96 research outputs found

    La formació dels majors i les noves tecnologies

    Get PDF
    Aquest article pretén donar una visió de l’actual situació de l’educació d’adults, amb especial referència a l’educació de persones grans, i oferir una panoràmica dels programes universitaris per a persones majors (PUM) a l’àmbit nacional. En primer lloc, i a grans trets, descrivim la situació general de l’envelliment. En l’apartat segon mostram, mitjançant una revisió que hem fet, la manera en què els diferents PUM de tot l’àmbit nacional tracten els continguts de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) als seus plans d’estudis. Seguidament, fem un recorregut pels PUM, des del seu inici fins al moment actual, i ens centram en el programa universitari de la Universitat de les Illes Balears, que es coneix com a Universitat Oberta per a Majors (UOM); dins aquest apartat abordam el tema del maneig de les TIC com a eina de comunicació i contribució en la millora de la qualitat de vida de les persones grans.This article tries to give a present vision about the situation of adult education, especially older people education, offering a panoramic view of national university programmes for older people ( PUM). Firstly, we describe the general situation of ageing. Secondly, we show how the different national programmes for older people (PUM) treat the subject of Information and Communication Technologies (ICT) in their curricula. Next, we go through the different national university programmes for older people (PUM), since their beginnings until nowadays. We will focus on the University Programme of the Universitat de les Illes Balears, known as Open University for Seniors (UOM). In this section, we tackle the subject of ICT’s use as a tool of communication and as an excellent way of improving older people’s quality of live

    Salut i estils de vida en l’alumnat gran de la IX International Summer Senior University

    Get PDF
    [cat]En les darreres dècades, l’envelliment i l’augment de l’esperança de vida han comportat que les persones visquin més anys. Un aspecte fonamental és millorar la qualitat de vida de les persones en els seus darrers anys de vida, promovent la seva autonomia. En aquest sentit, els estils de vida saludable al llarg del cicle vital són molt importants per arribar a la darrera etapa en millors condicions. La International Summer Senior University (ISSU) va dedicar la seva darrera edició a aquesta temàtica. En el marc de l’esdeveniment, en foren entrevistats els participants per conèixer les seves pràctiques i expectatives en relació amb els hàbits saludables. L’objectiu del capítol és recollir aquesta experiència. El mètode va ser qualitatiu, amb entrevistes semiestructurades. Quant als resultats, s’apunten els principals aspectes assenyalats pels estudiants ISSU en relació amb els hàbits d’alimentació, l’exercici físic i els aspectes psicosocials de la qualitat de vida. Pel que fa a les conclusions, en primer lloc, l’experiència ha servit per constatar que l’alumnat apreciava el contingut formatiu de la ISSU en relació amb els estils de vida saludable. Segon lloc, els participants demostren en general unes bones pràctiques, probablement lligat al fet que l’alumnat ISSU és un segment de la població de la gent gran format i sensibilitzat, que assisteix habitualment a programes d’aprenentatge permanent.[spa]En las últimas décadas, el envejecimiento y el aumento de la esperanza de vida han comportado que las personas vivan más años. Un aspecto fundamental es mejorar la calidad de vida de las personas en los últimos años de vida, promoviendo su autonomía. En este sentido, los estilos de vida saludable a lo largo del ciclo vital son muy importantes para llegar a la última etapa en mejores condiciones. La International Summer Senior University (ISSU) dedicó su última edición a esta temática. En el marco del evento, los participantes fueron entrevistados para conocer sus prácticas y expectativas con relación a los hábitos de vida saludables. El objetivo del capítulo es recoger esta experiencia. El método fue cualitativo, con entrevistas semiestructuradas. En cuanto a los resultados, se apuntan los principales aspectos señalados por los estudiantes ISSU en relación con los hábitos de alimentación, el ejercicio físico y los aspectos psicosociales de la calidad de vida. En cuanto a las conclusiones, en primer lugar, la experiencia ha servido para constatar que el alumnado apreciaba el contenido formativo de la ISSU en relación con los estilos de vida saludable. En segundo lugar, los participantes demuestran en general unas buenas prácticas, aspecto tal vez vinculado al hecho que el alumnado ISSU es un segmento de la población mayor formado y sensibilizado, que asiste habitualmente a programas de aprendizaje permanente

    Anàlisi de l’alumnat dels programes universitaris per a persones grans de la Universitat de les Illes Balears

