Water, structure of the metropolis

Water is essential for any ecosystem. Rainwater runoff occurs in both natural and man-made environments. The water, therefore, also drains over the city. But how does this drainage occur? The water disappears under the streets through the sewer network. It becomes imperceptible. This article is the result of a research that aims to better understand the logic of water flow in highly urbanized territories. The research consists of the preparation and analysis of a cartography about the traces of water flow in the Barcelona metropolitan territory. The work methodology used consists in the preparation of a cartographic database using Geographical Information Systems and starting from the restitution of historical cartographies. The cartographies and the resulting story become a basis for responding to the new challenges of urban design in the metropolis resulting from the various crises we are experiencing.L’aigua és imprescindible per a qualsevol ecosistema. L’escolament de l’aigua de pluja es produeix tant en entorns naturals com en entorns antropitzats. L’aigua, per tant, també drena a la ciutat. Però com es produeix aquest drenatge? L’aigua desapareix sota els carrers a través de la xarxa de clavegueram. Es fa impercetible. Aquest article és fruit d’una recerca que té per objectiu comprendre millor les lògiques d’escolament de l’aigua en territoris fortament urbanitzats. L’estudi que es presenta consisteix en l’elaboració i anàlisi d’una cartografia de les traces d’escolament de l’aigua al territori metropolità de Barcelona. La metodologia de treball emprada ha consistit en l’elaboració d’una base de dades cartogràfica mitjançant Sistemes d’Informació Geogràfica i partint de la restitució de cartografies històriques. Les cartografies i el relat resultant esdevenen una base per donar resposta als nous reptes del disseny urbanístic de la metròpolis derivats de les diferents crisis que estem vivint.Peer Reviewe

L'aigua, estructura de la metròpolis: restitució cartogràfica i estudi de les traces d'escolament de l'aigua a la metròpolis de Barcelona

L’aigua és imprescindible per a qualsevol ecosistema. L’escolament de l’aigua de pluja es produeix tant en entorns naturals com en entorns antropitzats. L’aigua, per tant, també drena a la ciutat. Però com es produeix aquest drenatge? L’aigua desapareix sota els carrers a través de la xarxa de clavegueram. Es fa impercetible. Aquest treball és fruit d’una recerca que té per objectiu comprendre millor les lògiques d’escolament de l’aigua en territoris fortament urbanitzats. El treball consisteix en l’elaboració i anàlisi d’una cartografia de les traces d’escolament de l’aigua al territori metropolità de Barcelona. La metodologia de treball emprada ha consistit en l’elaboració d’una base de dades cartogràfica mitjançant Sistemes d’Informació Geogràfica i partint de la restitució de cartografies històriques. Les cartografies i el relat resultant esdevenen una base per donar resposta als nous reptes del disseny urbanístic de la metròpolis derivats de les diferents crisis que estem vivint.Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats SosteniblesObjectius de Desenvolupament Sostenible::6 - Aigua Neta i SanejamentObjectius de Desenvolupament Sostenible::15 - Vida d'Ecosistemes Terrestre

Modelling the future metropolitan territory: to calculate urban development potential in Barcelona metropolitan are

El Plan General Metropolitano (PGM) ha sido una referencia de modelo urbano operacional y es la base del planeamiento vigente. El AMB está actualmente redactando el Plan Director Urbanístico metropolitano (PDU). Este plan revisará los elementos estructurales del PGM que han quedado desfasados debido a su antigüedad. El objetivo principal de esta comunicación es mostrar como el PDU afronta la evolución de los modelos urbanos operacionales. Dicha evolución viene determinada por dos factores. Primero, la asunción de los retos de desarrollo urbano orientado a la transformación de la ciudad construida, sin ocupar nuevos suelos. Segundo, la irrupción de las nuevas tecnologías de simulación, que requiere de bases de datos específicas para el urbanismo y la planificación, en las que se modelicen las formas urbanas. Estos dos factores están íntimamente relacionados: la disponibilidad de datos con un alto nivel de desagregación permite adaptar los modelos operacionales a contextos urbanos específicos. También facilita monitorizar los parámetros del modelo. Como consecuencia, el nuevo modelo operacional se convierte en una herramienta dinámica de gran utilidad para la modulación de diferentes escenarios de desarrollo urbanístico y para una evaluación continuada de las estrategias urbanas. La metodología de cálculo del potencial de crecimiento desarrollada por el equipo de redacción del PDU pretende ejemplificar la evolución de los modelos urbanos operacionales. La novedad reside en el detalle de la modelización de las formas urbanas, tanto en la ciudad existente como en la ciudad planeada, y las posibilidades de simulación que ofrece.The Barcelona Metropolitan Urban Plan (PGM) from 1976 was based on operational urban models. The PGM still is the main metropolitan regulation framework. However, the Metropolitan Area of Barcelona (AMB) is currently drafting the new Metropolitan Master Plan (PDU) which will update key structural elements of PGM that are outdated. The aim of this work is to detail how the PDU is evolving the operational urban models from PGM. This is analysed in two specific directions. On the one hand, the change of the urban objectives: in the 1970s PGM aimed at accommodating and regulating urban growth whereas nowadays we are dealing with the transformation and regeneration of existing fabrics. On the other hand, the obvious evolution of scientific knowledge and technological state of the art. These two factors are closely related. The availability of detailed and disaggregated databases allows to apply the operational models to specific urban areas. Also, it allows a better tracking and monitoring of certain key urban parameters. This dynamic characteristic becomes especially useful to model different urban development scenarios, and to evaluate urban strategies. Finally, in this paper we present a methodology to calculate the urban potential development as an application of the operational urban models’ evolution. The methodology is characterized by detailed urban form modelling techniques from both the existing and planned city. This new approach opens the door to the evaluation of many urban scenarios

