742 research outputs found

    La entrevista familiar Camberwell: (CFI).

    Get PDF
    Se describe la Entrevista Familiar de Camberwell (CH) entrevista psiquiátrica semi-estructurada que evalúa el clima emocional de la familia de pacientes mentales crónicos. Tras revisar la historia de su desarrollo, técnica, procedimiento, descripción del contenido y sistema de valoración, se pone énfasis en la necesidad de un entrenamiento específico para determinar la EE familiar. Los resultados de los trabajos observacionales y de intervención familiar, donde se ha medido la EE, sugieren la necesidad de revisar los puntos de corte de algunas de las escalas en función del contexto sociocultural

    La entrevista familiar Camberwell: (CFI).

    Get PDF
    Se describe la Entrevista Familiar de Camberwell (CH) entrevista psiquiátrica semi-estructurada que evalúa el clima emocional de la familia de pacientes mentales crónicos. Tras revisar la historia de su desarrollo, técnica, procedimiento, descripción del contenido y sistema de valoración, se pone énfasis en la necesidad de un entrenamiento específico para determinar la EE familiar. Los resultados de los trabajos observacionales y de intervención familiar, donde se ha medido la EE, sugieren la necesidad de revisar los puntos de corte de algunas de las escalas en función del contexto sociocultural

    Intercalary membrane as the inner wall overlying optic and chorio-retinal colobomas. Deep penetration Swept Source-OCT study.

    Get PDF
    Five eyes of four patients were studied to analyze the structure of the inner wall of optic and chorioretinal colobomas using swept-source optical coherence tomography (SS-OCT). The colobomatous cavities and their relationship with adjacent structures were examined. SS-OCT permitted the study of the colobomatous cavities in all cases. In four of those cases, a Y-shaped intercalary membrane (ICM) was identified, with an origin in the retinal nerve fiber layer (RNFL), which covered the coloboma and in one case the coloboma was in contact with the vitreous cavity. Vitreous adhesion to the internal wall of the coloboma was found in three cases. No clinical or tomographic maculopathy was observed in any patient. High-resolution deep penetration SS-OCT allows in vivo study of optic and chorioretinal colobomas, identifying the RNFL as the main component of the ICM overlying the colobomatous cavities

    Cranial hemangiopericytoma (HPC): A report of two cases

    Get PDF

    L’activité minière préhistorique dans le Nord-Est de la péninsule Ibérique. Étude sur la Coveta de l’Heura et l’exploitation du cuivre à la Solana del Bepo (Tarragone, Espagne)

