Aprendre a ser mestre de religió catòlica. Testimonis d’un procés de formació inicial a partir de la seva narrativa

RESUM: Aquest article posa de relleu la formació de mestres de religió catòlica durant el procés de formació inicial a partir de la seva experiència viscuda a la Universitat. A través de l’anàlisi en profunditat de les narratives dels estudiants, s’aporten elements per a la reflexió i l’anàlisi amb la intenció que ens ajudin a bastir una formació dels futurs mestres genuïnament educativa i vinculada a l’Església, i que aquesta contribució sigui un element configurador de l’itinerari de la DECA a la Facultat.PARAULES CLAU: narrativa, experiència, formació inicial, mestre de religió catòlicaLearning to be a Catholic Religion teacher. Testimonies of an initial training process from their narrativesABSTRACT: This article highlights the education of Catholic religion teachers through out their initial training from their experience at university. By thoroughly analysing the students’ narratives, elements for reflection and analysis are proposed with the aim of helping us to construct a genuinely educational, Church-linked education for prospective teachers. Also this contribution is intended to be a shaping element for the DECA (Ecclesiastical Declaration of Academic Competence) itinerary at the Faculty.KEYWORDS: narrative, experience, initial training, Catholic Religion teacher

Com s'ha de desenvolupar la formació dels futurs mestres de religió catòlica?

En aquest article es pretén respondre a la pregunta de com s'ha de desenvolupar la formació dels futurs mestres de religió catòlica. Encetem la nostra reflexió tot exposant les raons que han motivat la nostra cerca, reflexió i/o proposta. En un primer moment, remarquem la significació del que vol dir ser i fer de mestre de religió catòlica a l'escola tot emfasitzant la importància de la dimensió vocacional i professional. Per fer-ho, aterrem en l'anàlisi de la realitat actual mostrant com veiem els mestres de religió que tenim i que tindrem a les escoles del nostre país. A partir d'aquí, intentem dibuixar, esbossar quines haurien de ser les competències bàsiques i quines són les necessitats a cobrir per tal d'assolir-les i que haurien de formar part del seu pla de formació. Finalment, per tal de respondre de manera conclusiva a la pregunta plantejada a l'inici del treball, explorem de forma prospectiva com hauria de ser la pràctica formativa.This article aims at answering the question of how to develop training for prospective Catholic Religion teachers. Firstly, we present the motives for our research, reflection, and/or proposal. Then, we emphasize the significance of what is meant by being and acting as a Catholic Religion teacher at school, paying special attention to the vocational and professional dimensions. To do so, we analyse our current reality, by showing our vision of the religion teachers that there are and there will be in our country's schools. After, we aim at depicting and describing which basic competences they should have and what needs should be met in order to achieve them and become part of their training syllabus. Finally, in order to answer the initial question conclusively, we prospectively examine what their training practice should be like

Bíblia i currículum escolar. Introducció a una problemàtica paradoxal

L'article que es presenta forma part d'una elaboració més àmplia. S'ha seleccionat unes reflexions introductòries que obren interrogants i plategen problemàtiques sobre les quals s'aprofundirà posteriorment. Partim de la importància de la Bíblia com a referent espiritual i cultural, a continuació es descriuen alguns dels possibles atansaments vers els textos bíblics i quines són, o podrien ser, les aproximacions a la Bíblia des de l'escola. Es presenta, també, alguns moments significatius sobre l'estudi i la interpretació de la Bíblia i les conseqüències que poden tenir en l'ensenyament

La religió catòlica a l'escola: nou context, nou currículum? Uns primers apunts per a la reflexió

La publicació del nou currículum de Religió catòlica derivat de la progressiva aplicació de la LOE hauria de suscitar una reflexió sobre la incidència dels nous contextos en l'àmbit cultural, educatiu i religiós. Tot i que es tracta d'un currículum confessional, alhora, és un rostre públic, educatiu i eclesial de la confessió catòlica, per la qual cosa caldrà desenvolupar una especial èmfasi en el coneixement de les realitats canviants i fugir d'un disseny curricular rígid, excloent i aspre que traeixi la identitat i les exigències de l'ensenyament de la religió

Efectos de la pandemia COVID-19 en la actividad asistencial de los laboratorios clínicos españoles, evolución 2019–2021

Objetivos. Cuantificar el impacto de la pandemia en la actividad asistencial de los laboratorios clínicos españoles. Métodos. Estudio descriptivo, observacional, retrospectivo y multicéntrico. Resultados. De marzo a diciembre de 2020 hubo un descenso estadísticamente significativo en el número de solicitudes (−17.7%, p=<0,001) y análisis totales (−18,3%, p<0,001) respecto al mismo periodo de 2019. Se redujo el número de solicitudes de Atención Primaria en un 37,4% (p<0,001) y el número de mediciones de sangre oculta en heces (−45,8%), análisis cualitativo de orina (−30,1%), antígeno prostático específico (PSA) (−28,5%), tirotropina (TSH) (−27,8%), colesterol total (−27,2%) y hemoglobina glicosilada (HbA1c) (−24,7%), p<0,001. Se observó un aumento significativo del número de solicitudes de UCI (76,6%, p<0,001) y del número de mediciones de IL-6 (+22,350,9), dímero-D (+617,2%), troponina (+46,8%) y gasometría arterial (+35,9%), p<0,001. Durante los seis primeros meses de 2021, existieron diferencias significativas para análisis cualitativo de orina (−8,7%, p<0,001), PSA (−6,3%, p=0,009), IL-6 (+66.269,2, p<0,001), dímero-D (+603,6%, p<0,001), troponina (+28,7%, p<0,001), gasometría arterial (+26,2%, p=0,014) y ferritina (+16,0%, p=0,002). Conclusiones. Los laboratorios clínicos españoles han sufrido un cambio en el origen de sus solicitudes y en la demanda de pruebas. Se han incrementado aquellas utilizadas en la evaluación y seguimiento de los pacientes COVID-19, y han disminuido las dirigidas al control de los pacientes no-COVID y a cribados poblacionales. El análisis a más largo plazo refleja una recuperación en las pruebas dirigidas al control de las enfermedades crónicas y se mantiene el aumento del número de mediciones de los biomarcadores utilizados en el manejo de los pacientes COVID-19

