Prácticas tutoriales y autoaprendizaje en una universidad pública mexicana

La incorporació de la tutoria a les institucions d'educació superior és un tema que ha adquirit gran rellevància però, també ha implicat una redefinició del paper que té el docent i la seva interacció amb l'estudiant. La finalitat d'aquesta investigació va ser indagar la manera en com els docents-tutors construeixen i operen les concepcions sobre la tutoria, així com els condicionants que es presenten en el dispositiu de formació. La recerca que es va realitzar va ser de tall qualitatiu i el disseny va correspondre a un estudi en cas, per al qual es va utilitzar una universitat pública estatal de la regió centre-sud del país. Es conclou que la tutoria en l'educació superior, restringida a l'orientació i seguiment escolar, és molt limitada ja que, la societat del coneixement demana una nova concepció de tutoria que sigui un espai per a l'adquisició de coneixement i desenvolupament de competències per a l'autoformació.Incorporating tutoring in institutions of higher education is an issue that has gained great importance but has also involved a redefinition of the role of the teacher and their interaction with the student. The purpose of this research was to investigate how teachers-tutors construct and operate the conceptions of mentoring, as well as the conditions that occur in the educational device. The research was qualitative and the design was a case study, for which a state public university in the south-central region of the country was used. We conclude that tutoring in higher education, restricted, as guidance and school support is very limited and, that the knowledge society demands a new approach to tutoring as a space to knowledge acquisition and skills development for self.La incorporación de la tutoría a las instituciones de educación superior es un tema que ha adquirido gran relevancia, pero también ha implicado una redefinición del papel que tiene el docente y de su interacción con el estudiante. La finalidad de esta investigación fue indagar de qué modo los  docentes-tutores construyen y operan las concepciones sobre la tutoría, así como los condicionantes  que  se  presentan  en  el  dispositivo  de  formación. La investigación que se realizó fue de corte cualitativo y el diseño correspondió a un estudio en caso, para el cual se utilizó una universidad pública estatal de la región centro-sur del país. Se concluye que la tutoría en la educación superior, restringida a la orientación y seguimiento escolar, es muy limitada, ya que la sociedad del conocimiento demanda una nueva concepción de la tutoría para que sea un espacio para la adquisición de   conocimiento   y   desarrollo   de   competencias   para   la   autoformación

How Poor Workstation Design Causes Musculoskeletal Disorders: Research from QOC Matrix the Workers’ Voice

An ergonomic intervention method based on QOC Matrix the workers’ voice was implemented in a study case. The diagnosis and analysis developed are used in improvement proposals for workstation redesign. The workers’ voice resulting from reports of the employee’ complaints and symptomatology was the base for a standardized method that comprises: (a) QOC questionnaire application, (b) risk factor categorization, (c) determination of unsafe and unhealthy ergonomic metrics, (d) figuring out the task content impact in the workers’ body, and (e) work system diagnosis. Since workers’ voice, the risk identification made included: (1) the task content linked to work method: repetitiveness associated with the sensor activation using the fingers and the repetitive movements include twist and the stretch of wrist, (2) workplace design regarding container height and injuries caused in wrists and elbows due to hits, (3) task developed regarding risk time exposition and workers position, and (4) workplace design regards to housing collector distance from filling area linked to workers position adopted for reach bags. Improvements included redesign of the workstation with a system of 90° exit discharge curve, one elevation system, and a photoelectric sensor in filling nozzle for automatic filling. As an improvement result, the activity called bags provision was eliminated from the task

Pràctiques tutorials i autoaprenentatge en una universitat pública mexicana

La incorporació de la tutoria a les institucions d'educació superior és un tema que ha adquirit gran rellevància però, també ha implicat una redefinició del paper que té el docent i la seva interacció amb l'estudiant. La finalitat d'aquesta investigació va ser indagar la manera en com els docents-tutors construeixen i operen les concepcions sobre la tutoria, així com els condicionants que es presenten en el dispositiu de formació. La recerca que es va realitzar va ser de tall qualitatiu i el disseny va correspondre a un estudi en cas, per al qual es va utilitzar una universitat pública estatal de la regió centre-sud del país. Es conclou que la tutoria en l'educació superior, restringida a l'orientació i seguiment escolar, és molt limitada ja que, la societat del coneixement demana una nova concepció de tutoria que sigui un espai per a l'adquisició de coneixement i desenvolupament de competències per a l'autoformació

