Tropical-like storms in the Mediterranean Sea: mini-cyclones

Comunicación presentada en: Workshop on subtropical cyclones and extratropical transitions celebrado del 8-9 de mayo de 2008 en Madrid

El clima de las Baleares

Abstract not availabl

Primavera i canvi climàtic

L’escalfament observat a les illes balears els darrers trenta o quaranta anys, com a conseqüència del canvi climàtic, és més del doble del que s’observa a escala planetària. aquest escalfament presenta, a més, una gran estacionalitat. Concretament, a l’observatori de l’aeroport de palma l’escalfament és bastant feble a ple hivern, però presenta un índex màxim exagerat a la primavera i al principi de l’estiu (abril, maig i juny). el desequilibri radiatiu produït per la intensificació de l’efecte hivernacle no és suficient per explicar un escalfament tan important en aquesta època. hi ha d’haver algun mecanisme meteorològic addicional. per tal d’esbrinar a quin mecanisme meteorològic addicional correspon aquest escalfament exagerat, hem analitzat la dinàmica dels mesos de maig i juny entre el 1973 i el 2009, mitjançant les reanàlisis de ncep/ncar, a més d’alguns índexs de teleconnexió i alguns aspectes complementaris del temps local. el resultat és que el gran escalfament observat al maig i juny a les illes balears, a mallorca concretament, està associat amb un augment del predomini de l’anticicló subtropical en aquesta època, la qual cosa significa que és la prolongació de l’estiu dinàmic cap a la primavera. aquest fet, que és compatible amb la coneguda migració cap al nord del camí de les pertorbacions ciclòniques, seria un fet transitori, que de cara al futur s’hauria de desaccelerar, per permetre el desplaçament cap a ple estiu de l’escalfament màxim, tal com indiquen els escenaris climàtics construïts. el sosteniment d’un escalfament tan gran a la primavera no és compatible amb els escenaris climàtics disponibles

Meteorologia mediterrània: de Josep M. Jansà a avui

Josep Maria Jansà va poder ser considerat, d’alguna manera, profeta de la meteorologia mediterrània, entesa com una meteorologia singular i específica. Una apropiada selecció d’escrits seus permet reconstruir la visió global d’aquesta meteorologia que va edificar Jansà. En aquest treball es confronta aquesta visió amb els coneixements que actualment tenim sobre la meteorologia mediterrània. El resultat de la comparació ens diu que la visió de Jansà va ser prou encertada i avançada, de manera que es pot considerar globalment vigent, tot i que hi ha hagut alguns desplaçaments quant al nivell de prioritat dels temes i que algunes idees puntuals no resisteixen la crítica actual. En canvi, algunes de les propostes de Jansà encara són un camí obert de recerca, que convé explorar amb més detall per poder millorar el coneixement actual sobre la meteorologia mediterrània

Meteorologia mediterrània: de Josep M. Jansà a avui

Josep Maria Jansà va poder ser considerat, d’alguna manera, profeta de la meteorologia mediterrània, entesa com una meteorologia singular i específica. Una apropiada selecció d’escrits seus permet reconstruir la visió global d’aquesta meteorologia que va edificar Jansà. En aquest treball es confronta aquesta visió amb els coneixements que actualment tenim sobre la meteorologia mediterrània. El resultat de la comparació ens diu que la visió de Jansà va ser prou encertada i avançada, de manera que es pot considerar globalment vigent, tot i que hi ha hagut alguns desplaçaments quant al nivell de prioritat dels temes i que algunes idees puntuals no resisteixen la crítica actual. En canvi, algunes de les propostes de Jansà encara són un camí obert de recerca, que convé explorar amb més detall per poder millorar el coneixement actual sobre la meteorologia mediterrània

Respuesta marina a perturbaciones mesometeorológicas: la "Rissaga" de 21 de junio de 1984 en Ciutadella (Menorca)

[EN] Onjune 21st, 1984, a violent marine surge penetrated into the Port of Ciutadella, Minorca (Balearic Is.) and destroyed the most of the fleet present there. Great sea leve! oscillations are an infrequent but known phenomenun in that Port. They are locally named "rissaga" and were described in previous papers as ressonant "seiches", excitated by mesoscale atmospheric disturbances, mainly tropospheric gravity waves.[ES] El 21 de julio de 1984 una súbita elevación del nivel del mar afectó al Puerto de Ciutadella (Menorca), destruyendo la mayor parte de la flota presente. Es un hecho conocido que en dicho Puerto hay ocasionalmente grandes oscilaciones del nivel del mar, denominadas localmente "rissagues" y que en anteriores trabajos han sido descritas como "seiches" resonantes, excitadas por perturbaciones atmosféricas mesoscalares, principalmente ondas gravitatorias troposféricas

Diabatic processes contribution to the november 2001 storm

Ponencia presentada en la 4th EGS Plinius Conference celebrada en Mallorca en octubre de 2002Between the 9th-15th of November 2001 a very deep cyclogenesis event occurred in the Western Mediterranean basin. The quantious and dramatic damages both in material and human loses and the recorded values of fall in pressure, heavy rain and wind were so important that it can be qualified as the most important and violent meteorological event for the last decades. The complexity of the meteorological situation was big enough to have all of the ingredients for a very well developed baroclinic cyclone in the first stage and a hurricane-like storm at the second part of the event. In this paper the role of the latent heat release from precipitation and both the sensible and latent heat fluxes in the generation and development of the cyclone is investigated