L'herència romàntica en l’obra de Marià Manent

Jordi Marrugat analitza l'origen i l'evolució de la influència romàntica (bàsicament l'anglesa) en Marià Manent. Si, en un primer moment, el poeta reeixí a fer-la encaixar amb els postulats del noucentisme que l'havia vist néixer, més endavant va seguir amb una lectura pròpia dels romàntics (sobretot Keats, Shelley o Wordsworth) que, passada pels filtres del simbolisme i del postsimbolisme, acabaria enllaçant coherentment amb el mestratge neoromàntic de W.B. Yeats o Walter de la Mare, així com del francès Georges Duhamel. L'autor exemplifica a bastament els temes i motius literaris que, pouats del romanticisme, són recuperats i renovats en el segle XX (com ara el mite de la infantesa, el somni o l'ús de la poesia popular) i demostra com Manent n'assumeix la tradició i l'actualitza junt amb la catalana, amb les influències més notables de Carner o de Rosselló-Pòrcel. Per a fer-ho, Marrugat ressegueix aquestes petges oferint, a més, comentaris detallats de diversos poemes que presenta acarats

Armand Obiols i la configuració del Grup de Sabadell (1918-1928)

Jordi Marrugat estudia els precedents, el naixement i la consolidació de les pretensions del Grup de Sabadell. Després de tractar els inicis de Francesc Trabal i de Joan Oliver, l'autor se centra en la trajectòria d'Armand Obiols (amb l'esment, de passada, de la de Jordi Pons (Pere Valls)), i caracteritza la seva poesia iniciàtica al 'Diari de Sabadell', de clara influència carneriana i folgueriana. Quant el mestratge de Carles Riba, Marrugat evidencia l'orientació paròdica i humorística amb què Obiols s'hi adreçà. L'etapa posterior, marcada per la seva revelació com a crític, és la de les col·laboracions a la revista sabadellenca 'Garba', on Obiols demostra, progressivament, una concepció crítica de la poesia del moment que el porta, fins i tot, a certes incursions paròdiques de l'avantguardisme salvatià. Més endavant, Obiols traduïrà literatura estrangera al català per a la revista 'Paraules'. El pas següent ve determinat per l'aparició de l''Almanac de les arts' i la consolidació del Grup (1923-1924), així com la iniciativa de la col·lecció Biblioteca Sabadellenca (en els inicis de la qual el Grup de Sabadell hi col·laborà) que, després del distanciament, derivà en la creació de l'editorial 'La Mirada' (1925), destacable tant per la'edició d'obra catalana com de traduccions al català. Marrugat aprofundeix en la idiosincràsia literària del Grup de Sabadell, sorgida a partir d'una selecció de la tradició caracteritzada per l'acuïtat crítica i l'atac a altres estètiques de què discrepaven els seus membres, cosa que Armand Obiols exemplifica com ningú altre

La participació de Sabadell en la construcció d’un teatre nacional català

El present article ressegueix algunes de les participacions més destacades dels sabadellencs en la construcciód’un teatre català modern: les peces vuitcentistes de Manuel Ribot i Serra; algunes de les activitats teatrals enel marc del Noucentisme; l’activisme teatral del Grup de Sabadell, principalment de Francesc Trabal, ArmandObiols i Joan Oliver; la presència de Maty Mont al Paral·lel, i la presència de diversos actors en els circuits nacionalscreats durant la democràcia, principalment en el Teatre Lliure i el Teatre Nacional de Catalunya