El gir asimètric de la nova governança econòmica europea: algunes reflexions sobre el Tractat d’estabilitat, coordinació i governança a la Unió Econòmica i Monetària

L’objectiu d’aquest treball és tractar alguns exemples d’asimetries creades pel marc legal de la nova governança econòmica europea, intentant subratllar algunes ambigüitats que sorgeixen d’aquest escenari. Pel que fa a l’estructura, aquest estudi es divideix en tres parts: en primer lloc, s’explora la dimensió asimètrica de la legislació de la Unió Europea. En segon lloc, s’analitzen algunes provisions rellevants del Tractat d'estabilitat, coordinació i governança. Finalment, s’ofereixen algunes conclusions generals sobre l’estat actual d’integració.The aim of this paper is to deal with some examples of asymmetries created by the legislative frame of the new European economic governance, trying to underline some ambiguities emerging from this scenario. As for structure, this paper is divided into three parts: firstly, the asymmetric dimension in European Union law is explored. Secondly, some relevant provisions present in the Treaty on Stability, Coordination and Governance are analysed. Finally, some general conclusions on the current state of integration are offered.El objetivo de este trabajo es tratar algunos ejemplos de asimetrías creadas por el marco legislativo de la nueva gobernanza económica europea, intentando subrayar algunas ambigüedades que surgen de este escenario. Con respecto a la estructura, este estudio se divide en tres partes: en primer lugar, se explora la dimensión asimétrica de la legislación de la Unión Europea. En segundo lugar, se analizan algunas provisiones relevantes del Tratado de estabilidad, coordinación y gobernanza. Finalmente, se ofrecen algunas conclusiones generales sobre el estado actual de integración

How “European” is the Italian Regional State now? A study on the Europeanization of the Italian Regional System

Fins a quin punt els tribunals italians adapten els instruments legals nacionals(principis, regles, tècniques, concepts legals) pel que fa a l’estructura estatalals requisits de les normes de la UE? Aquest article vol respondre a aquestapregunta bo i proporcionant una visió de conjunt dels casos més emblemàticsde “readaptacions” efectuades pels tribunals italians per tal d’assegurar elrespecte als principis estructurals de la legislació europea. La meva contribuciós’estructura de la manera següent: primer explicaré les raons per les qualsuna investigació com aquesta és “difícil”, i en segon lloc analitzaré algunsinstruments legals (principi de competència, poder substitut, cedevolezza).A les conclusions hi inclouré alguns altres comentaris finals. En general, laidea principal que defenso és que la legislació de la UE ha tingut un certimpacte en la relació entre l’Estat i les regions a Itàlia, sobretot, quant a lesraons del principi de competència, el qual ha estat concebut com afí a la ideade la “preferència legislativa” més que no pas a la de l’existència d’una “reservalegislativa”.To what extent do Italian courts adapt the national legal instruments (principles, rules, techniques, legal concepts) regarding state structure to the requirements of EU law? This paper aims to give an answer to this question by providing an overview of the most emblematic cases of “re-adaptations” operated by the Italian courts in order to ensure the respect of the structural principles of EU law. This contribution is structured as follows: first, I will explain the reasons why research like this is “difficult”, while secondly I will move to the analysis of the of some legal instruments (principle of competence, substitutive power, “cedevolezza”). Some final remarks will be presented at the end of the paper. Generally speaking, my main idea is that EU law has had a certain impact on the relationship between State and Regions in Italy, especially looking at the seasons of the principle of competence, that has been conceived more and more as referring to the idea of “legislative preference” rather than as to the existence of a “legislative reserved domain”.¿En qué medida adaptan los tribunales italianos los instrumentos legales nacionales (principios, reglas, técnicas, conceptos legales) en cuanto a la estructura estatal a los requisitos de las normas de la UE? Este artículo aspira a dar una respuesta a esta pregunta proporcionando una visión de conjunto de los casos más emblemáticos de “readaptaciones” efectuadas por los tribunales italianos para asegurar el respeto a los principios estructurales de la legislación europea. Mi contribución se estructura de la manera siguiente: primero explicaré las razones por las cuales una investigación como esta es “difícil”, y en segundo lugar analizaré algunos instrumentos legales (principio de competencia, poder sustituto, cedevolezza). En la conclusión realizaré otros comentarios finales. En general, la idea principal que defiendo es que la legislación de la UE ha tenido un cierto impacto en la relación entre el Estado y las regiones en Italia, especialmente con respecto a las razon es del principio de competencia, que se ha concebido afín a la idea de la “preferencia legislativa” más que a la de la existencia de una “reserva legislativa”

Wightman and the perils of Britain's Withdrawal

On 10 December 2018, the Court of Justice (CJEU) delivered the Wightman judgment and recognized the unilateral revocability of the notification ex Art. 50 Treaty on European Union (TEU). This article offers a critical analysis of the decision by insisting above all on the national background of the ruling and the political risks stemming from the decision. The article is structured as follows. Firstly, it analyses the legal questions of the Scottish case, which constituted the ground for the admissibility of the preliminary ruling and showed the perils for the exercise of national sovereign rights embedded in the lack of clarity on revocation options. It thus reconstructs the critical aspects of the preliminary ruling of the CJEU. Subsequently, the article examines the implications of the ruling for the EU legal order. On the one hand, the analysis considers the conception of the EU membership by comparing the approach of the CJEU and that of Advocate General Campos S\ue1nchez Bordona in Wightman

A Knot Not to Be Cut? The Legacy of Brexit over the CJEU

What was the role of the Court of Justice of the European Union (CJEU) in the Brexit saga? And what will the impact of Brexit be over the future structure and activity of the CJEU? This article deals with this twofold question and explores three different issues. Firstly, we will offer a reflection on the questions and the risks raised by the Wightman case, where the CJEU ruled on the unilateral revocation of the UK notification of its intention to withdraw from the European Union under Art. 50 Treaty of the EU. Secondly, we will analyse the impact of Brexit on the composition of the CJEU and, particularly, the risks for the independence of the Court raised by the advanced termination of the mandate of the British Advocate General. Thirdly, we will provide some insights on the scope of the jurisdiction of the CJEU in the post-Brexit Union, emphasising how the Withdrawal Agreement maintained its jurisdiction during and even beyond the transition period. This article reflects the events that took place up to 6 October 2020

El gir asimètric de la nova governança econòmica europea: algunes reflexions sobre el Tractat d’estabilitat, coordinació i governança a la Unió Econòmica i Monetària

L’objectiu d’aquest treball és tractar alguns exemples d’asimetries creades pel marc legal de la nova governança econòmica europea, intentant subratllar algunes ambigüitats que sorgeixen d’aquest escenari. Pel que fa a l’estructura, aquest estudi es divideix en tres parts: en primer lloc, s’explora la dimensió asimètrica de la legislació de la Unió Europea. En segon lloc, s’analitzen algunes provisions rellevants del Tractat d'estabilitat, coordinació i governança. Finalment, s’ofereixen algunes conclusions generals sobre l’estat actual d’integració