    Get PDF
    Cet article présente le résultat d’une étude détaillée de la mine de la Solana del Bepo (Tarragone, Espagne), ainsi que du site archéologique de la Coveta de l’Heura qui lui est lié. Ces deux gisements, découverts peu après les années 1950, n’avaient été étudiés que de façon très générale. Ces études ne résolvaient pas les questions en rapport avec les vestiges qui y ont été retrouvés. D’un point de vue méthodologique, notre étude tient compte des aspects archéologiques, historiques et archéométriques, ce qui permet de situer la mine dans son contexte. Nous ne disposons pas de données chronologiques directes du site de la Solana del Bepo, puisque les nombreux objets macrolithiques destinés à l’extraction minière qui y ont été retrouvés ont bénéficié seulement d’un faible diagnostic de ce point de vue. Nous pouvons, en revanche, dater le site voisin de la Coveta de l’Heura entre le Chalcolithique récent et le Bronze ancien et moyen. D’autre part, la caractérisation isotopique des mines du bassin du Montsant, dont la Solana del Bepo fait partie, et leur comparaison avec les analyses d’isotopes pratiquées sur des vestiges de la région, permettent d’affirmer que l’exploitation minière du bassin pendant la Préhistoire est une réalité démontrable. Les instruments d’exploitation minière récupérés à la Solana del Bepo sont constitués d’un ensemble de 81 outils macrolithiques, dont la plupart sont des pics avec un degré élevé d’élaboration, et qui présentent dans leur grande majorité des dispositifs d’emmanchement. La Coveta de l’Heura a été utilisée, entre autres fonctions, comme grotte funéraire, atelier de confection de pointes de flèches en silex et atelier métallurgique. Ses caractéristiques matérielles correspondent pour la plupart au Chalcolithique récent, ce qui a été corroboré par une datation au 14C, et en raison de ses similarités avec les groupes languedociens de la fin du Néolithique. Concernant ce dernier aspect, il convient de mentionner la présence de formes céramiques qui ont un lien évident avec les groupes chronoculturels du Véraza- Fontbouïsse, ainsi qu’une perle en plomb – un élément très caractéristique de Fontbouïsse – élaborée cependant avec du métal du bassin minier de Molar-Bellmunt-Falset, géographiquement proche de celui du Montsant. Si nous considérons la région que nous étudions dans le contexte du Nord-Est de la péninsule Ibérique, il est évident que c’est la zone qui dispose du plus grand nombre de preuves d’activités minières et métallurgiques pour la période qui englobe le Chalcolithique récent (2800-2300 cal. BC) et le Bronze ancien et moyen (2300-1300 cal. BC). Concernant la première période, il conviendrait d’y inclure les preuves d’exploitation de minerai des bassins miniers du Montsant et de Molar-Bellmunt-Falset, constituées respectivement par les haches plates en cuivre de la Cova M d’Arbolí et par la perle en plomb de la Coveta de l’Heura. Les sept vases à réduire les minerais de cuivre découverts se placent chronologiquement dans un moment indéterminé de cette frange temporelle (2800-1300 BC). Le poignard aux trois rivets de la Cova de la Font Major (L’Espluga de Francolí), daté de ca 1850 cal. BC, a été élaboré avec du minerai de cuivre du Montsant, ce qui certifie son exploitation entre le Bronze ancien et le Bronze moyen. D’autre part, la découverte récente d’une nouvelle mine préhistorique dans le bassin du Montsant, la mine de la Turquesa ou del Mas de les Moreres, en cours d’étude, a permis le mise au jour de nouveaux outils miniers et fourni de nouvelles données analytiques, aussi bien du point de vue de la composition que de l’isotopique, qui permettent une meilleure caractérisation de l’exploitation minière du Nord-Est de la Péninsule Ibérique.En aquest article presentem el resultat d’un estudi detallat de la mina de la Solana del Bepo (Tarragona, Espanya), així com del jaciment de la Coveta de l’Heura que ha estat tradicionalment vinculat al primer. Descoberts la dècada dels 50, aquests jaciments només han estat estudiats de manera molt general, sense resoldre les problemàtiques a ells associades. Des del punt de vista metodològic, es tenen en consideració tant els aspectes arqueològics com els històrics i arqueomètrics, cosa que permet situar la mina en el seu context. No disposem de dades cronològiques directes de la Solana del Bepo i els instruments macrolítics recuperats destinats a l’explotació minera només proporcionen indicacions tipo-cronològiques febles. Per contra, podem datar la Coveta de l’Heura en el calcolític final i el bronze inicial. La caracterització isotòpica de les mines de la conca del Montsant, de la qual forma part la Solana, i la comparació d’aquestes dades amb les anàlisis isòpiques realitzades sobre peces metàl · liques de la regió permeten afirmar que recuperats a la Solana constitueixen un conjunt de 81 artefactes, la major part dels quals són pics, la majoria amb un alt grau de transformació, i presenten quasi sempre dispositius d’emmanegament. La Coveta de l’Heura fou utilitzada successivament com a taller de puntes de sílex, com a cova funerària, i com a taller metal · lúrgic. Les evidències materials recuperades a la cova corresponen en bona part al calcolític final, cosa que una datació radiocarbònica i les seves similituds amb els grups llenguadocians de finals del neolític corroboren. Diferents formes ceràmiques tenen lligams evidents amb els grups crono-culturals de Véraza-Fontbouïsse, mentre que una dena de collaret en plom constitueix un element molt característic de Fontbouïsse, tot i que està elaborada localment amb mineral de la veïna conca prioratina de Molar-Bellmunt-Falset. En el context català l’alt Priorat constitueix una de les zones amb més testimonis d’activitats mineres i metal · lúrgiques en el període que engloba el calcolític recent (2800-2300 cal. BC) i el bronze inicial (2300-1300 cal. BC). En el primer d’aquests períodes se situen proves d’explotació de les conques