256 research outputs found
The structure and evolution of confined tori near a Hamiltonian Hopf Bifurcation
We study the orbital behavior at the neighborhood of complex unstable
periodic orbits in a 3D autonomous Hamiltonian system of galactic type. At a
transition of a family of periodic orbits from stability to complex instability
(also known as Hamiltonian Hopf Bifurcation) the four eigenvalues of the stable
periodic orbits move out of the unit circle. Then the periodic orbits become
complex unstable. In this paper we first integrate initial conditions close to
the ones of a complex unstable periodic orbit, which is close to the transition
point. Then, we plot the consequents of the corresponding orbit in a 4D surface
of section. To visualize this surface of section we use the method of color and
rotation [Patsis and Zachilas 1994]. We find that the consequents are contained
in 2D "confined tori". Then, we investigate the structure of the phase space in
the neighborhood of complex unstable periodic orbits, which are further away
from the transition point. In these cases we observe clouds of points in the 4D
surfaces of section. The transition between the two types of orbital behavior
is abrupt.Comment: 10 pages, 14 figures, accepted for publication in the International
Journal of Bifurcation and Chao
Els Argentona, Vallmoll i el PedrĂłs
El propòsit d'aquest article és donar a conèixer l'evolució de la nissaga dels Argentona, els quals deteniren el senyoratge sobre diversos béns situats dins l'actual Alt Camp, si bé com a feu per a altres senyors, tal com veurem posteriormen
Seguiment de mol·luscs opistobranquis a la platja des Caials (Cadaqués, Alt Empordà ). Contribució al catà leg del Parc Natural de Cap de Creus
Es presenten els resultats de les observacions de mol•luscs opistobranquis realitzades a la platja des Caials (CadaquĂ©s, Parc Natural de Cap de Creus). Els mostrejos es realitzaren durant el dia, entre els 0 i 28 metres de fondĂ ria, que comprenien comunitats d’algues fotòfiles de llocs encalmats, comunitats infralapidĂcoles, alguers de posidònia, comunitats d’algues esciĂ files de llocs encalmats o precoral•ligen, coral•ligen i fons detrĂtics, incloent les restes del vaixell enfonsat Llanishen, que constitueixen un substrat entre els 13 i 17 metres de fondĂ ria. El nĂşmero d’espècies observades ha estat 48: Cephalaspidea (1), Anaspidea (2), Notaspidea (1), Umbraculoidea (2), Ascoglossa (4); Nudibranchia (38) desglossats en: Doridacea (18)
Arminacea (1),Dendronotacea (3) iAeolidacea (16). Es cita per primer cop a Catalunya
l’eolidaci Piseinotecus gabinierei.This paper presents the results of our observations of opisthobranch molluscs in platja (beach) des Caials (Cadaqués, Cap de Creus Natural Park, Girona, Spain). Samplings were conducted during the day, between 0 and 28 meters of water, including well lit algal communities, species that live beneath stones, Posidonia meadows, poorly lit algal environments, precoralligenous, coralligenous and detritic biocoenosis, and the remains of the Llanishen shipwreck, that conform a biotope between 13 and 17 meters
of depth. The total number of species positively identified was 48, distributed as follows: Cephalaspidea (1),Anaspidea (2), Notaspidea (1), Umbraculoidea (2), Ascoglossa (4); Nudibranchia (38) subdivided into Doridacea (18) Arminacea (1), Dendronotacea (3) i Aeolidacea (16). Among these, for the first time in the Catalonian coastal waters, we recorded the aeolidacean Piseinotecus gabinierei
La comunicaciĂł verbal en el marc escolar
La investigaciĂł presentada en el llibre de M. Rosa SolĂ© La comunicaciĂł verbal en el marc escolar parteix de la importĂ ncia que avui tots els treballs realitzats en el camp de la Psicologia i de la SociolingĂĽĂstica donen al fet comunicatiu en l’adquisiciĂł del llenguatge, i se centra en l’estudi de la comunicaciĂł verbal en el marc escolar. La hipòtesi formulada per l’autora Ă©s que el conjunt de funcions assignades per la tasca docent ha de reflectir-se tant en l’actitud del mestre com en la seva competència comunicativa
Adéu Escola, adéu!
