Aprovechamiento de barros procedentes de central de áridos para la elaboración de piezas cerámicas porosas

Aggregates (gravel and sand) are, after water, the Earth’s second most used natural resource, representing about 50% of all consumed mineral resources. Aggregate production generates a large quantity of waste from the aggregate washing process. This waste is made up of suspended solids – sludge – which has a great environmental impact. It is deposited in huge troughs because of the impossibility of discharging it directly into rivers. Many plants have incorporated decanters and filter presses to separate the solid from the liquid fraction. This paper evaluates the possibility of exploiting the solid fraction (i.e. sludge) in the manufacture of fired clay bricks. The added value of these bricks is, on the one hand, the exploitation of sludge as a currently useless waste product, and on the other, the use of this sludge to enhance the physical and mechanical properties of conventional fired clay bricks.Los áridos son la segunda materia prima más consumida en la Tierra después del agua, representando alrededor del 50% de todos los recursos minerales consumidos. El proceso de elaboración de estos áridos genera una gran cantidad de residuos procedentes de su lavado. Se trata de partículas sólidas en suspensión – lodos – de gran impacto ambiental, que se depositan en grandes charcas ante la imposibilidad de verterlos directamente al rio. Muchas empresas han incorporado decantadores y filtros de prensa para separar la fracción solida de la líquida. El presente trabajo evalúa la posibilidad de utilizar la fracción sólida, es decir el barro, para la fabricación de piezas cerámicas. El valor añadido de estas piezas es por un lado el aprovechamiento del barro como producto residual, que en estos momentos es desechable, y por otro, conseguir que este barro mejore las propiedades físico-mecánicas de la cerámica convencional

Arquitectura, societat i construccíó de Gírona entre 1936 i 1955

Anàlisi de l'arquitectura de Girona entre l'any de l'aixecament militar del general Franco contra la República i elconsegüent inici de la Guerra Civil (1936) fins a l'any en què Espanya va ser admesa per ingressar a l'ONU (1955

Josep Claret: arquitectura i societat

El gironí Josep Claret Rubira (1908-1988), arquitecte de professió i artista-dibuixant de vocació, va obtenir el títol l'any 1933, a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. D'ençà d'aquella data i fins a mitjan dels anys 70, va projectar una quantitat enorme d'edificis de múltiples tipologies i nombrosos plans d'urbanització, arreu de les comarques gironines i menorquines. Amb ideologia primerenca propera a les esquerres catalanistes, es va haver d'adaptar al règim franquista, per poder continuar treballant i vivint a Catalunya. Malgrat que inicialment li deuria costar un gran esforç, el procés d'amotllament el va tenir planer (almenys aparentment), gràcies al seu parentiu -per via matrimonial- amb una família que hi estava estretament vinculada. És autor d'obres d'elevat nivell arquitectònic -amb poques que siguin conegudes i reconegudes- i un clar conformador del paisatge de les seves contrades, fet influent en la societat que hi ha estat habitant i que hi viu encara avui dia. La seva arquitectura és un magnífic exemple del que agradava a les generacions de durant cinc dècades. És també autor d'obres que, moltes vegades, no s'adiuen gens amb el que la Història de l'Arquitectura dóna per bones, però que reflecteixen el gust, les preferències i les prioritats d'una societat determinada.Josep Claret Rubira (Girona, 1908-1988), architect of profession and artist-sketcher of vocation, obtained his university degree from the School of Architecture of Barcelona in 1933. From this year to the middle seventies, he projected an enormous amount of buildings of multiple typologies and numerous plans of urbanization throughout Girona and Menorca. His early political ideology was close to left wing, so he had to adapt to the pro-Franco regime to be able to continue working and living in Catalonia. Although it had probably been hard at the beginning, the connection process was easy (at least apparently), thanks to his relationship by marriage with a family who was closely linked to it. He is the author of works of high architectural level (being a few of them known and recognised) and a clear organiser of the landscape of his territory, an influential fact in the society that has been living there since then. His architecture is a magnificent example of what people from five decades liked. He is also the author of works that do not often fit in with what is considered correct, according to the History of Architecture, but reflect the taste, the preferences and the priorities of a certain society