7 research outputs found
Avaluació de la iridoplàstia cosmètica amb làser: informe breu
Iridoplastia cosmética; Láser; Ojos; IrisIridoplàstia cosmètica; Làser; Ulls; IrisCosmetic Iridoplasty; Laser; Eyes; IrisLa iridoplàstia cosmètica amb làser (ICL) és una tècnica que redueix la densitat del
pigment marró de l’iris, obtenint-ne un to més verd o blau. A Catalunya, aquesta tècnica
es troba en una fase propera a la implantació i s’ha començat a aplicar amb la finalitat
cosmètica d’aclarir el color dels ulls o d’igualar-lo en persones que presenten
heterocromia. Tot i que es poden obtenir bons resultats mitjançant lents de contacte de
colors opacs, alguns oftalmòlegs indiquen que hi ha demanda d’opcions permanents.
En aquest informe, se sintetitza l’evidència sobre la ICL obtinguda mitjançant una revisió
sistemàtica de la literatura. No s’han identificat assajos clínics publicats ni registrats
sobre l’ús d’aquesta tècnica, per tant, es realitza un síntesi basada en 2 estudis
preclínics i 3 estudis observacionals (1 estudi de cohort, 1 sèrie de casos i 1 estudi de
cas). Cap d’aquests estudis realitza un seguiment superior als 2 anys.
Pel que fa a l’efectivitat de la tècnica, en tots els casos s’ha obtingut un aclariment del
color de l’iris després de 1-3 sessions i, habitualment, 1-2 sessions més amb l’objectiu
d’eliminar el pigment nou o residual. En l’actualitat, no es permet decidir el color resultant
i no es garanteix obtenir el color esperat. L’efecte advers més habitual és l’increment de
la pressió intraocular, que es tracta farmacològicament. També, s’ha reportat sensibilitat
a la llum en un 2% dels casos i d’altres complicacions autolimitades. El cost total de
sotmetre’s a aquesta tècnica és de 2.500-4.500€, depenent de si el color basal és clar
o més aviat fosc.
En resum, l’ús estètic i no reconstructiu d’aquesta tècnica genera controvèrsia i algunes
entitats d’oftalmòlegs han manifestat dubtes sobre el seu balanç risc-benefici. Això és
perquè els riscs a mig i llarg termini d’aquest procediment són incerts i es tracta d’un
procediment potencialment irreversible. Quant a la seva efectivitat, destaca que una de
cada dues persones que se sotmeten a aquesta intervenció no queden totalment
satisfetes. Per això, no es recomana sotmetre’s a ICL per aclarir el color dels ulls, amb
excepció d’aquelles investigacions clíniques en curs i aprovades per un comitè ètic
Seguridad, efectividad y eficiencia de glucómetros, gasómetros y coagulómetros
Glucómetros; Gasómetros; CoagulómetrosGlucometers; Gasometers; CoagulometersGlucòmetres; Gasòmetres; CoagulòmetresAquest informe se centra en proves diagnòstiques puntuals que el personal assistencial duu a terme amb un dispositiu point-of-care (POCT), que
inclou des del mesurament electroquímic fins a la interpretació dels resultats
en les magnituds biològiques següents: glucosa, hemoglobina glicosilada,
pH, saturació d’oxigen, pressió parcial de diòxid de carboni i pressió parcial
d’oxigen. L’objectiu general és avaluar la seguretat, l’efectivitat clínica i l’eficiència de glucòmetres, gasòmetres i coagulòmetres de mesurament puntual.
