Identificación en levadura de genes determinantes de la tolerancia a ácidos preservantes de alimentos

[EN] Intracellular pH (pHi)is a fundamental parameter in living cells because it regulates many processes, including cell growth and death. Proton and potassium transporters and their regulators, cellular buffers, metabolic reactions consuming and producing protons and cellular systems affected by changes in pHi constitute the pHi homeostasis system. To create intracellular acid stress in the laboratory we used weak organic acids such as acetic, that at pH 4-5 are to a large extent in undissociated state, and when introduced into the cell dissociate a proton causing a decrease in pHi. This intracellular acidification inhibits growth at low levels and induces cell death at high levels. These acids are used as food preservatives, because the presence of microorganisms such as bacteria or fungi alters their qualities, spoil them and may be harmful to consumers. Ramón Serrano’s laboratory is looking for new components involved in pHi homeostasis using the yeast model system and selecting mutants with increased tolerance to intracellular acid stress created by organic acids. This has identified the transport of leucine as a very sensitive system to acid pHi and protein kinase Gcn2 as activator of that transporter. The yeast system has a number of technical features that make it suitable for this type of biological tests. Yeast plasmids allow gain of function of genes from gene libraries to select yeast colonies with the phenotype of interest. In our case a higher tolerance to acetic acid is used. After selection of colonies and plasmid extraction and sequencing we can know which genes are present in the plasmid. These genes are responsible for the increased tolerance to acid stress. Employing this methodology I have isolated a plasmid from a yeast genomic library conferring an increased tolerance to acetic acid.[ES] El pH intracelular (pHi) es un parámetro fundamental en las células, ya que regula muchos de los procesos que tienen lugar en ellas, incluyendo el crecimiento y la muerte celular. El pH intracelular, así como los sistemas celulares afectados por los cambios de este parámetro, están regulados por el sistema de homeostasis del pH. Tienen un papel importante los transportadores de protones, como la H+-ATPasa de membrana plasmática y sus reguladores. Para crear un estrés ácido en las células se emplean en el laboratorio ácidos orgánicos débiles como el acético, que en medios de pH 4-5 están en estado no disociado, y al difundir dentro de la célula se disocian provocando un descenso del pHi, inhibiendo su crecimiento y provocando muerte celular a altras concentraciones y pHi muy bajos. Por esta razón, se emplean como conservantes de alimentos, ya que la presencia de microorganismos como bacterias, hongos o levaduras alteran sus cualidades y pueden resultar dañinos para los consumidores. El laboratorio de Ramón Serrano está buscando nuevos componentes implicados en la homeostasis del pHi utilizando el sistema modelo de levadura y seleccionando mutantes con mayor tolerancia a estrés ácido intracelular. Ello ha permitido identificar el trandporte de leucina y la proteína kinasa Gcn2. El sistema de levadura presenta una serie de características técnicas que lo hacen indicado para este tipo de estudios biológicos. Se emplea el sistema de plásmidos que permiten conseguir una ganancia de función de genes para seleccionar las colonias de levadura según el fenotipo de interés, en nuestro caso una mayor tolerancia aácido acético. Tras la selección de los mutantes y la extracción del plásmido, mediante técnicas de secuenciación, se puede saber cuáles son los genes presentes en el plásmido, que serán los responsables de esta mayor tolerancia a estrés ácido. Empleando esta metodología se ha aislado un plásmido centromérico de la biblioteca genómica de levadura que confiere un aumento en la tolerancia ácido acético.Martín Hernández, MDLD. (2014). Identificación en levadura de genes determinantes de la tolerancia a ácidos preservantes de alimentos. http://hdl.handle.net/10251/40410.Archivo delegad

Millora genètica de la tomaca "valenciana d'El Perelló" per a resistència al virus del mosaic de la tomaca (Tomato mosaic virus, ToMV)

