Ressenya a Escartí, V. J. Literatura valenciana en les festes a sant Vicent Ferrer (1755), València, 2019

Ressenya a Escartí, V. J. Literatura valenciana en les festes a sant Vicent Ferrer (1755), València, Institució Alfons el Magnànim - CVEI, 2019, 284 pp. ISBN: 978-84-7822-795-2 Review to Escartí, V. J. Literatura valenciana en les festes a sant Vicent Ferrer (1755), València, Institució Alfons el Magnànim - CVEI, 2019, 284 pp. ISBN: 978-84-7822-795-

Baptista Tafolla, Miquel de Morales i Joan Ximenes. Violència, amistat, criminalitat i amor. Joc de contrastos d?un triangle amorós del darrer terç del segle XVI

Resum: Per algun motiu que desconeixem, Baptista Tafolla va declarar davant la Inquisició que havia comés el crim nefand de sodomia amb altres homes. En les seues declaracions van aflorar els noms de fra Miquel de Morales, religiós trinitari del monestir de Sant Bernat d?Alzira, i Joan Ximenes, escuder del senyor de Miraflores. L?eficaç procediment inquisitorial convertia els acusats d?un procés de sodomia en testimonis en els processos d?altres reus. D?aquesta manera es van unir els tres vèrtexs d?un triangle amorós en una documentació que palesa els moments de violència i criminalitat que van viure els nostres protagonistes, per bé que els tres gaudiren d?una relació duradora entre l?amistat, el desig i l?amor. Paraules clau: Sodomia, homosexualitat, Inquisició, crim contra natura, marginalitat For some unknown reason, Baptista Tafolla declared in front of the Inquisition that he had committed the crime of sodomy with other men. In his statements appear the names of Father Miquel de Morales, a Trinitarian religious of Sant Bernat d?Alzira monastery, and Joan Ximenes, the squire of the Lord of Miraflores. The effective inquisitorial procedure converted the accused of a sodomy trial into testimonies in other trials. In this way, the three vertexes of a love triangle converge in a documentation that highlights the moments of violence and criminality that our protagonists experienced, although tthey enjoyed a lasting relationship between friendship, desire and love. Keywords: Sodomy, homosexuality, Inquisition, crime against nature, marginalit

La Inquisició de València contra Vicent Navarro (1750-1757), Diego Ramírez (1742) i Pedro Navarro (1588), tres casos de bestialisme

Resum: La sodomia i el bestialisme han estat considerats al llarg de l?edat mitjana i moderna com un dels màxims exponents del pecat de luxúria. El «crim nefand», entés com una ofensa directa a Déu, va ser perseguit per diversos corpus jurídics arreu de l?Europa cristiana, i els autors del «crim contra natura» sovint eren condemnats a la foguera. Tanmateix, pel que fa als processos que ací presentem, les penes amb què els acusats van porgar els seus crims van ser més benèvoles. Aquest és el cas de Vicent Navarro, que va commutar la pena capital per la de galeres; o Pedro Navarro, que va haver de patir el desterrament. Desconeixem la sentència de Diego Ramírez, per bé que, a més de bestialisme, va ser acusat també d?hermafroditisme i sodomia.    Paraules clau: bestialisme, sodomia, pecat nefand, crim contra natura, hermafroditisme   Sodomy and bestiality have been considered throughout the Middle Ages and Modern Era as one of the greatest exponents of the sin of lust. The «ineffable crime», understood as a direct offense to God, was pursued by various judicial corpora throughout Christian Europe, and authors of the «crime against nature» were often condemned to the bonfire. However, regarding the processes we present here, the penalties the accused paid for their crimes became more benevolent than the death penalty. This is the case of Vicent Navarro, who exchanged capital punishment for galley penalty; or Pedro Navarro, who had to suffer from exile. We do not know the sentence of Diego Ramirez who, besides bestiality, was also accused of hermaphroditism and sodomy.   Keywords: bestiality, sodomy, ineffable sin, crime against nature, hermaphroditis

