualitativa. En los resultados y posterior discusión, se recogen y analizan los principales discursos sobre los temas considerados, poniendo especial atención al contexto de recortes educativos y de conflicto administración-escuela que se produce en la isla. El inminente despliegue de la LOMCE, la aplicación de las políticas educativas autonómicas baleares, el caso del decreto TIL, y las movilizaciones educativas atravesarán el análisis de los discursos estudiados