Models de comportament fenològic als prats secs i a les brolles de l'àrea meridional de la Noguera

Es presenten els resultats d'un estudi fenològic de les brolles i dels prats secs de l'àrea meridional de la Noguera. S'analitzen els ritmes fenològics d'aquestes comunitats a partir del seguiment de les espècies que les componen. Els 84 tàxons estudiats s'han classificat en 5 grups segons el seu model de comportament fenològic. La major part de les espècies inicien el seu període vegetatiu actiu a la tardor, quan les pluges que caracteritzen aquesta estació aporten la humitat necessària al sòl. Algunes espècies, però, menys resistents al fred, no entren en aquest període fins a finals d'hivern. La floració es produeix majoritàriament a la primavera i la fructificació i dispersió de diàspores es completa abans que arribi l'estiu. L'estrès hídric que es produeix en aquesta estació fa que gairebé totes les espècies entrin en fase de repòs. Només un grup molt reduït de plantes es troben en flor a l'estiu i, en aquest cas, la durada de la floració és més gran que a les plantes que floreixen a la primavera. El ritme fenològic de les comunitats estudiades reflecteix la forta estacionalitat del clima mediterrani. Als prats secs hi ha una marcada sincronització entre les espècies, que ve determinada principalment per les condicions desfavorables que es donen a l'estiu; en aquesta estació la pràctica totalitat de la comunitat es troba en fase de repòs. A les brolles, constituïdes principalment per plantes perennes, les diferents fases fenològiques tenen una amplitud més gran i a l'estiu no es produeix una fase de repòs absolut, encara que si dominant.The results of a phenological study on the xerophytic pastures and scrubs in the southern part of the Noguera country (W Catalonia) are presented. Phenological rhythms of such communities have been analyzed from a sequential record of events in the species constituting them. Three phenological periods including six phases have been taken in account: a) vegetative period (phase of seedling and young plant; leaf renewal and growing phase; resting phase); b) reproductive period (flowering phase; fruiting phase), and c) senescense and death period. The 84 studied taxa have been distributed into 5 groups according to their phenological pattern. Most of the species start their active vegetative period in autumn, when the seasonal rains bring about the necessary soil moisture. Some others, however, avoid low temperatures delaying this phenological period until the end of winter. A prevailing bloom happens in spring, and fruiting and dispersal phases take place before summer. The water stress in this season forces most of the species to a resting phase. Only a few plants flower in summer, and such species display a longer blooming phase than those flowering in spring. For a few taxa, a quite different sequence between the two years of study has been observed, this fact being clearly related to the amount of earlyautumnal rainfall. The phenological sequence of the studied communities is clearly connected to the marked seasonality of the Mediterranean climate. In the therophytic pastures a pronounced synchronization of events occurs, and in summer the vast majority of species are under the form of seeds. In the scrubs, where perennial evergreen plants make the most important part of the communities, there are not very pronounced physiognomic changes along the year. Moreover, each phenological phase lasts longer, overlapping one beyond the other, and in summer the resting period is not complete, thought dominant. Thus, two clearly different strategies can be envisaged in the two community types: — a prevailing opportunist behaviour in the therophytic pastures, where generally the plants complete all their biological cycle in the most favourable season, and — the acquisition of some independence from the marked Mediterranean seasonality in the open scrubs, through the pervivence, at least in part, of their vegetative structures all round the year

Assaigs de sembra d?Achnatherum calamagrostis en una àreaaixaragallada de Vallcebre (Berguedà)