dels Montsant i de Molar-Bellmunt-Falset, les destrals planes de coure de la cova M d’Arbolí en el primer cas i la dena de collaret de plom en el segon, entre altres. Les troballes de vasos de reducció a la comarca i els seus voltants s’inscriuen en un moment indeterminat d’aquesta franja temporal (2800-1300 cal. BC). El punyal amb tres reblons de la cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí, datat ca 1850 cal. BC, fou elaborat amb coure del Montsant, fet que certifica l’explotació en aquests moments. Per altra banda, la descoberta recent d’una nova mina prehistòrica, la Mina de la Turquesa o del Mas de les Moreres, en curs d’estudi, ha permès recuperar un important lot d’estris miners de pedra, així com noves dades analítiques que permeten una caracterització millor de les explotacions mineres a Catalunya.Since the year 2000 we have been undertaking a research programme into prehistoric mining and metallurgy. It focuses on the contextual and archaeometric characterisation (composition and lead isotope analyses) of the Priorat mining and metallurgy basins (Tarragona province, Spain) : the Molar-Bellmunt-Falset basin to the south and the Montsant basin to the north. In recent years our research has focused on the latter zone, which has a high density of metal mineral resources (copper and lead). Our work to date has followed three parallel and interconnected lines of research : a) geomineral surveys and the analytical characterisation of more than a dozen mines in the area ; b) archaeometric analyses and the study and reinterpretation of archaeological data from earlier field research ; and c) the localisation and excavation of a previously unstudied prehistoric copper mine, La Turquesa or Mas de les Moreres (Cornudella de Montsant). The contribution we present here focuses on the second line of research and is based on a detailed study of La Solana del Bepo mine, as well as the related La Coveta de l’Heura (Ulldemolins) archaeological site. Both sites were discovered just before the middle of the last century, but only very generalist studies have been made of them to date. None of these studies has emphasised the importance of the documented archaeological evidence of prehistoric mining and metallurgy in the north-east of the Iberian Peninsula. In methodological terms, this study takes into account the archaeological, historical and archaeometric aspects, thus placing the sites in their correct regional context. The mining tools found at La Solana del Bepo are unique in the whole north-east : the assemblage of finds from the survey consists of 81 macrolithic artefacts, mainly highly intensively manufactured picks, most of which have fittings for handles. The main aspects revealed by the traceological study and analysis of the tools are the use of local rock types, the continuous reuse of tools, even after they were broken, and the presence of copper residue on some percussion surfaces. We have no direct chronological data as, although abundant, the tools provide little information in this respect ; however, we can date the neighbouring La Coveta de l’Heura archaeological site between the Late Chalcolithic (2800-2300 cal. BC) and the Early to Middle Bronze Age (2300-1300 cal. BC). On the other hand, the isotopic characterisation of the Montsant basin mines, of which Solana del Bepo is one, and its comparison with the isotopic analyses of finds from the area, prove that mining activities were carried out there during prehistory. La Coveta de l’Heura, located barely half a kilometre from Solana del Bepo, is an archaeological site in a para-dolmenic shelter that at different times has served as a collective burial site, a flint arrowhead workshop and a metallurgic workshop. The evidence for metallurgy consists of a smelting vessel, pieces of copper-bearing mineral, various bronze smelting remains, a copper awl and a rolled bronze plate bead. The assemblage of finds, which shows affinities with the Fontbouïsse horizon, is mainly from the Late Neolithic/ Chalcolithic and we have a radiometric dating to corroborate this. Especially noteworthy are the pottery finds that are clearly related to the Neolithic of the Languedoc, as well as a lead bead, a type of ornament highly characteristic of Fontbouïsse and the only one of its type documented to date on the whole of the Iberian Peninsula. However, in this case the bead is made of local lead. Other finds, for example the evidence of bronze, indicate that the shelter was also used during the Early and Middle Bronze Age. If we look at our study zone in the context of the north-eastern Iberian Peninsula, there can be no doubt that both in relative and absolute terms it is the area with the largest amount of evidence of prehistoric mining and metallurgy. It is in the Late Chalcolithic (2800-2300 ca. BC) that we have to place the evidence of mineral exploitation in the Montsant and Molar-Bellmunt-Falset mining basins, a chronology corroborated by lead isotope data from the flat axes found at Cova M in Arbolí and the lead bead from La Coveta de l’Heura. With the current state of art, we are unable to specify between that period and the Early and Middle Bronze Age (2300-1300 cal. BC). We can highlight the find of eight smelting vessels, one of which appears to have been used for smelting mineral ore from the Montsant basin. The three-rivet dagger from La Cova de la Font Major (L’Espluga de Francolí), dated to c. 1850 cal. BC, was made of copper mineral from Montsant and confirms mining in that area between the Early and Middle Bronze Age. On the other hand, the recent discovery of a previously unknown prehistoric mine in the Montsant basin, La Turquesa or Mas de les Moreres, which is still being studied, has given us another unique set of mining tools (almost 75 implements), together with analytical data, both compositional and isotopic, with which we can improve our characterisation of mining in the north-eastern Iberian Peninsula

