El tejido residencial en la formación de la metrópoli moderna: el caso del Eixample de Barcelona

La comunicación que presentamos examina la formación del tejido residencial del Eixample de Barcelona durante el período comprendido entre las últimas décadas del siglo XIX y la Guerra Civil. Con el fin de mostrar la gradual definición y la diversidad de los edificios de viviendas que fueron configurando la trama urbana diseñada por Ildefons Cerdà. Para ello nos valemos del análisis de la organización global de los edificios, la composición de las viviendas que debían contener, las infraestructuras y servicios con que debían estar equipados, y la adecuada relación con la trama viaria racionalizada. Nuestra comunicación quiere dar cuenta de algunos de los procesos de este género que se dan en cuatro sectores del Eixample bien diferenciables y que muestran la diversidad tanto cronológica como social que se da durante el período analizado.Peer ReviewedPostprint (author’s final draft

Les Vivendes del Congrés Eucarístic de Barcelona : 1952-1962

Descripció del recurs: 21 de febrer del 2012Treball realitzat dins del projecte de recerca HAR 2010-19160 atorgat pel Ministerio de Ciencia e InnovaciónAquesta monografia sobre les Vivendes del Congrés Eucarístic forma part d'un treball de recerca sobre la formació del teixit residencial de la Barcelona contemporània que s'està elaborant d'ençà de l'any 2007, amb l'ajut de dos projectes de recerca successius, concedits pel Ministeri de Ciència i Innovació. En aquest treball de recerca, s'examina com, en el període comprès entre les operacions de creació massiva d'habitatge que es produeixen encara dins el nucli murallat de la ciutat a partir de mitjan segle XIX, fins a les actuacions dels anys vuitanta del segle XX, la necessitat d'adequar Barcelona a les dinàmiques de creixement modernes i de satisfer els requeriments d'habitatge dels seus ciutadans (o, si més no, els d'uns sectors prou diversos i significatius) ha fet necessari plantejar-se, de manera ininterrompuda, l'organització del teixit residencial de la ciutat, la configuració dels edificis que el constitueixen, les tipologies dels habitatges que contenen aquests edificis, els sistemes constructius que els fan possibles, les formes de promoció a què responen i la relació que han establert amb la trama viària. Les Vivendes del Congrés Eucarístic constitueixen un dels sectors que han estat objecte del treball de recerca de referència, i la manera com s'ha dut a terme aquest treball ens permet ara que una de les parts que el constitueixen pugui aparèixer sense gaire distorsions com una monografia autònoma que es justifica plenament per l'atractiu i l'interès d'aquesta part de la nostra ciutat

El teixit residencial en la formació de la metròpoli moderna. El cas de l'Eixample

La comunicació que proposem vol examinar la formació del teixit residencial de Barcelona en el cas de l’Eixample de Cerdà i en el període comprès entre els anys finals del segle XIX i la Guerra Civil Espanyola. Dins d’aquest context, volem mostrar la gradual definició i diversitat dels edificis d’habitatges que configuraren l’Eixample. En el seu intent d’esdevenir una metròpoli moderna a partir de mitjan segle XIX, Barcelona va haver d’efectuar un conjunt d’estratègies diferents i complementàries en el que la definició del seu teixit residencial va tenir un paper molt significatiu. La necessitat de dotar Barcelona d’uns edificis residencials adequats a les dinàmiques de la ciutat moderna i als requeriments dels seus habitants (o almenys a les d’uns sectors prou diversos i significatius) va fer necessari que s’hagués d’anar plantejant de manera ininterrompuda l’organització general d’aquests edificis, les tipologies dels habitatges que havien de contenir, les infraestructures i serveis amb què havien d’estar equipats i l’adient relació que havien de mantenir amb una trama viària racionalitzada i funcional. Sens dubte, la formació del teixit residencial de Barcelona va obeir a impulsos, idees i models similars als que es troben en moltes de les ciutats occidentals. Així i tot, creiem que posar de manifest les particularitats que es poden detectar en el teixit barceloní és un dels camins que ens permeten d’entendre, d’una banda, la manera específica amb què la ciutat s’ha inserit en el procés de formació de les metròpolis modernes, i de l’altra, les connexions que manté amb els plantejaments teòrics i les estratègies a les quals responen aquestes metròpolis. El nostre examen vol contribuir a la reflexió sobre les estratègies d’inserció i interconnexió de Barcelona com a metròpoli moderna que planteja el Congrés, i alhora, ajudar a comprendre com, per sobre de les manifestacions estilístiques, a l’Eixample es realitzà un treball pacient i continu, el resultat del qual és un teixit residencial molt coherent que permet de donar una resposta flexible a requeriments molt diferenciats.Postprint (updated version

El teixit residencial en la formació de la metròpoli moderna: el cas de l'Eixample

Postprint (published version

El teixit residencial en la formació de la metròpolis moderna: el cas de Barcelona 1840-1936. Volum I: Les operacions de creació d'habitatge dins Ciutat Vella (1840-1880)

La present publicació recull una part dels treballs realitzats a partir dels projectes de recerca La arquitectura de la vivienda en Barcelona. HUM 2007-64221 y La arquitectura de la vivienda en Barcelona: entre la autarquía y el desarrollismo, 1939-1976. HAR 2010-19160. Els treballs que ara donem a conèixer són els que corresponen als estudis referents al període comprès entre 1840 i 1936. Paral·lelament, amb la publicació de la monografia Les Vivendes del Congrés Eucarístic de Barcelona hem començat a donar a conèixer la part dels treballs actualment en curs i centrats en el període posterior a la Guerra Civil.Postprint (published version

Les operacions de creació d'habitatge dins l'Eixample (1860-1936)

Descripció del recurs: 4 de febrer de 2015Treball realitzat dins dels projectes de recerca HUM 2007-64221 i HAR 2010-19160 atorgats pel Ministerio de Ciencia e InnovaciónEls textos que ara editem son fruit dels treballs de recerca sobre la formació del teixit residencial a l’Eixample de Barcelona que vam realitzar en el marc dels projectes de recerca La arquitectura de la vivienda en Barcelona. HUM 2007-64221 i La arquitectura de la vivienda a Barcelona: entre la autarquía y el desarrollismo. 1939-1976. HAR 2010-19160. El volum II, Les operacions de creació d’habitatges dins l’Eixample (1860-1936), constitueix la continuació immediata, ara dins de l’àmbit de l’Eixample de Barcelona, dels treballs que es donaven a conèixer en el volum I, El teixit residencial en les operacions de creació d’habitatges dins de Ciutat Vella. 1840-1880, aparegut l’any 2013. D’altra banda, el volum III, De la Ciutat Vella a l’Eixample. Mirades complementàries, recull alguns apartats en els quals s’exposen aspectes concrets que ens han semblat prou destacables per a donar-los un tractament específic i que es refereixen tant als teixits residencials de les zones del nucli antic de les que havíem analitzat al volum I, com als teixits de l’Eixample dels quals es parla al volum II. En un principi teníem la intenció d’agrupar tot el que ara publiquem en un únic volum, les dimensions que hauria pres aquest volum i la relativa autonomia de tractament de les qüestions que acullen han aconsellat presentar-les en dos volums separats

La Barcelona de ferro: a propòsit de Joan Torras Guardiola

Peer Reviewe

Asociaciones para la vivienda

Exemplar mecanografiatA la part superior de la portada: Composición IIDescripció del recurs: 4 de novembre de 201

Asociaciones para la vivienda

Exemplar mecanografiatA la part superior de la portada: Composición IIDescripció del recurs: 4 de novembre de 201

L´espai com a nova categoria estètica

Peer Reviewe