Fábrica de estereotipos

Treballs Finals de Grau de Belles Arts. Facultat de Belles Arts. Universitat de Barcelona, Curs: 2015-16, Tutora: Eulàlia Grau Costa[spa] La “Fábrica de estereotipos” (2016) es el resultado de un proceso de trabajo, de más de un año, en el que se ha mezclado la investigación sociológica y la artística, a través de la acumulación de imágenes e ideas de la cotidianidad e intereses filosóficos propios. En el trabajo escrito que sigue, se exponen las ideas de contexto social que amparan la obra, los referentes y corrientes artísticos que sirven de soporte, la metodología y el proceso de trabajo seguido, las imágenes finales de la obra, y sus conclusiones. Formalmente, la obra final es la repetición seriada de pequeñas bolsas de plástico apropiadas de revistas de moda, y manipuladas por medio de la costura o la superposición en modo de collage. El proceso de trabajo para la consecución de la obra final, ha seguido parámetros fabriles, en cuanto a que ha sido un proceso de construcción mecánico y definido, y de ahí el título de la obra. En la obra va implícita una crítica al capitalismo y al patriarcado, predisponiendo los dos a la mujer como gancho para el consumo, a través de su concepción simbólica de objeto de deseo, y, cosificándola perdiendo la identidad como sujeto.[eng] The "Stereotypes’ Factory", 2016, is the result of a work process, more than one year, which has been mixed sociological research and art, through the accumulation of images and ideas of everyday life and own philosophical interests. In written work following the ideas of social context that support the work, references and artistic currents that support, methodology and the working process followed, the final images of the work, and its conclusions. Formally, the final work is the serial repetition of small plastic bags appropriate fashion magazines, and manipulated by sewing or collage mode overlap. The work process to achieve the final work, has continued manufacturing parameters, in that a process has been defined mechanical and construction, and hence the title of the work. In the work it is an implicit critique of capitalism and patriarchy, predisposing the two women as bait for consumption, through its symbolic conception of object of desire, and cosificándola losing identity as a subject

Genealogies. Rescatar penyores

[ca] Com a «penyores»... coneixem aquells objectes que es deixen en poder d’algú, com a prova de retorn o com a promesa de record. Penyores són també aquells estris oblidats en espais en desús, peces descartades, de manera conscient o involuntària —descuidar-se, fugir. Els espais que ens envolten, on diàriament vivim i treballem, acumulen artefactes carregats de vivències, històries i faules de qui abans els ha emprat. Narren èxits, fracassos, formes de viure; si més no, la màgia de la quotidianitat. Independentment de l’estadi vital on s’estigui —joventut o senectut—, s’entén la importància i el potencial de reutilitzar el que s’ha llegat: per acostar-se a la memòria, rellegir-la, fer-ne crida, furgar-hi, reivindicar i, siguin els que siguin, propiciar canvis a situacions actuals. A «Genealogies. Rescatar penyores», artistes novells, artistes convidats i professorat de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, amb la complicitat del públic assistent, miren d’aportar noves visions sobre els objectes i els temps pignorats que contenen, com a punt de partida per encetar un diàleg narratiu de tint feminista, econòmic, de cura, de sostenibilitat emocional