    Get PDF
    Presentem els resultats obtinguts d’un estudi realitzat en una mostra d’alumnat dels programes de la Universitat Oberta per a Majors oferts al campus de la UIB. Aquest estudi forma part d’un treball més ampli dut a terme amb set universitats espanyoles més, coordinat per la Universitat de La Laguna. Els diferents aspectes avaluats, organitzats en diferents factors, es refereixen a l’avaluació del programa universitari de persones grans. En concret, a la valoració que els alumnes fan dels processos d’ensenyamentaprenentatge, de l’organització en la qual es duu a terme el programa i de les relacions. Així mateix, les avaluacions d’autoeficàcia de l’alumnat, en concret, comprendre i aprendre, organitzar-se i cercar informació. A més, s’ha avaluat el seu perfil personal: personalitat socialment constructiva, orientada i eficaç, percepció positiva de les relacions i autoconcepte, dificultats de relació i personalitat alegre i acollidora. D’acord amb els resultats obtinguts, es tracta d’un alumnat que se sent còmode i gaudeix amb l’activitat que realitza. Té una percepció molt positiva de les contribucions del programa educatiu de la UOM. També té aquesta percepció positiva de les seves característiques i habilitats personals, relacionals i d’autonomia i aprenentatge com a alumne. Les seves opinions presenten algunes diferències segons el gènere, l’edat, el nivell d’estudis i el nombre d’anys que fa que assisteixen a aquests cursos, pel que fa a la valoració que realitzen tant del programa com de si mateixos, i que han de tenir-se en compte en les característiques de les ofertes formatives.Presentamos los resultados obtenidos de un estudio realizado en una muestra de alumnado de los programas de la Universitat Oberta per a Majors, ofertados en el campus de la UIB. Dicho estudio forma parte de un trabajo más amplio realizado con siete universidades españolas más, coordinado por la Universidad de La Laguna. Los diferentes aspectos evaluados, organizados en diferentes factores, se refieren a la evaluación del programa universitario de mayores. En concreto, a la valoración que los alumnos realizan de los procesos de enseñanza-aprendizaje, de la organización en la que se lleva a cabo el programa, y de las relaciones. Asimismo, las evaluaciones de autoeficacia del alumnado, en concreto, comprender y aprender, organizarse y buscar información. Además, se ha evaluado su perfil personal: personalidad socialmente constructiva, orientada y eficaz, percepción positiva de las relaciones y autoconcepto, dificultades de relación y personalidad alegre y acogedora. De acuerdo con los resultados, se trata de un alumnado que se siente cómodo y disfruta con la actividad que está realizando. Tiene una percepción muy positiva de las contribuciones del programa educativo que está llevando a cabo. También tiene dicha percepción positiva de sus características y habilidades personales, relacionales y de autonomía y aprendizaje como alumno. Sus opiniones presentan algunas diferencias según el género, la edad, el nivel de estudios y el número de años que lleven realizando estos cursos, en la valoración que realizan tanto del programa como de sí mismos, y que deben tenerse en cuenta en las características de las ofertas formativas

    Los programas universitarios para mayores en la costruccion del Espacio Europeo de ensenanza superior

    Get PDF
    Nowadays there is a broad consensus that continuing participation in learning throughout life is beneficial to economic prosperity, social solidarity, as well as psychological maturity of the society as a whole. However, it is also true that this judgment has not transformed traditional educational practice, and there remains a sharp division of educational opportunities between younger and older people. The University of Malta has no university programmes for the third age. At present, the University does not have anything that approximates a University Extension Service Department or a Department of Extra-Mural Studies. However, this is not to say that the University of Malta is oblivious to the gerontological revolution as it includes a European Centre of Gerontology which co-ordinates a University of the Third Age. Without doubt, educational gerontologists should open themselves to the European Space for Higher Education. However, I also believe that we should embrace the Declaration in an oblivious manner. In conclusion, I believe, we have to pause, take stock of what has been, and focus on the other major question: What ought to be done? In this respect I believe that university programmes for the third age have to (i) implement suitable policy and funding measures; (ii) adequate and widespread information and guidance services; (iii) implement the combination of humanist and critical ideological frameworks in the learning process; (iv) embrace a critical gerogogical approach towards teaching and learning; and finally (v) take stock of the fact that the great majority of older learners are women.peer-reviewe

    Avaluació del procés d’execució del programa de competència familiar

    Get PDF
    Després d’explicar l’origen, els fonaments, l’estructura i continguts del Programa de competència familiar, en aquest treball presentem la metodologia i els resultats obtinguts sobre el procés d’execució d’aquest programa després d’aplicar-lo amb dues mostres de famílies d’usuaris de Projecte Home, a Palma. Els resultats mostren nivells de retenció superiors als d’altres programes de característiques similars i permeten treure conclusions molt positives sobre el funcionament del programa i sobre alguns aspectes que és possible optimitzar.Después de explicar el origen, los fundamentos, la estructura y los contenidos del Programa de competencia familiar, en este trabajo presentamos la metodología y los resultados obtenidos sobre el proceso de ejecución de este programa después de aplicarlo con dos muestras de familias de usuarios de Proyecto Hombre, en Palma. Los resultados muestran niveles de retención superiores a los otros programas de similares características y permiten sacar conclusiones muy positivas sobre el funcionamiento del programa sobre algunos aspectos del mismo que es posible optimizar