    Difusión o innovación tecnológica: los inicios de la metalurgia en la Península Ibérica

    Get PDF
    Se propone, a partir de datos tecnológicos, la posibilidad de que en la Península Ibérica se hubiera producido un fenómeno de innovación metalúrgica independiente. Se contrastan los datos con la información disponible en otras áreas europeas que hubieran permitido una difusión de ese conocimiento. A las cuestiones tecnológicas se añaden, en apoyo a esta hipótesis, datos arqueológicos y contextuales del registro material durante el Neolítico y Calcolítico. La propuesta de los autores es que en la primera mitad del V milenio cal AC se inicia la metalurgia en la Península Ibérica de manera independiente, sin uso previo de cobre nativo

    Producción y distribución de plata en la sociedad argárica y en los primeros asentamientos orientalizantes. Una aproximación desde el análisis de los isótopos de plomo

    Get PDF
    Dado el papel que pudo jugar la plata en los procesos de estratificación social tanto en la sociedad argárica del Sureste como en las sociedades del Bronce Final/Hierro I, especialmente del Suroeste de la Península Ibérica, en este artículo tratamos de aproximarnos a la organización de la producción de plata en ambas sociedades mediante el estudio de los isótopos de plomo. Se presenta una primera aproximación a los análisis isotópicos realizados sobre objetos de plata argáricos y orientalizantes, así como una revisión de los análisis publicados (Hunt Ortiz, 2003; Stos Gale 2001; Kassianidou, 1992) sobre los restos de producción de plata a la luz de los nuevos datos disponibles. Se evidencia la llegada de plomo exógeno, necesario para la extracción de la plata de los minerales complejos del Suroeste, desde otras zonas de la Península Ibérica como Gádor o Cartagena/Mazarrón, con las implicaciones socio-económicas que pudiera tener el control no tanto de los recursos argentíferos del Suroeste, como de la distribución del plomo del Sureste

    2I-SBRT leveraging eXaCradle

    Get PDF

    Scaling and universality of critical fluctuations in granular gases

    Get PDF
    The global energy fluctuations of a low density gas granular gas in the homogeneous cooling state near its clustering instability are studied by means of molecular dynamics simulations. The relative dispersion of the fluctuations is shown to exhibit a power-law divergent behavior. Moreover, the probability distribution of the fluctuations presents data collapse as the system approaches the instability, for different values of the inelasticity. The function describing the collapse turns out to be the same as the one found in several molecular equilibrium and non-equilibrium systems, except for the change in the sign of the fluctuations
    corecore