La nova Universitat ha fet la proposta -ja està aprovada- de la creació de diversos Departaments, on quedaran adscrits els professors segons la seva docència i la seva recerca. Bé, doncs als professors de l'antiga Escola de Mestres, que tenim una docència clara, perquè ensenyem a futurs mestres, i una recerca renovada i amb grans possibilitats de creixement immediat, com en tantes altres universitats nacionals i internacionals, no se'ns ha donat la grà cia de formar un Departament propi, com si no tinguéssim cap objectiu comú, hem quedat repartits i disgregats en diversos Departaments
Els bens de Gal·les
Al conte Els bens de Gal·les Garreta, C. i Cebrián, M. expliquen com els bens de Gal·les sempre mengen herba, sembla que ni es miren el sol -quan en fa-, ni senten la pluja, però tot i el seu posat indiferent, els bens de Gal·les volen saber moltes coses del mĂłn que els envolta. Amb una certa ironia i humor gal·lès aquesta narraciĂł ratlla els lĂmits de la mĂ©s genuĂŻna literatura anglosaxona, el non-sense
Allà d'on vénen els contes
Els reculls de contes d’arreu del mĂłn han anat proliferat, amb una tria de narracions de diverses cultures amb l’objectiu d’ajudar en la construcciĂł de valors de convivència, com pot ser la interculturalitat. S’espera d’aquests contes que aportin informaciĂł sobre altres cultures de manera que aquest coneixement ajudi en l’acolliment dels nouvinguts, però algunes vegades aquests mateixos alumnes desconeixen les llegendes pròpies, com ara la del Pont de Diable de Tarragona. Curiosament en alguns d’aquests reculls de contes d’altres paĂŻsos ens trobem amb certes similituds amb històries conegudes, com ara El conte de la lletera, El millor pretendent del mĂłn, etc. Si volem saber la raĂł d’aquestes semblances, hem de buscar les arrels, hem d’anar allĂ d’on vĂ©nen els contes, i aquestes vĂ©nen d’una de les cultures mĂ©s antigues que coneixem, la cultura Ăndia. Aquesta cultura tĂ© un llibre de contes, el Panxatantra, que junt amb el Mahabharata i el Ramayana, formen el conjunt d’obres mĂ©s antigues de la literatura universal
L’adaptació dels contes populars: La Caputxeta vermella
De tots els contes de Perrault –ja ho predeien els exemples anteriors– La Caputxeta vermella Ă©s el mĂ©s popular. En el cas de molts pares novells, Ă©s quasi el primer conte que poden explicar sense perdre’s, i a la majoria de nois i noies, tot i que el recorden bĂ©, els Ă©s difĂcil saber qui, quan i com els el van explicar per primer vegada: tenen la sensaciĂł que el saben de sempre. I Ă©s que per a moltes persones els records de la narraciĂł oral d’aquest conte queden emmarcats amb la visiĂł de les imatges d’un llibre o d’un film de dibuixos animats
El Joc dels cotxes
Amb un toc de bon humor M. Àngels Ollé i Glòria Fort ens mostren amb el llibre El joc dels cotxes com un joc ben senzill, baratet i molt urbà pot entusiasmar els menuts. Si no podem sortir de casa i ens avorrim, juguem a repartir-nos els vehicles que veiem passar, del balcó o la finestra estant. N’hi ha de totes les menes: esportius, de luxe, motos, i fins i tot bicicletes. També ens els podem intercanviar
El dia que jo vaig néixer
Amb un text senzill, frases curtes i directes, Ignasi Blanes descriu amb tendresa els primers records de qualsevol nen al llibre El dia que jo vaig néixer. Els dibuixos del conegut il·lustrador Pere Prats mantenen el to de senzillesa narrativa del conte. Una història, doncs, on tots els nens hi poden trobar la seva
- …