Modelitzant el territori metropolità del futur. Càlcul de potencials urbanístics a la metròpoli de Barcelona

El Plan General Metropolitano (PGM) ha sido una referencia de modelo urbano operacional y es la base del planeamiento vigente. El Área Metropolitana de Barcelona (AMB) está actualmente redactando el Plan Director Urbanístico metropolitano (PDU). Este plan revisará los elementos estructurales del PGM que han quedado desfasados debido a su antigüedad. El objetivo principal de esta comunicación es mostrar como el PDU afronta la evolución de los modelos urbanos operacionales. Dicha evolución viene determinada por dos factores. Primero, la asunción de los retos de desarrollo urbano orientado a la transformación de la ciudad construida, sin ocupar nuevos suelos. Segundo, la irrupción de las nuevas tecnologías de simulación, que requiere de bases de datos específicas para el urbanismo y la planificación, en las que se modelicen las formas urbanas. Estos dos factores están íntimamente relacionados: la disponibilidad de datos con un alto nivel de desagregación permite adaptar los modelos operacionales a contextos urbanos específicos. También facilita monitorizar los parámetros del modelo. Como consecuencia, el nuevo modelo operacional se convierte en una herramienta dinámica de gran utilidad para la modulación de diferentes escenarios de desarrollo urbanístico y para una evaluación continuada de las estrategias urbanas. La metodología de cálculo del potencial de crecimiento urbano desarrollada por el equipo de redacción del PDU pretende ejemplificar la evolución de los modelos urbanos operacionales. La novedad reside en el detalle de la modelización de las formas urbanas, tanto en la ciudad existente como en la ciudad planeada, y las posibilidades de simulación que ofrece.El Pla General Metropolità (PGM) ha estat una referència de model urbà operacional i és la base del planejament vigent. L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) està actualment redactant el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDU). Aquest pla revisarà els elements estructurals del PGM que han quedat desfasats a causa de la seva antiguitat. L'objectiu principal d'aquesta comunicació és mostrar com el PDU afronta l'evolució dels models urbans operacionals. Aquesta evolució ve determinada per dos factors. Primer, l'assumpció dels reptes de desenvolupament urbà orientat a la transformació de la ciutat construïda, sense ocupar nous sòls. Segon, la irrupció de les noves tecnologies de simulació, que requereix de bases de dades específiques per a l'urbanisme i la planificació, en què es modelitzin les formes urbanes. Aquests dos factors estan íntimament relacionats: la disponibilitat de dades amb un alt nivell de desagregació permet adaptar els models operacionals a contextos urbans específics. També facilita monitoritzar els paràmetres de el model. Com a conseqüència, el nou model operacional es converteix en una eina dinàmica de gran utilitat per a la modulació de diferents escenaris de desenvolupament urbanístic i per a una avaluació continuada de les estratègies urbanes. La metodologia de càlcul del potencial de creixement urbà desenvolupada per l'equip de redacció de l'PDU pretén exemplificar l'evolució dels models urbans operacionals. La novetat resideix en el detall de la modelització de les formes urbanes, tant a la ciutat existent com a la ciutat planejada, i les possibilitats de simulació que ofereix.The Barcelona Metropolitan Urban Plan (PGM) from 1976 was based on operational urban models. The PGM still is the main metropolitan regulation framework. However, the Metropolitan Area of Barcelona (AMB) is currently drafting the new Metropolitan Master Plan (PDU), which will update key structural elements of PGM that are outdated. The aim of this work is to detail how the PDU is evolving the operational urban models from PGM. This is analysed in two specific directions. On the one hand, the change of the urban objectives: in the 1970s PGM aimed at accommodating and regulating urban growth whereas nowadays we are dealing with the transformation and regeneration of existing fabrics. On the other hand, the obvious evolution of scientific knowledge and technological state of the art. These two factors are closely related. The availability of detailed and disaggregated databases allows to apply the operational models to specific urban areas. Also, it allows better tracking and monitoring of certain key urban parameters. This dynamic characteristic becomes especially useful to model different urban development scenarios and to evaluate urban strategies. Finally, in this paper, we present a methodology to calculate the urban potential development as an application of the operational urban models’ evolution. The methodology is characterized by detailed urban form modelling techniques from both the existing and planned city. This new approach opens the door to the evaluation of many urban scenarios.Peer Reviewe