En concret, persegueix dos objectius específics: en primer lloc, identificar les
variables de resultat que són útils i rellevants per a la presa de decisions i,
en segon lloc, avaluar i analitzar l’evidència disponible i els buits de coneixement.This report focuses on specific diagnostic tests that healthcare personnel perform with a point-of-care testing (POCT) device, including electrochemical measurement up to the interpretation of the results in the following
biological magnitudes: glucose, glycosylated hemoglobin, pH, oxygen saturation, carbon dioxide partial pressure and oxygen partial pressure. The overall objective is to evaluate the safety, clinical effectiveness and efficiency of
glucometers, gasometers and point measurement coagulometers. Specifically, it pursues two specific objectives: first, to identify the outcome variables
that are useful and relevant to decision making and, second, to evaluate and
analyze the available evidence and gaps in knowledge.Este informe se centra en pruebas diagnósticas puntuales que el personal asistencial realiza con un dispositivo point-of-care testing (POCT),
comprendiendo la medición electroquímica hasta la interpretación de los
resultados en las siguientes magnitudes biológicas: glucosa, hemoglobina glicosilada, pH, saturación de oxígeno, presión parcial de dióxido de carbono
y presión parcial de oxígeno. El objetivo general es evaluar la seguridad, la
efectividad clínica y la eficiencia de glucómetros, gasómetros y coagulómetros de medición puntual. En concreto, persigue dos objetivos específicos:
primero, identificar las variables de resultado que son útiles y relevantes
para la toma de decisiones; y, segundo, evaluar y analizar la evidencia disponible y las lagunas de conocimiento
Eficacia y seguridad de la sanación espiritual activa: informe técnico
Sanación espiritual activa; Cuerpo energético; Técnica no invasivaSanació espiritual activa; Cos energètic; Tècnica no invasivaActive spiritual healing; Energy body; Non-invasive techniqueEste informe se centra en la aplicación
de la “sanación espiritual activa” en las indicaciones para las cuales se han
encontrado estudios en revistas indexadas, siendo artritis reumatoide la única indicación por la cual se ha encontrado evidencia de un estudio de alta
calidad científica (ECA)1
.Para otras indicaciones más habituales del uso de
la técnica (dolor inespecífico y/o crónico, problemas mentales y fatiga) sólo
se ha incluido un estudio de menor calidad metodológica (observacional)
en la discusión, con el fin central de ofrecer datos sobre la seguridad de la
técnica, información inexistente en el único ECA incluido en el informe.This report focuses on
the application of the “active spiritual healing” in the indications for which
studies have been found in indexed journals, being rheumatoid arthritis the
only indication for which evidence has been found in a high scientific quality
(RCT)2
study. For other more common indications on the use of the technique (unspecific pain and/or chronic, mental problems and fatigue), only a
lower methodological (observational) quality study has been included in the
discussion, with the main aim of offering data on the safety of the technique,
non-existent information in the only RCT included in the report
Innovació tecnològica sanitària per la crisi de la COVID-19
Coronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Innovació tecnològica; AvaluacióCoronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Innovación tecnológica; EvaluaciónCoronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Technological innovation; EvaluationLa crisi de salut pública per la COVID-19 durant la primera onada va posar el sistema sanitari sota el risc de desproveïment d'equips per tractar malalts crítics així com d'altres dispositius i materials necessaris per a la protecció del personal assistencial. Davant d’aquesta situació van sorgir múltiples iniciatives innovadores per donar resposta a les necessitats sobrevingudes. Per tal de donar resposta d’una forma ràpida i coordinada a les necessitats d’incorporació de tecnologies amb garanties, s’ha promogut a Catalunya, juntament amb la Fundació TIC Salut Social la creació d'un Grup de treball transversal inter-institucional que ha treballat de forma col·laborativa amb membres de l'àmbit de la innovació, l’avaluació, la regulació, la planificació operativa i la provisió assistencial. La finalitat d'aquest Grup de treball ha estat establir un procés d'actuació coordinat i sinèrgic per a l’anàlisi de les necessitats, la detecció de la innovació, la valoració i priorització de les iniciatives, el seu acompanyament en el desenvolupament i regulació i, finalment, si escau, l’avaluació de la seva aplicació per a la presa de decisions. S’ha obtingut informació de les iniciatives fonamentalment a través de formularis de recollida de dades, que han facilitat la seva caracterització. En aquest informe es recullen les iniciatives tractades fins a 31 de juliol de 2020 classificades segons la seva tipologia
