Inventari del tresor litúrgic de l'altar de Sant Pere de la Catedral de Vic de principi del segle XIII

L'autora presenta l'inventari inèdit del mobiliari litúrgic de l'altar de Sant Pere de la catedral de Vic, possiblement de principi del segle XIII. L'inventari ocupa el marginal del f. 152 del Liber dotationum antiquarum (ACV). S'analitzen testaments amb deixes d'interès, així com les figures del sagristà Pere de Tavertet (1157-1218) i de Guillem de Tavertet, nebot seu i bisbe de Vic (1195-1233), ambdós lligats per la cronologia de l'inventari. Es fa un estudi de les peces relacionades. Un dels ítems més significatius és un calze magnum que Pere de Tavertet havia deixat a l'esmentat altar.The author presents the unpublished inventory of liturgical objects of Saint Peters altar in Vic Cathedral, possibly dating to the early 13th century. The inventory can be found in folio 152 of Liber dotationum antiquarum (ACV). This article analyzes the wills and the figures of Pere de Tavertet (1157-1218), sacristan, and Guillem de Tavertet, his nephew and bishop of Vic from 1195 to 1233. The author provides a study of the pieces included in the inventory, the most important of which is the magnum chalice which Pere de Tavertet bequeathed to the altar

Crist a la glòria: l'obra de Llemotges i la majestat de la creu de Sant Joan de les Abadesses

En aquest article analitzem el Crist en la glòria, model que fou creat pel taller de Llemotges devers el final del segle XII. Hem contemplat dos apartats, el teològic i l'artístic. En el primer, s'emfatitza la connotació de sacerdos et rex amb Crist coronat i vestit amb una túnica amb mànigues i hem sustentat la nostra hipòtesi basant-nos en l'Antic i el Nou Testament; en el segon, hem analitzat el colobium (túnica sense mànigues), el Volto Santo de Lucca (Itàlia) i les majestats catalanes (talles de fusta) considerades uns possibles antecedents. Finalment, hem estudiat el que considerem el millor grup d'imatges de metall de Llemotges d'aquesta tipologia per extreure'n les característiques i aplicar-les a la Majestat de la Creu de Sant Joan de les Abadesses (Museu Episcopal de Vic, inv. 766).In this paper we analyse the figure of Christ in Glory, a model that was created by the Limoges workshop towards the end of the 12th century. We have considered two aspects: the theological and the artistic. Thus, in the first section of this paper, we emphasise the connotation of sacerdos et rex with the crowned Christ dressed in a sleeved tunic, basing our hypothesis on the Old and New Testaments. In the second section, we analyse the colobium (sleeveless tunic) and the wood carvings of dressed Majesties such as the Volto Santo of Lucca and the Catalan Majesties, which are considered a possible antecedent. Lastly, we study what we deem to be the best group of Limoges metal images of this typology in order to determine their characteristics and apply them to the Majesty of the Cross of Sant Joan de les Abadesses (Museu Episcopal de Vic, inv. 766)

La reserva eucarística en la litúrgia medieval. Un cibori inèdit del taller de Llemotges

En aquest estudi presentem un cibori inèdit que considerem una peça d'una gran importància del taller de Llemotges. L'article es divideix en dos apartats: un de primer dedicat a l'anàlisi de la litúrgia vinculada a les reserves eucarístiques i un altre a l'estudi particularitzat de l'esmentat cibori, part d'una coŀlecció privada, i de la seva relació amb l'opus Lemovicense. També es compara amb altres obres d'aquest taller.In this study we present a previously unpublished ciborium belonging to a private collection, which we consider a very important piece from the Limoges workshop. The paper is divided into two sections: the first one provides an analysis of the liturgy linked to Eucharistic vessels, and the second focuses on the ciborium and its link to the opus Lemovicense. In the latter part, the ciborium is also compared to other pieces from the Limoges workshop

Les cobertes del missal de Sant Ruf de la catedral de Tortosa, una obra d'orfebreria singular de finals del segle XII

En aquest article estudiem les cobertes del Missal de Sant Ruf de la catedral de Tortosa (ms. 11) per determinar la seva filiació i datació. Analitzem els trets més significatius de les dues representacions, la Maiestas Domini i la Crucifixió, i els comparem amb obres de metall (cobertes i altres) de Llemotges, de la regió del Mosa, del taller català i de Silos. Analitzades les concomitàncies i discrepàncies amb les produccions d'aquests tallers, les conclusions a les quals hem arribat són que es tracta d'un unicum, obra d'un artífex que coneix indirectament o directament els tallers esmentats i que en fa una creació absolutament personal. Ens posicionem per un mestre forà que treballa a Catalunya cap a finals del segle XII.In this paper we discuss the covers of the St Rufus Missal of Tortosa Cathedral (ms. 11) in order to determine their filiation and dating. To thisend, we analyse the most significant features of the two representations, the Maiestas Domini and the Crucifixion, comparing them with metal works (book covers and others) from Limoges, the Meuse region, the Silos workshop and the Catalan workshops. We analyse the coincidences and discrepancies in relation to the works of these workshops. The conclusion is reached that it is an unicum, the work of an artist who was directly or indirectly familiar with those workshops and produced a completely personal creation. Our hypothesis is that he was a foreign master who was working in Catalonia at the end of the 12th century

