Parròquia i societat rural al bisbat de Girona, segles XIII-XIV

La parròquia, poc valorada per la historiografia medieval, fou la institució fonamental per a l'ordenació de la societat rural del bisbat de Girona entre els segles X i XIV. Constituïa un territori ben delimitat, els habitants del qual rebien els sagraments eclesiàstics dels clergues que regien l'església i, a través de l'obreria i dels obrers, participaven en la gestió del temple i de la seva economia. La parròquia va incidir directament en l'ordenació del poblament rural a través tant dels nuclis eclesials o celleres com dels masos dispersos pel terme d'una parròquia. A més, la parròquia era una important font de rendes: a través de la documentació generada pel bisbe de Girona, el delme era una renda en mans, sobretot, de senyors feudals, cavallers i importants institucions eclesiàstiques; els clergues parroquials només rebien les primícies i altres drets de menor valor. Finalment, la parròquia contribuí enormement a la configuració de les comunitats rurals de bona part del bisbat de Girona.Parish and rural society in the diocese of Girona, 13th and 14th centuries. The parish, undervalued by the medieval historiography, was a fundamental institution for the arrangement of the rural society of the diocese of Girona between the 10th and the 14th centuries. It was a well delimited territory, whose inhabitants received the ecclesiastic sacraments from the clergymen who ruled the church and, through the churchwardenship and the churchwardens, they took part in the management of the parish and its economy. The parish influenced directly in the organisation of the rural settlement not only through the ecclesiastical villages, or celleres, but also through the farmhouses scattered within the boundaries of the parish. Besides, the parish was an important source of revenues: through the documentation generated by the bishop of Girona, the tithe appears as a revenue mainly in hands of feudal lords, gentlemen and important ecclesiastic institutions; the parochial clergymen only received the first fruits, or primícies, and other rights of minor value. Finally, the parish contributed significantly to the rural communities configuration in most of the diocese of Girona

Parròquia i societat rural al bisbat de Girona, segles XIII-XIV

La parròquia, poc valorada per la historiografia medieval, fou la institució fonamental per a l'ordenació de la societat rural del bisbat de Girona entre els segles X i XIV. Constituïa un territori ben delimitat, els habitants del qual rebien els sagraments eclesiàstics dels clergues que regien l'església i, a través de l'obreria i dels obrers, participaven en la gestió del temple i de la seva economia. La parròquia va incidir directament en l'ordenació del poblament rural a través tant dels nuclis eclesials o celleres com dels masos dispersos pel terme d'una parròquia. A més, la parròquia era una important font de rendes: a través de la documentació generada pel bisbe de Girona, el delme era una renda en mans, sobretot, de senyors feudals, cavallers i importants institucions eclesiàstiques; els clergues parroquials només rebien les primícies i altres drets de menor valor. Finalment, la parròquia contribuí enormement a la configuració de les comunitats rurals de bona part del bisbat de Girona.Parish and rural society in the diocese of Girona, 13th and 14th centuries. The parish, undervalued by the medieval historiography, was a fundamental institution for the arrangement of the rural society of the diocese of Girona between the 10th and the 14th centuries. It was a well delimited territory, whose inhabitants received the ecclesiastic sacraments from the clergymen who ruled the church and, through the churchwardenship and the churchwardens, they took part in the management of the parish and its economy. The parish influenced directly in the organisation of the rural settlement not only through the ecclesiastical villages, or celleres, but also through the farmhouses scattered within the boundaries of the parish. Besides, the parish was an important source of revenues: through the documentation generated by the bishop of Girona, the tithe appears as a revenue mainly in hands of feudal lords, gentlemen and important ecclesiastic institutions; the parochial clergymen only received the first fruits, or primícies, and other rights of minor value. Finally, the parish contributed significantly to the rural communities configuration in most of the diocese of Girona

De Via Augusta a "xarrabasco". El camí vell de Girona a Caldes de Malavella

Arran de l'estudi sobre el traçat del camí ral a la plana de la Selva, sembla calr que aquesta ruta no coincideix en aquest tram, amb k'antiga Via Augusta. Diverses evidències -arqueològiques, documentals i geogràfiques - coincideixen a assenyalar que el vell camé de Girona a caldes de Malavella resseguia el traçat de la via romana. Actualment, el traçat es manté encara en els termes municipals de Girona, Fornells de la Selva i Caldes de Malavella. A Riudellotsde la Selva, però, està molt fragmentat i només en resten petits trams enfonsats que la gent del poble coneix com a xarrabascos

Molins pagesos en temps feudals: els molins dels termes de Sant Sadurní i Cruïlles (Baix Empordà) als segles XIII i XIV

En la seva tesi, Pierre Bonnassie destacava la generalització de l’aprofitament de l’energia hidràulica de les rieres catalanes. Als segles x i xi molts pagesos emprengueren la tasca de construir ells mateixos, de manera associada, aquests petits molins que després compartien, de manera que cadascun dels copropietaris en podia disposar durant uns quants dies a la setmana. Aquesta forma de possessió pervivia a la majoria de parròquies que encerclaven el massís de les Gavarres als segles XIII i XIV, quan els capbreus senyorials enregistren no tan sols el nom dels molins i de les rieres on estan aixecats, sinó també els drets de cadascun dels pagesos i dels respectius senyors. Per a les parròquies de Cruïlles i de Sant Sadurní, n’hem comptat 34, dels quals 17 es trobaven en el curs del Daró, 8 a la riera de Pastells, 4 al Rissec, 2 a la riera de la Ganga i 3 més en torrents menors. La pervivència d’aquest model de molí pagès fins al segle XIV, a banda de factors geogràfics, es podria deure a les dificultats dels senyors feudals per imposar la seva força d’extracció de l’excedent pagès en una societat en la qual els pagesos estaven sòlidament instal·lats en els seus maso