Evaluación de la efectividad clínica y la seguridad de la artroplastia primaria de hombro
Artroplastia primaria de hombro; Sistema Nacional de Salud; Efectividad clínicaPrimary shoulder arthroplasty; Spanish Health System; Clinical effectivenessArtroplàstia primària d’espatlla; Sistema Nacional de Salut; Efectivitat clínicaDins les artroplàsties primàries d’espatlla, hi ha dos tipus de substitució articular en funció de les parts de l’espatlla reemplaçades per pròtesis: s’anomena artroplàstia parcial quan se substitueix només la part de l’articulació que correspon a la part superior del braç (cap de l’húmer proximal), i artroplàstia total si també es reemplaça la part que correspon a l’espatlla (cavitat glenoide de l’escàpula). En aquest àmbit, un dels avenços tècnics més destacats ha estat l’aparició dels models inversos, en els qual s’intercanvia la funció entre el component protèsic de l’húmer proximal i la cavitat glenoide de l’escàpula. En el Sistema Nacional de Salud (SNS), entre els anys 2000 i 2015, es van fer prop de 25.000 substitucions de l’articulació de l’espatlla i 2.500 revisions de substitucions d’espatlla. Aquest tipus d’intervenció es va prescriure a pacients que presentaven malalties degeneratives com ara artrosi, artritis, etc., fractures agudes, artropaties per ruptura del manegot dels rotatoris i dolor i limitació funcional com a conseqüència d’un traumatisme. A més, es van prescriure a pacients amb una ruptura massiva i crònica dels tendons de l’articulació de l’espatlla. La seva finalitat, en tots els casos, era aconseguir una articulació útil, estable i indolora. Atès el volum creixent d’aquest tipus de procediments en els darrers anys, així com els requisits tecnològics i formatius per a la seva execució, els objectius específics d’aquest informe són, en primer lloc, descriure les característiques de la població intervinguda, els procediments realitzats i la tendència temporal d’ús d’artroplàsties d’espatlla en el Sistema Nacional de Salud; en segon lloc, descriure els resultats publicats pels registres d’artroplàsties d’espatlla i dels models emprats en l’àmbit internacional; i per últim, descriure l’evidència científica disponible en termes d’efectivitat i seguretat de les artroplàsties primàries d’espatlla i/o dels models emprats dins el Sistema Nacional de Salud (SNS) Aquests tres objectius persegueixen la finalitat de facilitar la presa de decisions i, en el futur, promoure l’avaluació d’aquest tipus de procediments en comparació amb d’altres alternatives terapèutiques.There are two types of joint replacements within the primary shoulder arthroplasty procedure, depending on which parts are replaced by a prosthesis. A partial arthroplasty replaces only the portion of the joint corresponding to the upper arm (proximal humeral head), while a total arthroplasty replaces said portion as well as the glenoid cavity and scapula, which corresponds
to the back. In this branch of surgery, one of the most outstanding technological advancements has been the incorporation of inverted models, which change the role between the prosthetic component of the proximal humerus and glenoid cavity of the scapula.
In the Spanish Health System, approximately 25,000 shoulder replacements and 2,500 shoulder replacement revisions were performed between
2000 and 2015. This type of intervention was primarily indicated for patients
who had pain and functional limitation resulting from trauma, degenerative
disease, or massive, chronic rupture of the shoulder joint tendons. The objective in all cases was to achieve a useful, stable and pain-free joint.
Given the growing volume of this type of procedure in recent years,
and the technological and training requirements for its execution, this report
has two main aims. First, to describe the results of prosthetic replacement
procedures in the shoulder joint and the characteristics of patients intervened in the Spanish Health System and, second, to describe the results of
shoulder prostheses using the information available in arthroplasty registries. These two objectives strive to facilitate decision making and promote
the future evaluation of these types of procedures in comparison with other
therapeutic alternatives.Dentro de las artroplastias primarias de hombro, existen dos tipos de reemplazo articular en función de las partes del hombro sustituidas mediante
prótesis: se denomina artroplastia parcial cuando se sustituye solo la parte
de la articulación que corresponde a la parte superior del brazo (cabeza del
húmero proximal), y artroplastia total si también se reemplaza la parte que
corresponde al hombro (cavidad glenoidea de la escápula). En este ámbito,
uno de los avances técnicos más destacados ha sido la aparición de los modelos invertidos, en los que se intercambia la función entre el componente
protésico del húmero proximal y la cavidad glenoidea de la escápula.