La creu com a símbol cristià. Una placa central de creu del taller de Llemotges

L'article consta de dos apartats, en el primer dels quals se situa la creu en el seu context historicolitúrgic i es fa ressò de la seva importància en l'art cristià, antic i medieval. Se cita un passatge del Deuteronomi en el qual es planteja la mort dels condemnats a la creu, una mort que fou considerada indigna pels jueus, que per aquesta raó no acceptaren ni han acceptat el valor simbòlic de la creu. Com a resposta, sant Pau aixecà la veu per justificar la mort de Crist. A més, es tenen en compte altres textos d'escriptors cristians que defensen aquest posicionament. Així mateix, es valora la creu per redimir els homes segons els quatre evangelistes. En el segon apartat s'analitza una placa central de creu del taller de Llemotges de finals del segle XII. Es descriu la creu i es fa esment de la primera publicació en forma de dibuix l'any 1858, així com de la seva cronologia, la pertinença al taller de Llemotges i la seva gran qualitatartística. Finalment, es compara amb altres plaques de creu per tal de situar-la en el seu context.This paper consists of two sections. The first describes the historicalliturgical context of the cross and highlights its importance in ancient and medieval Christian art. A passage from Deuteronomy dealing with death by crucifixion is cited. It was a death considered disgraceful by the Jews, who therefore did not accept and have never accepted the symbolic value of the cross. In response to this, Saint Paul raised his voice to justify Christ's death. Likewise, other texts by Christian writers who defend this position are mentioned, and the value of the cross as a means of redeeming humankind according to the four Evangelists is considered. The second section analyses a central plaque of a cross from the Limoges workshop dating from the late 12th century. The cross is described and information is provided on its first publication in the form of a drawing in 1858, its chronology, its provenance from the Limoges workshop, and its high artistic quality. Lastly, it is compared with other cross plaques in order to place it in context

L'ara portàtil de Sant Pere de Rodes. Hipòtesi de filiació longobarda

En aquest article hem analitzat l'ara portàtil del monestir de Sant Pere de Rodes per situar-la dins un context i un marc cronològic que li sigui convenient. Hem analitzat els motius figuratius i vegetals que integren la composició de l'anvers i del revers de l'ara, els hem dibuixat i ressaltat en dues làmines. Els hem contraposat i comparat amb altres produccions foranes com ara l'escultura, la il·lustració de manuscrits i l'orfebreria. Després de confrontat totes les imatges i estudiar les peculiaritats i les característiques, proposem filiar l'ara dins l'art longobard del nord de la península Itàlica en una cronologia que situem entre els segles viii-ix.The purpose of this article is to examine the portable altar of Sant Pere de Rodes Monastery with the aim of providing a relevant chronological context. We analyze human (angel) and plant motifs that comprise the front and back of the altar, and recreate drawings of these items in two separate plates. We then compare these to other pieces in different art genres like sculpture, manuscripts and precious metalworks. Having compared the altar's motifs to those of the other art pieces and having identified some unique characteristics, we contend that the altar should be considered a piece of Longobard art originating in the North of the Italian Peninsula at some point between the 8th and 9th centúries

L'ara portàtil de Sant Pere de Rodes. Hipòtesi de filiació longobarda

The purpose of this article is to examine the portable altar of Sant Pere de Rodes Monastery with the aim of providing a relevant chronological context. We analyze human (angel) and plant motifs that comprise the front and back of the altar, and recreate drawings of these items in two separate plates. We then compare these to other pieces in different art genres like sculpture, manuscripts and precious metalworks. Having compared the altar's motifs to those of the other art pieces and having identified some unique characteristics, we contend that the altar should be considered a piece of Longobard art originating in the North of the Italian Peninsula at some point between the 8th and 9th centúries.En aquest article hem analitzat l'ara portàtil del monestir de Sant Pere de Rodes per situar-la dins un context i un marc cronològic que li sigui convenient. Hem analitzat els motius figuratius i vegetals que integren la composició de l'anvers i del revers de l'ara, els hem dibuixat i ressaltat en dues làmines. Els hem contraposat i comparat amb altres produccions foranes com ara l'escultura, la il·lustració de manuscrits i l'orfebreria. Després de confrontat totes les imatges i estudiar les peculiaritats i les característiques, proposem filiar l'ara dins l'art longobard del nord de la península Itàlica en una cronologia que situem entre els segles viii-ix

The Lladó censer

L’objectiu de l’article és l’estudi de l’encenser de Lladó, del Museu Episcopal de Vic (MEV 3746). La mancança de documentació històrica sobre aquesta peça ens ha obligat a la recerca d’altres exemplars conservats equiparables. Es pot comparar amb encensers d’argent i de metall datats dels segles VI-VII que mostren característiques semblants. Les conclusions permeten apropar-nos a la cronologia i al seu possible taller de fabricació.This article presents a study of the Lladó censer at the Episcopal Museum of Vic (MEV 3746). The dearth of historical documentation about this censer has led to a search for comparable pieces, such as silver and metal censers from the 6th-7th centuries with similar characteristics. Our study has allowed both the date of the Lladó censer’s creation and its possible manufacturing workshop to be determined