Prácticas tutoriales y autoaprendizaje en una universidad pública mexicana

La incorporació de la tutoria a les institucions d'educació superior és un tema que ha adquirit gran rellevància però, també ha implicat una redefinició del paper que té el docent i la seva interacció amb l'estudiant. La finalitat d'aquesta investigació va ser indagar la manera en com els docents-tutors construeixen i operen les concepcions sobre la tutoria, així com els condicionants que es presenten en el dispositiu de formació. La recerca que es va realitzar va ser de tall qualitatiu i el disseny va correspondre a un estudi en cas, per al qual es va utilitzar una universitat pública estatal de la regió centre-sud del país. Es conclou que la tutoria en l'educació superior, restringida a l'orientació i seguiment escolar, és molt limitada ja que, la societat del coneixement demana una nova concepció de tutoria que sigui un espai per a l'adquisició de coneixement i desenvolupament de competències per a l'autoformació.Incorporating tutoring in institutions of higher education is an issue that has gained great importance but has also involved a redefinition of the role of the teacher and their interaction with the student. The purpose of this research was to investigate how teachers-tutors construct and operate the conceptions of mentoring, as well as the conditions that occur in the educational device. The research was qualitative and the design was a case study, for which a state public university in the south-central region of the country was used. We conclude that tutoring in higher education, restricted, as guidance and school support is very limited and, that the knowledge society demands a new approach to tutoring as a space to knowledge acquisition and skills development for selfLa incorporación de la tutoría a las instituciones de educación superior es un tema que ha adquirido gran relevancia, pero también ha implicado una redefinición del papel que tiene el docente y de su interacción con el estudiante. La finalidad de esta investigación fue indagar de qué modo los docentes-tutores construyen y operan las concepciones sobre la tutoría, así como los condicionantes que se presentan en el dispositivo de formación. La investigación que se realizó fue de corte cualitativo y el diseño correspondió a un estudio en caso, para el cual se utilizó una universidad pública estatal de la región centro-sur del país. Se concluye que la tutoría en la educación superior, restringida a la orientación y seguimiento escolar, es muy limitada, ya que la sociedad del conocimiento demanda una nueva concepción de la tutoría para que sea un espacio para la adquisición de conocimiento y desarrollo de competencias para la autoformación

REIRE : revista d'innovació i recerca en educació

Resumen basado en el de la publicaciónLa incorporación de la tutoría a las instituciones de educación superior es un tema que ha adquirido gran relevancia, pero también ha implicado una redefinición del papel que tiene el docente y de su interacción con el estudiante. La finalidad era indagar de qué modo los docentes-tutores construyen y operan las concepciones sobre la tutoría, así como los condicionantes que se presentan en el dispositivo de formación. La investigación fue cualitativa y el diseño correspondió a un estudio de caso, para el cual se utilizó una universidad pública estatal de la región centro-sur de México. Se concluye que la tutoría en la educación superior, restringida a la orientación y seguimiento escolar, es muy limitada, ya que la sociedad del conocimiento demanda una nueva concepción de la tutoría para que sea un espacio para la adquisición de conocimiento y desarrollo de competencias para la autoformación.ES

Design of a Fuzzy Logic Evaluation to Determine the Ergonomic Risk Level of Manual Material Handling Tasks

In this work, we propose a fuzzy inference as a decision support system built in the MATLAB Fuzzy Logic Designer for evaluating manual material handling risk conditions. The input variables for the fuzzy decision were: (1) the total time duration of the manual material handling in one shift of 450 min, with 3 h considered the maximal exposition time; (2) 25 kg as a maximal mass reference which should never be exceeded; (3) the repetitiveness of the manual material handling task through the shift considering as the maximal frequency of four lifts per min. Results of 135 earlier direct ergonomic evaluations made using the method proposed by the ISO 11228-1 were used as validator results, and called “expected results”. The experimentation intended to simulate an ergonomic evaluation in different boundary conditions of work and verify if the fuzzy interface could correctly replicate the results of the ergonomic evaluations. As validation, the list with the 135 expected results was compared against the evaluation made by the fuzzy logic interface, called “Work_Conditions”. From the comparison, only three evaluations (0.02%) differed with respect to the expected results. Consequently, it is concluded that the fuzzy interface can be used as a tool for automating the determination of manual material handling ergonomic risk levels, with great precision