En aquest treball presentem els resultats de dues experiències de sembra amb la gramínia perenne Achnatherum calamagrostis en àrees aixaragallades o badlands, realitzades per tal d'avaluar la seva capacitat de germinació al camp i la possibilitat d'utilització en la restauració d'àrees degradades. En la primera sembràrem sobre dos tipus de regoliat: argilosa vermella i morada amb guix. L'any següent ens centràrem en les argiles vermelles i assajàrem l'aplicació d'un adob i d'un condicionador d'estructura. La germinació d'A. calamagrostis es va produir el mes de juny tots dos anys, dos mesos després de la sembra. La densitat obtinguda en les sembres va variar considerablement segons el tipus de substrat, de manera que sobre regolit morat les irregularitats del substrat en superfície van facilitar la retenció de les granes enfront els processos erosius. La sembra d'espècies comercials als badlands no va donar resultats gaire més alts que la d'A. calamagrostis, encara que podria ser per causa de les baixes precipitacions de l'any en què es van realitzar. L'aplicació d'esmenes correctores del substrat aparentment no va millorar els resultats, encara que cal tenir en compte que els nivells de germinació van ser baixos en tots els casos.En este trabajo presentamos los resultados de dos experiencias de siembra con la gramínea perenne Achnatherum calamagrostis en áreas acarcavadas o badlands, que se llevaron a cabo con la finalidad de evaluar su capacidad de germinación en condiciones de campo y sus posibilidades de utilización en la restauración de áreas degradadas. En la primera de las experiencias sembramos en dos tipos de regolito: arcillas rojas y moradas con yeso. El año siguien-te centramos la experiencia en las arcillas rojas, ensayando dos tratamientos correctores del sustrato: un acondicio-nador de estructura y un abono. La germinación de A. calamagrostis se produjo en junio los dos años, a los dos meses de haber sembrado. La densidad obtenida con las siembras varió considerablemente con el tipo de sustrato, de manera que las irregularidades del terreno en el morado con yeso facilitaron la retención de las semillas frente a la acción de la erosión. La siembra de especies comerciales en los badlands no dió resultados mucho más altos que con A. calamagrostis, pero también podría ser debido a las escasas precipitaciones del año en que se sembró. Ni el acondicionador ni la fertilización del sustrato tuvieron un efecto claro en la eficiencia de colonización, aunque debe tenerse en cuenta que el volumen de germinaciones fue bajo en todos los casos.We present the result of two sowing experiments with the autochthonous perennial grass Achnatherum calamagros-tis, in order to evaluate its germination capability in field conditions and its potential use in reclaiming degraded areas. In the first experiment we sowed two regolith types: red clays and purple clays with gypsum. The following year we focused on the red materials and added two substrate correctives: structure conditioner and fertiliser. Emergence of A. calamagrostis occurred in June both years, two months after each sowing. Emergence percentages were about four times higher on the purple regolith than on the red clays, because the roughness of its surface facilitated the retention of seeds against erosive remotion. Densities obtained with standard species were not higher than those obtained with A. calamagrostis, but this could be also due to the especially dry conditions of the second year. No effect of the structu- re conditioner or fertiliser on the emergence percentages was detected. However, this question remains unresolved, as emergence levels were low in all cases

Syntaxonomic conspectus of the vegetation of Catalonia and Andorra. I: Hygrophilous herbaceous communities.

The first part of a general survey of the vegetation of Catalonia and Andorra, this paper reports all the phytocoenological associations and subassociations recorded in this area. For each community, we provide the correct name and usual synonyms, its typification (where appropriate), all the references including relevés, and the most outstanding features of its structure, species composition, ecology, distribution and diversity. Moreover, associations and subassociations are ordered appropriately in a syntaxonomic scheme. Syntaxonomic ranks are considered in a fairly broad, conservative sense. This classification established 101 associations, which correspond to the classes Lemnetea, Zosteretea, Potametea, Littorelletea, Montio-Cardaminetea, Phragmiti-Magnocaricetea, Scheuchzerio-Caricetea, Isoeto-Nanojuncetea and Molinio-Arrhenatheretea

Efectos de la aplicación de biosólidos en plantaciones de especies leñosas para restauración de canteras de caliza mediterráneas

