Gent gran i memòria: dones i immigració a les Illes Balears durant el franquisme

Un 33,4% de la població gran de les Illes Balears (major de seixanta-cinc anys) ha nascut a altres territoris de l’Estat. Això vol dir que han viscut al menys un procés migratori, un fenomen sovint poc estudiat a partir de les històries de vida dels seus protagonistes, com es fa aquí. En aquest capítol es dóna veu a quinze dones grans que immigraren a les Illes durant les dècades dels cinquanta i seixanta del segle passat: es recullen les condicions de vida abans de la partida, així com el procés d’instal·lació migratòria. Tot plegat és una recerca que compta amb la participació activa dels estudiants de 1r d’Educació Social de la Universitat de les Illes Balears (curs acadèmic 2013-2014), encarregats de fer les entrevistes a les seves padrines. La recerca té dues finalitats: d’una banda, analitzar el testimoni d’aquestes dones; i, de l’altra, fer visibles les persones grans com a subjectes actius en el marc d’activitats dels estudis universitaris, tot fomentant el diàleg i les relacions intergeneracionals entre l’alumnat i els seus padrins.Un 33,4% de la población mayor de las Islas Baleares (mayor de sesenta y cinco años) ha nacido en otros territorios del Estado. Eso implica que han vivido al menos un proceso migratorio, fenómeno poco estudiado a partir de las historias de vida de sus protagonistas, como se hace aquí. En este capítulo se da la palabra a quince mujeres mayores que inmigraron a las Islas durante las décadas de los cincuenta y sesenta del siglo pasado: se recogen las condiciones de vida antes de la partida, así como el proceso de instalación migratoria. Todo ello es una investigación que cuenta con la participación activa de los estudiantes de 1º de Educación Social de la Universitat de les Illes Balears (curso académico 2013-2014), encargados de hacer las entrevistas a sus abuelas. La investigación tiene dos finalidades: por un lado, analizar el testimonio de estas mujeres; y, por otro, visibilizar a las personas mayores como a sujetos activos en el marco de actividades de los estudios universitarios, fomentando el diálogo y las relaciones intergeneracionales entre el alumnado y sus abuelos

Moviment feminista i educació per la igualtat de gènere. Estudi de cas de les organitzacions liderades per joves a l’àmbit local de Palma

[cat] El feminisme ha format part de la nostra societat de manera creixent des de les primeres revoltes de les sufragistes, convertint-se avui dia en una multitud de moviments socials i organitzacions enfocades a seguir avançant en la lluita per l’equitat1 entre les persones. Des de la ruptura més emblemàtica recentment amb el sistema, provocada pels moviments socials postmoderns encarats pel 15-M, tota revolta popular s’ha fet ressonar. És amb la creixent popularitat d’aquests moviments on entra l’anàlisi del paper d’aquestes organitzacions en la transmissió de l’educació per la igualtat de gènere2 a la població diana a qui s’adrecen; en aquest cas la joventut, mateix nucli de població que lidera aquests tipus d’organitzacions; considerades aquestes com a eines indispensables per a la transmissió de l’educació per la igualtat de gènere en àmbits d’educació no formal.[eng] Feminism has increasingly been part of our society since the first revolts by the suffragettes, transforming itself into a multitude of social movements and organizations focused on continuing the fight for equity between people. Since the recent and most emblematic rupture of the system, caused by the postmodern social movements speared by 15-M, all popular revolts have echoed. It's in the growing popularity of these movements that we must analyze the influence of these organizations in the transmission of an education on gender equality to the population they are targeting; in this case the youth, which is also the population that is leading these organizations, is considered an indispensable tool in the transmission of gender equality education in non formal educational ambits

Signos de lenguaje bimodal

Resumen tomado parciamente del autor. Para acceder al material completo será necesario ponerse en contacto con el centro realizador. Incluye láminas de signosMaterial de apoyo para trabajar sistemas alternativos y complementarios al desarrollo del lenguaje oral. Los objetivos son dar a conocer los siguientes sistemas de comunicación: lengua de signos, palabra complementada, lectura labial y lenguaje bimodal, para que el docente pueda dar respuesta a las necesidades de los alumnos con carencias auditivas y del habla. El equipo de profesorado, formado por doce participantes, hizo un dossier sobre los signos y gestos de lenguaje bimodal por campos semánticos. Así se estableció una línea de trabajo a nivel de centro con carácter de continuidad y con unos materiales de referencia contrastados con la práctica educativa. Los materiales empleados fueron las láminas de signos.Material de suport per a treballar sistemes alternatius i complementaris al desenvolupament del llenguatge oral. Els objectius són donar a conèixer els sistemes alternatius i complementaris: llengua de signes, paraula complementada, lectura labial i llenguatge bimodal, a fi que el professorat pugui donar resposta a les necessitats d'alumnes amb aquestes carències. L'equip de professorat, format per dotze participants, va fer un dossier sobre els signes i gestos de llenguatge bimodal per camps semàntics. Així s'estableix una línia de treball a nivell de centre amb caràcter de continuïtat i amb uns materials de referència contrastats amb la pràctica educativa. Els materials emprats foren les làmines de signes.BalearesUniversitat de les Illes Balears. Redined Balears; Edifici Guillem Cifre de Colonya. Ctra. de Valldemossa, Km 7,5; 07122 Palma; Tel. +34971172792; Fax +34971173190; [email protected]