The diet of the first Europeans from Atapuerca

Hominin dietary specialization is crucial to understanding the evolutionary changes of craniofacial biomechanics and the interaction of food processing methods' effects on teeth. However, the diet-related dental wear processes of the earliest European hominins remain unknown because most of the academic attention has focused on Neandertals. Non-occlusal dental microwear provides direct evidence of the effect of chewed food particles on tooth enamel surfaces and reflects dietary signals over time. Here, we report for the first time the direct effect of dietary abrasiveness as evidenced by the buccal microwear patterns on the teeth of the Sima del Elefante-TE9 and Gran Dolina-TD6 Atapuerca hominins (1.2-0.8 million years ago − Myr) as compared with other Lower and Middle Pleistocene populations. A unique buccal microwear pattern that is found in Homo antecessor (0.96-0.8 Myr), a well-known cannibal species, indicates dietary practices that are consistent with the consumption of hard and brittle foods. Our findings confirm that the oldest European inhabitants ingested more mechanically-demanding diets than later populations because they were confronted with harsh, fluctuating environmental conditions. Furthermore, the influence of grit-laden food suggests that a high-quality meat diet from butchering processes could have fueled evolutionary changes in brain size

Un projecte d’exposició–instal·lació efímera Escultura ceràmica, land art i interacció amb el paisatge

Una activitat en el context del Dia Internacional de l’Art, 15 d’abril, una celebració establerta l’any 2011 per la UNESCO en motiu de commemoració del naixement de Leonardo da Vinci el 1452; una festivitat que pretén acostar als ciutadans i ciutadanes les diferents vessants d’expressió artística i contemporània. Amb «Contenidors d’olors» ens sumem a la iniciativa amb una exposició-instal·lació d’escultura ceràmica, de land art i d’interacció amb el paisatge al Parc de les Olors de la Vall de Ros, a Riells del Fai. Autors i autores de diferents obres realitzades en fang refractari –cuit a temperatures d’entre 1260 i 1280ºC, sense més tractament que el sentit constructiu de la matèria– s’envoltaran dels elements propis del medi, endinsant-se en l’essència i la naturalitat de l’entorn. Cadascuna de les seves peces seran instal·lades i performades en indrets del parc, interaccionant amb les seves olors física i simbòlicament; en una oda a la integració, a la reflexió ecològica, a la cura de la nostres herències culturals i de l’ecosistema. Un muntatge que convida als visitants a la participació contemplativa, activa i olfactiva. El taller que ha fet possible respondre a l’encàrrec de construir nou escultures contenidores d’olors s’ha realitzat al Taller de modelat de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, on els autors han aportat els recursos tècnics específics que han permès construir amb èxit els dissenys concebuts per al l’espai natural de Riells. L’experiència del taller compartit entre artistes, perceptible en les peces, valuosa i enriquidora, demostra la capacitat que cada un d’ells ha tingut de respondre a una comanda –quan aquesta es mostra suggestiva i genuïna: conformar volums que continguin diferents plantes aromàtiques, crear-los per que puguin cremar i desprendre flaires per crear un recorregut on el públic dóna sentit a l’acció i el conjunt. Els/les estudiants i artistes expliquen la seva obra, realitzen l’acció amb la participació del públic i proposen un recorregut contemplatiu i reflexiu sobre l’ocupació d’un lloc d’art i natura