La lectura del territorio como herramienta de proyecto: propuestas de estructura urbana basadas en el soporte territorial.

Presentación de la sesión Premium 4. Ámbito temático: Metrópolis Barcelona, a cargo de Loles Herrero y Sebastià Jornet. Orden de las Ponencias: 1. Objetivos y estrategias para el proyecto territorial de los espacios abiertos metropolitanos: hacia una ecologia regional | Lorena Maristany (Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès). 2. Base territorial para la soberanía alimentaria en la Región Metropolitana de Barcelona | Manel Cunill Llenas (Agraria del Vallés, sccl). 3. Planificación para una gestión dinámica y adaptativa de la infraestructura verde metropolitana: el PEPNat como caso de estudio | Eugenia Vidal (Àrea Metropolitana de Barcelona); Laura Cid (Àrea Metropolitana de Barcelona); Antoni Farrero (Àrea Metropolitana de Barcelona); Patricia García Rodríguez (Àrea Metropolitana de Barcelona); Loles Herrero (Àrea Metropolitana de Barcelona); Kyriaki Ilousi (Àrea Metropolitana de Barcelona); Oriol Monclús (Àrea Metropolitana de Barcelona); Jordi Vila (Àrea Metropolitana de Barcelona). 4. El encaje entre las zonas urbanas y el entorno natural: los espacios fluviales del Área metropolitana de Barcelona | Patricia García Rodríguez (Àrea Metropolitana de Barcelona); José Alonso (Àrea Metropolitana de Barcelona); Laura Cid (Àrea Metropolitana de Barcelona); Antoni Farrero (Àrea Metropolitana de Barcelona); Martín Gullón (Àrea Metropolitana de Barcelona); Kyrian Ilousi (Àrea Metropolitana de Barcelona); Eugenia Vidal Casanovas (Àrea Metropolitana de Barcelona). 5. Modelizando el futuro territorio metropolitano: cálculo de potenciales urbanísticos en la metrópolis de Barcelona | Pere Manubens (Àrea Metropolitana de Barcelona); Laura Bertran (Àrea Metropolitana de Barcelona); Judith Recio (Àrea Metropolitana de Barcelona); Sandra Quesada (Àrea Metropolitana de Barcelona); Javier Alarcón (Àrea Metropolitana de Barcelona). 6. Las necesidades de la población metropolitana desde las tramas residenciales: las dotaciones socioambientales: vivienda, equipamientos y espacios verdes | Alexandra Quesada (Àrea Metropolitana de Barcelona); Mireia Peris (Àrea Metropolitana de Barcelona); Mercè González (Àrea Metropolitana de Barcelona); Elena Castellà (Àrea Metropolitana de Barcelona); Judith Recio (Àrea Metropolitana de Barcelona); Laia Molist (Àrea Metropolitana de Barcelona); Mariona Figueras (Àrea Metropolitana de Barcelona). 7. La participación en la planificación urbanística metropolitana. De la diagnosis compartida a la estrategia participada del Avance del PDU metropolitano | Mireia Peris (Àrea Metropolitana de Barcelona); Joan Caba (Àrea Metropolitana de Barcelona); Laura Ferreres (Àrea Metropolitana de Barcelona); Teresa Gómez Fabra (Àrea Metropolitana de Barcelona); Isabel Tomé (Àrea Metropolitana de Barcelona). 8. La lectura del territorio como herramienta de proyecto: propuestas de estructura urbana basadas en el soporte territorial | Anna Majoral (Àrea Metropolitana de Barcelona); Gavina Corbetta (Àrea Metropolitana de Barcelona); Jordi Peralta (Àrea Metropolitana de Barcelona)