Genealogies. Mutables-Mudables

Les circumstàncies de les vides contemporànies exigeixen el desenvolupament d’estratègies de mutació que permetin l’adaptació a les seves noves realitats i medis. Mudes de pell, de costums, d’identitats per tal de contestar sistemes de poder i afavorir el sorgiment de formes d’integració, de sostenibilitat. Una exposició col·lectiva de propostes mutables – mudables de professorat autòcton i visitant, d’antic i nou alumnat de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, amb codi simultani amb la mostra Genealogies. Identitats tèxtils del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa

Jornades en recerca i docència artística

[cat] Jornada II: Experimentalitat i bones pràctiques: Integració, sostenibilitat i benestar. Debat, investigació, tallers oberts, accions artístiques i obres de co-creació

El joc com a espai de creació

Aquesta mostra gira en torn d'obres on el públic no només té un paper d'observador, sinó on aquest ha d'assumir un paper actiu i on les sensacions, transformacions i mutacions sofertes durant el joc seran construcció i reflexió de l'obra d'Art. Els diferents treballs aquí presents d'alumnes de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona plantegen, mitjançant un llenguatge lúdic, noves maneres de percebre, entendre i desconstruir realitats estètiques, sensorials i socials

Tiges prestades: Poètiques de resistència en temps de pandèmia

[cat] La mostra, combinatòria de formats, tècniques i processos, té un nexe comú: l’exploració –conceptual i formal– que han fet artistes-docents –sols o en companyia– en períodes de confinament –obligat o voluntari– i en els seus espais de treball personal. Compta amb la participació de: Anaïs Civit López, Andrea Martínez Arroyo, Eulàlia Grau i Costa, Jaume R. Vallverdú, Joan Miquel Porquer Rigo, Juancho Pacheco Puig, Julio César Ortega, Laia Moreto i Sara Sánchez, Lucido Petrillo, Pablo Romero i Rafael Romero. Amb la col·laboració de: Grup d’Innovació Docent Consolidat ATESI (Art, Territori, Estratègia docent, Sostenibilitat i Intervenció social, GINDOC-UB/162)

Genealogies. Identitats tèxtils

Del 28 de gener al 25 de març de 2018. Espai Zero, Centre de Documentació i Museu Tèxtil de TerrassaLa present mostra està formada per un conjunt d’obres que parteixen de la matèria tèxtil per fer arribar visions plurals sobre les relacions de gènere a la nostra societat, desenvolupades dins de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Aquest tèxtil, que es confereix a l’entrellaçar fils independents, s’ubica en l’àmbit domèstic i l’engendra un sector femení durant molts segles; només des d’algunes dècades ençà s’inclou com a matèria partícip i reivindicada en l´art. Aquest canvi es produeix críticament amb la flongesa d’una roba que no encaixa amb els materials rígids ni amb els cànons tradicionals que aquest art havia establert fins aleshores; la seva aparició en una sala expositiva qüestiona, així, les bases dels seus estàndards històrics. Sense exaltar la seducció pel material, el punt de partida de la proposta es centra en el tèxtil com a recurs per posar en comú enfocaments antagònics sobre les necessitats de reconèixer identitats que es troben als marges d´un camí social comú; per treure a la llum aquestes presències implícites, o bé per esquerdar les jer arquies ja assentades sobre el gènere o la sexualitat. En totes les seves possibilitats apareixerà, el tèxtil, ajustat o amorf, fràgil o robust, tensat o tan alliberat com ho són els plantejaments conceptuals i artístics amb els quals s’enfilen les obres d’aquesta exposició

No ens prengueu els somnis

[cat] A les acaballes de la segona dècada del segle XXI, el món observa com una noia de 16 anys recrimina als governs més pode-rosos que l‘hi hagin robat els seus somnis. Davant d’un futur marcat per la incertesa, els «dreamers» s’atreveixen a arriscar-ho tot i enfrontar-se a tothom. En resposta a la falta d‘oportunitats, a les adversitats i a les amenaces, busquen (i troben) maneres d‘enfrontar-se als difusos sistemes de poder, tot intentant no sucumbir a les seves trampes i a les contradiccions. En aquesta mostra al Can Castells Centre d‘Art, un conjunt d‘obres d‘artistes novells ens demostren que encara és possible somiar i crear paisatges no distòpics a través de la creació artística. Ens conviden a pensar que encara cal gosar a tenir esperança