Effects of the COVID-19 pandemic on the activity of clinical laboratories in Spain, evolution in the 2019–2021 period

Objectives. To assess the impact of the COVID-19 pandemic on the activity of clinical laboratories in Spain. Methods. A descriptive, observational, retrospective, multicenter study. Results. Between March and December 2020, there was a statistically significant decrease in the number of test requests (−17.7%, p=<0.001) and total tests performed (−18.3%, p<0.001) with respect to the same period in 2019. A decrease was observed in the number of requests from primary care (−37.4%) (p<0.001) and in the number of foecal occult blood (−45.8%); qualitative urine (−30.1%); PSA (−28.5%); TSH (−27.8%); total cholesterol (−27.2%) and HbA1c (−24.7%) tests performed, p<0.001. A significant increase was found in the number of requests from ICUs (76.6%, p<0.001) and number of IL-6 (+22,350.9), D-dimer (+617.2%), troponin (+46.8%) and arterial blood gas (+3.9%) tests carried out, p<0.001. During the first months of 2021, there were significant changes in the number of requests for qualitative urine (−8.7%, p<0.001), PSA (−6.3%, p=0.009), IL-6 (+66,269.2, p<0.001), D-dimer (+603.6%, p<0.001), troponin (+28.7%, p<0.001), arterial blood gas (+26,2%, p=0.014) and ferritin (+16.0%, p=0.002) tests performed. Conclusions. There were changes in the origin and number of test requested to clinical laboratories in Spain. The number of requests for the evaluation and monitoring of COVID-19 patients increased, whereas requests for the control of non-COVID patients and for population screening decreased. Long-term analysis reveals that the volume of tests performed for the control of chronic diseases returned to normal over time, whereas the increase observed in the volume of tests performed for the management of COVID-19 patients is maintained

La mirada teològica: Una lectura “conciliar” de la Gravissimum Educationis: Desafiaments, vocació i protagonistes

Beyond degrees of comparison, there are realities that have a superlative characterization due to their significance and transcendence. Some, unfortunately, with a negative connotation, such as war or starvation. Others, such as education, despite limitations and challenges, with a positive sense. This is the core of the message in Gravissimum educationis, the Second Vatican Council’s Declaration on Christian Education, promulgated on 28 October 1965, just fifty years ago. Gravissimum educationis is the result of two conciliar and conciliating visions: a) The world’s transformations and challenges make education a decisive reality in the sense of being a top priority issue for the developmentof every human being and for every people on Earth, for any domain of society and for a brotherly life together with all (link to the constitution Gaudium et spes); b) The new understanding of Christian vocation; particularly, the vocation of lay believers requires a much more integrating and demanding approach concerning their education (link to the constitution Lumen gentium).The document details a scenario that goes beyond replacement to graspan environment of responsible collaboration (ad intra and ad extra) about the complex, rich and fundamental educational action.Més enllà dels graus de la comparació, hi ha realitats que tenen una caracterització superlativa per la seva importància i transcendència. Algunes, malauradament, amb connotació negativa, com ara la guerra o la fam. D’altres, com és ara l’educació –malgrat les limitacions i els reptes–, amb sentit positiu. Aquest és el nucli del missatge de la Gravissimum educationis, la Declaració sobre l’educació cristiana del Concili Vaticà II, promulgada el 28 d’octubre de 1965, ara fa –tot just– cinquanta anys. La Gravissimum educationis és fruit de dues mirades conciliars i conciliades: a) Les transformacions del món i els seus desafiaments fan de l’educació una realitat decisiva en el sentit d’una qüestió de prioritat màxima per al desenvolupament de cada ésser humà i per a cadascun dels pobles de la Terra, per a qualsevol àmbit de la societat i per a la convivència fraterna entre tots (vinculació amb la constitució Gaudiumet spes); b) La nova comprensió de la vocació cristiana, en especial la vocació dels fidels laics, requereix un plantejament molt més integrador i exigent pel que fa a la seva formació (vinculació amb la constitució Lumen gentium). El document explicita un escenari molt més enllà de la suplència per albirar un entorn de col·laboració responsable (ad intra i ad extra) sobre la complexa, rica i fonamental acció educativa

Testimonis d’un procés de formació inicial a partir de la seva narrativa

This article highlights the education of Catholic religion teachers through out their initial training from their experience at university. By thoroughly analysing the students’ narratives, elements for reflection and analysis are proposed with the aim of helping us to construct a genuinely educational, Church-linked education for prospective teachers. Also this contribution is intended to be a shaping element for the DECA (Ecclesiastical Declaration of Academic Competence) itinerary at the Faculty.Aquest article posa de relleu la formació de mestres de religió catòlica durant el procés de formació inicial a partir de la seva experiència viscuda a la Universitat. A través de l’anàlisi en profunditat de les narratives dels estudiants, s’aporten elements per a la reflexió i l’anàlisi amb la intenció que ens ajudin a bastir una formació dels futurs mestres genuïnament educativa i vinculada a l’Església, i que aquesta contribució sigui un element configurador de l’itinerari de la DECA a la Facultat