De quan els esclaus no eren (només) negres africans: a l'entorn de l'esclavitud i del tràfic d'esclaus a la Mediterrània tardomedieval des de l'observatori barceloní

L’esclavitud, entesa no com a sistema productiu sinó com a presència i ús socioeconòmic de la força de treball d’esclaus i esclaves, és un fenomen estructural que també tingué una gran incidència a l’època medieval. Sobretot a la Mediterrània occidental cristiana, per bé que, igualment, a l’imperi mameluc. Però tot i que en general es considera una mena de precedent quasi irrellevant, cada vegada és més clar que l’esclavitud medieval és el precedent directe, el terreny d’experimentació i el punt de partida de la primera esclavitud atlàntica. Aquest article dona algunes de les claus per entendre el fenomen

Directiona typification of the sea storms on the catalan coast

Dins de l’àmbit marítim, l’onatge és un element clau en gran part de les aplicacions operacionals que s’hi duen a terme, com poden ésser l’enginyeria costera en el disseny, planificació, explotació i manteniment de les obres marítimes, la indústria ‘offshore’, les rutes de navegació i la seguretat en el mar. Si s’observa un registre d’onatge, s’intueix la necessitat de reduir les dades a una forma més compacta i comprensible que prescindeixi de l’estructura detallada de tota la sèrie temporal i que, a la vegada, retingui la seva informació. L’espectre és una de les formes més genèriques de descriure les propietats de l’onatge irregular, representant com l’energia es reparteix sobre un rang de freqüències i direccions: la distribució de l’energia en el domini de les freqüències ve donat per l’espectre de freqüència S(w), mentres que en el domini de la direcció es representa per la funció de dispersió direccional D(w,θ). L’espectre direccional de l’onatge és la forma més convenient, però no la més usada fins al moment, per descriure les propietats de l’onatge; mentres que les propietats “essencials” de l’espectre de l’onatge són habitualment utilitzades, com l’alçada d’ona significant o el període de pic, el conjunt complert d’informació requerida per un espectre direccional està poc documentada i utilitzada degut, principalment, a la complexitat en la presa de dades de les mesures direccionals i al sofisticat procés d’anàlisi de dades. La instrumentació de presa de dades així com la tècnica d’anàlisi usada poden tenir uns efectes significatius en l’espectre direccional resultant. L’adequat coneixement, però, de l’espectre direccional de l’onatge és cada vegada més necessari per a una llarga llista de conceptes; és, doncs, per aquest motiu que la present tesina centra gran part del seu contingut en l’anàlisi espectral direccional de l’onatge, basant-se en l’estudi dels temporals enregistrats en les boies direccionals de Cap Tortosa i del Delta del Llobregat, a través de les següents aplicacions: Estudi comparatiu dels diversos softwares que permeten analitzar l’onatge des d’un punt de vista direccional per tots els estats de mar que conformen un temporal (Diwasp i Wafo), selecció del més adequat (Wafo) i anàlisi detallat dels diversos paràmetres de configuració requerits i del mètode de càlcul a emprar. Selecció dels rangs direccionals atribuïbles a les principals direccions d’onatge al litoral català. Realització d’un programa auxiliar (ApWafo) que, en base a l’aplicació dels distints mòduls que conformen el conjunt d’eines de Wafo, permeti discretitzar l’onatge global en els onatges corresponents a les principals direccions amb la finalitat d’obtenir l’evolució (per tots els estats de mar d’una tormenta) de cadascun dels diversos paràmetres d’onatge d’interès. Anàlisi i valoració dels resultats obtinguts de cada paràmetre per a cada tipus d’onatge (global i direccionals): estudi més detallat dels temporals pels quals algun valor paramètric resulta qüestionable, rangs típics dels valors paramètrics, identificació de correlacions entre diversos paràmetres, etc. De l’estudi realitzat a partir de les dades disponible de Cap Tortosa, s’han identificat diverses tendències considerablement ben definides entre diversos paràmetres d’un mateix tipus d’onatge, sobretot pel de mestral, el qual degut al seu fetch tan reduït, sempre ha resultat ésser el més complex d’analitzar en els processos de predicció dels onatges direccionals. L’escàs nombre de temporals d’estudi que concerneixen al Delta del Llobregat ha fet que els resultats obtinguts sols es puguin entendre com unes primeres aproximacions a certes tendències que, futurament, a mesura que es disposi de més dades haurien d’anar essent contrastades i actualitzades. Com estudi previ a l’anàlisi direccional d’onatge, en aquest treball també s’ha dut a terme una actualització de diversos anàlisis no direccionals realitzats anteriorment (Rotés, A.; 2004) en base a l’addició dels temporals esdevinguts des del 2n trimestre de l’any 2003 fins a finals de l’any 2006, entre els quals destaca l’estudi referent al clima espectral de l’onatge

Desarrollo de la v3 de javaHispano

La web javaHispano es un portal social de temática tecnológica centrada en todo aquello que esté relacionado con el lenguaje de programación Java. javaHispano es una comunidad de habla hispana y todos los recursos que allí se encuentran, están en este idioma. Debido a limitaciones en el framework utilizado actualmente, se ha iniciado un nuevo proyecto de reingeniería del sistema gestor de contenidos. Pretende ser un proyecto de código libre aplicando algunas de las tecnologías más conocidas y actuales. Algunos de los objetivos marcados en el proyecto inicial son implementar el sistema de seguridad básico, la autenticación y gestión del usuario, maximizar la usabilidad y la interacción del usuario con el sistema. El resultado es una aplicación potente, robusta, reutilizable y escalable. Además, pretende ser una herramienta instructiva y un proyecto de referencia para aquel que esté interesado en ver aplicada alguna de las tecnologías más moderna

"Perquè la pega se fa a Mataró e per la costa del Marema (...)" I "de taules de pi (....) en lo Maresma (...) ne ha per provehir tot lo món ". L'explotació dels recursos forestals mataronins a la baixa edat mitjana

Des de la baixa edat mitjana, els boscos del Maresme proveïren les drassanes de Barcelona de fusta per a la construcció naval. En aquestes pàgines, Roser Salicrú i Lluch recopila les dades conegudes sobre l'explotació dels recursos forestals mataronins, i les completa amb l'anàlisi d'uns compte de 1502-1503 que exemplifiquen amb detall tant el treball als boscos de Mataró com el transport de la fusta obtinguda fins a Barcelon