Protocol d'atenció i acompanyament al naixement a Catalunya

Acompanyament al naixement; Voluntats de la dona; Atenció al nadóBirth support; Women's wills; Newborn careAcompañamiento en el nacimiento; Voluntades de la mujer; Atención al recién nacidoL’Organització Mundial de la Salut, l’any 2018 va proposar una sèrie d’actuacions per a l’atenció al moment del part, que tenen per lema ‘Atenció per a una experiència positiva en el naixement’. En aquest document s’actualitza el ‘Protocol del part, puerperi i atenció al nadó’, document elaborat pel Departament de Salut, publicat l’any 2003 i actualitzat l’any 2019 com a ‘Protocol d’atenció i acompanyament al naixement’, seguint les recomanacions de l’OMS, així com totes aquelles basades en l’evidència científica, amb el màxim respecte a les opinions i voluntats de les dones gestants i amb l’objectiu d’ajudar-les a elles i a les seves famílies a tenir una experiència positiva en el part. Les activitats de promoció de la salut i prevenció de la malaltia són l’eix vertebrador d’aquest protocol i de tots els que es coordinen des del Servei de Salut Maternoinfantil de la Sub-direcció de Promoció de la Salut de l’Agència de Salut Pública de Catalunya del Departament de Salut. En aquest sentit, cal ressaltar la seva relació amb el Protocol del seguiment de l’embaràs a Catalunya (3a. edició) que es va presentar el 2018, amb el qual comparteix principis i enfocament. El protocol s’estructura en tres capítols en relació a les etapes (prepart, part i puerperi), recollint en el tercer, l’atenció la nadó. Cada capítol té diversos apartats en les activitats a realitzar, la informació a donar i el registre, entre d’altres. Es recull, després, la bibliografia i una sèrie de annexos amb eines pràctiques

Protocol d'atenció i acompanyament al naixement a Catalunya

Acompanyament al naixement; Voluntats de la dona; Atenció al nadóBirth support; Women's wills; Newborn careAcompañamiento en el nacimiento; Voluntades de la mujer; Atención al recién nacidoL’Organització Mundial de la Salut, l’any 2018 va proposar una sèrie d’actuacions per a l’atenció al moment del part, que tenen per lema ‘Atenció per a una experiència positiva en el naixement’. En aquest document s’actualitza el ‘Protocol del part, puerperi i atenció al nadó’, document elaborat pel Departament de Salut, publicat l’any 2003 i actualitzat l’any 2019 com a ‘Protocol d’atenció i acompanyament al naixement’, seguint les recomanacions de l’OMS, així com totes aquelles basades en l’evidència científica, amb el màxim respecte a les opinions i voluntats de les dones gestants i amb l’objectiu d’ajudar-les a elles i a les seves famílies a tenir una experiència positiva en el part. Les activitats de promoció de la salut i prevenció de la malaltia són l’eix vertebrador d’aquest protocol i de tots els que es coordinen des del Servei de Salut Maternoinfantil de la Sub-direcció de Promoció de la Salut de l’Agència de Salut Pública de Catalunya del Departament de Salut. En aquest sentit, cal ressaltar la seva relació amb el Protocol del seguiment de l’embaràs a Catalunya (3a. edició) que es va presentar el 2018, amb el qual comparteix principis i enfocament. El protocol s’estructura en tres capítols en relació a les etapes (prepart, part i puerperi), recollint en el tercer, l’atenció la nadó. Cada capítol té diversos apartats en les activitats a realitzar, la informació a donar i el registre, entre d’altres. Es recull, després, la bibliografia i una sèrie de annexos amb eines pràctiques

Evolution over Time of Ventilatory Management and Outcome of Patients with Neurologic Disease∗

OBJECTIVES: To describe the changes in ventilator management over time in patients with neurologic disease at ICU admission and to estimate factors associated with 28-day hospital mortality. DESIGN: Secondary analysis of three prospective, observational, multicenter studies. SETTING: Cohort studies conducted in 2004, 2010, and 2016. PATIENTS: Adult patients who received mechanical ventilation for more than 12 hours. INTERVENTIONS: None. MEASUREMENTS AND MAIN RESULTS: Among the 20,929 patients enrolled, we included 4,152 (20%) mechanically ventilated patients due to different neurologic diseases. Hemorrhagic stroke and brain trauma were the most common pathologies associated with the need for mechanical ventilation. Although volume-cycled ventilation remained the preferred ventilation mode, there was a significant (p < 0.001) increment in the use of pressure support ventilation. The proportion of patients receiving a protective lung ventilation strategy was increased over time: 47% in 2004, 63% in 2010, and 65% in 2016 (p < 0.001), as well as the duration of protective ventilation strategies: 406 days per 1,000 mechanical ventilation days in 2004, 523 days per 1,000 mechanical ventilation days in 2010, and 585 days per 1,000 mechanical ventilation days in 2016 (p < 0.001). There were no differences in the length of stay in the ICU, mortality in the ICU, and mortality in hospital from 2004 to 2016. Independent risk factors for 28-day mortality were age greater than 75 years, Simplified Acute Physiology Score II greater than 50, the occurrence of organ dysfunction within first 48 hours after brain injury, and specific neurologic diseases such as hemorrhagic stroke, ischemic stroke, and brain trauma. CONCLUSIONS: More lung-protective ventilatory strategies have been implemented over years in neurologic patients with no effect on pulmonary complications or on survival. We found several prognostic factors on mortality such as advanced age, the severity of the disease, organ dysfunctions, and the etiology of neurologic disease