    Invisibilitat de la violència de gènere en les dones grans a Mallorca

    Get PDF
    En aquest document tractam el tema de la violència de gènere en les persones grans en un context familiar, en un context domèstic. Encara que la violència existeix en tots els grups d’edat, tot just es disposa de dades epidemiològiques de la violència en la dona gran; no hi ha dades de serveis o programes específics destinats a aquest grup d’edat. La violència de gènere en la dona gran no forma part del discurs del maltractament a la dona, de manera que és una problemàtica individual i social invisible. Això és així al nivell de la seva presència, les necessitats de les persones afectades i les respostes per part de les institucions. Amb la finalitat de contribuir a la seva visibilitat, fem una revisió exhaustiva sobre el tema, que permeti conèixer-ne i aprofundir-ne les característiques: conceptualització, epidemiologia, barreres a la sol·licitud d’ajuda, característiques de la intervenció i suggeriments de futur.En este documento tratamos el tema de la violencia de género a las personas mayores en un contexto familiar, en un contexto doméstico. Aunque la violencia existe en todos los grupos de edad, apenas se dispone de datos epidemiológicos de la violencia a la mujer mayor, ni de servicios o programas específicos destinados a este grupo de edad. La violencia de género en la mujer mayor no forma parte del discurso del maltrato a la mujer, de forma que es una problemática individual y social invisible. Ello es así a nivel de su presencia, las necesidades de las personas afectadas y las respuestas por parte de las instituciones. Con la finalidad de contribuir a su visibilidad, aportamos una revisión exhaustiva sobre el tema, que permita conocer y profundizar sobre sus características, conceptualización, epidemiología, barreras a la solicitud de ayuda, características de la intervención y sugerencias de futuro

    La pornografía en internet y la ritualización de las relaciones sexuales

    Get PDF
    No se puede negar el impacto que tiene sobre las conductas sexuales, así como sobre las relaciones de género, la "nueva pornografía" distribuida por internet. La familiaridad con prácticas de riesgo, la descontextualización de la sexualidad, la inmediatez, la simplificación de las relaciones interpersonales, así como la vinculación con nuevas modalidades de prostitución, convierten a la nueva pornografía en un fenómeno de especial relevancia para la comprensión de las relaciones interpersonales. Uno de los efectos que estudiamos es la creciente ritualización de las relaciones. Una parte de los nuevos rituales de relación se explica por la importante presencia de la nueva pornografía. Dicha presencia es especialmente relevante entre los hombres, a todas las edades, modificando las relaciones, las expectativas, los criterios para evaluarlas, las modalidades de las prácticas sexuales deseadas y otros aspectos de las relaciones interpersonales. La ritualización de las relaciones se basa en la simplificación de las relaciones, desde formas rituales rígidas, hasta formas rituales flexibles (con unas reglas de juego que permiten una amplia variedad de desarrollos).It can't be deny the impact of the "new pornography" distributed by internet on sexual behavior related whit gender relations, risk practices, decontextualization of sexuality, immediacy, simplification of the interpersonal relationships. All of this is related with new forms of prostitution and pornography and turns into a phenomenon of particular relevance for understanding interpersonal relationships. One effect we study is the increasing of the ritualization of relationships. Part of the new rituals of relationship is explained by the significant presence of the “new pornography”. This presence is particularly significant among men, at all ages, changing relationships, expectations, modalities of the sexual desire and other aspects of interpersonal relationships. The ritualization of relationships is based on simplification of relationships, from “rigid ritual forms” to “flexible ritual forms” (with some rules that allow a wide variety of developments)

    New pornography and the modification of sexual relations among youth

    Get PDF
    No se puede negar el im¬pacto que tiene sobre las conductas sexuales, así como sobre las relaciones de género, la “nueva pornografía” distri¬buida por internet. Para intentar conocer este problema hemos realizado un estu¬dio con un enfoque, teórico y empírico bien fundamentado. En cuanto a la me¬todología, el estudio fue diseñado para obtener una muestra de actividades en la esfera privada, en relación al consu¬mo de pornografía en internet, diferen¬ciadas por género. Entre los resultados y conclusiones podemos destacar: 1) la pornografía en internet puede influir so¬bre las actitudes sexuales, valores mo-rales y actividad sexual de los juventud; 2) los varones son los grandes consu¬midores de pornografía en internet y los que presionan más en el cambio de las prácticas sexuales, y 3) el fácil acceso a la pornografía en internet forma parte de un entorno altamente sexualizado.The impact of internet-dis¬tributed “new pornography” on sexual behaviour and gender relations cannot be denied. To solve this problem, we have conducted a study based on a well-founded theoretical and empirical approach. The study was designed to obtain a sample of activities in the private sphere, in relation to the consumption of pornography on the internet, differentiat¬ed by gender. Results and conclusions: 1) pornography on the internet can influ¬ence sexual attitudes, moral values, and sexual activity of youth; 2) males are the greatest consumers of pornography on the internet and are the most likely to experience changes in sexual practices; and 3) easy access to pornography on the internet is part of a highly sexualized environment

