Repercussions del sentit de pertinència en les transformacions escolars i comunitàries

L’objectiu que persegueix aquest treball és mostrar dues realitat diferents que estan relacionades per un camí molt semblant. Dintre de les corrents de transformació escolar que vivim en els darrers temps, podem trobar un gran ventall de realitats relacionades amb aquestes transformacions. En una banda del ventall de possibilitats, trobem les 3 transformacions a nivell institucional que el govern està duent a terme amb l’objectiu de renovar la institució educativa per adaptar-la als interessos econòmics i empresarials actuals. En l’altra banda, s’hi estan produint transformacions escolars amb un caràcter social i de rellevància popular, per iniciativa de les comunitats escolars i amb l’objectiu de superar les desigualtats i les situacions injustes relacionades amb la institució. En aquest treball analitzarem les transformacions escolars que hem destacat en segon lloc, i remarcarem la importància de la comunitat propera a l’escola en l’èxit d’aquestes transformacions. Analitzarem mitjançant diverses ferramentes el teixit social que envolta aquestes institucions en procés de canvi. Les realitats que ens ocupen són dues escoles de l’extraradi de Castelló marcades per la marginació i l’exclusió social i que també tenen en comú un camí semblant de transformació. Ambdues escoles han iniciat un procés de transformació a Comunitats d’Aprenentatge, model que treballarem en la investigació, motivat per les seues particulars situacions de conflicte entre els sectors participants (alumnat, professorat...). Les diferències que hi trobem entre les comunitats que les envolten són el que ens duu a realitzar un treball d’investigació per conèixer en quin grau estan relacionades les característiques de la comunitat amb l’èxit de la transformació escolar. Les diferències que ens interessen són les relacionades amb el sentit de pertinència a la comunitat. En aquests aspecte trobem dues comunitats marcades d’una manera contundent per la disgregació/congregació geogràfica, i d’una manera també contundent però poc visible, la cohesió entre els membres de cada comunitat. El títol d’aquest treball respon a aquestes inquietuds. Si volem garantir l’èxit de les transformacions escolars que aposten per millorar les situacions de pobresa i violència estructural que colpegen els nostres barris, hem d’analitzar el teixit comunitari d’aquestes zones, detectant les variables que les caracteritzen i les relacionen, per poder actuar en conseqüència i directament en els aspectes que dificulten i faciliten les transformacions. No podem oblidar remarcar la importància de les transformacions escolars en els canvis que es produeixen a nivell comunitari i social. L’escola pública on totes les persones estan encaminades, és un espai que hem de incorporar en els moviments de canvi social per propiciar una societat més justa i igualitària. L’escola com el inici d’un canvi necessari en una societat cada vegada més marcada per les desigualtats socials. Hem d’alliberar l’escola del seu caràcter estatal que sols respon a interessos mercantils i socials, desfavorables per la comunitat i reapropiar-nos del caràcter popular i transformador que va envoltar la institució en altres moments complicats i de canvi

Microrelatario

Multitud d'autores i autors aporten píndoles de microliteratura, de gèneres diversos, al segon volum amb què l'Institut Universitari d'Estudis Feministes i de Gènere Purificación Escribano vol respondre al desafiament per l'eradicació de la violència contra les dones