Los programas de restauración de las canteras de caliza situadas en el macizo del Garraf (sudoeste de la cordillera Litoral catalana) contemplan la plantación de especies leñosas autóctonas como medida para mitigar el impacto visual y para optimizar la restauración ecológica tras la explotación del recurso mineral. Las condiciones ambientales de partida poco favorables (elevadas pendientes y substratos poco fértiles) pueden ser limitantes para la instalación y evolución de leñosas, de forma que la adición de compost puede ser una vía para mejorar su rendimiento. En este trabajo evaluamos el efecto de la aplicación extensiva de compost en plantaciones de cuatro especies de árboles y arbustos de un año de edad en parcelas sembradas con distintas mezclas de herbáceas. Como resultado principal se observó que en las parcelas con compost la supervivencia de Pinus halepensis y Rhamnus alaternus fue menor, aunque el crecimiento de las cuatro especies ensayadas fue superior. Las leñosas presentaron una supervivencia superior en las parcelas sembradas con herbáceas autóctonas, que habían desarrollado menor cobertura, respecto a las siembras con herbáceas comerciales, con mayor cubierta

Macroclimate and local hydrological regime as drivers of fen vegetation patterns in Tierra del Fuego (Argentina)

In southern South America, a sharp macroclimatic gradient is found, triggered by the Pacific oceanic influence through the Andes. Mires are substantial landscape units along the gradient, where they play varying roles through the area and include varying plant communities. In this study, we analysed the relationship between vegetation and main abiotic factors in the minerotrophic mires (fens) at two different scales. We chose three fens in Isla Grande from Cordillera and Magellanic Steppe zones and their ecotone. There we characterized the distinct habitats by means of monitoring the water table fluctuations, the peat and the groundwater chemistry, and the vascular plant species composition. The main floristic patterns were revealed by means of classification and ordination of 75 vegetation plots. Thus, we classified the relevés through multivariate analyses into six plant community types, two of which found in each fen. Behind the floristic distinctiveness of each site and each community type, structural vegetation descriptors such as species richness were similar. Overall, water table variables and groundwater chemistry showed the most important environmental differences between fens. Our data point that the main environmental force driving vegetation patterns was the macroclimatic gradient, which shapes the regional floristic pools. This gradient would be also responsible for modifying the local conditions of the fen habitats, mostly in the form of broadening the hydrological conditions within the fens of the Steppe. At each fen, the hydrological regime is the main factor in the distribution of vascular plants, particularly through the varying water table depths