[CA] La tomaca tradicional valenciana és apreciada per les seues propietats organolèptiques que li atorguen un elevat interès comercial. En concret la tomaca ‘Valenciana d’El Perelló’ és cada vegada més apreciada en les superfícies comercials. Aquesta tomaca presenta diferents trets morfològics, agronòmics i de qualitat que la fan atractiva per al llaurador i per al consumidor. No obstant, de vegades presenta problemes d’uniformitat de producció, així com d’altres característiques importants. D’altra banda, aquesta varietat presenta una elevada susceptibilitat a malalties com la causada pel virus del mosaic de la tomaca (ToMV). Així, una forma molt interessant de potenciar aquest cultiu tan valencià, és obtenir varietats més uniformes així com resistents al ToMV. En aquest treball és du a terme tant un programa de selecció així como un programa de millora genètica de la resistència al ToMV de la tomaca ‘Valenciana d’El Perelló’. Es pretén per una banda augmentar la uniformitat de producció i la presencia de trets característics d’aquesta varietat, a la vegada que s’introgressa el gen Tm22 de resistència al ToMV.[EN] Tomato traditional Valencian is appreciated for its organoleptic properties that confer a high commercial interest. In particular the tomato ‘Valenciana d’El Perello’ is increasingly appreciated in the stores. This tomato has different morphological, agronomic and quality traits that make it attractive to the farmer and the consumer. However, sometimes presents problems of uniformity of production, as well as other important features. Moreover, this variety has a high susceptibility to diseases such as caused by the Tomato mosaic virus (ToMV). Thus, a very interesting way of promoting this Valencian crop, is to achieve more uniform and varieties resistant ToMV. In this work is carried out both a program selection as well as a program of genetic improvement of resistance to ToMV of the tomato ‘Valenciana d’El Perello’. It is intended on the one hand to increase production and uniformity of the characteristics of this variety, while incorporating Tm22 resistance gene ToMV.Aquest treball ha sigut financiat per la Cooperativa Valenciana Unió Protectora d’El Perelló i per el programa d’investigació e innovació Horizonte 2020 de la Unió Europea a través del contrat No. 634561 (TRADITOM)Figás Moreno, MDR.; Martín Hernández, MDLD.; Casanova Calancha, C.; Soler Calabuig, E.; Prohens Tomás, J.; Soler Aleixandre, S. (2020). Millora genètica de la tomaca "valenciana d'El Perelló" per a resistència al virus del mosaic de la tomaca (Tomato mosaic virus, ToMV). En I Congrés de la Tomaca Valenciana: La Tomaca Valenciana d'El Perelló. Editorial Universitat Politècnica de València. 115-127. https://doi.org/10.4995/TOMAVAL2017.2017.6525OCS11512

Estudi de la distribució de quallat en distintes seleccions masals de la "tomaca valenciana d'El Perelló"

[CA] En els últims anys, ha cobrat importància l'interès pel cultiu de les varietats tradicionals d’hortalisses. No obstant això, aquestes presenten una falta de estudis de caracterització i tipificació. Aquests són imprescindibles per detectar factors que dificulten la seua explotació, així com per emprendre programes de millora de les mateixes per augmentar la seva competitivitat i rendibilitat. En aquest treball s'han caracteritzat 3 poblacions de tomaca ‘Valenciana d’El Perelló’. L'objectiu ha estat obtenir informació fenotípica de rellevància en aquest tipus de tomaca. Aquesta informació està sent molt útil per a la seua millora genètica. Així, hem pogut constatar que les poblacions emprades de tomaca ‘Valenciana d’El Perelló’ es caracteritzen per presentar fruits del tipus “masclet” amb una freqüència elevada i un nivell productiu molt acceptable. La menor productivitat de les seleccions assajades en comparació amb el control comercial pareix ser deguda a una concentració de la producció en els 2-3 primers pomells de la planta; i una caiguda dràstica del quallat en els pomells superiors. No obstant, en el programa de selecció i millora de la tomaca ‘Valenciana d’El Perelló’ que s’està realitzant es disposa de seleccions amb una freqüència de masclets molta elevada y una distribució de quallat molt més uniforme.[EN] In recent years, has taken important interest in the cultivation of traditional varieties of vegetables. However, these studies show a lack of characterization and classification. These are essential to identify factors that hinder their operation, as well as to undertake programs to improve them to increase their competitiveness and profitability. In this work we have characterized three populations of ‘Valenciana d’El Perello’ tomato. The aim has been phenotypic information relevant in this type of tomato. This information has been very useful for their breeding. Thus, we have found that the populations used for ‘Valenciana d’El Perello’ tomato are characterized by fruits such as "Masclet" with a high frequency and very productive level acceptable. The lower productivity of the teams tested compared to commercial control seems to be due to a concentration of production in the first 2-3 Pomells plant; and a drastic fall in mincemeat Pomells superiors. However, the program of selection and improvement of the tomato ‘Valenciana d’El Perello’ being made available to teams with a much higher frequency masclets and distribution of more uniform fruit set.Este treball ha sido financiat por la Cooperativa Valenciana Unió Protectora d’El Perelló y por el programa de investigación e innovación Horizonte 2020 de la Unión Europea a través del contrato No. 634561 (TRADITOM)Figás Moreno, MDR.; Martín Hernández, MDLD.; Casanova Calancha, C.; Soler Calabuig, E.; Prohens Tomás, J.; Soler Aleixandre, S. (2020). Estudi de la distribució de quallat en distintes seleccions masals de la "tomaca valenciana d'El Perelló". En I Congrés de la Tomaca Valenciana: La Tomaca Valenciana d'El Perelló. Editorial Universitat Politècnica de València. 73-83. https://doi.org/10.4995/TOMAVAL2017.2017.6523OCS738