    PERCEPCIJA STRUČNJAKA O RAZLIKAMA U RODITELJSKIM STILOVIMA I NAČINU SUOČAVANJA SA STRESOM OČEVA I MAJKI REGISTRIRANIH U SUSTAVU ZA ZAŠTITU DJECE

    Get PDF
    Families registered with the Child Protection System tend to have poor parenting methods, which, in turn, lead to inadequate ways of coping with stress. This makes them highly vulnerable families. These shortcomings tend to be more prevalent among fathers than mothers. By identifying these shortcomings and analysing them, specific strategies can be developed to overcome them. The aim of this paper is to analyse differences between the parenting styles and coping responses of mothers and fathers registered with the Child Protection System, as perceived by the professionals from the said service. A cross-sectional study was carried out based on the perceptions of professionals attached to the Child Protection System. The findings show that the professionals deem that there are significant differences between maternal and paternal parenting models and ways of coping with stress. The mothers were viewed as having more components of appropriate parenting, while the fathers tended to use physical punishment more often. As for coping methods, the professionals observed that the mothers have more previous experience of conflicts, they spend more time preparing to tackle a problem, and they have a greater sense of being able to take possible advantage of the situation. The results point to the need to reinforce and specialize in training strategies for parents. This is because co-parenting has a positive impact on child development and boosts family functioning.Obitelji registrirane u sustavu za zaštitu djece obično imaju slabe roditeljske vještine koje zauzvrat vode do neadekvatnih načina za suočavanja sa stresom. To ih čini jako ranjivim obiteljima. Slabije roditeljske vještine rašireniji su među očevima nego među majkama. Identificiranjem i analizom tih nedostataka mogu se razviti specifične strategije za njihovo otklanjanje. Cilj je ovog istraživanja analizirati razlike između roditeljskih stilova i načina suočavanja sa stresom majki i očeva registriranih u sustavu za zaštitu djece na temelju opažanja stručnjaka iz spomenutog sustava. Transverzalno istraživanje uključilo je percepcije stručnjaka zaposlenih u sustavu za zaštitu djece. Rezultati pokazuju kako stručnjaci smatraju da postoje značajne razlike između roditeljskih stilova i načina za suočavanje sa stresom majki i očeva. Smatra se da majke pokazuju više komponenti prikladnog roditeljstva, dok su očevi češće koristili tjelesno kažnjavanje. U pogledu metoda za suočavanje sa stresom, stručnjaci su uočili da majke imaju više prethodnih iskustava sa sukobima, provode više vremena pripremajući se za rješavanje proiblema i imaju izraženiji osjećaj sposobnosti za moguće iskorištavanje situacije. Rezultati ukazuju na potrebu za jačanjem i specijalizacijom strategija osposobljavanja roditelja. Razlog tome je što suroditeljstvo ima pozitivni učinak na razvoj djeteta i potiče funkcioniranje obitelji

    El nou rol de la gent gran i el trencament progressiu del pacte intergeneracional

    Get PDF
    No hi ha cap dubte que les tendències demogràfiques, en el context europeu, dibuixen una línia clara envers l’envelliment de la població. És una tendència que tindrà, i ja té, conseqüències importants i significatives per a l’economia, les polítiques socials i per al manteniment de l’estat del benestar. En aquest article, s’analitzen els efectes d’aquest procés d’envelliment i del sorgiment de noves funcions, realitats, nous rols de la gent gran en el marc de l’envelliment actiu. Són uns rols nous que implicaran una manera nova d’entendre la jubilació, una cultura nova de l’envelliment i una concepció nova de les relacions intergeneracionals.Es evidente que las tendencias demográficas, en el contexto europeo, dibujan una línea clara hacia el envejecimiento de la población; una tendencia que tendrá y ya está teniendo consecuencias importantes y significativas para la economía, para las políticas sociales y por el mantenimiento del Estado del Bienestar. En este artículo, se analizan los efectos de este proceso de envejecimiento y el surgimiento de nuevas funciones, de nuevas realidades, de nuevos roles de las personas mayores, en el marco del envejecimiento activo. Unos nuevos roles que implicarán una nueva forma de entender la jubilación, una nueva cultura del envejecimiento y una concepción de las relaciones intergeneracionales
    corecore