En el Sistema Nacional de Salud (SNS), entre los años 2000 y 2015, se
realizaron aproximadamente 25.000 reemplazos de la articulación del hombro y 2.500 revisiones de sustituciones de hombro. Este tipo de intervenciones se prescribieron a pacientes que presentaban enfermedades degenerativas como artrosis, artritis, etc., fracturas agudas, artropatías por ruptura del
manguito rotador, y dolor y limitación funcional como consecuencia de un
traumatismo. Además, se prescribieron a pacientes con una ruptura masiva y
crónica de los tendones de la articulación del hombro. Su finalidad, en todos
los casos, fue conseguir una articulación útil, estable e indolora.
Dado el creciente volumen de este tipo de procedimientos en los últimos años, y los requisitos tecnológicos y formativos para su ejecución, los
objetivos específicos de este informe son, en primer lugar, describir las características de la población intervenida, los procedimientos realizados y la
tendencia temporal de utilización de artroplastias de hombro en el Sistema
Nacional de Salud; en segundo lugar, describir los resultados publicados por
los registros de artroplastias de hombro y de los modelos utilizados en el
ámbito internacional; y por último, describir la evidencia científica disponible, en términos de efectividad y seguridad, de las artroplastias primarias de
hombro y/o de los modelos utilizados en el ámbito del Sistema Nacional de
Salud (SNS). Estos tres objetivos persiguen la meta de facilitar la toma de
decisiones y, en un futuro, promover la evaluación de este tipo de procedimientos en comparación con otras alternativas terapéuticas
L’impacte de les noves tecnologies en la salut mental: depressió en adolescents i relació amb l’ús de tecnologies mòbils i xarxes socials
Noves tecnologies; Salut mental; AdolescentsNuevas tecnologías; Salud mental; AdolescentesNew technologies; Mental health; AdolescentsAquest treball ha tingut per objectiu identificar l'impacte que l'ús de les tecnologies mòbils i xarxes socials pot tenir sobre el desenvolupament o prevenció de trastorns depressius entre els adolescents. Es tracta d’un estudi desenvolupat a partir de la revisió sistemàtica de l'evidència disponible sobre el tema
Innovació tecnològica sanitària per la crisi de la COVID-19
Coronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Innovació tecnològica; AvaluacióCoronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Innovación tecnológica; EvaluaciónCoronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Technological innovation; EvaluationLa crisi de salut pública per la COVID-19 durant la primera onada va posar el sistema sanitari sota el risc de desproveïment d'equips per tractar malalts crítics així com d'altres dispositius i materials necessaris per a la protecció del personal assistencial. Davant d’aquesta situació van sorgir múltiples iniciatives innovadores per donar resposta a les necessitats sobrevingudes. Per tal de donar resposta d’una forma ràpida i coordinada a les necessitats d’incorporació de tecnologies amb garanties, s’ha promogut a Catalunya, juntament amb la Fundació TIC Salut Social la creació d'un Grup de treball transversal inter-institucional que ha treballat de forma col·laborativa amb membres de l'àmbit de la innovació, l’avaluació, la regulació, la planificació operativa i la provisió assistencial. La finalitat d'aquest Grup de treball ha estat establir un procés d'actuació coordinat i sinèrgic per a l’anàlisi de les necessitats, la detecció de la innovació, la valoració i priorització de les iniciatives, el seu acompanyament en el desenvolupament i regulació i, finalment, si escau, l’avaluació de la seva aplicació per a la presa de decisions. S’ha obtingut informació de les iniciatives fonamentalment a través de formularis de recollida de dades, que han facilitat la seva caracterització. En aquest informe es recullen les iniciatives tractades fins a 31 de juliol de 2020 classificades segons la seva tipologia