Fen and bog plant communities in the Aran valley, in the central Pyrenees

La Vall d’Aran està situada al vessant nord dels Pirineus, on el clima de tipus medioeuropeu i de muntanya amb una marcada influència atlàntica propicia una gran diversitat de molleres. En aquest treball presentem els resultats de l’estudi fitosociològic d’aquestes molleres, especialment d’aquelles que formen part de sistemes complexos (que n’inclouen d’ombrògenes, topògenes, solígenes i limnògenes). Hem seguit la metodologia de Braun-Blanquet per a l’aixecament dels inventaris i hem mesurat també alguns factors ambientals (pH i conductivitat de l’aigua lliure del sòl, profunditat de l’aigua freàtica i gruix de la capa de torba) a part de les variables topogràfiques bàsiques. Presentem 144 inventaris de 22 associacions (una d’elles diversificada en 4 subassociacions), 2 de les quals són noves descripcions, i 8 es documenten per primer cop dels Pirineus. La majoria d’associacions corresponen a la classe Scheuchzerio-Caricetea fuscae (molleres i torberes minerogèniques) i força menys es refereixen a torberes ombrogèniques de la classe Oxycocco-Sphagnetea o a la vegetació lacustre associada de les aliances Magnocaricion, Phragmition i Scorpidio-Utricularion minoris. Valorem la diversitat de torberes en forma de bony de la classe Oxycocco-Sphagnetea i la presència de molleres tremoloses del Caricion lasiocarpae, que constitueixen l’única representació dels Scheuchzerietalia a Catalunya. Reinterpretem les formacions dominades per Scirpus cespitosus, i proposem el nom Vaccinio microphylli-Sphagnetum capillifolii per al que fins ara s’ha anomenat Calluno-Sphagnetum subnitentis Casanovas 1992 (nom. inval.) Com a conclusió general, destaquem la singularitat de la Vall d’Aran per la diversitat i excepcionalitat de les comunitats de molleres que s’hi donen. A més, aquestes formen sistemes molt particulars pel que fa a la hidrologia i al mosaic de comunitats que acullen; en són exemples destacats els de bassa Nera, Planhòla d’Aiguamòg i pla de Tor.Given the topographic situation of the Aran valley, on the north side of the Pyrenees, the climate regimes (from medio-European to high mountain types) have a strong Atlantic influence. This, and the complex relief and bedrock assemblage of the area, enable the formation of great diversity of fens and bogs, covering from mediumsized to small areas. Here we present a phytosociological study of these vegetation units, and especially of those found in the complex systems, where ombrogenous, topogenous, soligenous and limnogenous mires may occur. We obtained field relevés according to the Braun-Blanquet approach, and recorded various associated environmental parameters (pH and conductivity of the soil water, depth of the phreatic water table, peat thickness), as well as topographic descriptors. By means of 144 relevés we discuss 22 associations (one of these split in 4 subassociations), from which 2 are new descriptions and 8 are firstly documented from the Pyrenees. Most of the associations treated are included in the vegetation class Scheuchzerio-Caricetea fuscae (fens), whereas few are referred to the Oxycocco-Sphagnetea ombrogenic bogs or to the neighbouring lacustrine alliances Magnocaricion, Phragmition and Scorpidio-Utricularion minoris. We discuss the diversity of the Oxycocco-Sphagnetea bog hummocks, and the occurrence of the Caricion lasiocarpae floating carpets, which are the sole Scheuchzerietalia representation in Catalonia. Other novelties are the reinterpretation of the Scirpus cespitosus communities, and the new name Vaccinio microphylli-Sphagnetum capillifolii, which properly refers to the Calluno- Sphagnetum subnitentis Casanovas 1992 (nom. inval.). As a general conclusion, we point out the singularity of the Aran valley, referred to the diversity and particularity of the fen and bog communities found. Moreover, these communities are combined into particular systems according to hydrologic aspects, which are especially diverse and outstanding at Bassa Nera, Planhòla d’Aiguamòg and Plan de Tor

Traditional plant functional groups explain variation in economic but not size-related traits across the tundra biome

Aim Plant functional groups are widely used in community ecology and earth system modelling to describe trait variation within and across plant communities. However, this approach rests on the assumption that functional groups explain a large proportion of trait variation among species. We test whether four commonly used plant functional groups represent variation in six ecologically important plant traits. Location Tundra biome. Time period Data collected between 1964 and 2016. Major taxa studied 295 tundra vascular plant species. Methods We compiled a database of six plant traits (plant height, leaf area, specific leaf area, leaf dry matter content, leaf nitrogen, seed mass) for tundra species. We examined the variation in species‐level trait expression explained by four traditional functional groups (evergreen shrubs, deciduous shrubs, graminoids, forbs), and whether variation explained was dependent upon the traits included in analysis. We further compared the explanatory power and species composition of functional groups to alternative classifications generated using post hoc clustering of species‐level traits. Results Traditional functional groups explained significant differences in trait expression, particularly amongst traits associated with resource economics, which were consistent across sites and at the biome scale. However, functional groups explained 19% of overall trait variation and poorly represented differences in traits associated with plant size. Post hoc classification of species did not correspond well with traditional functional groups, and explained twice as much variation in species‐level trait expression. Main conclusions Traditional functional groups only coarsely represent variation in well‐measured traits within tundra plant communities, and better explain resource economic traits than size‐related traits. We recommend caution when using functional group approaches to predict tundra vegetation change, or ecosystem functions relating to plant size, such as albedo or carbon storage. We argue that alternative classifications or direct use of specific plant traits could provide new insights for ecological prediction and modelling

Flora del Massís de la Fembra Morta

Aquest treball va guanyar "ex-aequo" el VI Premi Jaume Caresmar i Alemany, atorgat l'any 1998 i convocat conjuntament per l'Ajuntament d'Igualada i el Centre d'Estudis Comarcals d'Igualad