Ressenya a Joan Maria Furió Vayà, Introducció al Cartoixà de Joan Roís de Corella, València, Institució Alfons el Magnànim ? Centre Valencià d?Estudis i d?Investigació, 2018

Ressenya a Joan Maria Furió Vayà, Introducció al Cartoixà de Joan Roís de Corella, València: Institució Alfons el Magnànim ? Centre Valencià d?Estudis i d?Investigació, 2018, 290 pp., ISBN: 978-84-7822-754-9Review to Joan Maria Furió Vayà, Introducció al Cartoixà de Joan Roís de Corella, València: Institució Alfons el Magnànim ? Centre Valencià d?Estudis i d?Investigació, 2018, 290 pp., ISBN: 978-84-7822-754-

Crònica Universal de 1427. Estudi i edició

La historiografia catalana medieval ens ha deixat nombrosos testimonis i, d’entre els diferents tipus d’escrits historiogràfics (annals, cronicons, cròniques reials, cròniques «nacionals», cronicons locals, etc.), al llarg dels segles XIV i XV destacaren notablement les cròniques de caràcter universal. En aquest context s’emmarca la Crònica universal de 1427, una obra sense pretensions artístiques ni literàries, composta amb la voluntat de compilar en un volum tot el saber històric universal, des de la creació divina del món fins als temps més propers a l’època del seu autor. Pel que fa a l’autoria de la crònica, tot i que ens ha pervingut anònima, tant la focalització final de la seua narració en esdeveniments ocorreguts a la ciutat i regne de València, com les característiques lingüístiques del text, ens indiquen que el seu autor era, molt probablement valencià. La crònica es divideix en dues parts ben diferenciades i desiguals: a la primera i més extensa, l’autor narra la història bíblica des del Gènesi fins la mort i passió de Jesucrist; la segona secció es fonamenta en les dues principals autoritats medievals, la imperial i la pontifícia, per tal de confeccionar el relat de la història, des de la mort de Crist fins l’època d’Alfons el Magnànim. A partir del regnat de Pere el Gran, el compilador se centra en la història de la Corona d’Aragó. En aquesta darrera secció, on el caràcter universal de la crònica ha deixat pas a una focalització quasi exclusiva en els afers reials i militars de la Corona d’Aragó, el compilador, de tant en tant, es fa ressò d’esdeveniments que, segurament, encara eren recordats a manera d’efemèride en la mentalitat col·lectiva. Molts d’aquests fets són desastres naturals o epidèmies; notícies, en fi, que la gent devia recordar perquè havien passat de forma oral de pares a fills, o perquè l’impacte de l’esdeveniment havia merescut l’atenció dels autors de cronicons més o menys «locals» i que convenien d’anotar als seus escrits; o, almenys, aquesta mena d’apunts responia al tipus de novetat que aquells autors de cronicons d’àmbit local més reduït acostumaven a incorporar a les seues obres. En aquests tipus de notícies breus incorporades i barrejades podem entreveure incipients traces de dietarisme o d’escrits memorialístics. Aquesta tesi, igualment, es divideix en dues parts: d’una banda la transcripció del manuscrit que conté la crònica (BNM mss/17711) i, d’altra, l’estudi introductori que la precedeix. Al llarg d’aquest estudi situem la crònica al voltant de la segona meitat del segle XV, formant part del nucli de cròniques universals que sorgiren, sobretot, entre els segles XIV i XV, període d’abundància d’escrits cronístics àvids d’incorporar materials historiogràfics i llegendaris diversos i compilar així una història universal contenidora dels fets més destacats que tingueren lloc al llarg del temps arreu del món conegut. En aquest estudi introductori, doncs, emmarquem la crònica en el seu context historiogràfic, expliquem les seues característiques generals, realitzem una anàlisi detallada de les seues fonts i un apartat dedicat a la llengua i l’estil de la crònica. A més, aportem una descripció codicològica de l’exemplar manuscrit que la conté, gairebé, completa

Ressenya a Jaume Riera i Sans, Sodomites catalans. Història i vida (segles XIII-XVIII), Barcelona, BASE, 2014.

