Estudi de la resistència a la tracció en peces d’alumini injectades a pressió

En una foneria d’alumini a alta pressió dedicada al sector de l’automoció es vol estudiar mitjançant la metodologia sis sigma la forma de com millorar una de les característiques d’una de les seves peces que va muntada dins d’un cinturo de seguretat. La característica es la resistència a la tracció de la peça que es testa amb un assaig amb dinamòmetre. El requeriment per part del client al realitzar l’assaig es de que es compleixi que mitjana-4sigma>=1600DaN. Es defineixen els factors que influeixen en aquesta característica i es fa una anàlisis mitjançant la tècnica del disseny d’experiments per tal de definir les condicions optimes mitjançant les quals aconseguim màxims resultats i mínima variabilitat en els resultats de l’assaig a tracció. Abans de fer l’estudi mencionat ens adonem que hi ha dos factors que podrien fer que no tinguéssim resultats comparables entre les diferents probes requerides per fer el disseny d’experiments: la variabilitat en l’assaig depenent de l’experiència de l’operari que realitza l’assaig i el temps que passa des de que la peça s’ha fos fins que es realitza l’assaig. Comprovem que hi ha variabilitat en els resultats de l’assaig depenent de l’experiència de l’operari. Per eliminar aquet factor es fa una modificació en l’útil utilitzat per fer l’assaig. Desprès de la modificació desapareix la variabilitat. D’altra banda es fa una anàlisis trencant peces en diferents moments de temps des de la fosa de les mateixes. S’arriba a la conclusió de que les peces es mantenen estables en el resultat de l’assaig a partir de les 10 hores transcorregudes des de que s’han fos. Un cop conegut això es fa el disseny d’experiments que ens permet trobar condicions optimes. Un cop es col·loquen aquests paràmetres a la producció es comprova que positivament donen resultats superiors a l’assaig a tracció. Ara be, aquests paràmetres no permeten treballar en sèrie. Es per aquesta raó que finalment es conclou que no es pot treballar nomes buscant un bon resultat d’assaig a tracció, sinó que s’ha de donar un equilibri entre aquest objectiu i el de treballar de forma continuada sense problemes. Per aquesta raó s’adopten els paràmetres trobats com a tendències a seguir a l’hora de realitzar programacions a la producció

Estudi de la resistència a la tracció en peces d’alumini injectades a pressió

En una foneria d’alumini a alta pressió dedicada al sector de l’automoció es vol estudiar mitjançant la metodologia sis sigma la forma de com millorar una de les característiques d’una de les seves peces que va muntada dins d’un cinturo de seguretat. La característica es la resistència a la tracció de la peça que es testa amb un assaig amb dinamòmetre. El requeriment per part del client al realitzar l’assaig es de que es compleixi que mitjana-4sigma>=1600DaN. Es defineixen els factors que influeixen en aquesta característica i es fa una anàlisis mitjançant la tècnica del disseny d’experiments per tal de definir les condicions optimes mitjançant les quals aconseguim màxims resultats i mínima variabilitat en els resultats de l’assaig a tracció. Abans de fer l’estudi mencionat ens adonem que hi ha dos factors que podrien fer que no tinguéssim resultats comparables entre les diferents probes requerides per fer el disseny d’experiments: la variabilitat en l’assaig depenent de l’experiència de l’operari que realitza l’assaig i el temps que passa des de que la peça s’ha fos fins que es realitza l’assaig. Comprovem que hi ha variabilitat en els resultats de l’assaig depenent de l’experiència de l’operari. Per eliminar aquet factor es fa una modificació en l’útil utilitzat per fer l’assaig. Desprès de la modificació desapareix la variabilitat. D’altra banda es fa una anàlisis trencant peces en diferents moments de temps des de la fosa de les mateixes. S’arriba a la conclusió de que les peces es mantenen estables en el resultat de l’assaig a partir de les 10 hores transcorregudes des de que s’han fos. Un cop conegut això es fa el disseny d’experiments que ens permet trobar condicions optimes. Un cop es col·loquen aquests paràmetres a la producció es comprova que positivament donen resultats superiors a l’assaig a tracció. Ara be, aquests paràmetres no permeten treballar en sèrie. Es per aquesta raó que finalment es conclou que no es pot treballar nomes buscant un bon resultat d’assaig a tracció, sinó que s’ha de donar un equilibri entre aquest objectiu i el de treballar de forma continuada sense problemes. Per aquesta raó s’adopten els paràmetres trobats com a tendències a seguir a l’hora de realitzar programacions a la producció

Estudi de la resistència a la tracció en peces d’alumini injectades a pressió

En una foneria d’alumini a alta pressió dedicada al sector de l’automoció es vol estudiar mitjançant la metodologia sis sigma la forma de com millorar una de les característiques d’una de les seves peces que va muntada dins d’un cinturo de seguretat. La característica es la resistència a la tracció de la peça que es testa amb un assaig amb dinamòmetre. El requeriment per part del client al realitzar l’assaig es de que es compleixi que mitjana-4sigma>=1600DaN. Es defineixen els factors que influeixen en aquesta característica i es fa una anàlisis mitjançant la tècnica del disseny d’experiments per tal de definir les condicions optimes mitjançant les quals aconseguim màxims resultats i mínima variabilitat en els resultats de l’assaig a tracció. Abans de fer l’estudi mencionat ens adonem que hi ha dos factors que podrien fer que no tinguéssim resultats comparables entre les diferents probes requerides per fer el disseny d’experiments: la variabilitat en l’assaig depenent de l’experiència de l’operari que realitza l’assaig i el temps que passa des de que la peça s’ha fos fins que es realitza l’assaig. Comprovem que hi ha variabilitat en els resultats de l’assaig depenent de l’experiència de l’operari. Per eliminar aquet factor es fa una modificació en l’útil utilitzat per fer l’assaig. Desprès de la modificació desapareix la variabilitat. D’altra banda es fa una anàlisis trencant peces en diferents moments de temps des de la fosa de les mateixes. S’arriba a la conclusió de que les peces es mantenen estables en el resultat de l’assaig a partir de les 10 hores transcorregudes des de que s’han fos. Un cop conegut això es fa el disseny d’experiments que ens permet trobar condicions optimes. Un cop es col·loquen aquests paràmetres a la producció es comprova que positivament donen resultats superiors a l’assaig a tracció. Ara be, aquests paràmetres no permeten treballar en sèrie. Es per aquesta raó que finalment es conclou que no es pot treballar nomes buscant un bon resultat d’assaig a tracció, sinó que s’ha de donar un equilibri entre aquest objectiu i el de treballar de forma continuada sense problemes. Per aquesta raó s’adopten els paràmetres trobats com a tendències a seguir a l’hora de realitzar programacions a la producció