Cap a una nova arquitectura del sistema financer internacional

En els acords de BrettonWoods, va quedar per resoldre la qüestió de la creació de la liquiditat internacional. Van ser els dèficits de la balança de pagaments nord-americana els que van nodrir de liquiditat el sistema internacional de pagaments. A partir dels anys seixanta del segle passat, una part important de la liquiditat internacional es va desvincular del control estatal i va emprendre un camí propi. El seu increment i la seva llibertat van desembocar en diverses crisis al llarg dels anys vuitanta i noranta del segle passat. Aquesta situació va portar a plantejar la necessitat d'endegar una nova arquitectura financera internacional (NAFI), amb poc èxit. L'actual crisi ha tornat a despertar l'interès per una NAFI sobre la qual encara no s'ha avançat gaire, tret d'algunes línies de consens des del punt de vista tècnic, però de moment sense suport polític. L'enfrontament d'una visió anglosaxona i una d'europea, força contraposades quant a una regulació estricta, fa pensar que el progrés de la nova NAFI serà lent i potser modest.The Bretton Woods agreements failed to resolve the question of the creation of international liquidity. It was the US balance of payments deficits that injected liquidity into the international payment system. As from the 1960s, a significant proportion of international liquidity separated itself from state control and embarked on its own path. Its increase and freedom led to various crises in the 1980s and 1990s. This situation resulted in the need being proposed to establish a new international financial architecture (NIFA), with little success. The current crisis has once again aroused interest in a NIFA for which little progress has been made at present, apart from some lines of consensus from a technical point of view albeit without political support for the time being. The clash between an Anglo-Saxon and European view, relatively opposing in terms of strict regulation, suggests that the progress of the latest NIFA will be slow and perhaps modest

Homenatge a Eugeni Domingo

Aquest homenatge a Eugeni Domingo el descriu com una persona que aconseguí treballar amb seriositat i èxit pel que fa a la política econòmica i influir en el seu pas pel Banc Central Europeu. Fou una peça clau en diversos projectes i des de la seva discreció assumí el seu lloc amb molta dignitat i il·lusió. Eugeni fou un dels executors de l'euro amb la incertesa i preocupació que suposava l'aplicació d'una moneda única. A més, tot i dedicar-se a la banca de manera molt intensa, Eugeni Domingo mai no abandonà les classes a la facultat. En definitiva una gran pèrdua d'una bona persona, un il·lustre economista, un bon professor i un profund català.This tribute to Eugeni Domingo describes him as a person who worked seriously and rigorously on economic policy. He wielded a great influence during his years at the European Central Bank and his contributions to several projects were of key importance. Domingo was one of the fathers of the single European currency and he understood the risks that are inherent to it. Neither did Eugeni Domingo ever cease to teach at the university, where he had been active for years. His passing represents the loss of a great person, a distinguished economist, an exceptional professor and a devoted Catalan