Ressenya a Jaume Riera i Sans, Sodomites catalans. Història i vida (segles XIII-XVIII), Barcelona, BASE, 2014, 634 pp. ISBN 978-84-1571-185-8 Review to Jaume Riera i Sans, Sodomites catalans. Història i vida (segles XIII-XVIII), Barcelona, BASE, 2014, 634 pp. ISBN 978-84-1571-185-

Dona, pobra, mare i fadrina contra l?autoritat moral. El procés inquisitorial d?Àgueda Guimerà (1804)

Resum: En 1804, el Tribunal de la Inquisició vivia els seus darrers moments. Lluny de les grans persecucions inicials contra jueus i moriscos, el Sant Ofici semblava llanguir, però sense dubte, tot i que amb menys força que en temps passats, encara era un instrument formidable de repressió. En aquest context, Àgueda Guimerà, mare soltera, i per això criticada i maltractada, va haver de fer front a una denúncia per calúmnies per part del seu confessor en què en tot moment plana la sospita del delicte de sol·licitació en acte de confessióParaules clau: Inquisició, conducta moral, dona soltera, segle XIX, sol·licitacióIn 1804, the Court of the Inquisition was living its last moments. Far from the great initial persecutions against Jews and Moors, the Holy Office seemed to languish, but certainly, although with less force than in past times, still was a formidable instrument of repression. In this context, Àgueda Guimerà, a single mother, and therefore criticized and mistreated, had to face a denunciation for slander by her confessor in which the suspicion of the crime of solicitation in the act of confession was floating in the air.Keywords: Inquisition, moral conduct, single woman, nineteenth century, solicitatio

El procés contra el mulat Amador de Molina per sodomia, del 1588

Resum: La sodomia ha estat perseguida al llarg de la història europea pels tribunals civils i eclesiàstics. A més, a partir de l?any 1524 la Inquisició obtingué jurisdicció plena per jutjar la sodomia als territoris d?Aragó, Catalunya i València. Amador de Molina ja havia sigut jutjat i condemnat a Múrcia, des d?on va arribar, desterrat, a la localitat d?Ontinyent. Denunciat per l?estupre d?un menor, el Tribunal de la Inquisició de València es va mostrar implacable. Junt amb la transcripció del procés, aportem en aquest article una relació general d?alguns dels treballs més significatius en l?estudi de la Inquisició i la repressió sexual, i un esbós dels marcs doctrinals i legals del pecat-delicte de sodomia. Paraules clau: sodomia, homosexualitat, pecat nefand, crim, Inquisició, repressió sexual.Throughout European history, sodomy has been pursued by civil and ecclesiastical courts. In addition, from 1524 on, the Inquisition obtained jurisdiction to judge sodomy in the territories of Aragon, Catalonia and Valencia. Amador de Molina had been judged and sentenced in Murcia, from where he arrived, exiled, in the village of Ontinyent. Denounced by the rape of a minor, the Court of the Inquisition of Valencia was relentless. Along with the transcription of the process, in this article we provide a general relation of some of the most significant works in the study of the Inquisition and sexual repression, and an outline of the doctrinal and legal frameworks of the sin-crime of sodomy.Keywords: sodomy, homosexuality, nefarious sin, crime, Inquisition, sexual repression

Violències, marginalitats i dones en la Corona d?Aragó : una aproximació documental i literària

Presentació Monogràfic

Grilli, Giuseppe, «Perpetuum mobile. La permanencia del mito en las modernidades», Roma, Tab, 2019

Ressenya del llibre de Giuseppe, Grilli, "Perpetuum mobile". La permanencia del mito en las modernidades, Roma, Tab, 2019